Avui
parlarem de diverses notícies en positiu, excepte una nova fuga procedent de la central nuclear de Fukushima. A la secció de la finestra us explicarem què són els sàlpis, o més coneguts com salpes, uns bitxets que últimament han fet algunes aparicions en massa a les costes catalanes. A Retrats entrevistarem a Pau Comí, rapitenc i propietari d'una empresa que confecciona i repara xarxes de pesca des de fa dues generacions, i a la Lupa anirem a conèixer la platja d'Aiguassera a Sant Carles de la Ràpita. Podeu escoltar-lo clicant aquí.
SECCIÓ 1: OCEANS DE
NOTÍCIES
-
Investigadors de l’IMEDEA
de Balears i l’ICM de Barcelona participen en un projecte europeu per controlar
i respondre a accidents marítims al Mediterrani. El projecte s’anomena
TOSCA, es realitzarà gràcies a la
col·laboració entre diversos centres d’investigació europeus, i servirà
per a millorar l’eficàcia, rapidesa i qualitat en prendre decisions quan hi ha
accidents de vessaments de cru o altres operacions de rescat al Mediterrani.
Els investigadors estan desenvolupant una sèrie de mecanismes de predicció com
és un sistema de boies de deriva superficials i models oceanogràfics per a fer
un seguiment dels vessaments més acurat. D’aquesta manera, el projecte servirà
per a millorar en la conservació i preservació del medi ambient, així com en
les tasques de recerca i salvament marítim, beneficiant a tota la ciutadania en
general.
-
La pesca sostenible podria
crear més de 82.000 llocs de treball a la Unió Europea. Segons la Comissió Europea
els caladors europeus pateixen problemes de sobrepesca en la seva majoria, i
això vol dir que cada cop hi ha menys oportunitats de captura. Un estudi al respecte fet per la New Economics Foundation (NEF),
que ha realitzat un informe sobre 43 pesqueries, indica que si es poguessin
recuperar els caladors, podrien rendir el doble i s’estalviarien diners en
subvencions per ajudar a un sector en crisi quasi permanent.
La recuperació dels caladors permetria segons la NEF la creació d’uns 32.000
llocs de treball directes i 68.000 en la indústria del processat i la
conserva...Això fa replantejar la futura reforma de la política pesquera comuna
i genera nous debats.
-
Una nova fuga de material
radioactiu procedent de la central nuclear de Fukushima-1 arriba al mar. A principis d’abril es va
detectar una nova fuga radioactiva amb alts nivells d’estronci arribant al mar
procedent de la nuclear Fukushima-1, segons la televisió pública japonesa. Per
sort, els treballadors van detectar la fuga, i una hora més tard havien tancat
les vàlvules, però es creu que ja s’havien vessat unes 12 tones d’aigua
radioactiva i que gran part havia arribat al mar. Una desgràcia més un any
després del drama de la nuclear japonesa
-
L’exposició “Tu i el
Mar” informarà a Bilbao sobre els
potencials llocs de treball en el medi marí. Una empresa de comunicació marina basca,
Bajo El Agua Factory, ha creat juntament amb el Museu Marítim de Bilbao, una
exposició itinerant per a parlar dels futurs nínxols de treball que es poden
donar entorn al mar amb l’objectiu de donar idees per a sortir de la crisi. En
aquesta exposició es parlarà de la indústria alimentària i biofarmacèutica, de
les pesqueries, l’aqüicultura, la investigació, el sector energètic, el sector
turístic o el busseig professional entre d’altres opcions de futur marines.
La capital basca acollirà l’exposició fins al 10
de juny, i a banda porta associats una sèrie de tallers i conferències, així
com un espai d’assessorament sobre beques i ofertes laborals. Podeu veure-ho aquí: http://www.tuyelmar.com/
-
Boten el vaixell
oceanogràfic més avançat del món en astillers espanyols. El vaixell s’anomena
Discovery, i ha estat construït als astillers gallecs Freire sota encàrrec de
l’Institut Britànic d’Investigació Medioambiental, el NERC. El vaixell té quasi
100 metres
d’eslora i una capacitat per a 52 persones- 28 d’elles científiques- i es va
començar a construir al 2010. Aquest vaixell, el Discovery, és una referència
mundial en quant a avenços tecnològics es refereix i està dotat de 6
laboratoris diferents, per tal de ser una gran plataforma flotant per investigar
els problemes medioambientals que afecten els nostres oceans.
-
Oceana presenta un mapa
interactiu d’hàbitats i espècies marines amenaçades. Oceana, la major entitat
internacional centrada només en la conservació dels oceans, ha presentat un
mapa interactiu amb més de 500 localitzacions d’espècies amenaçades i de 3 dels
hàbitats marins més importants d’Europa com són els esculls, el coral·lígen i
els camps de rodòlits. Aquesta iniciativa és part de l’Inventari Espanyol
d’Hàbitats i Espècies Marins del govern espanyol i s’ha realitzat gràcies a un
robot submarí.
Arrel de les troballes, l’organització ha
sol·licitat la protecció immediata de 5 zones especials com 3 muntanyes
submergides al canal de Mallorca, els voltants del Parc Nacional de Cabrera,
una àrea marina enfront Doñana, la muntanya submergida Seco de Palos a Múrcia i
la Seco de los
Olivos a Almeria.
SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR
Avui
aprofundirem en els sàlpids, uns petits organismes marins que floten en les
nostres aigües formant part del plàncton mediterrani. Són organismes tunicats,
és a dir, que tenen una túnica o capa cobertora gelatinosa.
 |
| Font: Viquipèdia |
A
simple vista semblen molt simples, però tenen boca, cor, brànquies i una
espècie de placenta i tot. De fet, són ancestres propers dels peixos i els
vertebrats.
I com es reprodueixen? No tenen larves, i per a
reproduir-se ho fa en dues fases vitals que s’alternen fent una generació solitària i
una generació colonial. El progenitor pot produir un ou al seu ovari que es
transforma en un oozoide, és a dir, un individu asexual. Aquest individu
asexual es divideix per gemmació, és a dir, que sobre la mare es produeix un
bony dit gemma, que es va estrangulant poc a poc fins a separar-se de la mare
fent un nou fill sexuat. El fill sexuat és hermafrodita, és a dir, té els dos
sexes al mateix temps, i el què fan és que primer maduren com a femelles i en
ser més vells es fan mascles, per tant, els individus més vells poden fertilitzar
els més joves.
És
curiós perquè els que són asexuals viuen solitaris, i els que són sexuals viuen
en colònia i viuen tots juntets fent una mena de cadenes rectilínies prou
llargues, i llavors s’anomenen SALPES o fent cadenes circulars i s’anomenen
CICLOSALPES. .
 |
| Font: Opensailing |
De què s’alimenten? S’alimenten fent passar
aigua bombejada a través del seu cos, on té uns filtres alimentaris interns, i
reté el fitoplàncton que filtra d’aquesta aigua.
Què tenen d’interessant? El curiós és que quan
tenen molt aliment, és a dir, quan hi ha molt fitoplàncton al mar, es
reprodueixen molt ràpidament fent clons, es mengen tot el fitoplàncton. Creixen
més ràpid que molts altres organismes i eliminen tot el fitoplàncton del mar.
El problema està en què si el fito és massa dens, es col·lapsen i poden
enfonsar-se al mar, i és quan trobem a les platges un munt de cossos viscosos
de salpes mortes.
A
més a més, si parlem del tema del canvi climàtic, són uns elements importants.
Perquè? Perquè immoblitzen carboni. Uns investigadors de l’Institut Oceanográfico
de Woods Hole (WHOI) i el MIT, a Estats Units, han descobert que són animals
molt eficients en quant a la seva alimentació i poden filtrar partícules de
mides molt diferents des de molt petites a molt grans, i això vol dir que s en
llocs de mar obert on el menjar té forma de petites partícules i no grans,
també podran menjar sense problemes. De tot el què mengen aquests animalons, en
fan unes boletes fecals molt denses, és a dir, “caquetes” on hi concentren el
carboni que treuen del seu menjar, i si són molt denses les boletes, cauen al
fons del mar, eliminant carboni de la superfície del mar i enviant-lo al fons.
I suposo que us preguntareu en què ens afecta això o què té d’especial? Doncs
que quan més carboni s’enfonsi al fons del mar, més espai hi ha a la superfície
de l’oceà per acumular carbó, limitant així la quantitat de carboni que puja a
l’atmosfera en forma de CO2, un dels gasos d’efecte hivernacle.
Oi
que ara ja els trobeu més interessants?
SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA
SALADA
Avui
a la secció de Retrats entrevistarem a Pau Comí, propietari d'una empresa de confecció i reparació de xarxes de pesca situada a Sant Carles de la Ràpita, i que a més a més és aficionat a la navegació a vela.
SECCIÓ 4: LA LUPA
Platja d’Aiguassera
 |
| Font: Trivago |
És
una platja sense bandera blava, però lo bo que té és la facilitat d’accés per a
minusvàlids, la proximitat al passeig marítim i les vistes dins la badia dels
Alfacs.
BIBLIOGRAFIA
Oceans
de notícies:
La
finestra del mar:
La
lupa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada