dilluns, 12 de desembre del 2011

Demà dimarts toca un nou Racó del Mar

Iep, demà a les 13:·30h a Antena Caro al 96.0 o online a http://www.antenacaro.cat/index2.php, un nou programa del Racó del Mar.
Ens escoltareu???

dimarts, 29 de novembre del 2011

Avui parlem de volcans submarins amb la doctora Estefania Blanch


Avui parlarem de notícies properes i no tan properes, així com d’un tema d’actualitat, els volcans submarins.  Podeu escoltar el programa al 96.0 d'Antena Caro tots els dimarts a les 13:30h o escoltar-ho online al link: aquí




SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

- Al municipi ebrenc de l'Ampolla, veïns i ecologistes presenten més de 400 al·legacions en contra de l'ampliació del port esportiu.
L'Associació de Veïnes i Veïns de l'Ampolla i Ecologistes en Acció han presentat aquest dilluns més de 400 al·legacions contra el Pla Especial del Port de l'Ampolla, aprovat per l'Ajuntament, que preveu ampliar les instal·lacions esportives en l'espai que ocupen dues platges urbanes. El pla ressuscita el projecte aturat el passat 2006 i planteja incrementar en 270 els actuals 432 amarradors del port esportiu. Veïns i ecologistes critiquen, a més de la inversió prevista de 15 milions d'euros en l'actual context de crisi, l'impacte que tindrà sobre la façana marítima urbana. Per la seva banda, l'alcalde, Francesc Arasa (CiU), defensa el projecte per enfortir el sector turístic. (Font: TvOn)

- Científics experts en pesqueries, alerten que el lluç de Namíbia està disminuint de forma molt acusada degut a la sobrepesca. A Namíbia, 7 de cada 10 lluços pescats són per vaixells espanyols, principalment gallecs. Segons un informe fet al 2010 per l’Institut Científic Oficial Namibi, el lluç que hi ha actualment representa tan sols un 13% del què hi havia als anys 60. Això és un clar exemple de la sobrepesca a nivell mundial.

- El Cachucho, una montanya submarina de més de 4km d’altura situada a les costes asturianes al Mar Cantàbric, acaba de ser declarada Àrea Marina Protegida. Aquesta notícia facilitarà la protecció de la riquesa d’espècies que hi habiten i dels seus hàbitats, cosa que ajudarà a mantenir la riquesa pesquera de la zona.

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Font: http://crisroses.wordpress.com
Avui entrevistarem a la científica Estefania Blanch, doctora en física i actual responsable de la secció sísmica de l’Observatori de l’Ebre. En aquesta secció s’encarreguen de monitoritzar a temps real els terratrèmols de la zona i altres terratrèmols regionals o telesísmics de gran magnitud.

Hem portat a la doctora Blanch per a parlar de volcans, i més concretament de volcans submarins. Com tots sabeu, un volcà és una estructura geològica, normalment en forma de con, pel qual emergeix lava i gasos de l’interior del planeta, que és el què anomenem erupcions. Tots tenim molt clara la imatge d’un volcà típic però...escolteu l'entrevista aquí!





SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem del famós científic Ramon Margalef, biòleg català, pioner en la introducció d’estudis d’ecologia marina a Espanya i precursor de l’oceanografia al nostre país. És considerat un dels científics més importants de Catalunya de tots els temps i un dels pilars de l'ecologia del segle XX a nivell mundial

Font: http://www.madrimasd.org/blogs
Nascut a Barcelona al 1919, va començar a estudiar Comerç, fins que ho va abandonar per a dedicar-se a les ciències naturals. La Guerra Civil va fer que parés els seus estudis i per això gran part de la seva formació ha estat autodidacta (fins i tot es va construir el seu propi microscopi!). Treballà com a agent d’assegurances un temps fins que al 1944 va poder ingressar a la Universitat de Barcelona gràcies a una beca de l’Institut Botànic de Barcelona on havia treballat una temporada. Al 1949 va obtenir la llicenciatura en Ciències Naturals, dos anys més tard el títol de doctor i 7 anys més tard fou nomenat professor de la UB. Durant els seus anys al món universitari va participar com a professor a diversos centres d’investigacions, instituts i universitats d’arreu del món.

Fou membre d’honor de vàries societats i acadèmies entre elles la de les Ciències de Barcelona o l’Institut d’Investigacions Pesqueres (actual Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona), i fins i tot membre e comissions i òrgans científics en el marc de les Nacions Unides.  Durant la seva trajectòria científica va rebre molts premis i va publicar moltes obres científiques importants i de gran vigència actualment. Va publicar més de quatre-cents articles sobre biologia marina, limnologia i ecologia general. Entre els seus treballs, destaquen l'aplicació de la Teoria de la Informació als estudis ecològics, i la creació de models matemàtics per a l'estudi de les poblacions

Cal dir que era un professor universitari que captivava i entusiasmava als seus estudiants, especialment als més motivats. De fet, els qui l’han tingut de professor dieun que era atípic, o els hi semblava. Tot i seguir un programa ben detallat, passava d’un tema a un altre, i utilitzava la pissarra d’una forma que posava nerviosos als estudiants que no podien quasi prendre notes. Es veu que Margalef sovint explicava alguna cosa interessant, escrivia alguna cosa a la pissarra però amblletra petita i l’altura del seu pit, de manera que ningú podia veure res, i malgrat girar-se cap als estudiants ho seguia tapant i quan ho volien escriure, ja ho havia esborrat! Diuen que era desesperant però que els animava a documentar-se.


SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de la Martinenca
Situada a un 1km del centre d’Alcanar, a tocar del moll de la cimentera. És una platja de sorra que fa mig kilòmetre de longitud i una amplada d’uns 6m. Al fons es veu el perfil dels baixos turons de la la fi de la Serra del Montsià.
El nom de la platja es creu que prové dels martinets, antics instruments de la farga catalana que servien per fractura la mena de ferro abans d’introduir-la al forn, i per a forjar o moldejar el metall obtingut a la sortida d’aquest.

BIBLIOGRAFIA

Volcans submarins:


Ramon Margalef:

dimarts, 22 de novembre del 2011

Avui comença la nova temporada del Racó del Mar a Antena Caro

Eli al plató d'Antena Caro
Bona tarda a tothom! Avui heu pogut sentir el primer programa de la nova temporada del Racó del Mar a Antena Caro de Roquetes. Si no heu pogut escoltar el programa, cap problema, ja que us deixo l'enllaç on podeu sentir-lo aquí.


I si us voleu descarregar el programa feu click aquí.
Esperem els vostres comentaris, suggeriments, inquietuds  i idees!



SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

Aquestes últimes setmanes el mar ha estat notícia per diferents aspectes.

Font: www.ara.cat
- L’illa canària d’El Hierro està en el punt de mira des de la primera erupció volcànica que va patir el 10 d’octubre, detectada gràcies al tremolor produït.  L’Insitut Geogràfic Nacional va explicar que el flux de magma del volcà sorgeix a uns 5km de la costa, i recentment investigadors de l’Institut Español d’Oceanografia han confirmat que la base del conus del volcà es troba a uns 300 metres de profunditat. Es tracta de la primera erupció volcànica a Espanya des de l’any 1971, en què va entrar en activitat un altre volcà, el Teneguía, a l’illa de la Palma.
Aquest dimarts les autoritats van prohibir l’accés a les platges de la costa sud de l’illa ja que es va detectar l’acumulació de gasos que podrien ser tòxics per a la població. Fins ara el volcà ha provocat constants tremolors a la illa així com mortalitat de peixos per manca d’oxigen. Des de que va començar el fenòmen, El Hierro ha patit més de 11.000 tremolors; la majoria han passat desapercebuts per la població.

- El Grup Balfegó i l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ja tenen pràcticament enllestit l’anomenat projecte Tuna Tour, un circuit turístic i cultural al voltant de la tonyina roja. Una de les activitats que inclou és una visita a les granges que Balfegó té a la costa de l’Ametlla, donar-los-hi menjar i, fins i tot, pels més atrevits, poder donar-se un bany entre tonyines. Per fer-ho possible, el Grup Balfegó invertirà prop d’1 milió d’euros en la fabricació d’un catamarà turístic, amb capacitat per a 60 persones, que traslladarà els visitants a les granges. Un dels responsables del grup, Pere Balfegó, ens explica en què consistirà aquesta activitat turística. Tot seguit de la visita, per torns, es podrà dur a terme l’activitat d’snorkel. Les visites a les granges de tonyina podrien començar a partir del mes de maig. L’objectiu és que el catamarà turístic estigui a punt entre els mesos de maig i juny. L’activitat es faria fins l’octubre, abans que les aigües es refredin massa.

- Per últim volem parlar de la Setmana de la Ciència que se celebra del 18 al 27 d’aquest mes de novembre per 16a edició. La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca. La participació està oberta a totes les entitats que estiguin interessades a  dur a terme activitats adreçades a la ciutadania i que estiguin  relacionades amb la ciència i la tecnologia, en un sentit ampli.  A més a més, enguany la Setmana de la Ciència s’adhereix a la celebració de l’Any Internacional de la Química i l’Any Internacionals dels Boscos.  En temes marins podem trobar diverses activitats com és la Jornada de portes obertes de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona els dies 22 i 23 de novembre, una jornada de portes obertes al Vaixell Oceanogràfic Ramon Margalef que s’ha fet aquest cap de setmana a Palma de Mallorca i tallers sobre mar al Museu Marítim de Barcelona, entre d’altres activitats.

La setmana que ve més notícies!

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR


Aprofitant la notícia del Tuna Tour he pensat que seria interessant parlar-vos de la tonyina roja, per a què conegueu una mica millor aquest peix que es pesca a una població molt propera a nosaltres, l’Ametlla de Mar.


Font: NOAA
La tonyina roja, Thunnus thynnus en nom científic, és un peix pelàgic, és a dir, que passa la seva vida nedant, i recorre grans distàncies durant les seves migracions podent fer entre 15 i 50 Km diaris. El seu cos és de color blavós o a vegades quasi negre, i té la  panxa blanca. Pot arribar a mesurar entre 2 i 3 m de longitud, i pesar fins als 700 Kg, i viure més de 20 anys.

La tonyina és una espècie que forma bancs per grandàries, i s’alimenta de petits grups de peixos com les anxoves o bé calamars, entre d’altres espècies. Com que és una espècie oceànica es passa la vida nedant a alta mar, però estacionalment s’apropa a la costa.

Una de les dues poblacions mundials es troba en el mar Mediterrani des de finals de maig fins a finals de juny. Després d'aquest període, molts dels adults tornen a l'Atlàntic a la recerca d'aliment. No obstant això, al Mediterrani es creu que alguns adults són residents en àrees com Líbia, Còrsega o la conca oriental. 

Si ens fixem en el seu cos, la seva cua, té forma de quilla (com la dels vaixells) per a facilitar la seva navegació. De fet neda al què anomenaríem “velocitat de creuer” ja que la seva velocitat sol ser entre 3 i 7 Km/hora pero pot arribar a assolir els 70 Km/h. 

Una altra cosa molt curiosa és que pot elevar la seva temperatura corporal per sobre de la temperatura de l’aigua del mar amb la seva activitat muscular per a poder viure en aigües més fredes i sobreviure en més ambients. 


És molt preuat per la seva carn (rosada o roja) ja que forma part del llistat de peix blau, és a dir, peixos amb alt contingut en olis omega3. Aquests àcids grassos redueixen el nivell de triglicèrids a la sang (el famós colesterol), i disminueixen els riscs de problemes cardiovasculars.

Però no tot són beneficis, ja que com és un peix que es troba a la part superior de la cadena tròfica (imagineu-vos una piràmide dels peixos i els trobaríem a dalt de tot, que vol dir que s’alimenten dels que tenen per sota i tenen pocs depredadors). El problema aés que acumulen mercuri en forma de metilmercuri, que és altament tòxic i l’adquireixen a través de l’aigua on neden i dels peixos més petits que es mengen. Per tant, com més vells siguin els peixos més mercuri acumulat tindran. Això ha fet que des del mes de juliol d’aquest any l’Agència Espanyola de Seguretat alimentària recomana a embarassades i infants petits no menjar-ne.

Abans d’acabar és important parlar de la problemàtica situació d’aquesta espècie a nivell mundial.  Actualment la tonyina es pesca a l’Atlàntic nord i al Mediterrani amb xarxes d’encerclament de nit, que consisteix en detectar el banc de peixos amb un sònar, situar una barca petita amb un focus a l’aigua per atraure els peixos, i des d’una barca grossa s’encercla al peix i es tanca la xarxa des de sota per atrapar-lo. En l’antiguitat això es feia amb almadrava, art de pesca que dóna nom a moltes platges de les nostres costes, i que era una mena de laberint que estava a l’aigua durant uns mesos i que interceptava les tonyines en la seva migració.
Els ecologistes i científics creuen que hi ha milers de tones de tonyines capturades que mai han estat declarades.  De fet després de me´s de 300 anys d’explotació d’aquesta espècie, actualment es troba al límit de la seva extinció comercial degut a l’excés de captures, en bona part il·legals. Segons els científics la població de reproductors ha disminuït en més d’un 85%.

L’alternativa que s’oferia és l’engreix, el qual consisteix a pescar tonyines vives a alta mar, dur-les a gàbies flotants que són remolcades lentament fins al lloc de cultiu i engreixar-les durant 6 o 7 mesos amb peix fresc.

.
SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

La propera setmana iniciarem aquesta secció parlant del famós científic Ramon Margalef, biòleg català i precursor de l’oceanografia al nostre país. És considerat un dels científics més importants de Catalunya de tots els temps i un dels pilars de l'ecologia del segle XX a nivell mundial.

SECCIÓ 4. LA LUPA

Font: http://www.panoramio.com


La Platja del Torn

Situada entre l’Hospitalet de l’Infant i Vandellós, fora del nucli urbà. Es pot accedir en tren fins a l’Hospitalet i caminar, o bé en cotxe des del càmping Templo del Sol.

És una platja llarga d’uns 1600 metres, de sorra fina, que forma part d’un espai d’interès natural anomenat Paisatge de Rojala-Platja del Torn. L’espai comprèn un tram de costa mesclat amb zones de dunes i formes arbustives seques, on destaquen les màquies i les pinedes. A la platja també hi desemboca un torrent generalment sec, rodejat de tamarius i pins. Si parlem de la part més marina, també hi trobem alguers de Posidònia.  

Per als amants de les comoditats, cal saber que està equipada amb dutxes, papereres i el típic xiringuito de platja a l’estiu.  A l’estiu és una platja força freqüentada, i d’alt renom en el món naturista.

Us esperem tots els dimarts a les 13:30h a Antena Caro!

dilluns, 21 de novembre del 2011

Avui comença la nova temporada del Racó del Mar a Antena Caro

Bon dia a tothom! Avui reprenem el programa Lo Racó del Mar tal i com us vaig anunciar la setmana passada. Si voleu escoltar-nos, poseu l'emissora Antena Caro de Roquetes al 96.0 o a la web www.antenacaro.cat
Esperem que us agradi!

dijous, 10 de novembre del 2011

Lo Racó del Mar torna amb una nova temporada i nou format el dimarts 22 a les 13:30h

Lo Racó del Mar és un programa on us parlarem del mar des de totes les seves perspectives, és a dir, des del punta vista de la flora i la fauna que hi habita, de la geologia que el modela, de la física que el mou, de la química que el canvia i de com l’ésser humà influeix en tots aquests aspectes. El nostre objectiu és apropar-vos una mica més el mar a les vostres cases, per a què el coneixeu, l’estimeu i aprengueu a veure’l com un ecosistema més que s’ha de protegir. Només endinsant-nos en les seves profunditats, podrem descobrir les meravelles que amaga.

A partir d’ara tindrem noves seccions al programa. En primer lloc tindrem la secció Oceans de Notícies on us parlarem de notícies recents relacionades amb el mar. Després continuarem amb la secció La Finestra del Mar a través de la qual ens endinsarem en les profunditats marines i on farem monogràfics sobre els habitants del mar i els processos i fenòmens que hi tenen lloc. En tercer lloc, tindrem la secció Retrats d’aigua salada on parlarem de personatges importants pel seu vincle amb el mar. I per últim continuem amb la nostra secció La lupa, en la què mirem a fons una de les platges properes per a conèixer el patrimoni que tenim.

El programa serà conduit en exclusiva per mi, Eli Bonfill, oceanògrafa i presidenta de l'Associació Catalana d'Oceanògrafes i Oceanògrafs. Per animar una mica el programa de tant en tant ens visitaran experts de les matèries de les què parlem o bé ens concediran entrevistes telefòniques.




Oi que teniu ganes de saber com serà el primer programa en solitari? Doncs us espero a Antena Caro el proper DIMARTS 22 de Novembre a les 13:30h a la sintonia 96.0 o a www.antenacaro.cat  

Últim programa de la temporada 2010-2011 el dia 8 de juny, amb una mica de retard

Avui al Racó del Mar us parlarem de les MICROALGUES. Com sempre podeu escoltar el programa a Antena Caro al link següent: aquí


I us preguntareu què són oi? Doncs són un conjunt de microorganismes fotosintètics molt eficients, és a dir, petits organismes que utilitzen la llum per a transformar el CO2 en biomassa, olis o sucres.  Viuen suspeses en aigua, en el nostre cas salada, per a tenir millor accés al diòxid de carboni i altres nutrients. I són la base de la cadena alimentària dels ecosistemes aquàtics sent l’aliment d’organismes de mida més gran.
Hi ha de totes formes i colors, allargades, rodonetes, en teca, nuets

Usos

Font: http://www.bioenergie-promotion.fr
En aqüicultura s’utilitzen com a aliment de bivalvs (és a dir, petxines, musclos, tallarines...) i rotífers (una mena de cucs marins), els quals després seran l’aliment de peixos petits.
Com que es reproduexien molt ràpid és molt fàcil de cultivar-les. Poden ser usades per exemple, en una cimentera per a ingerir els gasos emesos i després cremades com a agrocombustible a les centrals tèrmiques (se’n diu petroli blau), i només alliberen la meitat del gas a l’atmosfera.
També hi ha microalgues que s’usen com a complements dietètics.
Les investigacions de Repsol han demostrat que l'ús de les algues per a la producció d'olis per a combustibles compleix amb una doble funció: d'una banda, absorbeixen les emissions de CO2 a l'atmosfera, i d'una altra, desenvolupen una energia d'origen vegetal amb cultius que no interfereixen amb l'alimentació, amb la qual cosa es contribueix a combatre dos dels grans reptes a què s'enfronta la societat actual.

Problemes

Si les condicions del medi són bones, és a dir, prou nutrients i temperatura de l’aigua idònies, es multipliquen molt ràpid tornant l’aigua de color verd, fent el què se’n diu un bloom algal. Això passa de tant en tant aquí a les badies del Delta. Hem de pensar que al ser ports naturals allí proliferen tot tipus de microalgues i es fan blooms constantment de diferents espècies ja sigui per, elevades temperatures a l’estiu com per baixes a l’hivern , o bé per l’aigua dolça que amollen els arrossars ja que també hi influeix l’oxigen donat que hi ha que són indicadors d’anòxia.

Font: http://wwz.ifremer.fr
També poden ser tòxiques, no només pels organismes aquàtics sinó per a l’ésser humà. Com? Doncs per exemple, els bivalves, és a dir, musclos, petxines...que s’alimenten filtrant aigua, poden acumular microalgues tòxiques, que poden causar alguna que altra diarrea, paràlisi, amnèsia o fins i tot la mort,  segons l’espècie. També afecten sovint a peixos. un exemple es el Karlodinium “pequeño pero matón”.

També hi ha casos en què alguna espècie allibera toxines volàtils que poden produir toxicitat a les persones en respirar-ho o en beure un traguet d’aigua; tot i que aquí no s’ha donat el cas.

dimecres, 11 de maig del 2011

Aviat més!

Us vull demanar disculpes pels què aquesta setmana esperàveu lo Racó del Mar, ja que no s'ha realitzat per causes alienes a mi. En breu podreu gaudir d'un nou programa on parlarem de les banderes blaves i les banderes negres de les platges.

També vull dir-vos que si hi ha algun tema marí que us faci molt de goig, m'ho feu saber i el tractarem!

dilluns, 2 de maig del 2011

Avui us introduirem a un tema molt de moda últimament: els tsunamis. que és un fenomen sovint tractat als mitjans de comunicació per culpa de les seves conseqüències tràgiques.
Com sempre podeu escoltar el nostre programa a Antena Caro aquí.

  El seu nom és d’origen japonès i està format per les paraules TSU, que significa port, i NAMI que significa ona, per tant, vol dir “ona de port”. Un tsunami és una sèrie d’ones massives que poden tenir lloc després de diferents fenòmens com un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits al mar...


Lo més normal o comú és que tinguin lloc per culpa d’un terratrèmol o sisme vertical que es dóna al fons marí, és a dir, que el fons es mou de forma abrupta en sentit vertical. Tots sabem que el nostre planeta està dividit per unes peces de puzzle dites plaques tectòniques ,que aguanten els oceans i els continents. Per exemple, la Península Ibèrica està a la placa euroasiàtica però Àfrica ja està a la placa africana, i quan dues d’aquestes plaques xoquen entre elles, es produeix una fractura que és una falla, i llavors un dels dos costats de la falla s’eleva. Lo habitual en aquest xoc de plaques és que es doni subducció, és a dir, que una placa va lliscant sota l’altra i això fa que es deformi el fons marí i tinguin lloc els terratrèmols al mar. Ex: Nazca i sudamericana.
Font: Viquipèdia
Per tant, quan una part del fons del mar s’aixeca per un terratrèmol, sempre i quan aquest tinguin una gran magnitud (si és petit no / que deformin molt el fons marí) impulsa l’oceà fora del seu equilibri normal, i quan aquesta aigua intenta recuperar el seu estat normal, és quan es formen les onades.

De totes formes, recordeu que no tots els terratrèmols al mar formen tsunamis, i que hi ha zones de la Terra més propícies com l’oceà Pacífic, ja que els seus marges de plaques són més comunament seient de terratrèmols grans, especialment a Xile, Perú i Japó.

Aquestes onades que s’han format, a alta mar ni es noten perquè són onades molt planes i ràpides, i tenim molta profunditat. De fet, podríeu estar en un vaixell al mar, passar un tsunami i ni adonar-vos-en, i tampoc podríeu veure-ho des d’un avió.
Com que a mesurem que ens acostem a la costa, la profunditat disminueix, l’onada frena la seva velocitat però llavors es fa més alta i pot arribar a superar els 30m, tot i que l’habitual és que facin 6 o 7 metres d’alçada.

Lo més curiós és que abans que el tsunami arribi a la costa, el nivell de l’aigua a la platja comença a baixar (és el què diem la vall de l’onada), com si fos la marea que s’enretira. Al cap d’uns segons, vindrà la gran onada.

Quin és el gran problema a la costa?
Per una banda, produeix turbulències al fons del mar que arrosseguen sorra i roca, i això erosiona les platges.
I per altra banda, que mou tanta aigua que es generen uns corrents especials, que se sumen a les onades normals de la mar i arrasa amb tot el què troba pel camí. De fet, és com una gran riuada que es va estenent a gran velocitat. I lo pitjor de tot, és que després ha de tornar enrere rematant lo que havia quedat encara sencer.

I què més?
Transporten una energia molt elevada, i si no es dissipa, pot causar grans danys a les zones costaneres. A banda, tenen una velocitat de propagació altíssima. De fet, si comptem que la profunditat mitjana dels oceans és de 4000m, la velocitat dels tsunamis és al voltant dels 700 km/h. Per tant, això significa que hi ha molt poc temps per pendre mesures enfront un tsunami a la costa.

Quins tsunamis hi ha destacats?
Recentment hem viscut el tsunami del Japó (11 març 2011) causat per un sisme de magnitud 8,9 . L'epicentre del terratrèmol es va localitzar sota mar, davant les costes de l'illa de Honshu, a 130 kilòmetres a l'est de Sendai, a la prefectura de Miyagi, al Japó. El terratrèmol sols va durar 2 minuts i ha estat el 5è més potent detectat fins ara.

El 26 de desembre de 2004 a l’Oceà Índic va haver-hi un altre al sudest asiàtic. El terratrèmol va originar un seguit de tsunamis que devastaren les costes d'Indonèsia, Sri Lanka, l'Índia, Tailàndia i altres països amb onades gegants de fins a 30 metres d'altura que arribaren, fins i tot, a les costes d'Àfrica, a 4.500 km de l'epicentre, convertint-se així en la catàstrofe natural més mortífera de la història recent. El sisme -que va tenir una magnitud de 9.0 graus en l'escala de Richter- és el quart terratrèmol més gran ocorregut des de l'any 1900. Es calcula que el desastre va causar més de 300.000 víctimes, entre morts i desapareguts
Però no sempre tenen lloc en zones llunyanes. De fet, al 1755 va haver un gran terratrèmol submarí a prop de Lisboa i això va causar un gran tsunami.

Font: Bloc La Ventana del Medio Ambiente
I al 2003, el 21 de maig va tenir lloc a Balears i País Valencià. Pero el tsunami no empezó a aparecer en la costa hasta una hora más tarde de que se detectara el temblor de tierra. El nivel del mar bajó hasta dos metros y en algunos puertos quedó a la vista el fondo marino. Segundos después, grandes olas de dos metros llegaron a los puertos y arrasaron todo lo que hallaron a su paso. Los pantalanes quedaron totalmente cubiertos por el agua.
El 21 de mayo de 2003 Argel registró un terremoto de magnitud 7 en la escala de Richter que tuvo consecuencias para Balears. Minutos después del seísmo en la costa africana, el nivel del mar en la zona de Llevant y el sur de Mallorca experimentó oscilaciones de casi un metro, lo que causó numerosos daños materiales en embarcaciones que estaban amarradas en Porto Cristo, Cala Rajada, Portocolom, Portopetro, ses Salines e incluso en Palma.
El terremoto de Argel, cuyo epicentro se situó a unos 350 kilómetros de Mallorca, se reflejó en Balears en forma de temblores de menor intensidad y de olas de unos dos metros de altura. Menorca, y en concreto el puerto de Maó, sufrió las peores consecuencias de lo que parecía un tsunami. Más de 70 embarcaciones se hundieron y otras 80 registraron grandes desperfectos.

I les altres causes de tsunamis què?
Les allaus, erupcions volcàniques i explosions submarines poden ocasionar tsunamis que solen dissipar ràpidament, sense arribar a provocar danys en els seus marges continentals.



PLATJA DE LA PUNTA DEL FANGAR
Font: www.terresdelebre.org

Situada a la part nord del Delta de l'Ebre, el Fangar és una de les dues puntes o penínsules d'aquest. En realitat és una fletxa litoral d'uns 6 km de llarg, amb dunes i sorra fina que tanca la Badia amb el mateix nom. 
És una platja tranquila i amb dificultats a l'accés rodat, ja que l'entrada a vegades queda de difícil accés degut als temporals, i això fa que encara sigui més idílica. Per sort, el Fangar és la típica platja natural que hom esperaria trobar arreu i que per desgràcia és força única.


Per a mi, el millor moment per anar-la a visitar és a la primavera, ja que és una zona important per a la cria d'ocells marins, i en aquell moment trobem tants els ocells hivernants que encara no han marxat com els estivals que arriben.



BIBLIOGRAFIA: per aprofundir una mica més...


diumenge, 10 d’abril del 2011

L'eriçó de mar no ens punxa...ens punxem nosaltres amb ell!

Avui us parlarem dels eriçons de mar, uns animals molt curiosos que reben diferents noms segons la zona: garotes, garoines, oriços sobretot al nord dels Països Catalans o bogamarins a les Illes i País Valencià.
Podeu escoltar el programa en directe com sempre aquí.

Són equinoderms, que són uns animals que no tenen cap i tenen simetria pentarradial, és a dir,que tenen cinc parts iguals al voltant de la seva boca (com els radis d'una roda de bicicleta). i pertanyen a la classe Echinoidea. Són animals molt longeus que poden viure vora els 100 anys tot i que s’han trobat exemplars de fins a 200.

Quina forma tenen?
 
Tenen un cos globular, és a dir, com un globus però irregular, recobert de punxes mòbils més o menys gruixudes. Tot i que també poden tenir una forma més de disc, i llavors serien els dòlars de sorra. No tenen braços i l’esquelet està dins del cos, i és recobert per moltes plaques calcàries unides entre sí, les quals formen la closca. El seu anus està a la part de sobre i la boca a la de sota.

A on els podem trobar? Doncs a tots els fons marins fins a 2500m de profunditat., tot i que segons l'espècie tenen preferència per unes profunditats o altes. Durant el dia estan més aviat amagats i surten de nit per a alimentar-se.

I tenen mobilitat o són immòbils? Resulta que es desplacen gràcies a les espines mòbils i uns petits peus, els peus ambulacrals, que a més li serveixen per a captar aliment i respirar. Poden arribar a desplaçar-se a una velocitat d'1 metre al dia per alimentar-se, i després retornen al seu punt de descans a la pedra.

En quant a alimentació, són molt variats, ja que n’hi ha d’herbívors, suspensívors, detritívors i alguns depredadors i tot, però en general s’alimenten d’algues, plàncton, musclos i caragols de mar. L’aliment el capten amb els peus ambulacrals però també amb una estructura dita llanterna d’Aristòtil, que poden treure per a raspar algues de les roques i per a fer l’aliment en petits fragments més fàcils d’ingerir. A banda, amb les dents poden excavar refugis en les roques i pujar per tot tipus de superfícies.
Hi ha algunes espècies com és el Paracentrotus lividus utilitzen trossos d'algues i petxines per cobrir-se i així camuflar-se o protegir-se de la llum intensa, en canvi l'Arbacia lixula o eriçó negre no pot perquè no té suctors a la part superior del cos.

I són perillosos? Doncs en general podem punxar-nos amb les seves pues i el màxim que tindrem és una coïssor i poca cosa més, però hi ha altres que tenen substàncies verinoses a les pues (com els eriçons de foc) i poden provocar certa paràlisi muscular, entumiment i molt dolor, fins que est treguin les pues. Per tant, si ens punxem amb un eriçó, cal treure les pues amb una agulla esterilitzada i desinfectar!
Encara que tinguin espines, són aliment per a crancs, foques i fins i tot alguns ocells.

Propietats i beneficis.
També cal dir que són apreciats en la cuina de temporada (gener a març) ja que tenen molt iode, ferro, fòsfor i vitamina A. L'espècie què mengem és el Paracentrotus lividus i el què és menja són les gònades, tant del mascle com de la femella. 
Només es pot recol·lectar de desembre a febrer, quan ja estan madurs. Només les embarcacions professionals i especialment autoritzades per a arts menors podran arreplegar eriçons, però la captura d’aquesta espècie no podrà fer-se per mitjà de tècniques de busseig, ni tan sols a pulmó.


NETEJA POPULAR DE PLATGES EL DIUMENGE 3 D'ABRIL
L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Deltebre, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’Associació de Voluntaris del PNDE  van organitzar el passat diumenge 3 d’abril una Neteja popular de platges als espais naturals de Riumar i el Garxal.
Van tenir una quarantena d'assistents, als quals se'ls va facilitar guants i bosses per a recollir la brossa i en acabar un petit refrigeri.
Font: www.deltebre.cat

Aquesta activitat es va fent des de fa cinc anys i l'objectiu és netejar les platges abans de la temporada forta de platja. En aquest cas, s'ha recollit sobretot plàstics, envasos, i fins i tot algun mobiliari de platja que han trobat abandonat. Les restes d'origen natural, com fustes o troncs, es deixen a les platges.

Les platges del Delta són les menys urbanitzades de la costa catalana i malgrat que hi ha serveis de neteja dels ajuntaments, durant l'hivern acumulen tot tipus de residus arrossegats pel mar o que són conseqüència del comportament incívic de les persones.

Per nosaltres, a mode de reflexió personal, l'iniciativa és molt bona però la idea o l'objectiu no hauria de ser netejar per a deixar-no net per als futurs turistes o banyistes, sinó mantenir net un espai que és hàbitat de moltes espècies de fauna i flora, forces d'elles protegides, que haurien de tenir la sort de poder gaudir d'un hàbitat net al igual que a nosaltres ens agrada tenir neta casa nostra.

A gaudir de la mar companys i companyes!

 


 

dimecres, 23 de març del 2011

Voleu conèixer el musclo? Voleu endinsar-vos en una bonica platja?


Avui parlarem del musclo, del qual tots coneixem de sobres l’aparença ja que en mengem sovint, però hi ha moltes coses curioses d’aquest animal que ens són desconegudes.

Podeu escoltar-nos aquí.

Font: Viquipèdia
És un mol·lusc bivalve del gènere Mytilus, i l’espècie que tenim al Delta és el  Mytilus galloprovincialis. Lo de bivalve és perquè la seva closca està formada per dues valves que es tanquen per amagar l’animal dins. De fet, si us fixeu a les valves per dins podreu veure una marca, que és la impressió pal·lial, és a dir, el lloc on el musclo fixa el seu cos. I si us fixeu, a la part de fora de la closca hi ha com uns pèls, que s’anomena bissus, que l’ajuden a fixar-se a les roques, pals, casc de vaixells...

De fet, és important saber que el musclo no es passa tota la vida fixat a algun lloc, sinó que quan neixen són larves que neden durant un mes, fins que troba el lloc adequat per a fixar-se i llavors li comença a sortir la closca, que es fabrica ell mateix. 

Així es mouen els musclos? El musclo pot fer petits moviments. La glàndula del bissus segrega una substància viscosa, que s’endureix i es transforma en un filament que el peu fixa al suport, a una certa distància de l'anterior. Els filaments nous es fixen cada cop més lluny i els vells es trenquen.
Musclos a una platja de Vigo

Suposo que us preguntareu si els musclos tenen sexes i com es distingeixen., oi? Doncs sí, hi ha mascles i femelles i es diferencien pel color del cos, ja que el dels mascles és groguenc i les femelles el tenen més ataronjat o roig.

En quant a la seva alimentació s’ha de dir són animals filtradors, i el què fan és fer circular aigua per dins el seu cos per a retenir el fitoplàncton (és a dir, algues microscòpiques) i la matèria orgànica, i llavors expulsen de nou l’aigua per un sifó que tenen. Per a què us en feu una idea, un musclo gran pot filtrar fins a 8 litres per hora, així que imagineu el què arriben a filtrar al cap d’una setmana!

Font: www.mesebre.cat
Aquí a casa nostra, al Delta de l’Ebre, veiem com es cultiven en unes estructures que s’anomenen batees o muscleres, que són una sèrie de pals verticals i horitzontals que fan d’estructura fixa, i d’allà pengen les cordes que aguanten una xarxa en la que hi ha les llavors del musclo que aniran creixent. Cada corda pot arribar a pesar fins a 8 Kg! A Galícia, aquestes estructures floten perquè allà tenen les marees i s’han d’adaptar això, i per sort a casa nostra les marees són tan petites que ni les percebem.

Cal recordar que abans d’arribar a casa nostra aquests musclos passen per una depuradora, és a dir, els fan filtrar aigua neta entre 12 i 24h per assegurar-se que no porten cap toxina que poden haver agafat a l’aigua.
Musclaires al delta.


PLATJA DE SOL DE RIU
Font: Viquipèdia

Està situada a Les Cases d’Alcanar, a 2km del nucli urbà, al límit entre Catalunya i el País Valencià, i és el lloc on el riu Sènia s’uneix amb la mar, i per això s’entremescla un to verdós de l’aigua provinent del riu amb el blau turquesa de l’aigua del Mediterrani.
Per la part nord es pot accedir en cotxe i per la part sud en bicicleta, i és una zona prou verge de la costa que té una amplada d’uns 10 m i una longitud al voltant dels 500m, i la seva sorra són còdols i graves, és a dir, sorra de gra gros.
Al fons hi ha pecis enfonsats farcits d'àmfores que delaten els naufragis que hi va haver en l'època dels romans.  




Us esperem en 15 dies! Recordeu, tots els dimecres a les 11h del matí a Antena Caro!