dimarts, 27 de març del 2012

Avui, Dolors Furones ens parla del què estan fent a l'IRTA de la Ràpita!

Avui parlarem de notícies més curioses que habitualment...perquè? Parlarem d'un vaixell fantasma que ronda pel Pacífic,de la desarticulació d'una xarxa il·legal de venda d'angules, d'una nova llei per a regular la pesca de taurons i de com James Cameron és la persona en solitari que ha assolit la major profunditat.
A banda, avui entrevistem a Dolors Furones, directora de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita que ens explicarà coses molt interessants sobre la seva tasca com a investigadors a les Terres de l'Ebre. Escolteu-nos aquí!

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

Font: www.tv3.cat
-    Localitzat al Canadà un vaixell fantasma a la deriva desparegut en el tsunami del Japó. A prop de la Columbia Britànica, a l’oest del Canadà, s’ha vist aquests dies un vaixell que havia desaparegut fa un any durant el tsunami del Japó. El pesquer de 15 metres d’eslora va ser arrossegat per les onades, i no hi hauria cap persona a bord. Segons les informacions, malgrat estar a la deriva no representa cap perill per al medi ambient. Aquest és un exemple de la brossa generada pel tsunami que circula, i segons científics de la Universitat de Hawaii, un o dos milions de tones de runa segueixen flotant al Pacífic.
S’espera que el pesquer toqui terra el març de l’any que ve a les costes americanes, i s’està fent un seguiment acurat per evitar que obstaculitzi o sigui contaminant.

-    Desarticulen una xarxa de compra il•legal d’angules a Espanya. La Guàrdia Civil ha desarticulat una xarxa internacional dedicada al comerç il•legal d’angules entre la Unió Europea i diversos països asiàtics, en una operació anomenada “Operació Suculenta”. La mercaderia intervinguda han estat 1580 kilos d’angules, el valor de les quals podria superar els 1.650.000 euros.
L’anguila europea és una espècie amb una protecció especial, i les seves exportacions fora de la Unió Europea estan prohibides. L’angula és l’estat aleví de l’anguila, i assoleix alts valors econòmics.
En aquest cas, els exemplars provenien de diferents llocs d’Espanya, sobretot Astúries i Galícia, tot i que també moltes de Portugal, i es pagaven a 1300€ el kilo al mercat asiàtic, mentre que a l’europeu poden rondar els 500 euros.

-    La Unió Europea dóna suport a la proposta d’obligar als pescadors a desembarcar els taurons amb aletes. La comisaria de Pesca, Maria Damanaki, ha proposat endurir les mesures contra el “finning”, pràctica que consisteix en tallar les aletes de tauró i tornar l’animal al mar. Això està prohibit a la Unió Europea des de 2003 però hi ha permeses algunes excepcions, que s’espera desapareixeran en breu amb la nova normativa.
Amb la nova proposta els pescadors estaran obligats a desembarcar l’animal sencer a port, i no només les parts que es comercialitzen. Ara sols falta la votació al Parlament Europeu, i un cop expressin la seva aprovació, la decisiió final serà dels 27 països membres.
Per sort, la flota espanyola de palangre de superfície ja la compleix.

-    James Cameron és el primer humà en assolir la màxima profunditat en solitari: 10898 metres. Després d’anys de preparació, James Cameron, productor cinematogràfic i explorar del National Geographic, ha estat la primera persona que assoleix la profunditat de 10.898 metres a la Fosa de les Marianes, amb un submergible en solitari.
Un cop al fons, Cameron va estar unes hores recollint dades, espècies i imatges, inimaginables per als primers en baixar allà, Walsh i Piccard al 1960.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui entrevistarem a Dolors Furones, directora de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita. A més, és Presidenta de la Sociedad Española de Acuicultura (SEA).Podeu veure el vídeo al següent link: http://www.antenacaro.cat/share/share_videos.php?id_audio=1604

Dolors Furones és llicenciada en biologia per la Universitat de les Illes Balears. Fou una de les 34 persones formades com a tècnics superiors en aqüicultura a través d’un programa específic al 1984, que pretenia preparar personal qualificat per al sector de l’aqüicultura espanyola.

La seva tesi doctoral va ser sobre mecanismes de patogeneïtat d’una bactèria, Yersinia ruckeri, en malalties de peixos, i la va dur a terme entre Weymouth i Plymouth, ambdós centres d’investigació a Anglaterra.

Dolors, la teva trajectòria professional ha estat lligada des de sempre a la salut animal i la seguretat alimentària d’animals aquàtics, i és així com vas assolir el càrrec de Responsable del Centre d’Aqüicultura de la Direcció General de Pesca de la Generalitat. Al 1999 vas posar en marxa l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) de Sant Carles de la Ràpita, centre on actualment ets directora i coordinadora del programa d’investigació en aqüicultura...com va sorgir aquesta idea de crear un centre d’aqüicultura? I perquè a les Terres de l’Ebre?

-    Actualment quines línies d’investigació teniu a l’IRTA?
-    I quants investigadors hi treballen?
-    Tots són gent de la terra o heu atret investigadors internacionals?
-    Col•laboreu amb altres centres d’investigació?
-    Recentment has estat escollida presidenta de la Societat Espanyola d’Aqüicultura, què suposa a nivell personal? I per a l’IRTA?
-    Abans ens has parlat del programa de seguiment del medi marí que té com a objectiu controlar la qualitat dels bivalves que es cultiven al Delta...en aquests moments en quina situació es troben els cultius de musclo de les badies? Ens pots explicar una mica perquè i com funciona el tema del fitoplàncton tòxic?
-    En el teu cas, tu dirigeixes un programa per controlar com afecta el virus herpes als bivalves del litoral català. Aquest és un virus que només coneixem en els éssers humans pels efectes visuals que té sobre nosaltres. Quin problema genera aquest virus en el medi marí i en quines espècies?
-    Quins altres projectes relacionats amb les malalties de bivalves teniu a banda del virus herpes? (per ex. Bivalife)
-    Tot el què hem parlat fins ara era referent a la línia d’aqüicultura, però has comentat que l’Irta té també una línia d’ecosistemes aqüàtics. Quin és el projecte més cridaner que teniu actualment?
-    Donat que sou un centre depenent de la Generalitat, heu notat les retallades? Quins efectes poden tenir a curt termini?
-    Com a investigadora amb experiència, quin futur creus que espera als professionals de les ciències del mar en el context actual?

Podeu conèixer més sobre la feina de l'Irta a la seva web: http://www.irta.cat/ca-ES/Pagines/default.aspx

BIBLIOGRAFIA

Notícies:

dimarts, 20 de març del 2012

En Josep Lluis Pelegrí, oceanògraf físic, ens explica el seu projecte de divulgació marina a presos

Avui parlarem de la Posidònia i la seva antiguitat, d'uns sensors d'ones per avaluar les platges, del nou Google Street View submarí i de l'acidificació dels oceans. A la lupa anirem a conèixer la Platja de Migjorn, una antiga desembocadura del riu Ebre que va tancar-se per unes riuades i que ñes un ambient força curiós.
A més a més, entrevistarem a Josep Lluís Pelegrí, oceanògraf físic i investigador a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Voleu saber què ens ha explicat? Doncs feu click aquí!

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-    La Posidonia oceanica és l’espècie més longeva de la biosfera. Un grup de científics espanyols del CSIC ha trobat a Formentera, a les Illes Balears, un clon de Posidonia oceanica que té 100.000 anys d’antiguitat i és l’espècie més longeva de la biosfera, segons han publicat a la revista PLoS ONE.
La clau de l’edat d’aquesta planta es deu al creixement clonal basat e la divisió constant de les zones on produeixen noves cèl•lules ( els meristemes), i del creixement extremadament lent de les seves tiges (els rizomes). Els científics han descobert que els rizomes creixen 1 cm cada any i ocupen lentament l’espai fins a estendre’s diversos quilòmetres produint milions de plantes a partir d’un sol clon, segons Carles Duarte, investigador del CSIC i coautor del treball.

-    Un sensor d’ones avaluarà la regeneració de platges. L’ajuntament de Badalona ha iniciat la instal•lació d’una sèrie de sensors d’onatge, corrents i transport de sediments en suspensió, per tal d’avaluar la possible regeneració de platges després d’un temporal al Maresme i Barcelonès.
Els aparells funcionaran durant un mes al Pont del Petroli, i la investigació és fruit d’un conveni entre ajuntament i UPC, que té per objectiu estudiar la dinàmica del litoral per obtenir més dades que permetin quantificar el transport de sediments durant els temporals , i així poder avaluar l’evolució de les i de platges fetes que tants diners han costat.

-    Google està a punt de llençar l’Street View submarí. L’equip de Google juntament amb la Universitat de Queensland i el grup Catlin, han començat a confeccionar un Street View submarí que permetrà que els usuaris bussegin pels fons marins amb una visió panoràmica de 360 graus.
Actualment s’ha començat per la gran barrera de corall, i a més de permetre veure-la, també s’usarà per a supervisar la salut de la mateixa. La idea és poc a poc anar afegint localitzacions així com incorporar una sèrie de vídeos.

-    Els investigadors avisen que els oceans s’estan acidificant a veocitats sense precedents. Un estudi liderat per científics de la Universitat de Columbia, Nova York (EUA) i de la Universitat de Bristol (Regne Unit), en què han participat també investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), adverteix sobre les característiques sense precedents dels canvis en la química marina que s'acosten. Les emissions antropogèniques de CO2, a més de provocar l'escalfament global, alteren la química de les aigües dels mars i dels oceans, conduint-les cap a una progressiva acidificació. Aquest canvi té importants repercussions per als organismes i ecosistemes marins.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui entrevistarem a Josep Lluís Pelegrí, investigador titular del Departament d’Oceanografia Física de l’Institut de Ciències del Mar-CSIC de Barcelona.


SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de Migjorn

Platja situada al municipi de Sant Jaume d’Enveja, a uns 12 Km del nucli urbà. És una platja de sorra fina daurada, té una amplada d’uns 50 m i una longitud de 2,7 Km. Es troba lluny de les zones massificades i és una zona amb vent de tant en tant.

És a tocar d’una de les antigues desembocadures del riu Ebre dita Gola de Migjorn que ara està obstruïda pels sediments., però que a l’hivern moltes vegades s’obre artificialment per afavorir-ne la neteja i la circulació. Aquesta desembocadura es va tancar per culpa de l’acumulació de sediments i se’n va obrir una altra que és l’actual.

A la dreta de la gola de Migjorn i per darrera la nostra platja, podem trobar la llacuna de l’Alfacada, una àrea de gran interès natural que compta amb un punt d’observació d’aus.

BIBLIOGRAFIA

Notícies:
-    http://oceanografos.wordpress.com/2012/03/10/la-posidonia-oceanica-es-la-especie-mas-longeva-de-la-biosfera/
-    http://oceanografos.wordpress.com/2012/03/09/un-sensor-de-olas-evaluara-la-regeneracion-de-las-playas/
-    http://www.itsasnet.com/index.php?option=com_content&view=article&id=758%3Ael-street-view-submarino&catid=14%3Ahome&Itemid=5
-    http://www.catlinseaviewsurvey.com/seaview.htm
-    http://www.icm.csic.es/ca/content/els-investigadors-avisen-que-els-oceans-sestan-acidificant-a-velocitats-sense-precedents

Retrats:
-    http://www.icm.csic.es/oce/ca  

Lupa:
-    http://www.terresdelebre.org/cat/DescobreixNos/PlatgesILitoral/recurso.php?id=1282

dimarts, 13 de març del 2012

Avui ha vingut a vore'm l'Ariadna, la meva amiga biòloga marina...voleu saber què ens ha explicat?

Una setmana més arriba Lo Racó del Mar amb noves notícies, algunes d'elles del territori com és el cas de les novetats del projecte Zèfir i les opinions que ha generat. A més, avui ens acompanya una convidada molt especial, l'Ariadna Armas, biòloga marina i amiga meva, que ve des de terres empordaneses a explicar-nos coses curioses sobre el mar. Si voleu escoltar què ens ha explicat l'Ariadna, feu click aquí!

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-         Seo-Birdlife ratifica el seu suport al desenvolupament de l’energia eòlica marina. SEO/BirdLife aprova en essència la iniciativa, que representa un pas important en el desenvolupament d'energies renovables en el medi marí. Tenint en compte els riscos i el valor excepcional de la zona, SEO/BirdLife insisteix que cal adoptar el principi de precaució i, per tant, buscar un emplaçament més adequat per al projecte. La seva ubicació en una zona menys conflictiva permetria avaluar el seu impacte sobre les aus i altres components de l'ecosistema marí sense córrer seriosos riscos. Si es tracta d'una iniciativa experimental, aquests aspectes haurien de prioritzar-se sobre la maximització del rendiment esperat de la planta.

-         Parts del Mediterrani s’han tornat estèrils. Segons un estudi publicat recentment, la continuïtat d’una pesca excessiva i la introducció d’espècies invasores del Mar Roig, han tornat estèrils algunes parts de la mar Mediterrània.
Un equip internacional de científics va determinar que els ecosistemes més saludables es troben en reserves marines ben implementades, on la biomassa de peixos s’ha recuperat entre 5 i 10 vegades més que a les àrees de pesca. En canvi, les àrees marines protegides on es permet algun tipus de pesca, no han aconseguit recuperar-se així, cosa que indica que la recuperació completa de la vida marina al Mediterrani, demana reserves totalment protegides.
Durant 3 anys s’han fet centenars d’immersions per tot el Mediterrani nord i Marroc per analitzar l’estat de salut dels ecosistemes.

www.laopiniondemurcia.es
-         Descobreixen una nova espècia marina a la regió de Múrcia. L’organització de conservació marina Oceana, ha identificat una espècie nova enfront les costes murcianes, la gorgònia fuet, que fins ara no era coneguda al Mediterrani. Aquest animal havia estat documentat abans a l’Atlàntic entre EUA i Brasil però mai a les nostres costes. Això s’ha localitzat en una expedició per a inventariar diversos hàbitats i espècies a la costa murciana i andalusa.
L’espècie ha estat trobada amb un robot submarí que podia baixar a més de 500 m de profunditat al Cabo Tiñoso, zona que té diversos canyons submarins i àrea d’albiraments de cetacis i tortugues marines.

-         La febre del petroli amenaça el mar i el turisme de Canàries. L’empresa Repsol vol començar a perfora enfront les costes de Fuerteventura i Lanzarote en busca de petroli, ja que segons les estimes oficials hi ha una bossa de petroli a ,és de 1500m de profunditat, que equivaldrien a 1000 milions de barrils de cru i el consum espanyol dels propers dos anys.
Respecte això, l’organització ecologista Oceana està difonent per internet vídeos on es pot veure la riquesa dels fons marins canaris per a fer entedre què es veuria amenaçat per aquestes prospeccions.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui entrevistarem a l'Ariadna Armas, biòloga marina i instructora de busseig. Voleu saber què li preguntarem? Doncs seguiu llegint més avall o mireu aquest video!



-         On comença el teu lligam amb la mar?
-         Perquè vas triar estudiar biologia marina? I a Canàries?
-         Què vas aprendre dels fons marins a Canàries? Són molt diferents dels mediterranis?
-         Quina va ser la teva primera immersió amb escafandra autònoma? I què vas sentir?
-         Després d’acabar biologia marina, què vas fer?
-         Vas fer més cursos per a complementar els teus estudis?
-         Un cop a les Açores, quin era el pla o l’objectiu? I què en destacaries més del viatge allà?
-         Un cop a Catalunya vas treballar per a l’entitat ecologista marina Nereo, què feies amb ells? Què et va aportar a nivell professional?
-         Malgrat tot, vas sentir la necessitat de marxar a conèixer noves terres...què et va dur a Mèxic?
-         Quina ha estat la teva tasca a Mèxic?
-         Bussejant allà has trobat algun animal que t’hagi impressionat molt?
-         Has nedat amb algun dofí, tortuga, tauró...?
-         Has patit alguna experiència que hagis passat por dins l’aigua?
-         A banda, ets instructora de submarinisme i bussejadora professional...perquè?
-         Ara quins són els teus objectius aquí com a biòloga marina?
-         Quina visita a platja o immersió recomanaries per la teva zona?

BIBLIOGRAFIA

Notícies:


dimarts, 6 de març del 2012

Vols descobrir els pecis enfonsats a la Mar de l'Ebre?


Avui parlarem de diverses notícies molt interessants sobre el medi marí.
A la secció del monogràfic parlarem dels pecis enfonsats a la mar de l'Ebre, i als Retrats coneixerem més a fons qui era Ángeles Alvariño, oceanògrafa que ha donat nom a un nou vaixell de l'IEO recentment avarat.

Si voleu escoltar el programa, ho podeu fer aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-         Té lloc l’avarament del vaixell oceanogràfic espanyol Ángeles Alvariño. El passat 24 de febrer es va avarar a Vigo el vaixell oceanogràfic Ángeles Alvariño, que és bessó del Ramon Margalef, ambdos pertanyents a l’IEO. Compta amb tecnologia molt avançada per a fer investigació en geologia marina, oceanografia física i química, biologia marina, pesqueries i control mediambiental.
És un vaixell de 46 m d’eslora, compta amb capacitat per a 15 investigadors més 12 tripulants. És de destacar el nivell baix del so radiat a l’aigua, que permet als investigadors treballar sense alterar el comportament natural de la fauna marina, i a més és de categoria neta pel seu funcionament respectuós amb el medi ambient.

-         Científics de Balears estudien l’efecte de les cremes solar al mar. Degut a l’alta afluència de turistes que visiten anualment Balears, un grup d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) s’ha proposat estudiar l’efecte de les cremes solars al mar, substàncies que tècnicament són un abocament segons explicar Antonio Tovar, químic del grup.
El projecte s’anomena ISUMAR (Impacte dels protectors solars sobre l’ecosistema marí costaner) i pretèn esbrinar quins podrien ser els efectes , si és que n’hi ha, sobre el fitoplàncton, la Posidonia oceanica i sobre la qualitat de les aigües en general. L’estudi ja va iniciar els mostrejos l’estiu de 2011 i cerca finançament per als propers 3 anys.

-         Alumnes de 4rt de primària d’una escola canària donen classes a universitaris. Els alumnes de 4rt de primària de l’escola Pública Ibèria de Canàries, van donar una classe magistral sobre els sebadals, als universitaris de 2on de Ciències del Mar. Els sebadals són els fons de Cymodocea nodosa a Canàries, una fanerògama marina.
Els alumnes han fet un estudi i un treball sobre l’ecosistema dels sebadals, i se’ls va proposar participar en l’exposició "Sebadales, los bosques marinos de Canarias" de Facultat de Ciències del Mar de les Palmas de Gran Canària, fent una conferència amb l’objectiu de mostrar l’interès i inquietuds dels més petits sobre els fons marins.

-         L’or espanyol que dormia al fons del mar torna a casa. El passat divendres 24 es van iniciar les tasques de repatriació del tresor de la fragata espanyola "Nuestra Señora de las Mercedes" recuperat i custodiat per l’empresa estadounidenca Odyssey.
Es van trobar 17 tones d’or en aquesta fragata enfonsada fa anys, i la justícia espanyola ha estat lluitant per a recuperar-la durant els últims 5 anys. El tresor consta de 595.000 monedes d’or i plata del segle XVIII, així com altres materials rescatats del peci militar espanyol enfonsat el 1804.

-         El volcà d’El Hierro té ara dues boques actives. El volcà submarí que es va formar al sud de l’illa canària d’El Hierro, ara té dos cràters per on expulsa el magma. El cràter principal està a 120 m de la superfície marina, i el segon s’ha format en un lateral fins assolir una altura d’uns 75m, segons els estudis fets pel vaixell Ramon Margalef. Segons això, al con secundari li falten uns 200 m per aflorar sobre el mar.
Actualment el volcà té una base de radi de 400 metres i una altura d’uns 200 m, i quasi no ha crescut des de l’última batimetria. No obstant, l’activitat volcànica no s’atura i de fet ha augmentat el volum de magma emès, segons Instituto Geográfico Nacional (IGN) a Canàries

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Al monogràfic d’avui parlarem de bussejar entre vaixells enfonsats. Cal dir que el litoral tarragoní és ric en pecis espectaculars, estant alguns d’ells a cotes accessibles i altres a tanta profunditat que hi ha terbolesa i mala visibilitat i dificulta les immersions.

Fer una immersió en un vaixell és com si fos una cova, per tant cal anar molt amb compte. Abans d’entrar a l’aigua cal decidir si visitarem l’interior del vaixell o només l’exterior, i si hi ha dubtes o mala visibilitat, amb l’exterior tindrem prou. Previ a la immersió cal documentar-se del vaixell per a assaborir millor l’element històric que estem observant i entendre millor què estem veient.

Penseu que la immersió sempre s’ha de fer des de la part més profunda i anar pujant poc a poc, i un cop decidim entrar dins el vaixell comprovar que tindrem prou aire per tornar a sortir i ascendir. Un cop ens apropem al vaixell cal que estudiem bé l’exterior, analitzem bé els perills. Hem de pensar que pot haver-hi canvis en les corrents, xarxes que ens puguin embolicar sense voler, animals amagats en les cavitats dels vaixells...

Lo més característic sol ser que estan recoberts de sediment fi que aixequem en moure’ns per dins i poden disminuir la visibilitat i orientació. També cal estar atents a possibles perills com cadenes, cordes, ferros, càrregues inestables, portes en mal estat, fustes podrides... I cal anar resseguint un fil guia per on retornar i desfer el camí.

Per a aprofundir una mica en els pecis que tenim a les costes ebrenques us parlarem del peci Cavour o El Correu
Aprofitem que hem parlat del tresor espanyol trobat en aigües americanes, per a parlar també d’un vaixell enfonsat a les costes ebrenques, més concretament a la Platja de l’Almadrava. D’aquesta platja ja en vam parlar fa temps però us recordem que és una platja llarga sorrenca de gra fi que abans acollia l’art de pesca que li dóna nom i servia per a pescar tonyines.
En aquesta cala trobem un peci dit Cavour, però popularment conegut com El Correu, el qual era un mercant italià de més d’un centenar de metres d’eslora. El 1917 va ser enfonsat durant la  Primera Guerra Mundial per un submarí alemany, i va quedar a unes 4 milles del Port de l’Ametlla de Mar.
Actualment el Correu està a 52 m de profunditat en un fons sorrenc i fangós, ple de vida. És curiós que està recobert de gorgònies, nudibranquis, llagostes, sargs i altres peixos que l’utilitzen de refugi.
Dins la bodega del vaixell duia un carregament d’avellanes, roba, grans testos ornamentals, ampolles de vi de Ligúria, i pneumàtics per a cotxes de principis de segle. Després del naufragi el vi va envellir durant dècades al fons del mar, i el 1959 es va fer una campanya per a recuperar part del vaixell i extraure el ferro. Es van recuperar ampolles de vi, coberteries, ceràmiques i algunes teles en perfecte estat, que foren usades per les dones dels pescadors. Al final es van dinamitar algunes parts del vaixell un cop desguassat. Lo curiós és que encara manté els dos canons que duia per a defensar-se.
Aquest vaixell és i serà un espai d’itineraris de submarinisme molt apreciat pels bussejadors. 

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem per fi d’una dona, d’Àngeles Alvariño, una pionera de l’oceanografia espanyola.

Nascuda a Ferrol, Galícia, el 3 d’octubre de 1916, va marxar a Santiago de Compostela a estudiar batxillerat. Va començar a estudiar la carrera de Ciències Naturals a la Universitat de Madrid, però ho va interrompre la Guerra Civil. Mentre, es va casar amb un capità de naviu dit Eugenio Leira Manso, i finalment pot acabar els estudis el 1941.

Malauradament el seu embaràs i recent maternitat van aturar la seva activitat científica mentre vivia a Ferrol amb el seu marit. A ell el traslladen a Madrid, i llavors Àngeles Alvariño decideix provar d’entrar a formar part de l’IEO per a treballar en biologia marina. El 1951 aconsegueix entrar com a alumna i poc després la destinen al centre oceanogràfic de Vigo on comença a investigador el zooplancton.

2 anys més tard, al 1953 rep una beca per anar a Plymouth, Anglaterra per a treballar al Marine Biological Laboratory amb Sir Frederick Russell, i fou la primera dona científica que estava en un vaixell britànic d’investigació. 

3 anys més tard, va rebre una altra beca important a Estats Units, a la Woods Hole Oceanographic Institution de Massachusetts, amb Mary Sears, i des de llavors ja va quedar-se als EUA treballant fins a la seva jubilació el 1989, passant per la Scripps Institution of Oceanography i el Southwest Fisheries Center, ambdos a Califòrnia

Va investigar el Mar del Sud de la Xina, el Golg de Tailàndia, els quetognats de l’Atlàntic, els sifonòfors dels canals de Panamà i Suez, els mars antàrtics, entre d’altres coses. Al final de la seva trajectòria va escriure un llibre titulat “España y la primera expedición científica oceánica, 1789-1794” on explicava la travessa de Malaspina i Bustamante amb els vaixells Descubierta i Atrevida, i que fou publicat el 2002.

També compta entre els seus mèrits el descobriment de 22 espècies marines dels diferents oceans i zones marines del món. A més, va publicar un centenar d’articles en revistes científiques, i cal esmentar que fou una de les primeres dones a publicar en el butlletí Bulletin Scripps Institution (1962).

També és graciós comentar que hi ha dos noms d’animals planctònics que tenen referència al cognom d’aquesta investigadora en el seu nom científic: el quetognat Aidanosagitta alvarinoae (Pathansali, 1974) i la hidromedusa Lizzia alvarinoae (Segura, 1980).
Degut al seu interès en formar futurs biòlegs marins, va ser professora d’universitat a Mèxic i San Diego, així com va col·laborar amb altres universitats fent ponències. Durant aquests anys a més va ser directora de diversos candidats doctorals.

En quant a premis, el 1993 els reis d’Espanya li van concedir la Gran Medalla de Plata de Galícia.
Finalment, va morir el 2005 a San Diego, Califòrnia, i fa uns dies s’ha posat el seu nom a un vaixell de l’IEO.

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja del Marjal
Platja situada al nucli urbà de les Cases d’Alcanar, situada en l’espai on se situaven antics salobrars i bassals atapeïts de canyissar, tot i que el passeig marítim ha eliminat les zones verges que quedaven.

Les Cases d’Alcanar, és un petit poble mariner nascut al voltant d’una antiga torre de defensa contra la pirateria (al principi anomenada de St. Pere i posteriorment de St. Felip), que fou enderrocada pels anglesos durant la Guerra del Francés.

És una platja de grava i còdols, semiurbana, d’una llargada d’1,5 km i una amplada de 35 m. Té la categoria de bandera blava des del 1994 i té baixa ocupació normalment.


BIBLIOGRAFIA

Notícies:

La finestra del mar:
-         Guia Submarina de Barcelona i Tarragona (Andreu Llamas), Ed. Anthias

Retrats:
-          

Lupa: