Avui parlarem de la brossa que deixa l'ésser humà al medi marí, de com afecta a aquest i recomanarem alguns documentals sobre el tema. A Retrats parlarem de dos activistes que lluiten per evitar la contaminació per plàstics als oceans, i a la Lupa anirem a visitar la Platja de Santa Llúcia.
Feu click aquí per a escoltar-nos!
SECCIÓ 1:
OCEANS DE NOTÍCIES
-
Detecten 8 espècies de
peixos salvatges en pinsos per a aqüicultura. Un grup d’investigadors de la Universitat d’Oviedo
ha analitzat un tros d’ADN de pinsos comercials per a salmons d’aqüicultura i
peixos marins d’aquari. Els resultats indiquen que per a fabricar aqeust pinso,
s’han usat 8 espècies diferents de peixos marins d’alts nivells tròfics, en
part procedent de pesqueries extractives.
Aquesta troballa és
important perquè l’aqüicultura va sorgir com la iniciativa ecològica per a
reduir la pressió pesquera cobrint les necessitats d’alimentació humanes, però
ara es troba amb el problema de que els consumidors prefereixen peixos
carnívors com el salmó i el bacallà, que requereixen tones de proteïnes d’alta
qualitat. Si aquestes proteïnes s’obtenen de la pesca, deixa de ser una
alternativa a la sobrepesca i passa a contribuir-hi.
-
Acaben la restauració dels
objectes per al futur Museu de la
Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita. Durant els primers dies d’abril, s’han acabat les feines
de restauració dels materials de l’exposició permanent del Museu de la Mar de l’Ebre, dutes a terme
al llarg dels darrers dos anys pels serveis de restauració del Servei d’Atenció
Museística (SAM) de les Terres de l’Ebre. En concret s’han intervingut un
total de 27 objectes arqueològics, 140 objectes etnològics relacionats amb la
navegació, la pesca i els oficis auxiliars d’aquesta, així com 15 documents.
En paral·lel a aquestes tasques, s’ha dut a terme l’execució de la museografia del nou museu a càrrec de l’ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i del GAL Litoral Costa de l’Ebre. Aquesta primera fase inclou tot el mobiliari, gràfica, equips i instal·lacions. Només resta per a poder inaugurar el museu, la producció dels interactius i audiovisuals, i la instal·lació dels objectes.
En paral·lel a aquestes tasques, s’ha dut a terme l’execució de la museografia del nou museu a càrrec de l’ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i del GAL Litoral Costa de l’Ebre. Aquesta primera fase inclou tot el mobiliari, gràfica, equips i instal·lacions. Només resta per a poder inaugurar el museu, la producció dels interactius i audiovisuals, i la instal·lació dels objectes.
-
Un aerogenerador offshore
s’instal·larà al litoral de Biscaia. El litora lde Biscaia ha estat escollit per a
instal·lar una de les primeres plataformes offshore per captar energia eòlica
instal·lada en aigües de la Península
Ibèrica. Durant el
proper any es construirà l’estructura flotant, anclada al llit marí a uns 100 metres de
profunditat, i amb una torre de 60 metres d’altura que tindrà un aerogenerador
que generarà inicialment fins a 1,5 megawatts de corrent elèctrica.
L’aerogenerador estarà situat a la costa d’Armitza, a uns 3 km mar endins.
-
Retallen inversions en les
reserves marines i la pesca sostenible. Les reserves marines són espais protegits,
declarats per a preservar la biodiversitat i la pesca artesanal, servint de
reservori a poblacions comercials de peixos, crustacis i mol·luscs. A Espanya
hi ha 25 reserves marines amb diferents tipus de gestió des d’estatal,
autonòmica o fins i tot d’ajuntaments o de confraries de pescadors, però a
totes els uneixen les retallades que s’estan fent, i sobretot es veuen
afectades les que han hagut de renovar contractes amb persones o empreses
coincidint amb les retallades dels pressupostos generals de l’Estat. Alguns
exemples els trobem a prop com seria el de Columbretes al País Valencià o la
reserva de Tabarca a Alacant, la qual és la primera reserva feta a Espanya, que
acaba de celebrar el seu 25è aniversari i que passa de tenir 8 persones
vigilant-la i estudiant els seus ecosistemes durant les 24h tots els dies de
l’any, a tenir 2 persones només.
-
el gerent de la Federació de Productors
de Mol·luscos del Delta de l'Ebre (Fepromodel), Gerardo Bonet.
També degut a les
mortalitats de l’any passat, aquest any la producció de musclo serà un 15 %
inferior, però en total, entre ambdues badies del Delta es produiran 3 milions
de quilos de musclos. La novetat d’enguany és que entre el 30 i el 40% dels
musclos es podran comercialitzar amb segell ecològic després de passar els
controls del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i a més a
més, volen produir ostra ecològica i a més, alguns productors projecten fer
cultiu intensiu de cloïssa a la sorra del Fangar i els Alfacs on creuen que
poden cultivar fins a 20.000 tones de cloïssa.
SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR
Avui aprofundirem en una espècie molt peculiar,
l’ésser humà. El diumenge vaig anar a fer una immersió a Cala Llobeta, una cala
a tocar del port de Calafat, al nord de l’Ametlla de Mar. La meva sorpresa va
ser que tota la vora de la cala estava plena de brutícia surant a l’aigua com
plàstics, ampolles, llaunes...És curiós perquè jo anava a fer una immersió a
una cala amb especial interès i bellesa submarins, però l’entrada a l’aigua va
ser desagradable. Com pot ser que la gent sigui tant bruta i llenci tota
aquesta brossa?
Després d’una estona mirant-me la brossa i fent
fotografies als residus flotants, em vaig parar a reflexionar d’on podien venir
totes aquelles escombraries, i tenim diferents opcions: 1) prové d’algunes
persones brutes que van a passejar a la platja o a les roques de la vora, i el
vent se’ls ha pogut endur el plàstic o simplement l’han llençat a la platja i
ha acabat a l’aigua; 2) prové d’alguna embarcació, gran o petita, que no sap el
què és guardar els residus i que hi ha convenis que prohibeixen llençar
brutícia al mar; 3) pot ser que ho hagi dut algun barranc en dies de pluja,
quan s’omplen d’aigua i arrosseguen tot el què la gent llança als barrancs (que
durant molt de temps han estat com abocadors naturals) o 4) pot provenir
d’algun abocament descontrolat d’algun complex hoteler vora la costa o d’alguna
de les urbanitzacions que tenim a la costa.
Sigui quin sigui l’origen, està clar que a l’hora
de dinar que comença a aixecar-se onatge sovint, tots aquests residus apareixen
amb més intensitat a la platja, i sincerament, és un impacte visual...fa lleig!
Però a banda de fer lleig, és un impacte i un perill per al medi marí. I us
preguntareu perquè? Doncs perquè tots aquests plàstics poden causar danys en
les espècies marines com per exemple, tortugues o peixos que queden enredats en
les anelles que subjecten les llaunes de begudes, ocells que moren per inanició
perquè tenen l’estómac ple de plàstics que han ingerit confonent-los amb
menjar, peixos que tenen plàstics dins l’estomac, bosses de plàstic que
emboliquen a animals com si fossin xarxes...realment són molt perillosos.
Aquest fet no és aïllat de la cala Llobeta, ni de
les costes catalanes, ni de les espanyoles, és un problema mundial i ja té un
resultat dit ILLA DE PLÀSTIC O VÓRTEX DEL PLÀSTIC. És una zona del nord del
Pacífic on les corrents oceàniques fan que s’acumulin tots els residus llençats
a mar fent una mena d’abocador oceànic on la majoria són residus de plàstic de
la mida d’una ungla i difícils de veure a simple vista. Un exemple podria ser
entre Hawai i Califòrnia.
Imagineu si és greu la situació que 1 de cada 10
peixos capturats en aquesta zona del Pacífic té plàstic dins l’estómac, i sabeu
qui es menja aquests peixos? Nosaltres! De fet, els estudis indiquen que en 40
anys ha augmentat 100 vegades el número de plàstics en aquesta zona. És per
preocupar-se oi?
Sobre aquest problema s’han fet diversos
documentals, alguns de gran ressó com Oceans de Plàstic o Plastic Shores, pel·lícules educatives que expliquen els
efectes dels residus plàstics sobre l’ecosistema marí i fins i tot sobre la
salut humana.
Els plàstics que suren al mar, es van degradant
poc a poc per efecte del sol i de l’onatge esmicolant-se en trossos més petits,
difícils de detectar i que podrien ser ingerits pels organismes marins.
A més a més, recentment s’ha detectat que un
insecte marí dit Halobates sericeus,
ha començat a dipositar els ous sobre el plàstic en comptes de fer-ho sobre
plomes com era abans, i això ha fet augmentar la seva densitat d’ous, provocant
canvis en la cadena tròfica.
A on anirem a parar? No creieu que és hora de fer alguna cosa? Jo de moment recomano que consumim menys plàstic. Com? Anant a comprar el pa amb bossa de tela, usant bosses biodegradables per a la matèria orgànica, anant a comprar amb bosses reutilitzables o cabassos i cistelles com es feia abans, comprant local (als supermercats tot va més embassat i més embolcallat de plàstics), comprant coses envasades en vidre abans que en plàstic, usant cantimplores o ampolles de vidre en comptes de comprar envasos d’aigua de plàstic...Poc a poc podem fer quelcom! A més a més, si aneu a la platja, useu les papereres, i si estan plenes, aviseu a l’Ajuntament per tal que les buidin i no surtin volant les deixalles.
SECCIÓ 3:
RETRATS D’AIGUA SALADA
Avui a la secció de Retrats parlarem d’una parella
molt peculiar, Marcus i Anna, una
parella d’educadors ambientals concentrats des de fa anys en lluitar contra la
contaminació per plàstics. De fet, són un dels protagonistes del documental
Oceans de Plàstic i grans comunicadors.
El Marcus
Eriksen és doctorat en Ciències de l’Educació per la Universitat de
Califòrnia del Sud al 2003, i en acabar el doctorat es va embarcar en un viatge
de 2000 milles pel riu Mississipí en un bot fet a partir d’ampolles de plàstic.
Durant anys en Marcus va treballar a zoos i museus, va crear la seva pròpia
empresa al 2007, la Mission Science, un museu itinerant d'història
natural amb programes escolars en geologia i
paleontologia, una expedició de
dinosaures anual i cursos de camp a Wyoming per
als professors. Actualment, és defensor afèrrim de la conservació dels
oceans com a director de projectes per la Fundació de Recerca Marina Algalita, estudiant i
ensenyant sobre la plaga dels plàstics en els oceans d’arreu del món.
Al 2005, va crear la Watershed Wonders
(seria traduït com les meravelles de les conques), una sèrie de vídeos
educacionals per a estudiants amb títols tan suggerents com “El coet ampolla
descendint el riu Mississipi”, “Zones humides costaneres i el viatge de la
casualitat” o “Cola Kayak i el riu Los Angeles”. Al 2006, va guanyar un premi a
los Angeles pel seu treball de conservació amb estudiants del centre d’aquesta
ciutat, i al 2008 un premi Menzie, Premi de la Societat de Toxicologia Ambiental i Química per la seva tasca en l'educació sobre el mar.
Al 2008, va navegar per l’Oceà Pacífic des de
Califòrnia a Hawaii amb l’embarcació BROSSA, un bot fet amb 15.000
ampolles de plàstic, 30 pals de velers amarrats
per formar una coberta, i un fuselatge d'un
avió Cessna com una cabina (junkraft.com). Va recórrer
2600 milles en 88 dies per atraure l’atenció sobre el problema dels plàstics.
En acabar la travessa, ell i la seva dona Anna Cummins, van recórrer 2000
milles fent conferències des de Vancouver (Canadà) a Tijuana (Mèxic) sobre el
problema dels plàstics.
Recentment, aquesta parella ha creat l’Institut 5
Girs, per estudiar i comunicar la contaminació per plàstic al llarg dels 5 girs
oceànics més grans al món.
L’Anna Cummins té més de 10 anys d’experiència en
treball a associacions medioambientals, educació, redacció i desenvolupament de
campanyes. Va treballar en conservació marina, en gestió de zones costaneres,
educació per la sostenibilitat i ecologia als instituts. És titulada en
història per la
Universitat d’Stanford i té un màster en política
medioambiental internacional.
Al 2001 va rebre una beca del Programa de
Lideratge de les Comunitats Sostenibles, per a treballar a l’associació Save
Our Shores “Salveu les nostres platges”, coordinant l’eduació i comunicació
científica de l’entitat a Santa Cruz.
Al 2007 es va unir a la Fundació de Recerca
Marina Algalita com a consellera educativa, dirigint la divulgació científica a
escolars i fent xerrades sobre contaminació de plàstics al mar. L’Anna va fer
una expedició de recerca de 4000 milles i un mes de durada amb el vaixell
Algalita estudiant les deixalles de plàstic del Gir del Pacífic Nord, i ha
recorregut amb el seu marit 2000 milles en bicicleta fent xerrades des de Vancouver
a Mèxic.
Quina parella més lluitadora, no trobeu? Tant de
bo hi hagués més gent així!
SECCIÓ 4: LA LUPA
Platja de Santa Llúcia
Platja situada al municipi del Perelló, és una de
les més grans del terme municipal. La rodeja el passeig marítim que permet
caminar entre pins i atzavares, i queda a uns 6 km del poble del
Perelló...de fet queda més propera al nucli de l’Ampolla.
És una platja de còdols i graves d’uns 180 metres de longitud i
10 metres
d’ample. De fet no és una platja gaire ampla però té fàcil accés, ja que té un
pàrquing ampli just darrera el passeig, i disposa de dutxes i taules de picnic
per als més “domingueros”.
La platja té una zona de roques i petits pous
intermareals, alguns dels quals semicoberts per l’aigua per acció de les
onades. És una zona ideal per a aficionats a la pesca amb tota seguretat.
El fons submarí de la zona té Praderies de
Posidònia properes, ja que durant l’època hivernal, que és quant hi ha
temporals i la mar està més moguda, en aquesta platja podem trobar acumulacions
de Posidònia morta formant una mena de penya-segats, els quals serveixen per a
frenar l’erosió de l’onatge sobre la platja i ajuden a que es mantingui sencera
i no calgui regenerar-la.
BIBLIOGRAFIA
Oceans de notícies:
La finestra del mar:
Retrats d’aigua salada:
La lupa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada