Avui parlarem del dia internacional de la biodiversitat dedicat a la vida marina, de notícies sobre plàncton i foques, sobre el futur de la Posidònia, sobre un projecte de molins al fons del mar i també d'unes jornades d'aqüicultura a la Ràpita. A la secció de la Finestra del Mar parlarem dels manglars, uns ecosistemes molt peculiars, i quins problemes els ronden, i escoltarem una cançó molt xula! I per últim, a la Lupa, anirem a Alcanar Platja a veure la Platja de Maricel...ens acompanyeu? Doncs escolteu-nos aquí!
SECCIÓ 1:
OCEANS DE NOTÍCIES
- El Dia de la Biodiversitat aquest any està dedicat a la vida marina. Avui 22 de maig és el Dia Internacional de la Biodiversitat, i aquest any l’ONU el dedica a la vida marina, ja que els oceans abasten més del 90% de la superfície terrestre i acullen una immensa riquesa biològica totalment desconeguda.
 |
| Font: |
- Els biòlegs confirmen que les larves aparegudes al port de Palamós són plàncton innocu. El passat 10 de maig va aparèixer al Port Marina de Palamós una cosa gelatinosa que pensaven que podien ser larves de medusa. Els biòlegs de les associacions Bufalvent i Nereo van analitzar unes mostres d’aigua preses al port i han vist que és una barreja de plàncton gelatinós conegut com llapó o glaç de mar, i que gran part d’ells són salpes. Aquests organismes són innocus i no presenten cap risc urticant, i és freqüent que apareguin durant la primavera.
- Descobreixen els cadàvers de 12 foques grises a Finlàndia. Un grup de bussejadors d’Oceana van descobrir una dotzena de cadàvers de foques grises d’uns 6 mesos, en el fons marí de l’illot Bogskär, al sud de les illes Aland, un arxipèlag entre Finlàndia i Suècia.
No està clar quin podria ser el motiu de la mort de les foques, i s’està investigant per a evitar que torni a haver casos similars. Els animals no semblaven patir problemes de nutrició, ni danys traumàtics, ni senyals d’arts de pesca, tot i que no es descarta la hipòtesi de què poguessin quedar enganxades i ofegades per tresmalls retirats després, o bé d’una epidèmia per algun tipus de virus. És important d’analitzar bé la situació perquè la foca gris està considerada una espècie en perill d’extinció i ha disminuït la seva població a la zona del Bàltic.
- L’escalfament de la Mediterrània extingirà el 90% de la Posidònia. L’escalfament de l’aigua superficial de la Mediterrània pot acabar amb el 90% de les poblacions de Posidonia oceanica en menys de 4 dècades, segons un estudi fet per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i recentment publicat a la revista Nature Climate Change. L’estudi ha estat elaborat sobre un escenari moderadament optimista d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, usant 10 models climàtics globals i 2 models regionals, i “tots els models apunten a un ràpid escalfament de l’aigua superficial del mar balear a l’estiu al llarg del segle”, segons Gabriel Jordà, investigador del CSIC a Balears.
Cal recordar els múltiples beneficis de la Posidonia com l’enterrament de diòxid de carboni o la protecció de la costa enfront l’erosió. Els científics diuen que la única solució per a garantir la continuïtat d’aquest ecosistema, seria que les emissions de gasos d’efecte hivernacle es redueixin el més aviat possible a tot el món.
- Iberdrola projecte un parc de molins al fons del mar. L’empresa espanyola Iberdrola i la seva filial Scottish Power han posat en marxa un projecte de creació d’un parc d’hèlixs submarines amb una potència de 10 megawatts capaces d’abastir a 5.000 llars. El projecte s’està fent a l’arxípelag de les Orcadas, a Escòcia, aprofitant les instal·lacions del Centre Europeu d’Energia Marina.
El prototip que estan provant té una base de 20 metres i la turbina està situada a 45 metres de profunditat, ideal per a aprofitar les fortes marees d’aquesta zona. Donat l’èxit de la iniciativa, el govern escocés ha autoritzat instal·lar una desena de turbines similars uns centenars de kilòmetres al sudest de la zona. El projecte actualment està en fase experimental però té l’avantatge sobre l’eòlica o la mareomotriu de que pots preveure quan hi haurà marees i com són, en canvi no ho pots fer amb el vent o les onades.
- La Jornada “immersió estratègica del cluster AqüiCAT” tindrà lloc a Sant Carles de la Ràpita la setmana que ve. Els dies 29 i 30 de maig tindrà lloc a Sant Carles de la Ràpita la jornada immersió estratègica del cluster AqüiCAT, el Clúster Aqüícola de Catalunya, el qual el conformen les empreses de la cadena de valor del sector.
Aquesta jornada servirà per a desenvolupar noves oportunitats de negoci en el món de l’aqüicultura gràcies al treball en xarxa a través del cluster, i servirà alhora per a veure experiències similars tant al nostre país com fora d’ell.
SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR
Avui parlarem dels boscos de manglars, un ecosistema desconegut per la llunyania geogràfica.
 |
| Font: http://imaginorium.blogspot.com.es/ |
El manglar és un tipus d’ecosistema format per un
laberint d’arrels i d’arbres dits mangles, que toleren bé la sal, i es troben a
les zones intermareals properes a la desembocadura de rius en zones tropicals.
De fet, és l’equivalent costaner d’un bosc tropical.
A quines
regions del món en trobem? E troben en les regions tropicals i subtropicals del món,
generalment en zones costaneres, i poden trobar-se en contacte directe amb el
mar, al costat de les riberes i desembocadures dels rius, o vorejant llacunes
costeres. El desenvolupament òptim es dóna al voltant de l'equador a l'Àfrica,
Indonèsia, Nova Guinea i les Filipines. A l'Amèrica Llatina, els manglars més
exuberants es troben a l'Equador, a la costa nord d'Esmeraldas.
Què tenen d’interessant? Doncs els manglars són
zones molt productives (de fet són els ecosistemes més productius en biomassa),
i això fa que siguin zones de gran diversitat biològica. A més a més,
proporcionen recursos als habitants de la zona com el carbó vegetal, materials
de construcció, medicines i aliment.
A més a més, són estabilitzadors naturals de les
zones litorals fràgils, i contribueixen a la ràpida recuperació després de
ciclons tropicals, tsunamis...ja que fan de barrera dissipadora de l’energia
d’aquesta mena de fenòmens naturals.
I quina vida
s’hi troba?
En quant a fauna, hi ha nombroses espècies d’ocells que hi viuen així com
rèptils i insectes, però també fauna marina com crustacis, mol·luscs i peixos.
En el cas de Bangladesh per exemple, és l’últim refugi del tigre de Bengala, o
a Borneo hi viu el simi nassut.
Entre les espècies més comunes en aquestes
comunitats cal destacar l'ostra de mangle, un dels productes fonamentals en
l'economia dels habitants costaners, el cranc de mangle, els llagostins i les
gambetes. Però, sens dubte, els seus habitants més singulars són els
"saltarines del fango", peixos capaços de viure en el mar i en terra
gràcies a les seves musculoses aletes davanteres, que els permeten moure's per
terra. Fins i tot hi ha una espècie que pot enfilar-se als arbres per a fugir
de la marea alta.
En quant a fora, les plantes que hi viuen han
d’estar preparades per a viure en condicions de molta salinitat, d’humitat
variable, amb llum intensa i uns sòls amb poc oxigen, i això fa que siguin
plantes especialitzades com el Mangle blanc (Laguncularia racemosa) o el Rhizosphora mangle, que aprofiten per
captar oxigen durant la marea baixa quan les arrels respiratòries queden al
descobert.
 |
| Font: Viquipèdia |
Quina
superfície ocupen? Actualment
cobreixen 181.000 Km2 distribuits entre més de 100 països, tot i que s’ha
perdut més del 50% en els últims 50 anys.
Què els
afecta?
De forma natural, els manglars són zones
molt susceptibles als canvis per les marees, ja que la zona que de dia és una
platja, de nit pot convertir-se en fons marí quan puja la marea.
A banda, també els afecta l’ésser humà, que està
destruint o degradant els manglars per la cria de gambeta (camarón en
castellà), el turisme, el petroli, la mineria, l’agricultura, l’extracció de
fusta, la contaminació...
Parlant de la cria de la gambeta...aprofito per
explicar-vos que la indústria de la gambeta és la que més ha destacat en la
destrucció del manglar en molts països.
Com? Doncs convertint els manglars en piscines gràcies al suport de
governs o altres entitats com el Banc Mundial o la FAO. Aquestes piscines acaben
molt contaminades per residus fecals, antibiòtics, alguicides, plaguicides...i
són abandonades, deixant enrere l’ecosistema destruït i les comunitats locals
empobrides, perquè els pescadors artesanals no poden competir amb les grans
indústries. De fet, el tema m’ha vingut al cap escoltant una cançó que ha
llençat Ecologistes en Acció per a conscienciar a la gent sobre aquesta
problemàtica, i que crec que us pot agradar...l’escoltem? (cançó “Gamba chunga,
manglar tumba”: http://www.ecologistasenaccion.org/article23235.html)
A banda del problema de la cria de gambeta, la
indústria turística està destruint els manglars també, ja que estan construint
infraestructures costaneres en les zones amb atractiu turístic i destruint
manglars per a fer platges de sorra que atreguin al turisme. Però sabeu què
passa? Doncs que quan ve el primer huracà o cicló desapareix la platja, les
construccions i tot, ja que no hi ha el manglar que ho protegeix.
I veient tot
això, què s’hi pot fer o què s’hi ha fet? Doncs per començar, al 2002 es va crear la REDMANGLAR, per a
defensar els manglars i els ecosistemes costaners, així com la vida de les
comunitats lligades a ells. Podeu saber més d'ells: http://www.redmanglar.org/redmanglar.php?c=161
I nosaltres? Doncs com a consumidors tenim molt a
dir! Cal que mirem ve l’origen dels productes que mengem, de quin tipus de
producció són, si extractiva o d’aqüicultura, i quin tipus d’aqücultura.
SECCIÓ 3: LA LUPA
Platja de Maricel
 |
| Font: http://www.viulebre.com |
Platja situada al municipi d’Alcanar, ala zona
d’Alcanar Platja. És una platja de
còdols i grava, tranquil·la, a uns 500 metres del cente d’Alcanar Platja i just al
costat de la platja del costat de la fàbrica de ciment.
La seva amplada és de 20 m i uns 500 m de longitud, i està
protegida per un espigó. Per als que us agraden les comoditats, disposa de bars
i restaurants ben a la vora on es pot degustar la cuina marinera de la
localitat, amb el marisc com a protagonista.
BIBLIOGRAFIA
Oceans de notícies:
La finestra del mar:
La lupa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada