dimecres, 11 d’abril del 2012

Voleu saber més sobre l'energia eòlica marina?

Avui parlarem de l'últim vaixell que torna de la campanya Antàrtica enguany, d'una balena morta a Menorca, de la major turbina eòlica marina instal·lada i per últim, d'una sanció imposada des de Brusel·les als pescadors espanyols.
A la Finestra del Mar parlarem de l'energia eòlica marina i us explicarem una mica com funciona aquesta energia renovable i quins beneficis i desavantatges aporta. A Retrats d'aigua salada parlarem de l'entitat ecologista Depana, i a la Lupa anirem a veure la Platja de la Bassa de l'Arena a Deltebre. Voleu escoltar-nos? Feu click aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-    El vaixell “Las Palmas” torna a Espanya després del tancament de dues bases antàrtiques. El vaixell oceanogràfic de l’armada espanyola “Las Palmas” ha començat la tornada a casa després de tancar els dues bases espanyoles a l’Antàrtida, Gabriel de Castilla i Juan Carlos I, tancant la campanya antàrtica 2011-2012. Està previst que arribi a Cartagena, el seu port base, a mitjans d’abril, després de més de 6 mesos fora de casa.

-    Fan explotar una balena trobada morta a Menorca. A Menorca es va trobar fa uns dies un rorqual mort, d’uns 12 metres, i s’ha trobat en estat avançat de descomposició, motiu pel qual els artificiers del Tedax van procedir a fer explotar el seu cos en alta mar. L’estat de descomposició dificultava la seva extracció i la possibilitat de traslladar-lo a l’abocador més proper, com es fa amb altres cetacis trobats.
Es desconeixen les causes de la mort de l’animal però es plantejava que podia haver quedada enganxada a una xarxa a la deriva o patir alguna malaltia.

-    La major turbina eòlica instal•lada al mar entra en funcionament. Ha començat a funcionar la major turbina eòlica “off-shore” situada a l’estuari Saint Nazaire, a França, en període de prova, i amb una capacitat d’abastir d’energia a 5000 llars. La turbina de 6 MW de potència s’ha desenvolupat a Espanya gràcies a un equip d’uns 200 enginyers de Barcelona, A Corunya i Navarra. Aquest aparell supera tots els rècords per les seves dimensions: 150 metres de diàmetre de rotor i 73,5 metres de longitud de les aspes.
Segons l’Agència Internacional de l’Energia (EIA) l’energia eòlica permetrà l’estalvi de 23.700 milions d’euros de carburant entre carbó, gas i electricitat fins a 2015, i augmentarà a 87.000 milions al 2020 segons les seves prediccions.

-    Brusel•les sancionarà a Espanya per sobrepesca de sorell, rap i maire. El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va comunicar a la flota espanyola que treballa en caladors nacionals, que l’any passat van excedir el Total Admisible de Captures (TAC) per algunes espècies com el sorell, el rap o la maire, i que Brusel•les els ha multat, cosa que farà que aquest any no puguin pescar tant per a compensar el valor reduint les TAC’s. En canvi, en altres espècies com el lluç no es va assolir el màxim de quota, i aquest any ho podran compensar.
De fet, els pescadors es queixen de tenir unes baixes quotes de pesca en comparació a la salut dels recursos segons ells, i volen sol•licitar un augment de cara als propers anys.      

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui aprofundirem en l’energia eòlica marina, aprofitant la notícia de la gran turbina instal•lada a França.
L’energia eòlica és, al igual que l’eòlica terrestre, una aplicació de la força produïda pel vent. Quina és la diferència? Doncs únicament la ubicació, és a dir, que es fa col•locant els aerogeneradors dins del mar. De fet, es veu com una possibilitat de futur en països amb molta població que dificulten el trobar un espai a terra ferma on instal•lar aerogeneradors.

On es va començar a usar? Els primers van ser els danesos al 1991, i és a Dinamarca on trobem els majors parcs d’aerogeneradors marins.

I perquè? En un any de vent mitjà, aquesta potència eòlica genera 11.500 GWh d’electricitat, suficient per alimentar el consum elèctric anual de 3,5 milions de llars catalanes tipus.

On se solen instal•lar? Els parcs offshore, es situen aigües poc profundes, a un mínim de 2 km de la costa, i sempre lluny de rutes marines militars, emplaçaments militars o espais d’interès natural...en teoria.

Quin cost d’instal•lació té? Doncs és superior al de les zones terrestres però per sort tenen una vida útil major, ja que la turbulència és més baixa, i si podem augmentar la seva vida útil, els costos disminueixen a repartir-los entre més anys. Progressivament han disminuït molt els preus de les cimentacions i això ha ajudat molt a la seva proliferació. Actualment instal•lar 1 MW d’energia eòlica marina a Dinamarca per exemple, costa al voltant de 1,6 milions d’euros.

A Dinamarca per exemple han fet un càlcul. Si es considera que les turbines tenen una vida de projecte de 50 anys i s'afegeix una revisió general (recondicionament) als 25 anys, que costi al voltant del 25% de la inversió inicial (aquesta xifra és un exemple purament numèric), s'obtindrà un cost de l'electricitat de 0,038 €/kWh, similar al de les localitzacions terrestres a Dinamarca.

Com ho veuen les entitats ecologistes? Doncs al ser una energia renovable amb poca incidència o impacte en el medi ambient, compta amb el vist-i-plau d’entitats grans com Greenpeace o Ecologistes en Acció.

Quins avantatges té?
- És una font inesgotable i frena l’esgotament dels combustibles fòssils.
- És una font prou econòmica si comparem la seva rendibilitat i la d’altres fonts energètiques com les centrals de carbó, etc.
 - És una forma de produir energia neta sense danys al mediambient, ja que no genera contaminants, ni productes secundaris perillosos, ni residus.
- Evita la contaminació del transport dels combustibles i el risc d’accidents en els transports. De fet, és més fàcil de transportar-los en vaixell.
- Donat que la intensitat del vent és més constant al mar perquè no troba obstacles, es poden instal•lar torres més baixes que a terra ferma i a més, com el vent és menys turbulent, pot augmentar el període de treball útil. Els vents a alta mar poden ser fins a un 40% més freqüents i regulars que a terra. A igual capacitat instal•lada, els parcs eòlics marins seran més productius que els terrestres.
- Poden ser més grans que a terra ferma, i per tant, obtenir més rendibilitat.

I quins inconvenients?
- Calen màquines grans i per tant, cares, ja que l’alçada ha de ser mínim de 30 metres. De fet, cal una inversió inicial molt alta. El cost d’un aerogenerador offshore pot multiplicar per dos el d’un aerogenerador terrestre de la mateixa capacitat.
- Produeixen un impacte visual en el paisatge.
- El transport fins al parc i el seu manteniment és més dificultós.
- Donat que l’aire del mar porta sal, trobem corrossió més aviat a les instal•lacions.
- Encara hi ha molt poc coneixement de com construir-ne en aigües més profundes.

Donat que tenim en marxa la possibilitat d’un projecte de parc eòlic a l’Ametlla de Mar, i per tant, prop del Delta, suposo que us preguntareu si no afecten a les aus, oi?
Doncs en el nostre cas la zona del projecte és una Àrea Important per les aus, i en tràmit  de ser designada Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA), i això fa que les entitats ecologistes es plantegin que podrien ser que les aus xoquessin amb els aerogeneradors o que fragmentessin el seu hàbitat, i per això es demanava de buscar un emplaçament menys conflictiu per a fer les proves.
Com no hi ha experiències similars aquí no predir el risc d’impacte que hi pot haver en les nostres terres.

On podem trobar el parc eòlic més gran del món?
Doncs de febrer de 2012 es troba a Irlanda, i és el parc eòlic Walney, caracteritzat per les elevades marees i onades, i el clima ventós que tenen.
El parc ocupa uns 15 km de la costa oest de l’Illa de Walney, situat de nord a sud, i compta amb 102 turbines amb la capacitat de produir 367 megawatts, energia suficient per a 320.000 llars.

I a Espanya? Fa tot just uns 3 anys que el Govern va donar llum verda a aqeust tipus d’energies, i va elaborar un mapa eòlic marí que indica les zones de la costa espanyoles amb més possibilitats d’acollir-la per les seves condicions. És curiós que el país que és la quarta potència eòlica al món haig tardat tant en posar-se les piles amb la marina. Els llocs amb més possibilitats podrien ser el Camp de Gibraltar, la badia de Càdiz, algunes zones d’A Corunya com la comarca de Ferrol, o les zones entre Cantàbria i Eukadi.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui a la secció de Retrats no parlarem d’una persona, sinó d’una entitat ecologista que ha dut a terme accions al nostre patrimoni natural marí, i és Depana, l’associació de Defensa del Patrimoni Natural.

Depana és una associació catalana sense ànim de lucre actua per a la defensa, l'estudi i la conservació del patrimoni natural, alhora que promou la concepció globalitzadora dels problemes que afecten les espècies i els ecosistemes. Des de 1979 és declarada d'Utilitat Pública perquè es va proposar des dels seus inicis, la defensa d'un interès col•lectiu, com és el dret de tots els ciutadans de gaudir d'un país ambientalment saludable i tenir una millor qualitat de vida.

Parlem d’ells perquè tenen un programa de Litoral i Medi Marí, que duu a terme projectes que promouen la conservació dels ecosistemes marins i litorals, mitjançant la declaració de zones protegides, la realització d'actuacions de restauració i recuperació de zones en procés o risc de degradació, l'elaboració d'estudis i propostes d'ordenació, gestió i ús públic en els espais litorals i marins, la potenciació d'una bona gestió dels béns i serveis que ens ofereixen les zones costaneres...

En el cas ebrenc, la iniciativa més emblemàtica és el projecte de “Corredor d'àrees marines protegides a la costa tarragonina”, que inclou els paratges de  "La Rojala" (l'Hospitalet de l'Infant - Vandellòs) i el "Cap de Santes Creus" (l'Ametlla de Mar) a Terres de l’Ebre i un altre espai a Torredembarra, al nord de la província de Tarragona.

Els objectius dels estudis científics en les 3 zones triades han aportat nova informació sobre les característiques dels ecosistemes dels tres llocs, identificant la presència d'hàbitats i espècies vulnerables com Posidonia oceanica, protegits per Convenis internacionals i Directiva Hàbitats de la UE, així com els hàbitats  essencials per al desenvolupament de les espècies d'interès comercial.

Si voleu conèixer més d’ells o ser voluntaris, mireu la seva web: http://www.depana.org/

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de la Bassa de l’Arena

Platja situada al municipi de Deltebre, contigua cap al nord a la platja de Riumar. Fa uns 40 metres d’amplada i uns 3 km de llargada, i de fet, és una de les platges més llargues del Delta de l’Ebre.

Què té d’interès? Doncs està molt a prop de la bassa del Canal Vell, la llacuna que volien dessecar fa 30 anys i que va desembocar en la creació del Parc Natural. És bnic perquè té una plataforma d’observació d’aus. 
Al 2011, Ecologistes en Acció va concedir-li per segon any consecutiu el distintiu "Platges Verges" a les platges de la Bassa de l'Arena, on ha valorat flora, fauna, que no hi hagi intervenció antròpica, que es tracti de platges no massificades, i amb un accés limitat al trànsit rodat. En el cas de la Bassa de l'Arena ha destacat que "la combinació dels seus paisatges de basses salobres amb un sistema dunar" fa que sigui una àrea "molt rica" en quant a espècies que es poden trobar i que són indicadors del "bon estat de salut de l'ecosistema".

BIBLIOGRAFIA

Oceans de notícies:

- http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2012/03/23/haran-explotar-ballena-muerta-hallada-menorca/754614.html
- http://www.nuestromar.org/noticias/13-03-12/buque-%E2%80%9C-palmas%E2%80%9D-regresa-espa%C3%B1a-tras-cierre-dos-bases-ant%C3%A1rticas
- http://oceanografos.wordpress.com/2012/03/27/la-mayor-turbina-eolica-instalada-en-el-mar-en-funciones/
- http://www.ansa.it/ansalatina/notizie/rubriche/restodelmundo/20120324195835400098.html
- http://www.laopinioncoruna.es/mar/2012/03/14/bruselas-sancionara-espana-sobrepesca-jurel-rape-lirio-durante-ano-pasado/589877.html

La finestra del mar:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_e%C3%B2lica_marina
http://www.bi2green.com/walney-el-parque-eolico-marino-mas-grande-del-mundo/
http://www.ecologismo.com/2010/05/28/energia-eolica-marina/
http://www.zefirteststation.com/ca/
http://www.madrid2noticias.com/n-6260-701-energia_eolica_marina_creara_20000_puestos_trabajo
http://www.energias-renovables.com/energias/renovables/index/pag/eolica/colleft//colright/eolica/tip/articulo/pagid/19455/botid/3/
http://www.petroleoenergia.com/index.php/quienes-somos/517-eolica-marina

La lupa:

http://www.terresdelebre.org/cat/Soporte/recurso.php?id=766  
http://www.deltebre.org/index.php/comunicacio/321-la-bassa-de-larena-el-fangar-i-la-marquesa-guardonades-amb-el-distintiu-platges-verges

dimecres, 4 d’abril del 2012

El Niño...quin nom més curiós per a un fenomen oceanogràfic físic, no?

Avui parlarem de l'impacte de la contaminació acustca a l'Àrtic, de la tria del dia de l'aqüicultura a Espanya, de la concessió de llum verda per a prospeccions petrolíferes a Canàries i de la posada en marxa d'energia eòlica al Japó. A l'apartat de la Finestra del Mar parlarem d'un fenomen d'oceanografia física, el fenomen d'El Niño, i de passada de La Niña. A l'apartat dels Retrats avui parlarem de James Cook, i a la Lupa parlarem de la platja de les Delícies. Voleu escoltar-ho? Doncs feu click aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-    Analitzen l’impacte de la contaminació acústica a l’oceà Àrtic. Científics del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya està analitzant l’impacte de la contaminació acústica en els animals marins de l’Àrtic a través de sensors acústics i una tecnologia pionera.
Aquests investigadors són part d’un projecte europeu dit Arctic Climate Change, Economy and Society (ACCESS) que investiga com afectaran a l’ecosistema les activitats humanes, un impacte que s’agreujarà amb el desgel parcial del continent. Aquest projecte sorgeix de l’escenari de canvi que trobem a l’Àrtic actualment, ja que el seu desgel està obrint noves rutes comercials i això augmentarà el trànsit de vaixells a la zona, i per tant, de l’activitat en general. En el cas dels científics catalans, se centraran en els cetacis com a bioindicadors, ja que la supervivència d’aquests mamífers depèn quasi exclusivament de la informació acústica. Anteriors estudis ja van demostrar que cetacis o altres animals marins com els cefalòpodes, poden patir greus lesions auditives degudes a l’exposició contínua a nivels de so de baixa freqüència.

-    El dia 30 de novembre és l’escollit com a Dia de l’Aqüicultura. Els internautes han pogut participar de la selecció del Dia de l’Aqüicultura a través d’una votació promoguda per la Fundación Observatorio Español de Acuicultura (OESA). L’opció guanyadora ha estat el 30 de novembre que s’ha imposat amb un 52,3% dels vots.

-    Llum verda per a les prospeccions petroleres a Canàries. El Govern espanyol ha donat llum verda per a l’inici de les prospeccions petroleres a les Illes Canàries, malgrat les crítiques polítiques a l’arxipèlag. El president del govern canari, Paulino Rivero, ha acusat al govern espanyol de tractar-los com si fossin una colònia perduda a l’Atlàntic, en autoritzar els treballs per afavorir el desig de Repsol. A més a més, els grups ecologistes com WWF han rebutjat també el projecte advertint de que s’executa een una de les àrees més importants d’Espanya en quant a biodiversitat marina.
Les prospeccions que farà l’empresa Repsol YPF seran a uns 60 km de la costa canària al costat de la frontera marítima amb Marroc, país el qual està començant a explotar els jaciments. Segons l’empresa, pot ser el major descobriment d’hidrocarburs de la història d’Espanya.

-    El Japó aposta per l’eòlica marina a Fukushima. Segons fonts de la premsa local i internacional, el govern japonès acaba d’adjudicar els drets d’execució del projecte d’una planta pilot d’energia eòlica marina en aigües pròximes a Fukushima, central nuclear devastada pel tsunami de l’any passat.
El projecte, dut a terme per diverses empreses i amb el suport de la Universitat de Tokio, consisteix en instal•lar dos aerogeneradors marins flotants de 7 Megawatts de la marca Mitsubishi. (Penseu que els aerogeneradors pilot més grans que tenim al Perelló són de 3 megawatts). Durant la primera fase del projecte instal•laran només un aerogenerador flotant de 2MW, i al 2013, en una segona fase, s’instal•larà els 2 aerogeneradors de 7 MW completant el parc de demostració. Curiosament, mentre Espanya –una de les principals potències eòliques del món- torna a coquetejar amb la nuclear, Japó –una de les principals potències nuclears del món- comença a rebutjar-la per reconvertir-se a l’eòlica.

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui parlarem d’un fenomen climàtic lligat al mar, parlarem d’El Niño, i de passada també de La Niña.

Periòdicament, els grans bancs de peixos que apareixen habitualment a la costa oest del Perú es veuen reemplaçats per la visió de peixos morts flotant a l’aigua i les platges. A més a més, les condicions climàtiques canvien a nivell global, i es donen canvis en la trajectòria de les tempestes i els monzons. Això és degut a El Niño.

El Niño és el major fenomen de variabilitat climàtica cíclica d’escala subdecadal (apareix en períodes d’entre 3 i 8 anys) i de durada variable, caracteritzat per un escalfament anòmal de l’oceà Pacífic equatorial a la zona oest. També se’l coneix com ENZO (El Niño Southern Oscillation). El seu nom es deu als pescadors d’un port al nord del Perú, que van observar com les aigües de la corrent de Humbolt, la qual circula de sud a nord davant les costes de Perú i Xile, s’escalfaven a l’època nadalenca, i els bancs de peixos fugien cap al sud a causa d’una corrent calenta procedent del Golf de Guayakil, Equador.

Com es dóna?
En condicions normals (la Niña), trobem per una banda la corrent de Humboldt, que és plena de nutrients, circulant en direcció nord, i per altra banda, els vents alisis (d’est a oest) acumulant una gran quantitat d’aigua i calor a la part occidental de l’oceà Pacífic. Això genera a Indonèsia un augment del nivell superficial del mar de mig metre aproximadament, generant humitat i precipitacions, i en canvi, un clima sec i nivell més baix del mar a la zona de Perú i Equador. A més a més, el mar a Àsia i Oceania augmenta la seva temperatura superficial, en detriment de les aigües fredes i productives peruanes.

Periòdicament, es donen canvis de pressió atmosfèrica en zones molt distants entre sí (augmenta a Indonèsia i Austràlia, i decau a la zona est del Pacífic), apareixen canvis en la direcció i velocitat dels vents alisis, els quals es debiliten o deixen de bufar, i d’aquesta forma, les temperatures superficials del mar màximes es troben a la zona de sud-amèrica i provoca un desplaçament de les zones de pluja a la regió tropical. I tots aquests canvis tenen lloc en l’interval de juny a novembre.
Per tant, s’observen SST’s més elevades del normal a la zona est del Pacífic associades a patrons de circulació atmosfèrica anòmas coneguts com a Southern Oscillation (oscil•lació del sud).

Quins efectes té?
A Amèrica del Sud porta pluges intenses, increment de la nuvolositat, disminució de la intensitat de la corrent de Humboldt, canvis en les espècies pesqueres recol•lectades, baixa pressió atmosfèrica, períodes molt humits...En canvi, a Àsia sud-oriental les pluges són escasses, es refreda l’oceà, hi ha baixa formació de núvols, períodes molt secs, alta pressió atmosfèrica, escassetat de pesques i manca d’aigua als rius.
I a banda, no sols afecta a una zona, sinó que té conseqüències globals com són el canvi de la circulació atmosfèrica, canvi de la temperatura oceànica, pèrdues econòmiques en activitats agropecuàries i pèrdua de llars.

A partir dels anys 70 comença a observar-se canvis de freqüència i amplitud en les seves propietats comparant abans i després.

Durant les últimes dècades del segle XX, ha començat a ser més comuna una forma diferent d’El Niño anomenada El Niño Modoki (també dit The Dateline El Niño, the Central Pacificic El Niño o bé the warm pool El Niño) de la qual difereix tant en la localització del màxim de l’anomalia de temperatura superficial del mar, com en les teleconnexions tropicals i de latituds mitjanes.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlaré d’un explorador anglès, James Cook. Cook va ser el primer a traçar Terranova, el primer europeu en explorar la costa oriental d'Austràlia i les illes Hawaii i va fer la primera circumnavegació de Nova Zelanda.

James Cook va néixer a Anglaterra el 27 d’octubre de 1728 en el sí d’una família humil de pagesos. Era explorador i cartògraf, però també va assolir el rang de capità a la Royal Navy, l’Armada Reial Britànica.
Sent adolescent va treballar de diverses coses fins que un dia el van recomanar a uns armadors que el van embarcar d’aprenent en un vaixell que transportava carbó. Desrés va començar a treballar en vaixells comercials del mar Bàltic, on va escalar ràpidament a través dels diferents rangs de la marina mercant fins que finalment es va allistar a la Royal Navy, on participà a la Guerra dels 7 anys. És en aquesta guerra, durant el setge de Quebec que va cartografiar l’entrada del riu Saint Laurent, cosa que facilità l’atac de les tropes angleses i el va fer posar en el punt de mira en positiu.
Va demostrar les seves habilitats com a cartògraf la dècada del 1760 fent els mapes de la dentada costa de Terranova, resultant el primer mapa a gran escala i de gran exactitud sobre el lloc. També van donar a Cook un gran domini en la pràctica topogràfica i l'agrimensura, realitzada en condicions adverses, el que va cridar l'atenció de la Royal Navy i la Royal Society, en un moment crucial, tant en la carrera personal de Cook com en la postura britànica de cara a als descobriments d'ultramar.

Arran de la seva intensa activitat a Terranova, va ser en aquesta època que Cook va deixar constància de les seves intencions futures: “Més lluny que qualsevol altre home ha estat abans que jo, però tan lluny com penso que és possible per a un ésser humà anar”.

Després d’aquesta gesta, va partir com a comandant de vaixell Endeavour en el primer dels tres viatges que es farien per l’oceà Pacífic. Un cop al Pacífic, va explorar i cartografiar moltes illes i costes. Primer de tot va passar per Nova Zelanda, on cartografià un mapa de la costa tan precís que es va seguir utilitzant durant quasi un segle. A més a més, va comprovar que Nova Zelanda no formava part de cap altre estructura continental més gran, com deien alguns a l’època, cosa que demostrà circumnavegant-la per complet. També va creuar l’estret que separa les dues illes majors i que avui dia duu el seu nom. Tot seguit, va passar per la costa oriental d’Austràlia  cartografiant-la i batejant-la com a Nova Gales del Sud. Abans de tornar, fins i tot, va navegar entre Java i Sumatra demostrant que eren dos blocs de terra separats.

El segon viatge el va fer al 1772 en la nau Resolution buscant la Terra Australis, un continent del qual es pensava que Austràlia només era una part. Van navegar rumb sud a l’Antàrtida i va atravessar el cercle antàrtic el 1773 fins arribar a les illes que avui porten el seu nom (tot i que ell les anomenà Hervey), i l’any següent arribà fins la Illa de Pasqua. De tornada va descobrir les illes Sandwich del Sud i Georgies del Sud, i demostrà que no existia el continent austral sinó la massade gel antàrtica.

En el tercer i últim viatge, al 1776 amb el vaixell Resolution de nou, anava a buscar un pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic pel nordoest, i de camí es troba amb les illes Hawai. No assolí el seu objectiu però va cartografiar la costa occidental d’Alaska i un informe acurat sobre els rius americans que desmbocaven a l’Atlàntic. En aquest viatge  va arribar fins a l’estret de Bering però va retrocedir pel gel. Ja de tornada a Anglaterra van trobar mal temps i van fondejar a les illes Sandwich més temps del previst, cosa que va generar tensions amb els indígenes del lloc i Cook morí apunyalat mortalment.

Cal esmentar que els seus èxits es deuen per una banda als seus coneixements de nàutica, topografia superior, i les seves habilitats cartogràfiques, i d’altra banda, al seu valor per a explorar llocs perillosos com el Cercle Polar Antàrtic o la Gran Barrera de Corall, i a l’habilitat innata que tenia per a conduir homes. De fet, en el seu primer viatge cap home va morir d’escorbut, una malaltia que havia afectat a moltes expedicions marítimes abans d’ell, i tot fou degut a la seva preocupació per millorar la dieta i les condicions d’higiene de la seva tripulació.

SECCIÓ 4: LA LUPA
Platja de les Delícies

Platja situada al municipi de Sant Carles de la Ràpita, al nucli urbà una mica més enllà de la platja de Garbí. És una platja de sorra fina, d’una ampla de 25 m i una longitud de 200 m.

És una platja que disposa de bandera blava com a mostra dels serveis que ofereix i la qualitat de les seves aigües de bany.

BIBLIOGRAFIA

Notícies:
http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Analizan-impacto-contaminacion-acustica-oceano-Artico.asp
http://www.fundacionoesa.es/resultados/dia-de-la-acuicultura
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/16/espana/1331916697.html

Retrats:
http://ca.wikipedia.org/wiki/James_Cook
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/cook.htm
http://www.south-pole.com/p0000071.htm
http://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/cook_captain_james.shtml