dimarts, 29 de gener del 2013

Sabeu què són les gorgònies? En Joan Mora de l'Entitat Medioambiental s'Agulla ens ho explicarà!

Uola de nou! Ara ja anem al dia i estem a tope! Avui el programa és l'entrevista a Joan Mora, president de l'Entitat Ambiental s'Agulla de Blanes, que estan fent un estudi molt interessant sobre les gorgònies del sud de la Costa Brava. Voleu escoltar-nos? http://antenacaro.cat/share/share_audios.php?id_audio=2129


1)                RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem amb Joan Mora de l'Entitat Mediambiental S’agulla, un dels promotors d’un projecte que vol estudiar les gorgònies de la Costa Brava Sud i que ara cerca finançament a Verkami per tal de poder-lo tirar endavant sense suport de l’administració.

En Joan Mora és biòleg i doctor en Geografia, Ordenació del Territori i Medi Ambient per la Universitat de Girona. Va realitzar la seva tesi doctoral al Centre d’Estudis Avançats de Blanes en temes de gestió costanera aplicada a la costa catalana. A banda d’això, és el president de l’Associació Ambiental s’Agulla de Blanes, i és el motiu pel qual avui l’hem portat aquí.

·         Explica’ns una mica què és S’Agulla i quins són els objectius?
·         Des de quin any existeix i com es va fundar?
·         Per quin tipus de gent està formada? Quins perfils tenen?
·         Quins projectes heu fet?
·         Els nostres oients segurament no coneixen les costes de Blanes, com són? Què hi podem veure?
·         Actualment teniu en marxa el projecte Els Jardins Submergits de la Selva. En què consisteix?
·         Explica als nostres oients què és una gorgònia.

·         Perquè té tant d’interès la gorgònia que heu trobat?
·         Quina dificultat té estudiar aquestes gorgònies?
·         Degut a la manca de finançament per part de l’administració heu recorregut a buscar finançament col·laboratiu a través de la plataforma Verkami. Com va sorgir la idea? Està funcionant?
·         El projecte té altres col·laboradors o el dueu a terme sols?
·         Així a curt termini teniu algun altre projecte o esteu centrats totalment en aquest?
·         Si algú volgués formar part de la vostra associació o col·laborar, com ho podria fer?
·         Esteu a les xarxes socials també?

A la web www.verkami.com/projects/4121 podeu veure el projecte.

Us podem trobar a les xarxes socials a través del blog http://www.gorgoniesdelaselva.blogspot.com.es/ o del Facebook Entitat Mediambiental S’Agulla.

RECOMANACIÓ

Si teniu curiositat per saber com és el dia a dia en una campanya oceanogràfica, podeu anar a TV2 i buscar entre la programació el programa “La Expedición Malaspina” http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-expedicion-malaspina/

BIBLIOGRAFIA

dilluns, 28 de gener del 2013

Sabeu que hi ha un grup de gent que estudia els cetacis del Cap de Creus? Escolteu, escolteu!



Hola de nouuuuuuuuuuuuu! Aquí us deixo una nova entrega del nostre programa. Avui un projecte molt interessant sobre cetacis al mar català...voleu saber més? Escolteu aquí!
http://antenacaro.cat/share/share_audios.php?id_audio=2112


1)                OCEANS DE NOTÍCIES
-         Alerta ecologista pel risc de prospeccions sísmiques de Repsol a 17km del Delta de l’Ebre. L’entitat Ecologistes en Acció ha presentat al•legacions contra el nou projecte de sísmica 3D de Repsol a Tarragona, en considerar que "accentua el risc d'un dany catastròfic per a la salut pública, els ecosistemes i l'economia de les comarques de Tarragona i l'Ebre". Repsol Investigaciones Petrolíferas, S.A. ha sotmès a informació pública l'estudi d'impacte ambiental del projecte que té per objecte "obtindre una representació de les estructures geològiques que formen el subsòl marí mitjançant l'anàlisi de les característiques de propagació del so a través d'aquestes estructures". L'actuació es localitzarà a només 17 quilòmetres del delta de l'Ebre.

-         Les 12 orques atrapades sota el gel al Québec van poder sortir. Un grup de 12 orques van quedar atrapades entre banquisses de gel a la badia de Hudson al Québec, la zona oest del Canadà. Rodejades pel gel les balenes no podien sortir de la zona i només tenien un forat de 20 metres per a sortir a respirar i feien torns per a fer-ho. Finalment, la lluna creixent va canviar la direcció dels corrents marins i es va obrir un canal per on van poder escapar.
      Les autoritats locals de la comunitat esquimal d'Inukjuak, d’un miler d'habitants i situada a uns 1.500 quilòmetres al nord de Montreal, van ser les que van alertar de la presència dels cetacis i van demanar ajuda al govern canadenc, però cap vaixell trencaglaç va poder desplaçar-se a la zona.

-         Baixa en picat la venda de peix fresc al mercat de Maó. Segons algunes fonts, en un any ha baixat vora el 60% la venda de peix fresc en general però especialment en aquest mercat menorquí ha estat espectacular. Això diuen que és degut a la crisi econòmic i a l’aparició de grans superfícies. En aquest mercat han passat de ser 20 llocs de venda de peix a 7.
Cal recordar als nostres oients que la qualitat del peix que porten els pescadors a diari a les peixateries no és la mateixa que la que es ven a grans superfícies que molts cops prové de piscifactories.

-         Apareix una tortuga babaua morta a les costes de Màlaga. El passat dissabte 12 de gener va aparèixer una tortuga babau de més d’1 metre de longitud morta a les costes d’Algarrobo, a Màlaga. Degut a l’elevat pes de l’animal s’ha hagut d’utilitzar una excavadora per a retirar-la de la platja. Caldrà esperar per saber les causes de la mort de l’animal.

-         Apareixen diversos projectes de crowfunding o finançament de temàtica marina. En els últims mesos han augmentat els projectes de temàtica marina que recorren al finançament gràcies a donacions per a cobrir les despeses de les seves recerques. Actualment a Catalunya en tenim 2 de ben bonics i diferents:

El projecte Els Jardins submergits de la Selva, creat per l'entitat mediambiental S'Agulla, associació sense ànim de lucre que es dedica a estudiar i fer divulgació del medi natural de la comarca de la Selva (Catalunya). Han trobat que al fons marí de la Costa Brava Sud entre Blanes i Tossa de Mar a profunditats entre 50-70m, hi ha uns "boscos" espectaculars de gorgònies (animals marins que s'assemblen a coralls). Es tracta de les gorgònies més grans fins ara descrites a la Mediterrània que a més proporcionen un hàbitat a nombroses espècies d'interès comercial com a meros, déntols, galls de Sant Pere, llagostes i llamàntols, entre moltes altres. Ara els queden 29 dies per aconseguir els 5000€ que s’han proposat.

El projecte Ninam, d’estudi de cetacis, que volen cercar ajuda per a seguir finançant els seus estudis de fotoidentificació de dofins mulars a la zona del Cap de Creus. En una estona en parlarem!


2)                RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem amb Gemma González, una de les dues persones fundadores de Projecte Ninam, una plataforma d’estudi de cetacis catalana. La Gemma és llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona i patrona de litoral, i la seva carrera professional ha estat en el camp dels mamífers marins com a entrenadora en diferents zoos com el de Barcelona.

-         Gemma, explica’ns com vas fer el salt de treballar a un zoo amb dofins a dedicar-te al seu estudi al medi natural? D’aquí sorgeix Projecte Ninam?
-         Per cert, és un nom molt curiós, d’on ve Ninam?
-         El vostre màxim objectiu quin és?
-         Com heu vist l’evolució de l’estat de les poblacions de dofins al Cap de Creus els últims anys?
-         Arrel d’això és que vau confeccionar el llibre “Guia de cetacis del Cap de Creus”?
-         A banda d’estudiar els cetacis, vosaltres oferiu una opció molt interessant d’ecoturisme a través de les vostres sortides a albirar cetacis. En què consisteix una sortida?
-         Quins preus tindria? Com s’hi poden apuntar? Cal algun requisit previ?
-         Quines són les properes sortides previstes?

En els últims mesos han augmentat els projectes de temàtica marina que recorren al finançament gràcies a donacions per a cobrir les despeses de les seves recerques. Actualment Projecte Ninam, cerqueu ajuda per a seguir finançant els vostres estudis de fotoidentificació de dofins mulars a la zona del Cap de Creus.
-         Explica’ns, com és que heu hagut de recórrer al crowfunding?
-         El vostre objectiu era aconseguir uns 10.000 € i ja ho heu superat. Per quina xifra aneu ara?
Recordem als nostres oients que encara queden 7 dies per aconseguir més diners que els ajudin a seguir protegint els dofins del mediterrani. http://www.verkami.com/projects/4106-foto-identificacio-dels-dofins-mulars-de-la-costa-brava-nord
-         Heu rebut moltes mostres de suport per part de la gent?

Aquests dies el mar i la seva conservació torna a estar al punt de mira dels dos extrems de Catalunya per l’alerta de possibles prospeccions petroleres, tant al Cap de Creus com al Delta de l’Ebre. En el cas de l’Ebre és Repsol que vol fer noves campanyes de prospecció sísmica a tan sols 17km del Delta. I en el cas del Cap de Creus, quina és l’alerta?

-         Què en pensa la ciutadania i les entitats del territori?
-         Perquè no és ben rebuda la iniciativa? Quins danys podria causar al medi ambient marí a la zona?
-         En quina fase esteu ara? S’està preparant alguna mena d’al·legacions o reivindicació?

Us desitgem molta sort! Si voleu saber més d’aquest projecte o voleu fer alguna sortida amb ells a albirar cetacis, consulteu la seva web http://projecteninam.wordpress.com  o el seu facebook!

BIBLIOGRAFIA

Avui coneixerem les aus marines més d'aprop, amb Matxalen Pauly



Bon dia! Anem una mica endarrerits penjant el material dels programes però aquí ja els teniu actualitzats de nou. Si voleu escoltar el programa d'avui, entreu aquí:

1)                RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem amb Matxalen Pauly, ambientòloga i especialista en aus marines per afició. Actualment coordina el projecte Pescadors d’Alçada juntament amb Albert Cama, ambientòleg i ornitòleg també. 

-         Explica’ns en què consisteix el projecte Pescadors d’Alçada?
-         Des de quina entitat ho organitzeu?
-         Qui col·labora en aquest projecte i d’on va sorgir?
-         Fa temps que feu aquest tipus de sortides o és un projecte nou?
-         S’ha de pagar per a assistir a les sortides? Es demana algun mínim de coneixements?
-         Quin material s’hauria de dur?
-         Explica’ns com seria un dia normal en una sortida vostra?
-         La gent sovint es pensa que al mar sols hi ha gavines...vosaltres quin tipus d’aus observeu?
-         La gent reconeix les aus fàcilment? Com ajudeu als que són inexperts?
-         És fàcil de veure’n o teniu alguna manera d’atraure-les?
-         A banda d’aus, sortint al mar veieu altres animals marins segur, oi? Quins heu vist?
-         La tornada amb el vaixell segur que es deu fer una mica llarga perquè ja la gent ha vist tots els ocells. Feu alguna altra observació?
-         Ja teniu programades les properes sortides per al 2013? Com s’hi pot apuntar la gent?
-         Si volen saber més de vosaltres, us poden trobar a les xarxes socials o alguna web?

La Matxalen és ambientòloga de formació però per afició s’ha decantat a treballar amb les aus marins, i a banda del projecte del qual hem parlat, actualment està fent el seguiment de la gavina capnegra al Cap de Sant Jordi juntament amb l’Albert també.
-         Explica’ns una mica què té d’especial aquesta gavina?
-         Quines zones mostregeu?
-         Què voleu saber de la gavina capnegra?
-         Com la podríem reconèixer nosaltres?

I ja per acabar, aquí a les Terres de l’Ebre, quines zones serien millor per a veure aus marines? (explicar per exemple perquè a la Ràpita no és tant bon lloc com l’Ametlla pel tema de la proximitat a mar obert que m’has dit).

Per als nostres oients que tinguin interès en aprendre sobre aus marines, els recomaneu que es comprin una guia, que vagin a visites, que facin cursos? Què els suggeriu?

Ja sabeu, si voleu conèixer més sobre ells i les aus marines, entreu a http://ausmarines.blogspot.com.es/

BIBLIOGRAFIA


diumenge, 13 de gener del 2013

Aviat veurem un museu del mar a Sant Carles de la Ràpita



Bon any nou a tothom, i esperem que hagueu tingut unes bones festes. Podeu escoltar el primer programa de l'any 2013 aquí.

1)   OCEANS DE NOTÍCIES

-   L’oceanògrafa catalana Josefina Castellví torna a l’Antàrtida en el 25è aniversari de l’obertura de la base espanyola. L’oceanògrafa Pepita Castellví, pionera en l’oceanografia espanyola i especialment l’antàrtica, ha retornat a l’Antàrtida 18 anys després, ja jubilada, per a la gravació d’un documental dit “Recuerdos de hielo” que recorda que fa 25 anys que es va instal·lar la base antàrtica espanyola. Podeu seguir l’aventura al blog:

-   Un compost d’una esponja marina ajuda en la lluita contra el càncer. Un grup d’investigadors internacional, amb alguns espanyols, han trobat que unes esponges de la Gran Barrera de Coral australiana contenen un compost que ha ajudat a detectar el mecanisme molecular que utilitzen els anticancerígens per a impedir que es divideixin les cèl·lules tumorals.
Aquesta troballa permetrà el disseny de fàrmacs optimitzats, sobretot contra aquells tumors resistents als agents quimioterapèutics en ús actualment. Una mostra més de com el mar és una font de recursos important, i ara més, ja que és per a la nostra salut.

-   Un estudi científic diu que l’augment de meduses dels últims anys podria ser part de cicles naturals. Un estudi internacional coliderat pel CSIC diu que no existeixen evidències clares de l’augment global de la població de meduses en els últims dos segles. Segons l’estudi es creu que l’aparició de meduses en massa a les platges els últims anys és conseqüència de fenòmens cíclics a escala global. Segons Carlos Duarte, investigador del CSIC “hi ha regions del món on la presència de meduses ha augmentat com és el Mediterrani, però en canvi en altres zones ha estat estable o ha variat al llarg de dècades o fins i tot ha disminuït”.
Es veu que al 1970 ja va haver-hi un augment del número de meduses als oceans, però va passar desapercebut perquè hi havia menys conscienciació dels problemes a escala global i menys capacitat d’intercanvi d’informació.

-   Un calamar gegant ha estat filmat a 900 metres de profunditat al Pacífic. Un equip de científics japonesos, en col·laboració amb la televisió estatal nipona NHK i el canal Discovery Channel han pogut filmar al Pacífic Nord, a 900 metres de profunditat, un calamar gegant. L’animal va ser filmat aquest estiu a 15km d’una illa japonesa i és el primer cop que es capta un animal d’aquests en una càmera en el seu hàbitat natural. El calamar mesurava uns 3 metres, però es creu que podria arribar als 8 metres perquè tenia els dos tentacles més gran mutilats, per un motiu desconegut.
El van filmar des d’un submergible i el van estar seguint des de 600 a 900 metres de profunditat. Si el voleu veure s’emetrà el proper dia 27 de gener al Discovery Channel.



2)                LA FINESTRA DEL MAR

Avui continuem amb el monogràfic sobre museus relacionats amb el mar al llarg de tota la geografia catalana.

Museu Marítim de Barcelona, és el museu marítim per excel·lència a Catalunya. Té més de 75 anys d’història de patrimoni marítim de la Mediterrània, i el trobem a l’edifici de les Drassanes Reials, en la façana marítima de la ciutat i al peu de la muntanya de Montjuïc, en un dels edificis d’art gòtic civil més importants i millor conservat del món, catalogat com a monument històric-artístic.

Actualment, l’edifici i l’exposició de la col·lecció del Museu es troba en procés de renovació. D’una banda, s’estan duent a terme obres de restauració i millora de l’edifici. D’altra banda, s’està treballant en la renovació de la museografia, que suposa un canvi més enllà de l’exposició, cap a un nou Museu Marítim.

Quins horaris té si el volem visitar? De 10 a 20h de dilluns a diumenge, i tots els diumenges, a partir de les 15h, entrada gratuïta a les exposicions temporals.
El preu és de tan sols 2,5 €, tot i que hi ha descomptes per a aturats, jubilats, estudiants...i inclou la visita al pailebot Santa Eulàlia, un vaixell preciós.
Per mala sort, actualment l'exposició permanent està tancada al públic degut a les obres de remodelació integral de les Drassanes. Només es pot accedir a les exposicions temporals.


Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú., que es troba situat al Far de Sant Cristòfol, de mateix municipi, i que instal·la les seves exposicions als antics habitatges dels faroners. I què hi podem trobar? El Museu exhibeix una col·lecció d'objectes i fotografies, maquetes de barques, arts de pesca, aparells i estris d'oficis lligats al món del mar. Una mostra de la vida marinera al municipi.

I com es va fundar aquest museu? Fa més de 25 anys, l’any 1978, un grup de persones de la platja de Vilanova i la Geltrú, es van reunir amb la intenció de crear un Museu del Mar a aquella mateixa platja. L’any 1979 en una segona reunió, es va formar una primera comissió i el 1981 quedava constituïda l’ Associació Museu del Mar com a entitat legalitzada. Es va anar recollint i guardant tot el que quedava en les casetes de la platja de Vilanova, i en les botigues del barri de mar, ormejos, nanses, xarxes, gàbies... recollint també documentació, fotografies, etc.  Així es va iniciar el que avui és la col·lecció del Museu del Mar.

I té alguna cosa que el faci curiós o alguna cosa d’especial interès? Doncs sí, resulta que al seu jardí hi ha uns canons de guerra prenapoleònics, del segle XVII, que es van recuperar del mar a Cubelles el 1981 gràcies al Centre de Recuperacions i Activitats Subaquàtiques.

I s’ha de pagar? No, per sort és un museu gratuït, tot i que si es vol visitar en grup s’ha d’avisar.  Si el voleu visitar, el seu horari és de dimarts a diumenge de matins de 10 a 13:30h tot l’any.

Museu del Port de Tarragona, existeix des del 2000, i va ser creat per l’Autoritat Portuària de Tarragona al Moll de costa. La seva utilitat ha estat recuperar i salvaguardar el patrimoni marítim i portuari de la costa tarragonina. I què s’hi explica? Doncs tota la història del port a través del temps, des que els romans hi desembarcaren fins a l'actualitat parlant de la vida als molls, els tipus de pesca, les activitats esportives, les embarcacions i les mercaderies vinculades a la mar.
A banda des del 2003 hi ha el far de la Banya, com a extensió del Museu, per tal de mostrar una col·lecció permanent d'objectes relacionats amb els senyals marítims.
Hi podreu trobar tota una sèrie d’activitats educatives que podeu contractar des del vostre centre educatiu.

I quin preu té? L’entrada general són 2€ i la reduïda 1,50€, i és gratuïta per estudiants i carnet jove, i tots els diumenges entrada lliure. Es pot visitar de dimarts a dissabte de 10 a 14h i de 16-19h a l’hivern o de 17-20h a l’estiu.

Museu de Cambrils, és un museu d’història del municipi que consta de diversos edificis. Els temes marins en aquest cas es toquen en l’edifici anomenat La Torre del Port o Torre dels Moros, que és una torre construïda pels cambrilencs al segle XVII, que va passar per mans privades a finals del segle XIX, i que al 1993 va ser comprada per l’Ajuntament. Al 1999 en començar a fer el museu de Cambrils, la torre passà a ser punt d’informació del municipi, i és un equipament que acull informació sobre l’ecosistema litoral mediterrani i el nucli de població de Cambrils.

Museu de les Terres de l’Ebre, és l’antic museu comarcal del Montsià, situat a Amposta. Actualment és el museu marítim més meridional de Catalunya, però per poc temps perquè aviat hi haurà el Museu de la Mar de l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita com en parlarem a la propera secció.


3)                RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem amb Antoni Cartes, arqueòleg del Museu de les Terres de l’Ebre sobre el futur Museu de la Mar de l’Ebre que s’inaugurarà a Sant Carles de la Ràpita durant el proper 2013, que s’ubicarà  l’edifici de les Casotes, antigues oficines de la Reial Companyia de Canalització de l'Ebre que ha estat rehabilitat.

-         Explica’ns una mica en què consisteix el projecte de Museu de la Mar de l’Ebre.
-         Quants anys porteu amb aquest projecte?
-  En una superfície de 400 m2, tindrà diferents sales d’exposicions?
-         Des del Museu i l’ajuntament de Sant Carles de la Ràpita s’ha fet una crida a la ciutadania per a trobar objectes de col·lecció per al museu. Heu tingut molta col·laboració dels ciutadans? Quins objectes? Heu hagut de restaurar-los o estaven en bon estat?
-         A banda, el senyor Joan Brunet us va cedir la seva col·lecció particular, de què és?
-         Qui ha fet la museologia?
-         Qui us ha assessorat en els continguts marins?
-         El podrem veure obert aquest any?
-         Si volem saber més informació on podem anar seguint el projecte?


4)                LA LUPA

Recomanació de visita de Les Cases d’Alcanar:  hi ha un itinerari per la costa amb cartells informatius dels valors naturals des de Sòl de Riu a Rocatallada que ja es pot visitar.


RECOMANACIÓ: AVUI SERÀ UNA CURIOSITAT!

Sabeu perquè la velocitat dels vaixells es mesura en nusos?
Resulta que abans es llançava al mar una corda molt llarga i enrotllada, amb una peça de fusta, mentre el vaixell navegava. A mesura que el vaixell anava, s'anava desenrotllant la corda. I resulta que la corda tenia nus cada X metres i es comptaven el número de nusos que entraven a l'aigua durant un temps determinat.


BIBLIOGRAFIA