dimarts, 22 de maig del 2012

Manglars i gambes "xungues" entre d'altres animalets


Avui parlarem del dia internacional de la biodiversitat dedicat a la vida marina, de notícies sobre plàncton i foques, sobre el futur de la Posidònia, sobre un projecte de molins al fons del mar i també d'unes jornades d'aqüicultura a la Ràpita. A la secció de la Finestra del Mar parlarem dels manglars, uns ecosistemes molt peculiars, i quins problemes els ronden, i escoltarem una cançó molt xula! I per últim, a la Lupa, anirem a Alcanar Platja a veure la Platja de Maricel...ens acompanyeu? Doncs escolteu-nos aquí!

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-         El Dia de la Biodiversitat aquest any està dedicat a la vida marina. Avui 22 de maig és el Dia Internacional de la Biodiversitat, i aquest any l’ONU el dedica a la vida marina, ja que els oceans abasten més del 90% de la superfície terrestre i acullen una immensa riquesa biològica totalment desconeguda.

Font:

-         Els biòlegs confirmen que les larves aparegudes al port de Palamós són plàncton innocu. El passat 10 de maig va aparèixer al Port Marina de Palamós una cosa gelatinosa que pensaven que podien ser larves de medusa. Els biòlegs de les associacions Bufalvent i Nereo van analitzar unes mostres d’aigua preses al port i han vist que és una barreja de plàncton gelatinós conegut com llapó o glaç de mar, i que gran part d’ells són salpes. Aquests organismes són innocus i no presenten cap risc urticant, i és freqüent que apareguin durant la primavera.

-         Descobreixen els cadàvers de 12 foques grises a Finlàndia. Un grup de bussejadors d’Oceana van descobrir una dotzena de cadàvers de foques grises d’uns 6 mesos, en el fons marí de l’illot Bogskär, al sud de les illes Aland, un arxipèlag entre Finlàndia i Suècia.

No està clar quin podria ser el motiu de la mort de les foques, i s’està investigant per a evitar que torni a haver casos similars. Els animals no semblaven patir problemes de nutrició, ni danys traumàtics, ni senyals d’arts de pesca, tot i que no es descarta la hipòtesi de què poguessin quedar enganxades i ofegades per tresmalls retirats després, o bé d’una epidèmia per algun tipus de virus. És important d’analitzar bé la situació perquè la foca gris està considerada una espècie en perill d’extinció i ha disminuït la seva població a la zona del Bàltic.

-         L’escalfament de la Mediterrània extingirà el 90% de la Posidònia. L’escalfament de l’aigua superficial de la Mediterrània pot acabar amb el 90% de les poblacions de Posidonia oceanica en menys de 4 dècades, segons un estudi fet per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i recentment publicat a la revista Nature Climate Change. L’estudi ha estat elaborat sobre un escenari moderadament optimista d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, usant 10 models climàtics globals i 2 models regionals, i “tots els models apunten a un ràpid escalfament de l’aigua superficial del mar balear a l’estiu al llarg del segle”, segons Gabriel Jordà, investigador del CSIC a Balears.

Cal recordar els múltiples beneficis de la Posidonia com l’enterrament de diòxid de carboni o la protecció de la costa enfront l’erosió. Els científics diuen que la única solució per a garantir la continuïtat d’aquest ecosistema, seria que les emissions de gasos d’efecte hivernacle es redueixin el més aviat possible a tot el món.

-         Iberdrola projecte un parc de molins al fons del mar. L’empresa espanyola Iberdrola i la seva filial Scottish Power han posat en marxa un projecte de creació d’un parc d’hèlixs submarines amb una potència de 10 megawatts capaces d’abastir a 5.000 llars. El projecte s’està fent a l’arxípelag de les Orcadas, a Escòcia, aprofitant les instal·lacions del Centre Europeu d’Energia Marina.

El prototip que estan provant té una base de 20 metres i la turbina està situada a 45 metres de profunditat, ideal per a aprofitar les fortes marees d’aquesta zona. Donat l’èxit de la iniciativa, el govern escocés ha autoritzat instal·lar una desena de turbines similars uns centenars de kilòmetres al sudest de la zona. El projecte actualment està en fase experimental però té l’avantatge sobre l’eòlica o la mareomotriu de que pots preveure quan hi haurà marees i com són, en canvi no ho pots fer amb el vent o les onades.

-         La Jornada “immersió estratègica del cluster AqüiCAT” tindrà lloc a Sant Carles de la Ràpita la setmana que ve. Els dies 29 i 30 de maig tindrà lloc a Sant Carles de la Ràpita la jornada immersió estratègica del cluster AqüiCAT, el Clúster Aqüícola de Catalunya, el qual el conformen  les empreses de la cadena de valor del sector.

Aquesta jornada servirà per a desenvolupar noves oportunitats de negoci en el món de l’aqüicultura gràcies al treball en xarxa a través del cluster, i servirà alhora per a veure experiències similars tant al nostre país com fora d’ell.


SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui parlarem dels boscos de manglars, un ecosistema desconegut per la llunyania geogràfica.

Font: http://imaginorium.blogspot.com.es/
El manglar és un tipus d’ecosistema format per un laberint d’arrels i d’arbres dits mangles, que toleren bé la sal, i es troben a les zones intermareals properes a la desembocadura de rius en zones tropicals. De fet, és l’equivalent costaner d’un bosc tropical.

A quines regions del món en trobem? E troben en les regions tropicals i subtropicals del món, generalment en zones costaneres, i poden trobar-se en contacte directe amb el mar, al costat de les riberes i desembocadures dels rius, o vorejant llacunes costeres. El desenvolupament òptim es dóna al voltant de l'equador a l'Àfrica, Indonèsia, Nova Guinea i les Filipines. A l'Amèrica Llatina, els manglars més exuberants es troben a l'Equador, a la costa nord d'Esmeraldas.

Què tenen d’interessant? Doncs els manglars són zones molt productives (de fet són els ecosistemes més productius en biomassa), i això fa que siguin zones de gran diversitat biològica. A més a més, proporcionen recursos als habitants de la zona com el carbó vegetal, materials de construcció, medicines i aliment.
A més a més, són estabilitzadors naturals de les zones litorals fràgils, i contribueixen a la ràpida recuperació després de ciclons tropicals, tsunamis...ja que fan de barrera dissipadora de l’energia d’aquesta mena de fenòmens naturals.

I quina vida s’hi troba? En quant a fauna, hi ha nombroses espècies d’ocells que hi viuen així com rèptils i insectes, però també fauna marina com crustacis, mol·luscs i peixos. En el cas de Bangladesh per exemple, és l’últim refugi del tigre de Bengala, o a Borneo hi viu el simi nassut.
Entre les espècies més comunes en aquestes comunitats cal destacar l'ostra de mangle, un dels productes fonamentals en l'economia dels habitants costaners, el cranc de mangle, els llagostins i les gambetes. Però, sens dubte, els seus habitants més singulars són els "saltarines del fango", peixos capaços de viure en el mar i en terra gràcies a les seves musculoses aletes davanteres, que els permeten moure's per terra. Fins i tot hi ha una espècie que pot enfilar-se als arbres per a fugir de la marea alta.
En quant a fora, les plantes que hi viuen han d’estar preparades per a viure en condicions de molta salinitat, d’humitat variable, amb llum intensa i uns sòls amb poc oxigen, i això fa que siguin plantes especialitzades com el Mangle blanc (Laguncularia racemosa) o el Rhizosphora mangle, que aprofiten per captar oxigen durant la marea baixa quan les arrels respiratòries queden al descobert.

Font: Viquipèdia
Quina superfície ocupen? Actualment cobreixen 181.000 Km2 distribuits entre més de 100 països, tot i que s’ha perdut més del 50% en els últims 50 anys.

Què els afecta? De forma  natural, els manglars són zones molt susceptibles als canvis per les marees, ja que la zona que de dia és una platja, de nit pot convertir-se en fons marí quan puja la marea.
A banda, també els afecta l’ésser humà, que està destruint o degradant els manglars per la cria de gambeta (camarón en castellà), el turisme, el petroli, la mineria, l’agricultura, l’extracció de fusta, la contaminació...

Parlant de la cria de la gambeta...aprofito per explicar-vos que la indústria de la gambeta és la que més ha destacat en la destrucció del manglar en molts països.  Com? Doncs convertint els manglars en piscines gràcies al suport de governs o altres entitats com el Banc Mundial o la FAO. Aquestes piscines acaben molt contaminades per residus fecals, antibiòtics, alguicides, plaguicides...i són abandonades, deixant enrere l’ecosistema destruït i les comunitats locals empobrides, perquè els pescadors artesanals no poden competir amb les grans indústries. De fet, el tema m’ha vingut al cap escoltant una cançó que ha llençat Ecologistes en Acció per a conscienciar a la gent sobre aquesta problemàtica, i que crec que us pot agradar...l’escoltem? (cançó “Gamba chunga, manglar tumba”: http://www.ecologistasenaccion.org/article23235.html)



A banda del problema de la cria de gambeta, la indústria turística està destruint els manglars també, ja que estan construint infraestructures costaneres en les zones amb atractiu turístic i destruint manglars per a fer platges de sorra que atreguin al turisme. Però sabeu què passa? Doncs que quan ve el primer huracà o cicló desapareix la platja, les construccions i tot, ja que no hi ha el manglar que ho protegeix.

I veient tot això, què s’hi pot fer o què s’hi ha fet? Doncs per començar, al 2002 es va crear la REDMANGLAR, per a defensar els manglars i els ecosistemes costaners, així com la vida de les comunitats lligades a ells. Podeu saber més d'ells: http://www.redmanglar.org/redmanglar.php?c=161
I nosaltres? Doncs com a consumidors tenim molt a dir! Cal que mirem ve l’origen dels productes que mengem, de quin tipus de producció són, si extractiva o d’aqüicultura, i quin tipus d’aqücultura.



SECCIÓ 3: LA LUPA

Platja de Maricel

Font: http://www.viulebre.com
Platja situada al municipi d’Alcanar, ala zona d’Alcanar Platja. És una platja  de còdols i grava, tranquil·la, a uns 500 metres del cente d’Alcanar Platja i just al costat de la platja del costat de la fàbrica de ciment.

La seva amplada és de 20 m i uns 500 m de longitud, i està protegida per un espigó. Per als que us agraden les comoditats, disposa de bars i restaurants ben a la vora on es pot degustar la cuina marinera de la localitat, amb el marisc com a protagonista.


BIBLIOGRAFIA

Oceans de notícies:

La finestra del mar:

La lupa:

dimarts, 15 de maig del 2012

Unes reflexions sobre la brutícia de les platges després d'una immersió


Avui parlarem de la brossa que deixa l'ésser humà al medi marí, de com afecta a aquest i recomanarem alguns documentals sobre el tema. A Retrats parlarem de dos activistes que lluiten per evitar la contaminació per plàstics als oceans, i a la Lupa anirem a visitar la Platja de Santa Llúcia.
Feu click aquí per a escoltar-nos!

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-         Detecten 8 espècies de peixos salvatges en pinsos per a aqüicultura. Un grup d’investigadors de la Universitat d’Oviedo ha analitzat un tros d’ADN de pinsos comercials per a salmons d’aqüicultura i peixos marins d’aquari. Els resultats indiquen que per a fabricar aqeust pinso, s’han usat 8 espècies diferents de peixos marins d’alts nivells tròfics, en part procedent de pesqueries extractives.
Aquesta troballa és important perquè l’aqüicultura va sorgir com la iniciativa ecològica per a reduir la pressió pesquera cobrint les necessitats d’alimentació humanes, però ara es troba amb el problema de que els consumidors prefereixen peixos carnívors com el salmó i el bacallà, que requereixen tones de proteïnes d’alta qualitat. Si aquestes proteïnes s’obtenen de la pesca, deixa de ser una alternativa a la sobrepesca i passa a contribuir-hi.

-         Acaben la restauració dels objectes per al futur Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita. Durant els primers dies d’abril, s’han acabat les feines de restauració dels materials de l’exposició permanent del Museu de la Mar de l’Ebre, dutes a terme al llarg dels darrers dos anys pels serveis de restauració del Servei d’Atenció Museística (SAM) de les Terres de l’Ebre.  En concret s’han intervingut un total de 27 objectes arqueològics, 140 objectes etnològics relacionats amb la navegació, la pesca i els oficis auxiliars d’aquesta, així com 15 documents.

En paral·lel a aquestes tasques, s’ha dut a terme l’execució de la museografia del nou museu a càrrec de l’ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i del GAL Litoral Costa de l’Ebre. Aquesta primera fase inclou tot el mobiliari, gràfica, equips i instal·lacions. Només resta per a poder inaugurar el museu, la producció dels interactius i audiovisuals, i la instal·lació dels objectes.

-         Un aerogenerador offshore s’instal·larà al litoral de Biscaia. El litora lde Biscaia ha estat escollit per a instal·lar una de les primeres plataformes offshore per captar energia eòlica instal·lada en aigües de la Península Ibèrica.  Durant el proper any es construirà l’estructura flotant, anclada al llit marí a uns 100 metres de profunditat, i amb una torre de 60 metres d’altura que tindrà un aerogenerador que generarà inicialment fins a 1,5 megawatts de corrent elèctrica. L’aerogenerador estarà situat a la costa d’Armitza, a uns 3 km mar endins.

-         Retallen inversions en les reserves marines i la pesca sostenible. Les reserves marines són espais protegits, declarats per a preservar la biodiversitat i la pesca artesanal, servint de reservori a poblacions comercials de peixos, crustacis i mol·luscs. A Espanya hi ha 25 reserves marines amb diferents tipus de gestió des d’estatal, autonòmica o fins i tot d’ajuntaments o de confraries de pescadors, però a totes els uneixen les retallades que s’estan fent, i sobretot es veuen afectades les que han hagut de renovar contractes amb persones o empreses coincidint amb les retallades dels pressupostos generals de l’Estat. Alguns exemples els trobem a prop com seria el de Columbretes al País Valencià o la reserva de Tabarca a Alacant, la qual és la primera reserva feta a Espanya, que acaba de celebrar el seu 25è aniversari i que passa de tenir 8 persones vigilant-la i estudiant els seus ecosistemes durant les 24h tots els dies de l’any, a tenir 2 persones només.

-         Els aqüicultors dels Alfacs i el Fangar comercialitzaran enguany mol·luscos amb certificació ecològica. Els aqüicultors de la badia dels Alfacs comencen aquesta setmana la recol·lecció de musclos, 15 dies abans de l’habitual. L’any passat van patir una forta mortalitat de la cria del musclo, un 80%, i van haver de comprar llavor de musclo, comprant-la una mica més gran, motiu pel qual juntament amb la temperatura de l’aigua, han decidit començar abans la recol·lecció per evitar pèrdues, segons explica el gerent de la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l'Ebre (Fepromodel), Gerardo Bonet.
També degut a les mortalitats de l’any passat, aquest any la producció de musclo serà un 15 % inferior, però en total, entre ambdues badies del Delta es produiran 3 milions de quilos de musclos. La novetat d’enguany és que entre el 30 i el 40% dels musclos es podran comercialitzar amb segell ecològic després de passar els controls del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i a més a més, volen produir ostra ecològica i a més, alguns productors projecten fer cultiu intensiu de cloïssa a la sorra del Fangar i els Alfacs on creuen que poden cultivar fins a 20.000 tones de cloïssa.


SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR


Avui aprofundirem en una espècie molt peculiar, l’ésser humà. El diumenge vaig anar a fer una immersió a Cala Llobeta, una cala a tocar del port de Calafat, al nord de l’Ametlla de Mar. La meva sorpresa va ser que tota la vora de la cala estava plena de brutícia surant a l’aigua com plàstics, ampolles, llaunes...És curiós perquè jo anava a fer una immersió a una cala amb especial interès i bellesa submarins, però l’entrada a l’aigua va ser desagradable. Com pot ser que la gent sigui tant bruta i llenci tota aquesta brossa?

Després d’una estona mirant-me la brossa i fent fotografies als residus flotants, em vaig parar a reflexionar d’on podien venir totes aquelles escombraries, i tenim diferents opcions: 1) prové d’algunes persones brutes que van a passejar a la platja o a les roques de la vora, i el vent se’ls ha pogut endur el plàstic o simplement l’han llençat a la platja i ha acabat a l’aigua; 2) prové d’alguna embarcació, gran o petita, que no sap el què és guardar els residus i que hi ha convenis que prohibeixen llençar brutícia al mar; 3) pot ser que ho hagi dut algun barranc en dies de pluja, quan s’omplen d’aigua i arrosseguen tot el què la gent llança als barrancs (que durant molt de temps han estat com abocadors naturals) o 4) pot provenir d’algun abocament descontrolat d’algun complex hoteler vora la costa o d’alguna de les urbanitzacions que tenim a la costa.

Sigui quin sigui l’origen, està clar que a l’hora de dinar que comença a aixecar-se onatge sovint, tots aquests residus apareixen amb més intensitat a la platja, i sincerament, és un impacte visual...fa lleig! Però a banda de fer lleig, és un impacte i un perill per al medi marí. I us preguntareu perquè? Doncs perquè tots aquests plàstics poden causar danys en les espècies marines com per exemple, tortugues o peixos que queden enredats en les anelles que subjecten les llaunes de begudes, ocells que moren per inanició perquè tenen l’estómac ple de plàstics que han ingerit confonent-los amb menjar, peixos que tenen plàstics dins l’estomac, bosses de plàstic que emboliquen a animals com si fossin xarxes...realment són molt perillosos.

Aquest fet no és aïllat de la cala Llobeta, ni de les costes catalanes, ni de les espanyoles, és un problema mundial i ja té un resultat dit ILLA DE PLÀSTIC O VÓRTEX DEL PLÀSTIC. És una zona del nord del Pacífic on les corrents oceàniques fan que s’acumulin tots els residus llençats a mar fent una mena d’abocador oceànic on la majoria són residus de plàstic de la mida d’una ungla i difícils de veure a simple vista. Un exemple podria ser entre Hawai i Califòrnia.
Imagineu si és greu la situació que 1 de cada 10 peixos capturats en aquesta zona del Pacífic té plàstic dins l’estómac, i sabeu qui es menja aquests peixos? Nosaltres! De fet, els estudis indiquen que en 40 anys ha augmentat 100 vegades el número de plàstics en aquesta zona. És per preocupar-se oi?

Sobre aquest problema s’han fet diversos documentals, alguns de gran ressó com Oceans de Plàstic o Plastic Shores,  pel·lícules educatives que expliquen els efectes dels residus plàstics sobre l’ecosistema marí i fins i tot sobre la salut humana.
Els plàstics que suren al mar, es van degradant poc a poc per efecte del sol i de l’onatge esmicolant-se en trossos més petits, difícils de detectar i que podrien ser ingerits pels organismes marins.

A més a més, recentment s’ha detectat que un insecte marí dit Halobates sericeus, ha començat a dipositar els ous sobre el plàstic en comptes de fer-ho sobre plomes com era abans, i això ha fet augmentar la seva densitat d’ous, provocant canvis en la cadena tròfica.

A on anirem a parar? No creieu que és hora de fer alguna cosa? Jo de moment recomano que consumim menys plàstic. Com? Anant a comprar el pa amb bossa de tela, usant bosses biodegradables per a la matèria orgànica, anant a comprar amb bosses reutilitzables o cabassos i cistelles com es feia abans, comprant local (als supermercats tot va més embassat i més embolcallat de plàstics), comprant coses envasades en vidre abans que en plàstic, usant cantimplores o ampolles de vidre en comptes de comprar envasos d’aigua de plàstic...Poc a poc podem fer quelcom! A més a més, si aneu a la platja, useu les papereres, i si estan plenes, aviseu a l’Ajuntament per tal que les buidin i no surtin volant les deixalles.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui a la secció de Retrats parlarem d’una parella molt peculiar, Marcus i Anna, una parella d’educadors ambientals concentrats des de fa anys en lluitar contra la contaminació per plàstics. De fet, són un dels protagonistes del documental Oceans de Plàstic i grans comunicadors.

El Marcus Eriksen és doctorat en Ciències de l’Educació per la Universitat de Califòrnia del Sud al 2003, i en acabar el doctorat es va embarcar en un viatge de 2000 milles pel riu Mississipí en un bot fet a partir d’ampolles de plàstic. Durant anys en Marcus va treballar a zoos i museus, va crear la seva pròpia empresa  al 2007, la Mission Science, un museu itinerant d'història natural amb programes escolars en geologia i paleontologia, una expedició de dinosaures anual i cursos de camp a Wyoming per als professors. Actualment, és defensor afèrrim de la conservació dels oceans com a director de projectes per la Fundació de Recerca Marina Algalita, estudiant i ensenyant sobre la plaga dels plàstics en els oceans d’arreu del món.

Al 2005, va crear la Watershed Wonders (seria traduït com les meravelles de les conques), una sèrie de vídeos educacionals per a estudiants amb títols tan suggerents com “El coet ampolla descendint el riu Mississipi”, “Zones humides costaneres i el viatge de la casualitat” o “Cola Kayak i el riu Los Angeles”. Al 2006, va guanyar un premi a los Angeles pel seu treball de conservació amb estudiants del centre d’aquesta ciutat, i al 2008 un premi Menzie, Premi de la Societat de Toxicologia Ambiental i Química per la seva tasca en l'educació sobre el mar.

Al 2008, va navegar per l’Oceà Pacífic des de Califòrnia a Hawaii amb l’embarcació BROSSA, un bot fet amb 15.000 ampolles de plàstic, 30 pals de velers amarrats per formar una coberta, i un fuselatge d'un avió Cessna com una cabina (junkraft.com). Va recórrer 2600 milles en 88 dies per atraure l’atenció sobre el problema dels plàstics. En acabar la travessa, ell i la seva dona Anna Cummins, van recórrer 2000 milles fent conferències des de Vancouver (Canadà) a Tijuana (Mèxic) sobre el problema dels plàstics.
Recentment, aquesta parella ha creat l’Institut 5 Girs, per estudiar i comunicar la contaminació per plàstic al llarg dels 5 girs oceànics més grans al món.


L’Anna Cummins té més de 10 anys d’experiència en treball a associacions medioambientals, educació, redacció i desenvolupament de campanyes. Va treballar en conservació marina, en gestió de zones costaneres, educació per la sostenibilitat i ecologia als instituts. És titulada en història per la Universitat d’Stanford i té un màster en política medioambiental internacional.

Al 2001 va rebre una beca del Programa de Lideratge de les Comunitats Sostenibles, per a treballar a l’associació Save Our Shores “Salveu les nostres platges”, coordinant l’eduació i comunicació científica de l’entitat a Santa Cruz.

Al 2007 es va unir a la Fundació de Recerca Marina Algalita com a consellera educativa, dirigint la divulgació científica a escolars i fent xerrades sobre contaminació de plàstics al mar. L’Anna va fer una expedició de recerca de 4000 milles i un mes de durada amb el vaixell Algalita estudiant les deixalles de plàstic del Gir del Pacífic Nord, i ha recorregut amb el seu marit 2000 milles en bicicleta fent xerrades des de Vancouver a Mèxic.

Quina parella més lluitadora, no trobeu? Tant de bo hi hagués més gent així!

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de Santa Llúcia

Platja situada al municipi del Perelló, és una de les més grans del terme municipal. La rodeja el passeig marítim que permet caminar entre pins i atzavares, i queda a uns 6 km del poble del Perelló...de fet queda més propera al nucli de l’Ampolla.

És una platja de còdols i graves d’uns 180 metres de longitud i 10 metres d’ample. De fet no és una platja gaire ampla però té fàcil accés, ja que té un pàrquing ampli just darrera el passeig, i disposa de dutxes i taules de picnic per als més “domingueros”.
La platja té una zona de roques i petits pous intermareals, alguns dels quals semicoberts per l’aigua per acció de les onades. És una zona ideal per a aficionats a la pesca amb tota seguretat.

El fons submarí de la zona té Praderies de Posidònia properes, ja que durant l’època hivernal, que és quant hi ha temporals i la mar està més moguda, en aquesta platja podem trobar acumulacions de Posidònia morta formant una mena de penya-segats, els quals serveixen per a frenar l’erosió de l’onatge sobre la platja i ajuden a que es mantingui sencera i no calgui regenerar-la.




BIBLIOGRAFIA

Oceans de notícies:

La finestra del mar:

Retrats d’aigua salada:

La lupa:


diumenge, 13 de maig del 2012

Dunes que no estan al desert? A on? Al Delta de l'Ebre!


Avui parlarem de les novetats del parc eòlic marí de l'Ametlla, de diverses notícies de Canàries (últimament estan molt actius els canaris en temes marins, no trobeu?), sobre el descobriment de l'hàbitat de les sardines i per últim, de la recent troballa de petroli a Irlanda.A la finestra del mar aprofundirem en el coneixement de les dunes, aquelles muntanyes de sorra que molta gent trepitja quan veu perquè ens fa sentir com enmig d'un desert! A Retrats d'Aigua Salada coneixerem el senyor Alfred Weggener, descobridor de la teoria de la tectònica de plaques, i per acabar, a la Lupa visitarem la Platja de Baconé a l'Ampolla. Ens voleu escoltar? Síiii??? Doncs feu click aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-         L’Ametlla al·lega contra el parc eòlic marí mentre negocia amb el Govern. L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha presentat al·legacions al projecte Zèfir de construcció de la primera fase de la planta experimental d’energia eòlica marina a 3 km de la costa calera.
Segons el consistori, el parc marí pot provocar danys en quant al respecte al medi marí i el paisatge del municipi, així com afectar greument a les principals activitats econòmiques del municipi com són el turisme i la pesca. L’Ajuntament reclama la falta d’informació envers ells i sol·licita que es desestimi el projecte, tot i que també estan oberts a una possible modificació parcial o total del projecte, que podria fer reconsiderar l’opinió municipal si es donessin les condicions adients.

-         El volcà submarí del Hierro continua emetent gasos. Un grup d’investigadors de l’Instituto Español de Oceanografía (IEO) i la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC), continuen mostrejant els voltants del volcà submarí amb el vaixell oceanogràfic Cornide de Saavedra, i han detectat que el volcà segueix emetent gasos però que són bàsicament CO2 i no pas compostos de sofre que podrien ser més perillosos.
7 mesos després de que comencés el procés d’erupció del volcà submarí se segueixen mostrejant diversos paràmetres fisicoquímics per avaluar l’impacte sobre l’ecosistema marí proper

Font: Viquipèdia
-         Descobreixen a Lanzarote poblacions d’una planta marina extingida a les Canàries. Un grup d’investigadors de la Universitat de la Laguna a Tenerife, ha descobert en els seus fons marins 4 poblacions d’una fanerògama marina dita Nanozostera noltii, que es creia extingida en aigües canàries des de feia 12 anys. Aquesta fanerògama és una planta marina que viu permanentment submergida i serveix de refugi als alevins de peixos.
Per tal d’assegurar la conservació de la planta, la catedràtica de biologia vegetal María Candelaria Gil sol·licita una sèrie de mesures de protecció com la desviació d’emissaris submarins o que s’eviti remoure sorres a la zona, i suggereix que l’espai podria ser l’enclavament d’una aula d’educació i sensibilització ambiental marina.

-         Investigadors de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) troben l’hàbitat idoni per a les sardines a la Mediterrània. Un treball recentment publicat en revistes de prestigi internacional assegura haver trobat l’hàbitat idoni per a les sardines a la Mediterrània en les diferents èpoques de l’any. Aquesta troballa permet identificar els llocs idonis per a implantar sistemes de gestió per a protegir la sardina, com podria ser per exemple l’establiment d’àrees marines protegides.
Cal recordar que la sardina és una part important de les captures de petits pelàgics al Mediterrani i que pateix un fort nivell d’explotació. A banda, aquesta espècie juga un paper molt important a la cadena tròfica marina, ja que és un dels responsables de la transferència d’energia des de la base de la cadena que seria el  plàncton fins als organismes superiors de la cadena.

-         Irlanda descobreix un jaciment de petroli i gas important. El mes de març es va fer ressò de la notícia del descobriment de l’existència d’un jaciment de petroli i gas a Irlanda capaç de convertir la illa en un Kuwait europeu, segons va anunciar la firma local Providence Resources.
Es creu que la producció potencial podia ser de 110.000 milions de dòlars, diners similars als rebuts per un préstec d’emergència per part de la Unió Europea al 2010. Ara mateix estan fent prospeccions a la zona propera a la ciutat de Cork, ja que es creu que no és l’únic pou amb possibilitats de la zona, que podria ser un camp petroler important.


SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui aprofundirem en el coneixement de les DUNES. Una duna és bàsicament una muntanya de sorra que el vent ha anat acumulant de manera suau i uniforme.

Les dunes se situen de forma paral·lela a la costa, i la mida dels grans de sorra que les formen és molt petita, al voltant dels 0,2 mm de diàmetre, que és el que anomenem sorra eòlica. És curiós que sols es poden formar en zones temperades i no se’n troben a les zones tropicals, ja que en zones tropicals la vegetació arriba arran de mar (els manglars) i com plou molt, el gra de sorra s’humiteja i costa més de moure.

Com tothom sap tenen forma de rampa vistes de costat perpendiculars a la costa, amb un dels costats de la pendent més suau i l’altre més pendent. La part que puja més suau és la que dóna al mar en les dunes de la costa, en canvi, a les dunes del desert és a la inversa.
Si les mirem des de la línia del mar, tenen forma de C, on la part més convexa és la d’on ve el vent que les empeny. Lo curiós és que les dunes petites avancen més ràpid que les més grans, i quan una duna petita atrapa una gran, es fusionen fins arribar a una mida d’entre 4 i 6 metres d’altura, i a partir d’aquesta altura, es comencen a despendre els grans de sorra pels laterals fent noves dunes petites.

Trobem diferents tipus de dunes:
1)      Si els grans de sorra arrossegats pel vent troben un obstacle, s’hi van acumulant darrera fent lo que es diu una duna d’ombra.
2)     Si en comptes de l’obstacle es troben amb plantes, la sorra cobreix la planta fent una duna embrionària.

A mesura que es van acumulant dunes a una zona, s’acaba formant el què diem un Camp Dunar, que són una sèrie de cordons de dunes enllaçats entre ells.

És molt important la funció que tenen les plantes en les dunes, ja que les arrels estabilitzen la sorra de les dunes i fan que aquestes es fixin, i llavors tenim dunes fixes. Les dunes que no tenen vegetació i són desplaçades pel vent són el què anomenem dunes mòbils i aquestes causen problemes perquè envaeixen terrenys conreats, carreteres...



SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui a la secció de Retrats parlarem d’Alfred Wegener, el descobridor de la Teoria de la Tectònica de Plaques.

Alfred Wegener va nèixer a Berlín el 1880, i fou el meteoròleg i geofísic alemany que va proposar el 1912 la teoria de la deriva dels continents, on es deia que els continents dels dos costats de l’Oceà Atlàntic s’estaven separant, i que fa aproximadament uns 300 milions d’anys existia un supercontinent dit Pangea, que es va disgregar donant lloc a nous continents subjectes a un moviment de deriva que encara perdura. En aquella època, els geòlegs el van ridiculitzar dient que no es podia explicar com es movien els continents. Fins a mitjans del segle XX, moment en el qual es va descobrir l’expansió del fons marí, no se li va reconèixer a Wegener el seu mèrit per descobrir la Teoria de la Tectònica de Plaques.

Wegener va estudiar física, meteorologia i astronomia a Berlín, Heidelberg i Innsbruck, i va doctorar-se en astronomia tot i que va centrar les seves investigacions en la geofísica i la meteorologia. Va treballar a diferents centres com a assistent d’investigació i va poder participar en diverses expedicions científiques entre 1906 i 1913, i va escriure un llibre sobre termodinàmica de l’atmosfera. La seva primera expedició a Groenlàndia tenia com a objectiu explorar la última part desconeguda de la seva costa nordest, i allà Wegener va construir la primera estació meteorològica de Groenlàndia.

Al 1912 fou quan va començar a fer públiques les seves teories sobre la deriva continental. Tot va començar perquè observava perfils de restes fòssils de vegetals amb idèntiques característiques en llocs oposats de l’Atlàntic, i això el va fer pensar que potser en algun moment del passat geològic havien estat unides Amèrica del Sud i Àfrica.

Va investigar fins que fou reclutat per combatre a la 1era Guerra Mundial, tot i que va estar poc perquè fou ferit en combat. En recuperar-se va reprendre la seva activitat científica, i 10 anys més tard, al 1924 va acceptar la càtedra de Meteorologia a la Universitat de Graz, a Àustria.

El 1915 va fer la primera versió de l’obra “L’origen dels continents i els oceans”, i després va dedicar 4 anys a un llibre sobre paleoclimatologia juntament amb el seu pare. El 1922 va aparèixer la tercera edició de la seva obra mestra de l’origen, i va augmentar la divulgació de la seva teoria de la deriva per tot el món.

Va morir en el seu tercer viatge a Groenlàndia el 1930.

Donada la seva afició a l’estudi de les zones polars, avui en dia hi ha un centre d’investigació que rep el seu nom, el Alfred Wegener  Institute for Polar and Marine Research a Bremerhaven, al nord d’Alemanya (http://www.awi.de//en/home/ )


SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja Baconé

Font: ampollafotos.blogspot.com
Platja situada al municipi de l’Ampolla, és una petita cala de còdols negres i blancs arrodonits pel vaivé de les onades, marcada per la banda nord per penya-segats pels quals transcorre la ruta del GR-92, el Gr de la costa. De fet hi ha un recorregut anomenat “Els penya-segats que van vestir-se de colors” que surt d’quí i transcorre arran de mar, resseguint els antics camins de ronda, que fins fa poc transitaven els carrabiners per vigilar l'activitat dels contrabandistes, que aprofitaven la foscor de la nit en un litoral tan abrupte.

És una platja urbana, molt propera al centre de la població, d’una amplada de 70m i una llarga de 200m que sovint té un onatge suau. L’accés és molt fàcil tant a peu com en cotxe des del nucli urbà, i disposa de dutxes.

Molta gent hi va per a pescar o per a practicar esports nàutics, ja que queda proper al Club Nàutic l’Ampolla.

BIBLIOGRAFIA

Oceans de notícies:

La finestra del mar:

Retrats d’aigua salada:



La lupa: