dimarts, 28 de febrer del 2012

Les holotúries, els spidermans del mar


Avui parlarem a la secció de ''Oceans de Notícies'' de que graven per primer cop el part d'un tauró, que apareixen centenars de peixos morts a les platges de Pals, que Google Earth censa l'aqüicultura mediterrània i que una falsa orca apareix morta en aigües canàries. En l'apartat de ''La Finestra del Mar'' parlarem de les holotúries, o més coneguts com cogombres de mar, són animals marins força primitius, ja que tenen un disseny i biologia senzills, parents de les estrelles de mar i els eriçons. En la secció ''Retrats d'Aigua Salada'' coneixerem a Alessandro Malaspina, explorador que ha donat nom a una de les campanyes oceanogràfiques més importants fetes recentment, ja que ha estat una campanya circumglobal. Finalment en l'apartat de ''La Lupa'' viatjarem a la platja Platja de Garbí o del Pipi, situada al municipi de Sant Carles de la Ràpita. És la platja urbana que queda a la dreta o al sud del port limitada per darrera pel Passeig Marítim. De fet, si ens banyem a la platja de Garbí ens estem banyant dins la badia dels Alfacs i al fons podem observar la barra del Trabucador i la Punta de la Banya.
Escolta el programa d'avui aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

- Graven per primer cop el part d’un tauró. Una femella de tauró va donar a llum un bebè tauró a un aquari de la província xina de Shandong. El part va durar mitja hora i és el primer cop que es grava el moment.

- Apareixen centenars de peixos morts a les platges de Pals. El Departament d’Agricultura i Medi Natural investiga la mort de centenars de peixos que van aparèixer els dies 18 i 19 de febrer a la desembocadura del riu Daró, a Pals, municipi del Baix Empordà. Els peixos apareguts han estat sobretot llisses i algun llobarro, i tot apunta que podria ser una mortalitat natural deguda al fred.
Fonts del departament han xifrat en uns 200 el nombre de peixos morts, mentre que alguns testimonis asseguraven que dissabte n'hi podia haver cap a 600.

- Google Earth censa l’aqüicultura mediterrània. Un estudi fet per investigadors canadencs amb l’eina Google Earth, demostra que la producció de granges de cultius marins al Mediterrani, en el cas de Turquia i Grècia, és molt superior al que es declara. Gràcies a les imatges de satèl·lit de la web, van comptar una a una les instal·lacions fins a 20.976 gàbies de daurada i llobarro, i 248 d’engreix de tonyina, al 2006. Els científics van fer una estimació de la producció previsible, i s’ha vist que és molt superior a la declarada internacionalment que és un 18% en el cas grec i un 30% en el turc. En canvi, per a altres països com Espanya, les dades facilitades es corresponen amb les del Google Earth. 

- Una falsa orca apareix morta en aigües canàries. El passat 14 de febrer, uns tècnics del departament de Pesca del Cabildo van trobar a la costa de  Tazacorte, a l’Illa de La Palma, un cetaci mort.
L’animal era una “Pseudorca crassidens”, coneguda popularment com la falsa orca per la seva semblança amb les orques. Aquest cetaci no és una balena, sinó que pertany a la família dels dofins, malgrat fer entre 4 i 6 metres de longitud. El cetaci portava diversos dies mort i no se sap les causes, però cal destacar que feia més de 25 anys que no se’n veien per la zona.

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Font: http://encina.pntic.mec.es
Avui parlarem de les holotúries, o més coneguts com cogombres de mar.

Són animals marins força primitius, ja que tenen un disseny i biologia senzills. De fet som equinoderms, és a dir, parents de les estrelles de mar i els eriçons.
Les trobem a poca profunditat i viu normalment en els fons arenosos del mar, tot i que hi ha espècies que també trobem en zones pedregoses.  Per un forat ingereix sorra, n'extreu la matèria orgànica adherida, arrossegant-se molt lentament, i pel forat del darrera (són a simple vista indistingibles) expulsa la sorra i els detritus.

El seu sistema nerviós és molt simple, rudimentari, no té cervell, només alguns ganglis nerviosos, i la seva anatomia segueix el model bàsic dels animals superiors, un tub digestiu rodejat de carn.

Font: http://www.mergullo.net/
El més curiós és el seu sistema de defensa, ja que expulsa per l’anus uns filaments blancs i enganxosos dits filaments de cuvier. L’organisme que queda enganxat als filaments cada cop es va embolicant més en aquesta espècie de teranyina. Lo més fort és que si s’irrita molt, pot arribar a treure també l’intestí i els seus apèndixs, que després pot regenerar. Hi ha alguna espècie que no té els tubs de cuvier, i llavors expulsa el tub digestiu, que després pot regenerar.

En gastronomia és molt apreciat el cogombre de mar negre, o Holothuria forskali, ja que es cuinen les espardenyes. Històricament ha estat consumida per pescadors de la mediterrània, especialment a Catalunya, País Valencià i Balears, però avui en dia es tracta d'un producte molt cotitzat a totes les cuines, i el seu alt preu es justifica per les tècniques de pesca especialitzades que requereix la seva captura. De l'animal només es mengen les gònades, que són de color blanc i fan uns cinc centímetres de longitud, i que recorden en forma i textura a una navalla.
Font: http://www.flickr.com
El seu preu elevat es deu, especialment, a la dificultat d’aconseguir-ne exemplars. Les espardenyes viuen en els fons marítims arenosos, entre 20 i 40 metres de profunditat. Només se’n troben a la costa mediterrània i durant èpoques de l’any concertes, i per tal de capturar-les s’han de dominar certes tècniques pesqueres com l’art de l'arrossegament.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem d’Alessandro Malaspina, explorador que ha donat nom a una de les campanyes oceanogràfiques més importants fetes recentment, ja que ha estat una campanya circumglobal.

Font: http://es.wikipedia.org
Alessandro Malaspina va nèixer en un poble prop de Palerm, Itàlia., i era fill del Marquès de Morelo. Al 1774 va ingressar a l’escola de guardes marins de Càdiz, i durant la guerra contra el Marroc va ocupar el càrrec d’alferes o tinent de fragata i després de naviu. Després de diverses batalles va acabar ascendint a capità de fragata.

Comandant la fragata Asunción va navegar dos anys per Àsia i Oceania, i entre el 1784 i 1788 va donar la volta al món amb la fragata Astrea. Al 1789 va sortir de Càdiz en una expedició científica per a cartografiar les costes americanes del Pacífic des del Cap d’Hornos fins a Alaska, expedició patrocinada per Carles III. Va descobrir un munt de llocs, va comprovar les afirmacions d’altres exploradors i finalment va tornar cap a Càdiz. En tornar va ser ascendit i començà a intervenir en política donant la seva opinió sobre el govern de les colònies, però era l’època dels successos a França, va semblar un revoluncionari i fou empresonat al 1795 i condemnat a 10 anys de presó a San Antón, a la Corunya. Per a silenciar el seu nom, no es van publicar els treballs de l’expedició i van quedar requisats fins al 1885 en què van ser impresos per Novo i Colson.  Després de 6 anys a la presó va ser posat en llibertat però fou desterrat a Itàlia, on va morir el 1810. Després d’això, l’armada espanyola li va posar el seu nom a dos vaixells oceanogràfics el 1935 i 1975.

Font: http://www.gencat.cat/
L’expedició Malaspina va tenir lloc el 2010 i 2011. En reconeixement a l'aportació de Malaspina, diverses institucions espanyoles van posar en marxa una gran expedició científica de circumnavegació que rep el seu nom. És un projecte de recerca interdisciplinar els principals objectius del qual van ser estudiar el canvi global i la biodiversitat en l'oceà. Des de desembre de 2010 fins juliol de 2011, més de 250 científics a bord dels vaixells d'investigació oceanogràfica Hespérides (A-33) i Sarmiento de Gamboa van dur a terme l'expedició que uneix la investigació científica amb la formació de joves investigadors i el foment de les ciències marines i la cultura científica a la societat.

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de Garbí o del Pipi

Font: http://www.trivago.es
Situada al municipi de Sant Carles de la Ràpita, és la platja urbana que queda a la dreta o al sud del port limitada per darrera pel Passeig Marítim. De fet, si ens banyem a la platja de Garbí ens estem banyant dins la badia dels Alfacs i al fons podem observar la barra del Trabucador i la Punta de la Banya.

És una platja de 350 m de longitud i 50 m d’amplada, de sorra fina i de poca profunditat, que té la distinció de bandera blava.  Disposa de tots els serveis de bar, dutxa i lavabos.

BIBLIOGRAFIA

Notícies:

Lupa:

dimecres, 22 de febrer del 2012

Pepe Servià, bussejador professional, ens explica la seva trajectòria al mar

Avui parlarem de diferents notícies al mar com l'increïble aparició d'un tauró balena, l'estudi que demostra que el trànsit marítim afecta a les balenes o un informe que ha aparegut sobre els treballs relacionats amb el mar que s'han anat perdent i que suposen menys possibilitats laborals per a nosaltres. A la secció de Retrats entrevistem a Pepe Servià, un amic meu d'Amposta que és bussejador professional i instructor de busseig. Us animeu a coneixe'ns? Doncs cliqueu aquí i ens podreu escoltar.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-         Troben un tauró balena a les costes de Pakistan. El passat dimecres 8 de febrer uns pescadors van trobar un tauró balena de 12 m de longitud a prop de la ciutat de Karachi, al Pakistan. Aquests pescadors el van arrossegar fins al port, malgrat que l’animal pesava 7 tones. Amb unes grues el van treure de l’aigua en una operació que va durar 4 hores. Acte seguit, el peix es va subhastar per 18000 dòlars, i durant 3 dies serà exhibit a la sala de subhastes de la ciutat.
El tauró balena és el peix més gran del món i pot créixer fins a 20 metres de longitud i se sap molt poc d’ells.

-         Ha aparegut un informe sobre els treballs perduts al mar. La NEF ha publicat un informe titulat “Empleos perdidos en el mar. La sobrepesca y los empleos que nunca existieron” on s’extrau que una bona gestió dels recursos pesquers afavoriria la creació de llocs de treball. Aquest informe està en castellà, anglès i francès.
La NEF (The New Economics Foundation) , és una organització que busca treballa en temes de recerca de l’existència del benestar econòmic, i ho fa amb solucions innovadores per als problemes d’avui en dia.

-         Un estudi demostra que el soroll dels vaixells provoca estrés a les balenes. La revista Royal Society Proceedings ha fet difusió d’un article escrit per investigadors de l’Aquari de Nova Anglaterra, a Boston, els Estats Units, que van basar els seus estudis en l’anàlisi dels excrements de balenes, i van trobar un augment de l’hormona de l’estrés en moments on el tràfic de vaixells és més gran.
Segons el mateix estudi, les balenes alteren els seus patrons de comunicació en llocs de molt soroll. Tot això es va determinar estudiant les balenes dretes de l’Atlàntic Nord (Eubalaena glacialis) de la Badia de Fundy, a Canadà, les quals es troben en perill d’extinció ja que actualment les estimacions diuen que hi ha unes 490.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui entrevistarem a Pepe Servià, un ampostí que és bussejador professional i instructor de busseig.

  1. Quants anys fa que busseges?
  2. Com vas començar a bussejar?
  3. Quina sensació recordes de la teva primera immersió?
  4. En quin moment ho vas veure com una oportunitat laboral o com la teva professió?
  5. Llavors va ser quan vas crear el Club d’Escafandrisme Delta de l’Ebre des del qual fas cursos com a instructor de busseig. Hi ha molta gent interessada en el busseig a les Terres de l’Ebre?
  6. De tota la gent que fa els cursos, quants continuen bussejant de manera periòdica? (percentatge a grosso modo)
  7. Què és lo que més t’ha impressionat en les teves immersions? (explicar alguna cosa estranya que has vist)
  8. Com a bussejador professional, en quins llocs has treballat?
  9. Treballant en el món de l’aqüicultura has pogut veure com funciona una granja de cultiu de peixos i l’impacte que aquesta pot tenir en el medi marí, si és que n’hi ha algun. Què n’opines al respecte? Tens una perspectiva diferent del peix que menges?
  10. Té riscos la teva professió?
  11. Has patit algun accident o ensurt dins l’aigua?
  12. Has nedat mai amb taurons, dofins, balenes o tortugues? (exemples d’animals grossos i bonics)
  13. Quina és la platja més xula per bussejar a Terres de l’Ebre?
  14. Després de veure el mar amb ulls de bussejador, tens algun missatge per a les persones que viuen d’ell, com els pescadors?
Si voleu veure el vídeo de l'entrevista, feu clicl aquí.

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de Santes Creus

Situada al sud de l’Ametlla de Mar, és una platja de 130 m de longitud i 25 m d’amplada. A la part nord té la Cala del Port Olivet. A la cala hi desemboca el barranc de les Santes Creus. , que en arribar al mar crea una llacuna costanera fent un espai catalogat d’interès natural i paisatgístic de 62,56 Ha. És un exemple d’estany litoral i aiguamolls d’aigua dolça (com l’Estany Podrit) provinents d’una rambla mediterrània rodejat per pinedes de pi blanc.

La platja és de còdols i fons sorrenc amb Posidònia. A la part de la llacuna costanera s’hi troben espècies molt característiques, i algunes que sols es troben allà, com un tipus de medusa petita.

En quant a la part submarina, les immersions allà són recomanades de començar cap al sud fins a assolir la praderia de Posidonia que es troba a uns 5 m de profunditat. Al final del recorregut ens trobaríem amb una punta rocosa que té animals com les estrelles de mar, anèmones i diversos peixos com sargs o donzelles...

BIBLIOGRAFIA

Notícies:

Lupa:




dimecres, 15 de febrer del 2012

Voleu entendre què és el Trabucador? Entreu i llegiu!

Al programa d'ahir dimarts 14 vam parlar d'un fenomen curiós al Delta -la gelada d'un tros de la Badia dels Alfacs-, d'una troballa curiosa i d'una nova iniciativa amb lleons marins a l'Oceanogràfic de València. També us presentarem a Odon de Buen, precursor de l'oceanografia espanyola. I per últim, aprofitant que parlem del Delta us explicarem com s'ha format la Barra del Trabucador i hi aprofundirem com és com a platja. Si voleu saber més, cliqueu aquí per escoltar-ho!

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-         Es gela una part de la badia dels Alfacs. La setmana de la gelada ha afectat a tota Catalunya per les seves baixes temperatures, però el cap de setmana del 4i 5 de febrer podíem veure un dels efectes espectaculars al Delta de l’Ebre. La Badia dels Alfacs presentava parts de l’aigua de mar gelada a la zona que toca a la barra del Trabucador.

-         Troben un crustaci 10 cops més gran de la seva mida normal. Una expedició a la fosa Kermadec, a Nova Zelanda, ha localitzat un crustaci amfípode de 28 cm a una profunditat de 7000 m i n’ha vist un altre de 34 cm. Els amfípodes són una mena de gambes (de fet són crustacis també) petites anomenades “puces de mar”, que en profunditat solen mesurar entre 2 i 3 cm.
Font: http://oceanografos.wordpress.com
-         L’Oceanogràfic de València estudia utilitzar lleons marins en rescats marins. L’Oceanogràfic de València està avaluant la possibilitt d’utilitzar als seus lleons marins per a facilitar tasques de rescat i salvament marítim. Segons el veterinari responsable, qualsevol cosa que puguin fer els bussejadors ho poden fer els lleons marins assistint en tasques com pujada i baixada de materials en rescats, aproximació a víctimes en aigües costaneres perilloses per a socorristes, recerca de cadàvers submergits...Es creu que poden ser bons degut a la bona visió submarina i capacitat auditiva, així com a la capacitat de localització d’objectes en zones difícils.
Per a tal empresa s’usarien exemplars nascuts i criats en el centre, que ja estan entrenats per al contacte humà  certes tasques des de petits.

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui al tema monogràfic parlarem de geologia marina i us explicarem com es van formar les puntes del Delta, en concret la barra del Trabucador i la Punta de la Banya.

L’extrem sud del Delta és en realitat una fletxa o barra litoral. I us preguntareu, què és una fletxa litoral oi? Doncs és una acumulació de sorra o llengua de sorra que es forma davant de costes rectilínies, sobretot en llocs on la costa canvia bruscament de direcció com és el cas d’un estuari o la desembocadura d’un riu, el qual és la nostra situació. 
Font: http://www.elrinconslow.com
Com es crea? L’onatge transporta i diposita la sorra que aboca el riu o que prové d’aigües poc profundes de les platges, i la porta fins a aigües més profundes allargant la línia de costa. Llavors és quan apareix l’istme (el què seria la barra del trabucador) i la fletxa (punta de la banya), que a mesura que s’hi va acumulant material acaba emergint a la superfície.

Normalment les fletxes queden paral·leles a la costa i es van corbant amb la part convexa en direcció al mar. Si us sembla fem un repàs de conceptes, i convexa seria la part exterior d’una circumferència, sí? Ara ja tornant a la disposició de les fletxes, a vegades es fan fletxes en dues parts oposades de la badia, i al final acaben tocant-se fent lo que es diu un cordó litoral, com és el cas de l’Albufera de València o el Mar Menor de Múrcia. De fet, dues de cada 10 platges al món acaben tenint un cordó litoral, i dins es crea una llacuna litoral.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Font: http://www.ieo.es
Avui parlarem del fundador de l’Oceanografia espanyola, el sr. Odón de Buen. Aquest senyor fou nascut el 1863 a Zuera, un poble de la província de Saragossa.

El seu pare era sastre i va estudiar batxillerat a Saragossa i la carrera de Ciències Naturals a Madrid gràcies a beques. Posteriorment va començar a estudiar petrografia a la serra madrilenya, i a fer classes particulars per a ajudar-se econòmicament (un dels seus alumnes va ser Miguel Primo de Rivera).

Durant un temps Odón va estudiar herbes i plantes, i fins i tot va crear els Anals d’Història Natural i l’Anuari Científic Espanyol al 1883. Al 1885va anar a la seva terra i el seu pare va morir de còlera i va haver de fer-se càrrec de la família. Un cop de retorn a Madrid, va assabentar-se que havia estat seleccionat per embarcar-se a la fragat Blanche per a realitzar investigacions científiques.

A bord del Blanche va fer dos viatges: la primera pel nord d'Europa, i la segona pel mediterrani i el nord d'Àfrica En aquest període és quan es va fomentar la seva vocació oceanogràfica, ja que va recollir importants materials que van servir per a classificar, entre elles, dues espècies d’isòpodes que reflexen el seu nom Metropontus bueni i Porcelio bueni.

Després del viatge buscava l’estabilitat econòmica i va obtenir la càtedra de zoologia de la UB el 1889, la qual va ocupar fins 1911 que es va traslladar a Madrid de nou. Durant l’estada a Bcn va introduir canvis en l’ensenyament de les ciències a la universitat establint les sortides de camp i les pràctiques de laboratori, i creant vincles amb centres d’investigació com el de Banyuls.

Va publicar una Historia Natural completa (Zoologia, Botànica i Geologia) amb il·lustracions i gravats que va tenir gran acceptació tant a Espanya com a Amèrica, malgrat que els sectors més conservadors de l'ensenyament van promoure la prohibició d'aquests llibres com contraris a les doctrines de l'Església catòlica.

El 1906 va inaugurar el laboratori oceanogràfic de porto Pi (Mallorca) i més tard d’altres a Màlaga, Vigo i Sta Cruz de Tenerife, així com més tard va fundar l’Institut Espanyol d’Oceanografia iniciant així la investigació oceanogràfica a Espanya.
A partir de 1908 va participar en campanyes marítimes, col·laborar amb altres científics, fer diverses conferències i escriure 5 llibres de ciències naturals. També va rebre nombrosos premis tant nacionals com estrangers.

Va estar treballant ininterrompudament durant 45 cursos om a professor i per les seves aules van passar milers d’estudiants, tasca que compaginava amb la investigació.

En arribar la Guerra Civil es troba a Palma de Mallorca treballant al laboratori i és capturat pels revoltats, tot i que aviat és canviat per altres persones. Decideix marxar a Mèxic on mor el 1945.

Actualment té un vaixell oceanogràfic de l’IEO amb el seu nom, que fa uns 22,5 m d’eslora i serveix per a fer centenars de campanyes oceanogràfiques.

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja del Trabucador

Situada al municipi de Sant Carles de la Ràpita, la barra del Trabucador s’allarga fins a la Punta de la Banya, la punta sud del Delta de l’Ebre.

Té una amplada de 100 m i una longitud de 6,5 km de platja verge de sorra fina i daurada, rodejada o limitada per la part de mar obert per dunes o zones de salobrar.

Quan hi ha temporals de llevant, la barra es trenca per l’onatge i la carretera que condueix a les Salines de la Trinitat queda tallada.

L’accés en cotxe es fa des de Sant Jaume d’Enveja per la carretera que passa pels Eucaliptus per davant la llacuna de la Tancada, o bé des del Poblenou del Delta o er la carretera que va de la Ràpita al Poblenou.

Per als que els agraden les comoditats, la platja del Trabucador no disposa de xiringuito, tot i que alguns dies d’estiu he vist una caravana de pollastres a l’ast. A la banda que dóna a la Badia dels Alfacs trobem una àrea de picnic amb algunes taules, que resulten insuficients entre la gent de les caravanes que s’hi instal·la i els clubs de kitesurf.

És una zona ventosa perfecte per a la pràctica del windsurf, i a l’estiu i els dies de vent hi trobem escoles que fan classes i cursos d’iniciació en la pràctica d’aquest esport. En quant al tema del busseig no és una zona idònia: per la part de mar obert té poc atractiu, i la part de la badia té aigua tèrbola i poca profunditat.

BIBLIOGRAFIA

Notícies:

Finestra:

Retrats:

Lupa:

dimecres, 8 de febrer del 2012

Voleu fer un voluntariat per ajudar al mar? Avui us en parlarem!

Al programa d'avui dimarts 7 de febrer farem un repàs de bones notícies en l'àmbit marí, sobretot destacant una d'elles: la creació de la Federació Espanyola d'Oceanògrafs, de la qual jo he format part i us en parlaré en primera persona. També us parlarem de com podeu col·laborar per a la conservació dels oceans a Catalunya, del fundador dels centres d'investigació marina del CSIC el Sr García del Cid, i per últim, coneixerem la Platja de Riumar, famosa per les seves dunes. Podeu escoltar-lo aquí!

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-    Es crea la Federació Espanyola d’Oceanògrafs. La setmana del 23 al 29 de gener va tenir lloc a Càdiz el III Simposi Internacional de Ciències del Mar i el I Congrés Iberoamericà de Gestió Integrada d’Àrees Litorals, que va reunir a la ciutat a centenars d’oceanògrafs i gestors de costes. Ha estat en el marc del Simposi que ha tingut lloc la creació de la Federació Espanyola d’Oceanògrafs, per tal de facilitar el treball en xarxa entre les diferents associacions d’oceanògrafs a l’Estat Espanyol i com a objectiu principal promoure el perfil professional de l’oceanògraf.
-    Un grup de pescadors d’arrossegament australians proposen vendre els seus vaixells per a protegir la vida marina. Un grup de 5 arrossegadors  de la badia de Nelson, a Nova Gales del Sud, vol que el govern compri els seus vaixells i amplii un santuari proposat per la conservació.  Els pescadors creuen que el seu art de pesca perjudica el medi ambient, i volen que es substitueixi la pesca d’arrossegament per la pesca esportiva o el turisme, sempre a canvi d’una compensació justa per abandonar la indústria pesquera, és clar. La zona allotja esculls coral·lins, balenes, tortugues, tonyines, lluç, calamars entre d’altres organismes marins.

-    Les seqüeles del naufragi del Costa Concordia tardaran mesos en ser eliminades. Les operacions d’aixecament i recuperació del creuer italià Costa Concordia, que va naufragar el passat mes de gener, així com la neteja del Mar Tirrè, poden costar d’entre 7 a 10 mesos segons informes de la Defensa Civil d’Itàlia. Degut a les dificultats que poden sorgir pel mal temps i el clima al mar poden tardar més les tasques de neteja. De moment, ha alliberat més de 2 mil tones de combustible dièsel al mar.

-    Rescaten un dofí cap d’olla gris a Alacant. Els efectius de la Unitat Marítima de la Policia Local de Santa Pola (Alacant), juntament amb una embarcació de Salvament Marítim de Creu Roja, van rescatar un cap d’olla gris de 3,5 metres de longitud, animal inclòs al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. L’animal va varar prop de la Gran Platja, i després de diversos intents, van aconseguir veure que l’animal no tenia lesions i fou remolcat fins a aigües més profundes, on fou posat en llibertat i va continuar la seva marxa.

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui al tema monogràfic parlarem de voluntariats marins.

Silmar: Red de Seguimiento Ibérico del Litoral Marino (www.silmar.org)

És un projecte de vigilància permanent de l’estat del patrimoni litoral mediterrani espanyol, que funciona gràcies al treball en xarxa i la participació tant de la societat civil com d’empreses i organitzacions socials vinculades al medi marí.
Treballen a partir de diferents accions gestionades per equips amb un mínim de 2 participants que serán les persones que faran el mostreig seguint un protocol definit on 1er valoraran la zona de mostreig, faran una descripció física i biològica i després una sèrie d’indicadors.

Els objectius són:
-    Implicar a la ciutadania en la conservació del medi marí.
-    Crear unes 80 estacions de seguiment al litoral espanyol.
-    Tenir diagnosis permanents de l’estat.
-    Generar propostes i accions en el context de la custòdia marina.

Posimed: Xarxa de Seguiment de la Posidònia Marina (www.gencat.cat/dar i www.posimed.org)

És una xarxa per a millorar el coneixement de l’evolució dels ecosistemes de praderies de Posidonia oceanica per a contribuir a la seva conservació mitjançant la proposta d’eines de mesura, control, difusió i coordinació. Existeix des de 1994 gestionat des de la Direcció General de Pesca. Generalitat de Catalunya. Té 24 estacions de mostreig i més de 100 voluntaris.

Objectius específics:
•    Consolidació de la Xarxa POSIMED.
•    Continuació amb la coordinació entre les metodologies utilitzades en les xarxes existents.
•    Divulgació d’activitats i resultats.
•    Participació social a través del voluntariat.

Coastwatch

El Projecte Coastwatch (CW) va ser dissenyat el 1987 a Irlanda per l’associació conservacionista Dublin Bay Environmental Group, vinculats al Trinity College de Dublín. Posteriorment s’estengué per altres països i el 1990, coincidint amb la incorporació d’Espanya, l’experiència aplegava 11 països participants. Més de 100.000 participants, cada any, durant el mateix període de temps, surten a inspeccionar la costa per omplir una enquesta, instrument base de l’estudi del Programa CW. A Catalunya l’impulsava Greenpeace i des de Terres de l’Ebre es participava amb el Parc Natural del Delta. El projecte va tenir lloc fins a 2005 tan sols.
Els voluntaris recullen les dades per trams de costa de 5 km, denominats
blocs, que al seu torn es divideixen en 10 unitats de 500 m de longitud. La majoria de participants són alumnes de centres educatius del litoral català, a més de col·lectius com grups ecologistes o associacions locals. El què es buscava era veure la quantitat i tipologia dels residus trobats, les infrastructures situades arran de costa (ports esportius, passeigs marítims...), les amenaces imminents (extracció de sorres, erosió...), etc.
Els objectius del programa són bàsicament:
·    Proporcionar informació sobre els problemes i les amenaces que incideixen en el litoral.
·    Crear unes bases de dades homogènies de diferents països, útils per al control i la gestió ambientals.
·    Crear i desenvolupar una xarxa internacional adaptable a la recopilació d'altres dades ambientals i aplicable a estudis científics.
·    Incloure l'educació ambiental en les programacions acadèmiques.
·    Exigir de les administracions: la millora del control dels residus, l'estudi d'impacte ambiental de les actuacions al litoral i de les construccions en la seva zona d'influència, l'aplicació de les normatives ambientals.
·    Publicar un informe anual sobre l'estat de la costa a Catalunya.

Gepec: Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans

Els Muntanyans de Torredembarrra: http://muntanyans.gepec.org/

CRAM: Centre de Recuperació Animals Marins (www.cram.org)

Objectius:
1.    Rescatar animals varats a la nostra costa
2.    Cuidar als pacients del Centre de Recuperació
3.    Participar en els nostres projectes de conservació
4.    Ensenyar a nens i nenes les seves primeres nocions sobre el mar
5.    Difondre el nostre missatge de respecte al medi ambient

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem d’un personatge que dóna nom a un vaixell i és el Dr. Francisco García del Cid, primer director del llavors Institut d’Investigacions Pesqueres, la seu del qual a Barcelona es transformarà en l’actual Institut de Ciències del Mar.

Font: http://www.utm.csic.es
El Sr. García del Cid va néixer a Màlaga al 1897, però de nen es va traslladar a Tarragona on va integrar-se completament en la cultura catalana. Va estudiar Ciències Biològiques a Barcelona, i va fer la tesi doctoral sobre ictiologia, és a dir, sobre peixos. Com no en tenia prou amb una sola carrera, també va estudiar Medicina i Cirurgia.

Va ser professor de la Universitat de Barcelona, i al 1942 nombrat Catedràtic de Zoologia de la mateixa. En aquell moment, el CSIC veu la necessitat de fer la biologia una mica més aplicada, i creen l’Institut de Biologia Aplicada al 1943, del qual el nombren director, i que exercia la seva feina a un laboratori de biologia de la UB. Com el sr. García del Cid tenia un interès molt especial pel mar, la secció de biologia marina va créixer molt ràpid, i això va desembocar en la creació d’una institució independent que era l’Institut d’Investigacions Pesqueres al 1951, que va tenir diferents subseus pel litoral peninsular. A l’edifici de Barcelona a la planta baixa es va habilitar com a museu i aquàrium oberts al públic i les plantes superiors com a laboratoris d'investigació.

El 1987, l'IIP va passar per una profunda reestructuració. Va tancar les antigues instal·lacions dedicades a l'aquàrium i es va crear una nova unitat d'investigació dedicada a la geologia marina, que fins llavors havia estat ubicada a l'Institut Jaume Almera (CSIC). A més a més, va canviar el seu nom per l'actual: Institut de Ciències del Mar (ICM).

El 2001 l'ICM és reubicat a un nou edifici situat a la zona del port olímpic de Barcelona, entre l'Hotel de les Arts i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. L'edifici és el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) que acull l'ICM i la Unitat de Tecnologia Marina (UTM), també del CSIC i constituïda l’any 2000.

Francisco García del Cid era un home emprenedor, de grans idees, apassionat per la seva feina, que aconseguia fer realitat tots els projectes que emprenia. L’últim projecte que va tenir en ment era la creació d’un vaixell d’investigació que estés a l’altura del prestigi de l’institut, però per mala sort no ho va poder executar ja que va morir per un accident de trànsit a l’octubre de 1965 quan creuava el carrer al sortir de classe a la Universitat.
Font: http://www.utm.csic.es/garciadelcid_his.asp
El vaixell oceanogràfic Garcia del Cid pertany al CSIC i fou construït a Tarragona al 1977. És un vaixell que té base al Port de Barcelona.

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de Riumar

Situada al municipi de Deltebre, és la platja que toca a la desembocadura de l’Ebre pel lateral esquerre mirant al mar per la zona anomenada El Garxal, una zona de llacunes i illots canviants reconeguda d’especial interès natural.

La platja té una mica més d’1 km de llarg i una amplada d’uns 80 metres, limitada en una bona part pel passeig marítim de la urbanització que rep el mateix nom. És una platja de sorra fina on podem observar dunes fixes i mòbils. Les dunes de Riumar contenen vegetació típica de duna com és el borró, planta que assecada serveix per a fer el sostre de les barraques típiques del Delta. Les dunes de Riumar tenen molta activitat, i com es van desplaçant, sovint envaeixen les passarel·les d’accés a la platja, el passeig marítim i s’endinsen en la urbanització quan hi ha temporals.

Des de 1997 té Bandera Blava i sol ser força visitada a l’estiu ja que té fàcil accés des del nucli urbà de Deltebre per la carretera que va a l’urbanització, i facilitat de serveis com xiringuito, aparcament, dutxes, lavabos...

BIBLIOGRAFIA


Notícies:
-    http://fis.com/fis/worldnews/worldnews.asp?l=s&ndb=1&id=49192
-    http://www.xornalgalicia.es/index.php?name=News&file=article&sid=35553
-    http://www.larazon.es/noticia/9764-rescatan-un-delfin-gris-calderon-en-alicante-y-lo-arrastran-para-que-siga-su-camino

Retrats:
-    http://www.utm.csic.es/garciadelcid.asp

Lupa:
http://www.deltebre.org/turisme/index.php?option=com_content&view=article&id=54&Itemid=65&lang=ca
http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Delta_de_l%27Ebre
http://www.terresdelebre.org/cat/DescobreixNos/PlatgesILitoral/recurso.php?id=765

dilluns, 6 de febrer del 2012

Avui coneixerem les rissagues o seixes que es donen al Delta de l'Ebre!

Al programa d'ahir dimarts 31 de gener podrem escoltar novetats marines de proximitat com e cas de l'Ametlla de Mar, i també podrem aprofundir en fenòmens físics marins com són les seixes o rissagues que es donen al Delta de l'Ebre. Escolteu-lo aquí!

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

- El Ple de l’Ametlla de Mar rebutja el parc eòlic marí. El passat 13 de gener, el Ple de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va rebutjar el projecte Zéfir, consistent en la instal·lació d’un centre d’experimentació i proves de tecnologia de generació d’energia eòlica davant la costa calera. A més, e 16 de gener van aprovar una moció de rebuig.

Tots els grups polítics del consistori han elaborat conjuntament una proposta d’al·legacions al projecte Se­gons An­dreu Martí, alcalde del municipi, "estem bà­si­ca­ment en con­tra d'aquest pro­jec­te per­què creiem que la ins­tal·lació d'aquests ge­ne­ra­dors tant a prop de la costa té un gran im­pac­te vi­sual i pai­sat­gís­tic, fet que va to­tal­ment en con­tra del model tu­rís­tic i ur­ba­nís­tic i sos­te­ni­ble que venim pla­ne­jant du­rant més de 30 anys. Tam­poc tenim dades de quina afec­ta­ció pot tenir l'emis­sió d'ones elec­tro­mag­nè­ti­ques en l'eco­sis­te­ma marí i ni com pot afec­tar en la avi­fau­na i la re­per­cus­sió que tot això pot tenir en la pesca".

- Una empresa projecta prospeccions a Cap de Creus per a trobar petroli o gas. Una empresa noruega ha sol·licitat permís al Ministeri de Medi Ambient per fer prospeccions entre Menorca i Cap de Creus per localitzar jaciments de gas i petroli. Dues entitats, l'Associació de Naturalistes de Girona i els científics del projecte Ninam, que censen els cetacis de Cap de Creus, han alertat que les prospeccions sísmiques que porten a terme per localitzar jaciments poden afectar els recursos pesquers i els cetacis. Demanen que s'extremin les mesures. Per aquesta àrea passen anualment centenars de dofins i balenes cap al mar de Ligúria i fan el camí invers després de l'estiu.

El sistema que s'utilitza per a aquest tipus de prospeccions consisteix en crear explosions amb un canó d'aire comprimit des d'un vaixell i captar com reboten les ones al fons amb sondes per tal de fer un dibuix del fons. Produeixen unes ones d'intensitats intolerables per a la fauna marina i poden ocasionar efectes negatius als cetacis. Segons el Diari de Mallorca, que es feia ressò del projecte que afecta Cap de Creus, una vegada els obté, els facilita als clients -grans petrolieres com Total, BP, Chevron o Shell- o els posa al mercat al millor postor, la qual cosa podria succeir en aquest cas.

Font: http://www.vistaalmar.es/
- Les Posidònies catalanes comencen a florir. Recentment científics i aficionats al submarinisme han observat les praderies de Posidonia oceanica de l’Ametlla de Mar florint. L’Ametlla té la praderia de Posidonia més grossa de la costa catalana i és la millor conservada segons els experts. Aquest fenòmen de floració no té lloc cada any, i solia indicar bona qualitat de les aigües.  Des de fa anys que es va trobant i podria ser un indicador de canvi climàtic, ja que la floració s’estimula amb l’augment de temperatura de l’aigua del mar.

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui al tema monogràfic parlarem de fenòmens físics que tenen lloc al mar, que és lo que anomenaríem oceanografia física o dinàmica. En aquest cas parlarem d’un fenomen poc conegut, les rissagues o seixes.

Rissaga és el nom que es dóna a unes oscil·lacions del nivell del mar de gran amplitud i període curt, és a dir, que són ones llargues i d’una durada de l’ordre de minuts. De fet, el fenomen inicialment es coneix com a seixa, però aquest és el nom local a Ciutadella, el lloc proper on es donen amb més freqüència.

Una rissaga té lloc en aigües somes, és a dir, de poca profunditat, i per això és un fenomen que es dóna en ports o badies, i cada port o badia té la seva pròpia seixa natural segons la forma d’aquest. El lloc més conegut pels estudiosos de les rissagues és el Port de Ciutadella a Menorca, però també es donen a altres ports balears, així com alguns llocs de les costes de la Península Ibèrica, entre elles les badies del Delta de l’Ebre.

De fet, una rissaga és similar a un tsunami en quant al funcionament, i de fet li diuen meteotsunamis o tsunamis meteoròlogics. La diferència està en què el tsunami es crea quan tenen lloc terratrèmols submarins, i en canvi la rissaga té un origen meteorològic.

Com es crea una rissaga? Primer de tot té lloc la pertorbació atmosfèrica a petita escala ( podria ser un salt de pressió atmosfèrica, un front, una tempesta...) que generen ones les quals es propaguen fins a l’entrada del port o badia. Part de l’energia d’aquestes ones rebota i torna a mar obert, però si el període de les ones (és a dir, seria el temps que tarda una ona en tornar a estar al punt inicial) és el mateix que el natural del port, se sincronitzen i s’amplifiquen per un mecanisme que es diu ressonància., i és quan augmenta el nivell del mar.

Us posaré l’exemple de Ciutadella per a què entengueu millor com funciona aquest fenomen de les rissagues. Per una banda, la zona de Ciutadella és un altiplà separat de la Península per un canal marí profund, i per l’altra, entre Mallorca i Menorca hi ha una àmplia plataforma que promou la generació d’ones llargues oceàniques. Això a nivell de geografia és clar, perquè a banda coincideix amb unes condicions atmosfèriques molt curioses a primavera o estiu: entra aire molt càlid del Sàhara en capes baixes a uns 1500m, i per sobre vents forts del sudoest freds. Aquesta diferència provoca un canvi brusc de pressió i es generen ones a l’atmosfera que es transmeten a l’oceà. Aquí es demostra la connexió que hi ha entre l’oceà i l’atmosfera! Un cop a l’oceà això genera grans ones que en arribar a la costa se sincronitzen amb el ritme natural de les ones al port de Ciutadella, i llavors s’amplifiquen i tenim una mena de gran ona dins el port, que a més té poca profunditat i fa que quan ja no té profunditat, aquesta aigua es surti fora i arrasi amb tot el què troba.

I duren molt? Poden durar des d’hores fins a 2 dies. Però penseu que no sempre hi ha rissagues grosses i importants. De fet, hi ha com una mena de periodicitat curiosa: cada estiu hi ha ones de 0,5m a Ciutadella, cada 5 o 6 anys hi ha ones que arriben als 2 m i cada 15 o 20 anys hi ha ones que superen els 3 i 4 m.

Històric: A Ciutadella per exemple se’n coneixen des de fa temps, i la última grossa va ser el 15 de juny de 2006, que fou la més dramàtica dels últims 20 anys ja que ser una ona de més de 4 metres molt sobtada que va provocar un assecament d’una part important del port i que quan va retornar l’aigua va enfonsar o fer malbé més de 40 vaixells i hi va haver grans pèrdues econòmiques.

Això també es dóna a altres llocs del món com a la Badia de Nagasaki al Japó, al Port de Rotterdam a Holanda o al Mar Adriàtic (separa Croàcia d’Itàlia), per la zona de Venècia per exemple.

Tal i com us he dit, és un fenomen que també es dóna molt a prop nostre.  En concret a les Badies del Fangar i dels Alfacs del Delta de l’Ebre, es donen sobtades oscil·lacions del nivell del mar amb períodes al voltant de les 4 hores i 3 hores respectivament que afecten a les instal·lacions muscleres i a les activitats marítimes i pesqueres de la zona. Coincideixen diversos factors externs com a responsables de la generació d'aquestes ones llargues, però és degut a la important variació de les ones de pressió atmosfèrica i als efectes de ressonància de les dues badies que s'amplifiquen de forma notable i assoleixen nivells del mar inesperats.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Font: http://www.elpatagonico.com/
Avui parlarem d’un personatge que dóna nom a un vaixell i és Pedro Sarmiento de Gamboa, un navegant, explorador i historiador espanyol del segle XVI. Es feu famós per participar en la campanya d’Alvaro de Mendaña, el qual va descobrir les illes Salomó, però tot i això, se’l vincula molt a l’Estret de Magallanes, lloc del qual fou gobernador i capità general, i al qual viatjà en dues ocasions.

Es creu que nasqué a Pontevedra però hi ha dubtes de si va ser Alcalà de Henares al 1530, així com tampoc hi ha documentació clara d’on va estudiar. Arran del seu nomenament com a capità d’una de les naus de l’expedició de Mendaña al 1567 es té més informació sobre ell i la seva vida. De fet, tornant d’un dels seus viatges a l’Estret de Magallanes és capturat per uns pirates anglesos enfront les Açores i és traslladat a Londres. La reina Isabel l’allibera, però de tornada a casa és capturat de nou per uns hugonots francesos i esta en presó 3 anys fins que la reina paga el seu rescat. En tornar a Espanya és nomenat almirall de l’armada encarregada d’acompanyar les naus que porten or i plata d’Amèrica, i morí enfront les costes de Lisboa al 1592 en un naufragi tornant d’un d’aquests viatges.

Font: Font: http://www.utm.csic.es

Aquest explorador dóna nom al vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa, pertanyent al CSIC, botat el 30 de gener de 2006 i que té la consideració de gran instal·lació científica ja que incorpora les tecnologies més avançades en quant a sistemes de navegació i equipament científic.  Bàsicament el seu ús és investigació atlàntica i té la seva base al port de Vigo.


SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de la Punta de l’Àliga

Font: http://www.descobrir.cat/ca/blogs.php
Situada al terme municipal del Perelló, però fronterera amb l’Ametlla de Mar,  és una cala de roca i pedra. També se li diu l’Illot, ja que té un illot a uns 100 metres al sudoest de la punta. És més aviat petita i no té dutxes ni serveis de socors ni altres serveis, però és molt interessant perquè ha tingut vàries vegades la bandera blava per la seva qualitat.

Hi trobem la torre construïda el 1598 com a edifici de guaita i que li dóna el nom de Punta de l’Àliga. Actualment està convertida en un mirador des del qual podem veure part del recorregut de GR-92 que la travessa.

En quant a la part marina, els seus fons no sobrepassen els 10 metres de fondària i hi podem trobar Posidònia, cosa que la fa un espai ideal per a practicar snorkel.

BIBLIOGRAFIA

Notícies:

-         http://www.ametllamar.cat/lacalartv/

-         http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/01/14/empresa-projecta-prospeccions-cap-creus-trobar-petroli-gas/541812.html

-         http://www.cibsub.com/noticia-floreixen_les_posidonies_del_sud_de_catalunya-15044

Finestra:

-         http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/6473

-         http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/6473/2/01.pdf

Retrats:

-         http://ca.wikipedia.org/wiki/Pedro_Sarmiento_de_Gamboa

-         http://www.utm.csic.es/sarmiento.asp

Lupa:

-         http://www.usuaris.tinet.org/lluisaps/lacala/Mis%20webs_cat/puntaaliga.htm

-         http://www.femturisme.cat/ca/ruta/el-cami-de-les-cales/