dimecres, 20 de juny del 2012

Últim programa de la temporada...fins al setembre!!


Avui parlarem de moltes coses diferents. Escolta'ns aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-          Un dofí va embarrancar a la platja de Cunit fa uns dies. El passat 3 de juny va embarrancar un dofí llistat a la platja de Cunit, amb una ferida a l’aleta caudal. Un grup de banyistes va trobar el dofí i l’han mantingut dins l’aigua amb l’ajuda d’un biòleg, fins que ha arribat el personal del CRAM (Centre de Recuperació i Conservació d'Animals Marins), que són els s’encarreguen d’aquesta mena de rescats a Catalunya.

Es creu que el dofí podria tenir un problema neurològic o d’orientació, i que s’hagués autolesionat. Ara cal esperar a què els veterinaris del CRAM determinin les causes i el seu estat, per tal de decidir si es torna al mar o s’inicia la seva recuperació al centre que aquesta entitat té al Prat de Llobregat.

-          Els nous pous de petroli al Delta posen en perill el medi. Greenpeace i Ecologistes en Acció denuncien que el nou permís per explotar dos nous pous de petroli davant el Delta de l’Ebre, podria posar en perill el medi. La Declaració d’Impacte Ambiental de l’explotació dels pous de Repsol situats a menys de 50 km de la costa enfront el Delta, ha estat positiva, i això és incomprensible per a les organitzacions ecologistes donat l’historial mediambiental de Repsol a la zona i el procediment penal pendent per dos abocaments fets en explorar aquests dos pous.

Les entitats ecologistes diuen que Espanya té alternatives energètiques vàlides al petroli que poden reduir a zero les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més a més, expliquen que la Secretaria d’Estat de Medi Ambient assumeix en la resolució que “les conseqüències d’un possible abocament d’hidrocarburs podrien ser de moderades a severes sobre la fauna marina, pesca o turisme costaner al PN Delta del Ebre”.

-          Els vaixells de Vigo reciclaran els residus que trobin a les seves xarxes. L’Autoritat Portuària de Vigo ha firmat un conveni amb el Cetmar, un centre d’investigació, per implantar entre 2012 i 2014, un sistema de recollida de reciclatge de totes les escombraries que recullin les xarxes de pesca. La idea del projecte és que els vaixells portin a terra les deixalles que trobin per tal de netejar els caladors i quantificar i reciclar els residus.

-          Creen un sistema acústic per registrar les espècies que passen per Gibraltar. La Universitat de Barcelona i l’Instituto Español de Oceanografia tenen previst instal·lar una cortina d’escolta acústica a l’Estret de Gibraltar, per tal de registrar els moviments de les espècies marines marcades que creuin l’estret en migració.

El projecte dit Ocean Tracking Network (OTN) i dirigit per la investigadora de la UB Anna Sánchez-Vidal, consisteix en col·locar 9 fondeigs separats entre 100 i 400 metres, i equipats amb receptors acústics, amb l’objectiu global d’estudiar la vida als oceans i els efectes del canvi global sobre aquesta.

-          La col·laboració entre el Ministeri i la flota pesquera ajuda a salvar tortugues marines. El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient col·labora des de fa un temps amb la flota de palangre espanyola per tal de salvar les tortugues marines que queden enganxades en les seves arts de pesca, i segons la Fundació Biodiversitat aquest any han salvat entre 15.000 i 20.000 tortugues.

Aquests resultats formen part del projecte Life+ Indemares, emmarcat en el qual trobem jornades formatives per tot el país enfocades a pescadors i destinades a ampliar el convenciment entre ells de què els seus arts de pesca han de ser sostenibles per a afavorir la conservació dels fons marins. Als pescadors se’ls ha subministrat unes pèrtiguqes talla-sedals, i se’ls ha format en el seu ús, de manera que passin a ser una eina més del vaixell i així a reduir el número de tortugues que moren anualment.

-          La tonyina roja transporta isòtops radioactius de Fukushima. Científics d’Estats Units han detectat presència d’isòtops radioactius en exemplars de tonyines que havien migrat de Japó a Califòrnia després de l’accident de Fukushima. Els nivells trobats no són perjudicials per a la salut humana, però els experts recomanen estudiar més espècies migratòries com tortugues, taurons o aus marines.

-          La Guàrdia Civil detecta una embarcació de Castelló practicant pesca furtiva de pop de roca a l’Ametlla de Mar. Agents del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil, el Seprona, van detectar el passat 6 de juny, a una embarcació de Castelló capturant pops de roca a l’Ametlla de Mar, en època de veda i amb estris prohibits durant l’estiu. El propietari de l’embarcació va ser denunciat per incomplir la veda, i sancionat per usar cadups més enllà de 3 milles de la costa, cosa que està prohibida, i a més a més, per usar un tipus de trampa que no deixa que el pop pugui escapar pel seu instint de supervivència.

L’objectiu de la pesca il·legal és aconseguir grans captures i més beneficis econòmics aprofitant que existeix poc producte al mercat durant la veda. Per sort, els pescadors de l’Ebre van avisar d’aquest tipus de pràctiques deslleials i el Seprona va poder localitzar aquest cas concret.



SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui parlarem de l’últim informe Silmar que ha mostrat recentment la Fundació Mar, on avaluen l’estat de la costa de Catalunya i Balears.

La Fundació Mar és una entitat situada a Begur, que té l’objectiu de promoure l’estudi, el coneixement i la conservació dels ecosistemes marins litorals del Mediterrani i les cultures que l’integren. Un dels projectes que fa temps desenvolupen és el projecte SILMAR, que és la Xarxa de Seguiment Ibèric del Litoral Marí, creada al 2009 i que és una acció de vigilància permanent de l’estat del patrimoni litoral del mediterrani espanyol, que funciona gràcies a la participació de la societat civil, empreses i entitats. El projecte Silmar s’estructura fent estacions de control pel litoral gestionades per equips de mínim 2 persones, que bolquen la informació a la web www.silmar.org , i un cop recollida tota la informació s’elabora un informe d’estat del litoral.

Just acaba de ser publicat l’informe del 2011 i alerta de la degradació generalitzada de la costa catalana i balear, i reclamar prendre mesures correctores innovadores com podria ser la creació d’espais marins protegits a escala local o la millora de la protecció legal d’àrees litorals sensibles.
Segons aquest informe realitzat a partir de dades recollides en 22 estacions de control submarí al llarg de la costa catalana i balear,  el deteriorament de la costa és degut a diversos factors com la falta de voluntat política, l’esforç pesquer, els impactes de la navegació mercant, la pràctica nàutica recreativa poc sostenible, la contaminació, la introducció d’espècies invasores i els potencials efectes del canvi climàtic.

Quin és el millor fons marí? El més ben valorat ha estat Formentera, a la zona d’Es Banc, amb una puntuació de 8.8, una puntuació un xic més baixa que l’any anterior que era de 9.

I el pitjor? El Delta del Llobregat, afectat per les obres d’ampliació del port de Barcelona, 
que per contra sí ha millorat un xic des de l’any passat i ha passat del 3.5 a 4.8.

Quin ha estat el lloc que més ha millorat en un any? Doncs ha estat Begur, que després de millorar un criticat banc de boies ha passat del suspès a l’aprovat gràcies a la instal·lació d’un sistema de fondeig ecològic.
 
I quins resultats ha indicat l’informe de les costes catalanes? L’informe Silmar indica una situació més favorable del litoral gironí, respecte al de Barcelona i Tarragona on la degradació és més dràstica i no millora.

Anem a veure què diu de les costes de Tarragona? Segons l’informe, la qualitat de l’aigua de Tarragona no és prou bona malgrat les mesures correctores que s’han pres a la província, ja que pateix diversos factors contaminants com la construcció, la conservació d’infraestructures de gestió d’aigües residuals amb funcionament deficitari, el sector petroquímic i l’intens moviment comercial de grans vaixells al Port de Tgn.
La costa tarragonina té molts ports esportius i pesquers, i això provoca la degradació dels pocs espais naturals atractius, ja que són molt buscats per la gent i hi provoca sobrefreqüentació humana, com és el cas de l’Ametlla de Mar.

Així la costa de Girona és la més ben conservada de Catalunya? Doncs sí, malgrat la forta pressió urbanística dels últims anys, encara té zones d’alta qualitat ambiental. De la costa gironina destaquen la pressió que exerceix el turisme a l’estiu i la falta d’inversions en conservació activa, que fan perillar zones protegides com podrien ser les Illes Meddes.

I què ha mostrat l’informe de Barcelona i Balears? En el cas de les costes de la província de Barcelona, hi ha una forta afecció per contaminació directa provinent del moviment de la gran ciutat i rodalies, així com un transformació urbanística molt forta del litoral, que ha deixat molt vulnerables els pocs ecosistemes marins que encara hi queden. A banda, la pesca professional segueix reduint els estocs pesquers, i també es pateix invasions d’algues foranies com Caulerpa racemosa a Vilanova i la Geltrú.
Per al cas de les Pitiüses, malgrat tenir una bona qualitat d’aigües i fons en bon estat, tenen molts riscos per culpa de les algues invasores, la sobrepesca i la falta de pressupost per mantenir la vigilància i els projectes de conservació. A banda, no es pot menysprear la freqüentació humana a l’estiu en zones delicades on moltes embarcacions fan ancoratges irresponsables que deterioren els fons de Posidonia.

On podem saber més de tot això? Doncs sols cal entrar a les webs de la Fundació Mar www.fundaciomar.org i www.silmar.org

I com hi podem participar? Podeu ser voluntaris i iniciar un nou transsecte o punt de control.



SECCIÓ 4: LA LUPA

Les millors platges per a bussejar a les Terres de l’Ebre

Avui faré aquesta secció dedicada als aficionats al busseig a les Terres de l’Ebre.  A les nostres terres podem trobar platges de tot tipus, tant de sorra fina com de còdols o zones de penya-segats meravellosos que tanquen cales boniques i acollidores que no tenen res que envejar a les de la Costa Brava. De fet, sota les aigües ebrenques hi ha amagat un paradís, ja que entre els municipis de l’Ampolla i l’Ametlla de Mar hi troben una de les zones de Posidònia més importants de la Mediterrània, i la més extensa de Catalunya, cosa que assegura trobar gran biodiversitat al seu voltant.

A les Terres de l’Ebre tenim diferents opcions d’immersions: per als més naturalistes tenim immersions a fons marins d’interès on podrem observar gran diversitat d’organismes marins com peixos, estrelles de mar, eriçons, cogombres de mar, anèmones, algues diverses, etc; en canvi, per als amants de la història i els reptes, també tenim tota una sèrie de pecis enfonsats que es poden visitar i rememorar els temps antics i les batalles que tingueren lloc en aquestes costes.

A la zona sud de les Terres de l’Ebre podem practicar snorkel a les costes rocoses que hi ha entre Sant Carles de la Ràpita i Alcanar, abans de la cimentera, enmig de les quals s’amagen tot tipus d’animals banyats per les aigües de la badia dels Alfacs.

A la zona que rodeja el Delta de l’Ebre no és gaire atractiu bussejar ni fer snorkel ja que les aigües contenen sediments flotants que provoquen terbolesa, i els fons són sorrencs cosa que no afavoreix tant gran diversitat d’organismes com podrien ser els rocosos. Tot i això, tenim la possibilitat de bussejar fins a pecis com el Nicoline Maersek, un vapor danès que va embarracar a l’est del far de la Punta de la Banya el 1943 durant la 2ona Guerra Mundial, o d’altres com e Vapor del Ciment, el Vapor del Vi o el Bencinero, tots ells situats a la punta est del Delta a poca profunditat.

Un cop deixem el Delta de l’Ebre enrere i anem pujant cap al nord, trobem ja platges amb gran interès per al busseig, moltes d’elles per la presència de la tan nombrada Posidònia. Per la zona de l’Ampolla podem bussejar per exemple a la Punta de la Figuera o cala la Buena, punta que forma una llengua de terra que cau sobre el mar i que deixa al seu pas tota una sèrie de roques enfonsades que dificulten la navegació i són un atractiu per als bussejadors.
Ja al terme d’el Perelló podem anar a visitar la Punta de l’Àliga que té l’illot, i compta amb uns fons plens de vida amb immersions que fan goig. De fet, la costa rocosa que conforme les costes del Perelló, té molt d’interès per al busseig i és fàcil trobar llocs on l’accessibilitat no és tant bona des de costa, però que amb una embarcació ens poden fer xalar de valent.

Però està clar que l’estrella del busseig a les Terres de l’Ebre és l’Ametlla de Mar, que disposa de gran nombre de platges i cales amb itineraris submarins preciosos. Una de les immersions més conegudes és la Cala Llobeta, a l’urbanització de Calafat, que ens porta progressivament per un fons de sorra fins a trobar una zona de roques i Posidònia, on podrem veure gorgònies blanques entre d’altres animals destacats.
Altres cales molt interessants per al busseig són per exemple :
1) Calafató, que està rodejada de formacions rocoses a ambdós costats i que té la cova del dofí, una petita cavitat on algú va deixa una figura d’un dofí de 50cm d’alçada, 2) Sant Jordi, on tenim l’opció d’avançar recte fins a uns 15 m de profunditat on trobarem formacions rocoses o bé resseguir el penya-segat on està el castell i xafardejar dins les múltiples cavitats, 3) L’Estany i la Cala de Bon Capó, que és un port natural amb platja de còdols que podem deixar enrere per a resseguir el penya-segat esquerra fins a la cala bon capó on trobarem praderies de posidònia i zones de bancs de sorra.
Però també a la zona urbana , a la platja de Pixavaques podem bussejar recorrent l’escullera fins a la platja de l’Alguer, la més cèntrica de les platges de l’Ametlla.

A banda, l’Ametlla també té pesis com el famós Correu, enfront de Calafat, que és el peci més atractiu de la costa catalana, i és un mercat italià de 100 metres d’eslora enfonsat des de 1917 a 53 m de profunditat. Aquesta immersió només és apta per a experts amb titulacions avançades de busseig és clar.


BIBLIOGRAFIA

Oceans de notícies:

La finestra del mar:


La lupa:


dilluns, 11 de juny del 2012

Banderes blaves per aquest estiu?

http://www.antenacaro.cat/share/share_audios.php?id_audio=1727

Avui parlarem de:

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-          Un nou cranc marí invasor arriba al Delta de l’Ebre. Un grup d’investigadors espanyols i un alemany, acaben de publicar un estudi sobre la presència del cranc marí Dyspanopeus sayi, originari de la costa atlàntica nordamericana, i que actualment s’ha trobat a la badia dels Alfacs, al Delta de l’Ebre. Segons els investigadors, s’han capturat individus dels dos sexes, incloent femelles incubant ous, a diferents localitats i moments, cosa que confirma que el cranc s’ha establert i es reprodueix sense problemes al Mediterrani occidental.

Aquest cranc ha arribat les últimes dècades a Regne Unit, França, Holanda, el Mar Negre i l’Adriàtic, i ara es troba a la part més occidental del Mediterrani. Actualment no està clar com ha arribat i es discuteixen diverses hipòtesis, i hi ha la possibilitat de que pugui ser un potencial competidor per la nostra fauna marina autòctona, tot i que encara no hi ha estudis en ferm sobre el tema i caldrà esperar un temps abans de tenir respostes.

-           Dofins amb amputacions a les aletes prop del Cap de Creus. L’empresa Projecte NINAM, dedicada als albiraments i estudi de cetacis a la zona del Cap de Creus i editors de la primera guia de cetacis de Catalunya, denuncia que des de 2006 han trobat entre 5 i 7 dofins amb amputacions a les aletes per culpa d’hèlixs d’embarcacions a motor que naveguen ràpidament per la zona del Baix Empordà. Els membres de Projecte NINAM denuncien aquest tipus de navegació perillosa, i volen realitzar xerrades sobre navegació respectuosa a clubs nàutics de la zona per conscienciar del perill que poden causar a les poblacions de cetacis.

Els dofins mulars són una espècie marina que habita les franges litorals catalanes. Normalment es mouen prop de la costa, a un quilòmetre i mig de distància, i acostumen a buscar el seu menjar en zones de poca profunditat. Aquests factors fan que siguin uns dels animals que més pateixen les conseqüències de la presència humana. Actualment, de forma habitual, des del Cap de Creus i fins a Palamós hi viuen uns 200 dofins mulars.

-          L’Expo 2012 de Corea del Sud centra la mirada en el mar. Aquest any 2012 se celebra a la ciutat de Yeosu, a Corea del Sud, l’exposició internacional 2012 i té com a tema central “The Living Ocean and Coast”, és a dir, els oceans vivents i les costes.

En el cas del pavelló d’Espanya, aquesta ha volgut transmetre la gran tradició en matèria d’exploracions geogràfiques i descobriments científics i ha usat el lema “Espanya explora”. El contingut de l’exposició espanyola es centra en l’expedició Malaspina 2010 –que ha tingut com a objectius avaluar l’impacte del canvi global a l’oceà, explorar la seva diversitat i impulsar les ciències del mar al nostre país, rememorant l’expedició de circumnavegació d’Alejandro Malaspina a finals del segle XVIII- i el vaixell oceanogràfic Hespérides.

-          Un equip de biòlegs produeix una potencial vacuna contra la malària a partir de microalgues. Un equip de biòlegs de la University of Califòrnia ha dissenyat una microalga que podria ser l’origen d’una potencia vacuna per a prevenir la transmissió del paràsit que causa la malària, fita que podria ser una forma barata de protegir a bilions de persones al món. La malària és una malatia causa per la infecció d’un paràsit que afecta a 225 milions de lpersones en regions tropicals i subtropicals d’arreu del planeta.

L’experiment consisteix en usar unes microalgues dites Chlamydomonas reinhardtii per a produir proteïnes de malària que provoquin la generació d’anticossos contra el paràsit, i així poder prevenir la malaltia. De moment s’ha aconseguit amb ratolins.

-          Un projecte europeu fa assaigs amb un peix-robot dissenyat pel control de qualitat de les aigües portuàries a Gijón.L’Autoritat Portuària de Gijón, a Astúries, ha presentat un prototip de peix robot dissenyat per a garantir la vigilància del mediambient marítim. El peix té diversos sistemes mecànics, de comunicació i químics, entre d’altres particularitats, i requereix de 4 antenes submarines. Actualment esta fent proves pilot de navegació i control del robot, i un cop superi el període de proves, es posarà en pràctica a diferents ports reduint molt els costos de control.

-          Bacteris vius de fa 86 milions d’anys al fons de l’oceà Pacífic. Un equip internacional de científics ha trobat bacteris que sobreviuen amb un metabolisme extremadament lent, visquent en sediments sota el fons oceànic que poden tenir una antiguitat de 86 milions d’anys, segons la revista Science. Aquests bacteris allotjats a 30 metres de profunditat al sòl del Pacífic, no disposen de llum del sol ni nutrients frescos, però poden tenir més de 1000 anys d’edat. Aquests organismes s’han adaptat a viure en un lloc amb pocs recursos disminuint el seu metabolisme i això obre la porta a la possibilitat de trobar vida en altres planetes on les condicions ambientals són inhòspites per les formes de vida que considerem possibles a la Terra.

-          Descobreixen un òrgan a la boca de la balena blava per a coordinar les glopades. Investigadors canadencs i estadounidencs han trobat en balenes blaves i rorquals, un òrgan nou en el qual està situat a la barbeta  i que explica el mecanisme dels seus àpats. “És una cavitat plena de gel i situada entre les dues mandíbules”, segons descriu un científic de l’Institut Smithsonian dels Estats Units.

Les balenes tenen uns plecs que dobleguen la pell de la gola i ventre, i com un acordió estiren ràpidament la pell per a tragar grans quantitats d’aigua i obtenir els invertebrats marins que ells mengen. Aquest nou òrgan permet coordinar els 6 metres de mandíbules, que obre i tanca en tan sols 10 segons.


SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Ara que ja estem quasi dins l’època estival parlarem de les famoses banderes blaves que onegen a les nostres platges, per a què puguem entendre una mica que són.

La Bandera Blava és un distintiu que atorga anualment la fundació europea d’Educació Ambiental, a certes platges i ports que compleixen una sèrie de condicions ambientals i infraestructures.

El concepte de Bandera Blava va nèixer a França al 1985 en municipis costaners que acomplien un tractament de les aigües residuals i asseguraven uns criteris de qualitat de les aigües de bany. Al 1987, any europeu del medi ambient, la Fundació europea d’Educació Ambiental va presentar el concepte francès a la Comissió Europea i es va adoptar com un dels programes de l’any. A nivell europeu, però es va ampliar els criteris i es va afegir temes tipus la gestió ambiental com per exemple la planificació costanera i la protecció d’espais.

Per a les platges mesuren 4 tipus de criteris: educació ambiental i informació, la qualitat de l’aigua, la gestió ambiental i la seguretat i serveis. Si us sembla anem a veure punt per punt què són aquests criteris:

Educació ambiental i informació

  • Hi ha d'haver informació sobre els ecosistemes i les àrees sensibles de la costa
  • S'ha de mostrar informació sobre la qualitat d'aigua en la que es banya
  • S'ha de mostrar informació sobre el Programa de Bandera Blava
  • El codi de conducta per a l'àrea de platges s'ha de mostrar i les normes que governen l'ús de les platges ha d'estar fàcilment disponible per al públic.
  • S'ha d'oferir un mínim de 5 activitats d'educació ambiental

Qualitat de l'aigua

  • Conformitat amb els requisits i normes per l'excel·lent qualitat de l'aigua en la que es banya.
  • No poden afectar l'àrea de platges abocaments industrials ni aigües residuals.
  • Control sobre la salut d'esculls coral·lins situats en la proximitat de la platja
  • Conformitat de la comunitat amb requisits de tractament d'aigües residuals.
  • Les algues i altra vegetació haurien de deixar-se podrir a la platja llevat que constitueixi una nosa

Gestió ambiental

  • S'ha d'establir un consell d'administració de platges per ser al càrrec dels sistemes de gestió ambiental i dirigir auditories ambientals regulars de les instal·lacions de les platges
  • La platja ha de complir totes les regulacions que afecten la localització i funcionament de la platja (planificació de la zona costera i legislació mediambiental)
  • La platja ha de estar neta
  • Hi ha d'haver papereres disponibles a la platja o prop d'aquesta en quantitats suficients, i han de ser regularment mantingudes i buidades
  • Les instal·lacions per rebre materials reciclables han d'estar disponibles a la platja
  • Instal·lacions sanitàries adequades i netes amb el sanejament controlat
  • A la platja no ha d'haver càmping desautoritzat o conducció ni abocaments.
  • S'ha de reforçar estrictament regulació pel que fa a gossos i altres animals domèstics a la platja
  • S'han de mantenir pròpiament tots els edificis i equip de la platja
  • Els mitjans sostenibles de transport s'han de promoure en l'àrea de platges

Seguretat i serveis

  • Un nombre adequat de socorristes i/o equip de socorrisme han d'estar disponibles a la platja
  • L'equip de primers auxilis ha d'estar disponible a la platja
  • Hi ha d'haver gestió d'usuaris i usos diferents de la platja per tal d'evitar conflictes i accidents
  • Hi ha d'haver accés segur a la platja
  • L'àrea de platges ha de ser patrullada
  • Un subministrament d'aigua que beu potable ha d'estar disponible a la platja
  • Un mínim d'una platja de Bandera Blava a cada municipi ha de tenir accés a les instal·lacions de lavabos per persones impossibilitades
  • Hi ha d'haver un mapa que indiqui la situació de les instal·lacions de la platja

En el cas de Catalunya, el distintiu l’atorgat l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac) i compta amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua a l’hora de recollir i avaluar totes les candidatures. Al 2011 es van concedir a 86 platges i 22 dels ports amb distintiu de qualitat, i esperem que aquest mes de juny quan concedeixin les de 2012 siguin com a mínim les mateixes o més.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem del capità Paul Watson, un ecologista, defensor dels drets dels animals i fundador de la Societat de Conservació Sea Sheperd, que va ser arrestat a principis de maig a Frankfurt, Alemanya, i està esperant la possible extradició a Costa Rica per una confrontació amb un pesquer d’aquest país al 2002.

Paul Watson va néixer al 1950 a Toronto, al Canadà. Quan era jove va treballar com a guia turística a l’Expo 67 a Montréal, i acte seguit es va unir a la Guarda Costanera Canadenca on va servir a bord de vaixells de recerca i rescat.

De ben jovenet va iniciar-se en l’activisme medioambiental unint-se al Sierra Club, un grup que protestava en contra de les proves nuclears a l’illa Amchitka, i que anys més tard va acabar sent l’actual Greenpeace.  Al 1971 va unir-se com a membre de la tripulació de vaixell GreenpeaceToo i va ser el capità del Greenpeace Astral el 1972. Després d’això va continuar sent membre de la tripulació i director de Greenpeace en diversos vaixells a la dècada dels 70.
Al 1975 va estar de tripulant amb un vaixell que s’enfrontava als balleners soviètics, i el juny del mateix any va ser un dels primers en arriscar la seva vida per protegir les balenes quan va situar la seva barca Zodiac entre el vaixell i un grup de catxalots. Els russos van ferir un catxalot que va caure moribund sobre la seva embarcació i Watson va veure com la balena intentava girar el seu cos per evitar caure sobre el vaixell, com si entengués el què estaven fent. Des de llavors, Watson es va convertir en activista i defensor de les balenes.

Va ser el fundador de la Societat per la Conservació Sea Sheperd el 1977, una organització no governamental protectora de foques, dofins, balenes, taurons, tortugues i altres animals marins. El 1978 van comprar la seva primera embarcació i ben aviat es va convertir en un grup ecologista controvertit per les seves provocatives tàctiques com llençar objectes a cobertes de vaixells baleners, intents de sabotejar vaixells, abordatges...
A dia d’avui, Paul Watson segueix sent el líder de l’entitat i el coneixen com el Capità, encara que mai ha estat llicenciat com a capità de vaixell. Ara mateix les seves aventures salvant balenes donen fil conductor a una sèrie de televisió dita Defensors de Balenes, que s’emet a Discovery Channel.

Al gener de 2008 va ser escollit pel The Guardian, com una de les 50 persones que podrien salvar el planeta.

Però no tot han estat èxits i batalles guanyades al llarg de la seva vida. Al 1993 fou detingut a Canadà per accions en contra de Cuba, al 1997 fou detingut juntament amb la seva xicota per un tribunal noruec per intentar enfonsar un grup de vaixells de pesca i caça de balenes al 1992, i aquí el van condemnar a 120 dies de presó.
També és persona non grata a Islàndia per intentar desactivar dos vaixells al port.
Al 2008 al Canadà van morir 3 activistes seus en contra de la caça de foques en un accident marítim amb un vaixell de la Guarda Costanera i un vaixell de pesca.

Recentment ha sigut excarcelat a Franckfurt, Alemanya, per un cas contra la justícia de Costa Rica, per un incident ocorregut fa 10 anys en què Watson filmava un documental quan el seu equip va descobrir una operació il·legal de pesca de taurons en aigües de Guatemala i va intentar enfonsar i sabotejar el vaixell.


SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de Torrent del Pi o Cala Mosques

Platja situada al municipi de l’Ametlla de Mar, molt a prop de la urbanització de les Tres Cales. Aquesta cala és part d’una zona d’important interès natural pels valors ecològics i paisatgístics que ofereix com una llacuna que es crea al final del torrent que li dóna nom i una zona boscosa. Al 1996 es va catalogar zona de reserva natural de fauna salvatge, i per tant, és una platja verge que no compta amb infraestructures però és molt atractiva.

És una platja llarga i estreta, d’una amplada de 20 m però una longitud d’uns 150 m, i poc freqüentada a l’estiu, per una banda per ser una platja de graves i per la poca senyalització d’accés a ella (a través d’un camí forestal).

El seu fons marí és de pedra i roques, i s’assoleix profunditat molt ràpidament fins als 10 metres com a molt. Si feu una immersió a Torrent del Pi, podeu trobar tots tipus de fons des de rocós a praderies de Posidònia.


BIBLIOGRAFIA

Oceans de notícies:

La lupa: