A banda, avui entrevistem a Dolors Furones, directora de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita que ens explicarà coses molt interessants sobre la seva tasca com a investigadors a les Terres de l'Ebre. Escolteu-nos aquí!
SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES
 |
| Font: www.tv3.cat |
- Localitzat al Canadà un vaixell fantasma a la deriva desparegut en el tsunami del Japó. A prop de la Columbia Britànica, a l’oest del Canadà, s’ha vist aquests dies un vaixell que havia desaparegut fa un any durant el tsunami del Japó. El pesquer de 15 metres d’eslora va ser arrossegat per les onades, i no hi hauria cap persona a bord. Segons les informacions, malgrat estar a la deriva no representa cap perill per al medi ambient. Aquest és un exemple de la brossa generada pel tsunami que circula, i segons científics de la Universitat de Hawaii, un o dos milions de tones de runa segueixen flotant al Pacífic.
S’espera que el pesquer toqui terra el març de l’any que ve a les costes americanes, i s’està fent un seguiment acurat per evitar que obstaculitzi o sigui contaminant.
- Desarticulen una xarxa de compra il•legal d’angules a Espanya. La Guàrdia Civil ha desarticulat una xarxa internacional dedicada al comerç il•legal d’angules entre la Unió Europea i diversos països asiàtics, en una operació anomenada “Operació Suculenta”. La mercaderia intervinguda han estat 1580 kilos d’angules, el valor de les quals podria superar els 1.650.000 euros.
L’anguila europea és una espècie amb una protecció especial, i les seves exportacions fora de la Unió Europea estan prohibides. L’angula és l’estat aleví de l’anguila, i assoleix alts valors econòmics.
En aquest cas, els exemplars provenien de diferents llocs d’Espanya, sobretot Astúries i Galícia, tot i que també moltes de Portugal, i es pagaven a 1300€ el kilo al mercat asiàtic, mentre que a l’europeu poden rondar els 500 euros.
- La Unió Europea dóna suport a la proposta d’obligar als pescadors a desembarcar els taurons amb aletes. La comisaria de Pesca, Maria Damanaki, ha proposat endurir les mesures contra el “finning”, pràctica que consisteix en tallar les aletes de tauró i tornar l’animal al mar. Això està prohibit a la Unió Europea des de 2003 però hi ha permeses algunes excepcions, que s’espera desapareixeran en breu amb la nova normativa.
Amb la nova proposta els pescadors estaran obligats a desembarcar l’animal sencer a port, i no només les parts que es comercialitzen. Ara sols falta la votació al Parlament Europeu, i un cop expressin la seva aprovació, la decisiió final serà dels 27 països membres.
Per sort, la flota espanyola de palangre de superfície ja la compleix.
- James Cameron és el primer humà en assolir la màxima profunditat en solitari: 10898 metres. Després d’anys de preparació, James Cameron, productor cinematogràfic i explorar del National Geographic, ha estat la primera persona que assoleix la profunditat de 10.898 metres a la Fosa de les Marianes, amb un submergible en solitari.Un cop al fons, Cameron va estar unes hores recollint dades, espècies i imatges, inimaginables per als primers en baixar allà, Walsh i Piccard al 1960.
Podeu fer un seguiment de la seva aventura anant a la pàgina web del National Geographic: http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120325-james-cameron-mariana-trench-challenger-deepest-returns-science-sub/?source=link_fb20120324news-deepseasurface
SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA
Avui entrevistarem a Dolors Furones, directora de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita. A més, és Presidenta de la Sociedad Española de Acuicultura (SEA).Podeu veure el vídeo al següent link: http://www.antenacaro.cat/share/share_videos.php?id_audio=1604
Dolors Furones és llicenciada en biologia per la Universitat de les Illes Balears. Fou una de les 34 persones formades com a tècnics superiors en aqüicultura a través d’un programa específic al 1984, que pretenia preparar personal qualificat per al sector de l’aqüicultura espanyola.
La seva tesi doctoral va ser sobre mecanismes de patogeneïtat d’una bactèria, Yersinia ruckeri, en malalties de peixos, i la va dur a terme entre Weymouth i Plymouth, ambdós centres d’investigació a Anglaterra.
Dolors, la teva trajectòria professional ha estat lligada des de sempre a la salut animal i la seguretat alimentària d’animals aquàtics, i és així com vas assolir el càrrec de Responsable del Centre d’Aqüicultura de la Direcció General de Pesca de la Generalitat. Al 1999 vas posar en marxa l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) de Sant Carles de la Ràpita, centre on actualment ets directora i coordinadora del programa d’investigació en aqüicultura...com va sorgir aquesta idea de crear un centre d’aqüicultura? I perquè a les Terres de l’Ebre?
- Actualment quines línies d’investigació teniu a l’IRTA?
- I quants investigadors hi treballen?
- Tots són gent de la terra o heu atret investigadors internacionals?
- Col•laboreu amb altres centres d’investigació?
- Recentment has estat escollida presidenta de la Societat Espanyola d’Aqüicultura, què suposa a nivell personal? I per a l’IRTA?
- Abans ens has parlat del programa de seguiment del medi marí que té com a objectiu controlar la qualitat dels bivalves que es cultiven al Delta...en aquests moments en quina situació es troben els cultius de musclo de les badies? Ens pots explicar una mica perquè i com funciona el tema del fitoplàncton tòxic?
- En el teu cas, tu dirigeixes un programa per controlar com afecta el virus herpes als bivalves del litoral català. Aquest és un virus que només coneixem en els éssers humans pels efectes visuals que té sobre nosaltres. Quin problema genera aquest virus en el medi marí i en quines espècies?
- Quins altres projectes relacionats amb les malalties de bivalves teniu a banda del virus herpes? (per ex. Bivalife)
- Tot el què hem parlat fins ara era referent a la línia d’aqüicultura, però has comentat que l’Irta té també una línia d’ecosistemes aqüàtics. Quin és el projecte més cridaner que teniu actualment?
- Donat que sou un centre depenent de la Generalitat, heu notat les retallades? Quins efectes poden tenir a curt termini?
- Com a investigadora amb experiència, quin futur creus que espera als professionals de les ciències del mar en el context actual?
BIBLIOGRAFIA
Notícies:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada