Voleu fer un voluntariat per ajudar al mar? Avui us en parlarem!

Al programa d'avui dimarts 7 de febrer farem un repàs de bones notícies en l'àmbit marí, sobretot destacant una d'elles: la creació de la Federació Espanyola d'Oceanògrafs, de la qual jo he format part i us en parlaré en primera persona. També us parlarem de com podeu col·laborar per a la conservació dels oceans a Catalunya, del fundador dels centres d'investigació marina del CSIC el Sr García del Cid, i per últim, coneixerem la Platja de Riumar, famosa per les seves dunes. Podeu escoltar-lo aquí!

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-    Es crea la Federació Espanyola d’Oceanògrafs. La setmana del 23 al 29 de gener va tenir lloc a Càdiz el III Simposi Internacional de Ciències del Mar i el I Congrés Iberoamericà de Gestió Integrada d’Àrees Litorals, que va reunir a la ciutat a centenars d’oceanògrafs i gestors de costes. Ha estat en el marc del Simposi que ha tingut lloc la creació de la Federació Espanyola d’Oceanògrafs, per tal de facilitar el treball en xarxa entre les diferents associacions d’oceanògrafs a l’Estat Espanyol i com a objectiu principal promoure el perfil professional de l’oceanògraf.

-    Un grup de pescadors d’arrossegament australians proposen vendre els seus vaixells per a protegir la vida marina. Un grup de 5 arrossegadors  de la badia de Nelson, a Nova Gales del Sud, vol que el govern compri els seus vaixells i amplii un santuari proposat per la conservació.  Els pescadors creuen que el seu art de pesca perjudica el medi ambient, i volen que es substitueixi la pesca d’arrossegament per la pesca esportiva o el turisme, sempre a canvi d’una compensació justa per abandonar la indústria pesquera, és clar. La zona allotja esculls coral·lins, balenes, tortugues, tonyines, lluç, calamars entre d’altres organismes marins.

-    Les seqüeles del naufragi del Costa Concordia tardaran mesos en ser eliminades. Les operacions d’aixecament i recuperació del creuer italià Costa Concordia, que va naufragar el passat mes de gener, així com la neteja del Mar Tirrè, poden costar d’entre 7 a 10 mesos segons informes de la Defensa Civil d’Itàlia. Degut a les dificultats que poden sorgir pel mal temps i el clima al mar poden tardar més les tasques de neteja. De moment, ha alliberat més de 2 mil tones de combustible dièsel al mar.

-    Rescaten un dofí cap d’olla gris a Alacant. Els efectius de la Unitat Marítima de la Policia Local de Santa Pola (Alacant), juntament amb una embarcació de Salvament Marítim de Creu Roja, van rescatar un cap d’olla gris de 3,5 metres de longitud, animal inclòs al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. L’animal va varar prop de la Gran Platja, i després de diversos intents, van aconseguir veure que l’animal no tenia lesions i fou remolcat fins a aigües més profundes, on fou posat en llibertat i va continuar la seva marxa.

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui al tema monogràfic parlarem de voluntariats marins.

Silmar: Red de Seguimiento Ibérico del Litoral Marino (www.silmar.org)

És un projecte de vigilància permanent de l’estat del patrimoni litoral mediterrani espanyol, que funciona gràcies al treball en xarxa i la participació tant de la societat civil com d’empreses i organitzacions socials vinculades al medi marí.
Treballen a partir de diferents accions gestionades per equips amb un mínim de 2 participants que serán les persones que faran el mostreig seguint un protocol definit on 1er valoraran la zona de mostreig, faran una descripció física i biològica i després una sèrie d’indicadors.

Els objectius són:
-    Implicar a la ciutadania en la conservació del medi marí.
-    Crear unes 80 estacions de seguiment al litoral espanyol.
-    Tenir diagnosis permanents de l’estat.
-    Generar propostes i accions en el context de la custòdia marina.

Posimed: Xarxa de Seguiment de la Posidònia Marina (www.gencat.cat/dar i www.posimed.org)

És una xarxa per a millorar el coneixement de l’evolució dels ecosistemes de praderies de Posidonia oceanica per a contribuir a la seva conservació mitjançant la proposta d’eines de mesura, control, difusió i coordinació. Existeix des de 1994 gestionat des de la Direcció General de Pesca. Generalitat de Catalunya. Té 24 estacions de mostreig i més de 100 voluntaris.

Objectius específics:
•    Consolidació de la Xarxa POSIMED.
•    Continuació amb la coordinació entre les metodologies utilitzades en les xarxes existents.
•    Divulgació d’activitats i resultats.
•    Participació social a través del voluntariat.

Coastwatch

El Projecte Coastwatch (CW) va ser dissenyat el 1987 a Irlanda per l’associació conservacionista Dublin Bay Environmental Group, vinculats al Trinity College de Dublín. Posteriorment s’estengué per altres països i el 1990, coincidint amb la incorporació d’Espanya, l’experiència aplegava 11 països participants. Més de 100.000 participants, cada any, durant el mateix període de temps, surten a inspeccionar la costa per omplir una enquesta, instrument base de l’estudi del Programa CW. A Catalunya l’impulsava Greenpeace i des de Terres de l’Ebre es participava amb el Parc Natural del Delta. El projecte va tenir lloc fins a 2005 tan sols.
Els voluntaris recullen les dades per trams de costa de 5 km, denominats
blocs, que al seu torn es divideixen en 10 unitats de 500 m de longitud. La majoria de participants són alumnes de centres educatius del litoral català, a més de col·lectius com grups ecologistes o associacions locals. El què es buscava era veure la quantitat i tipologia dels residus trobats, les infrastructures situades arran de costa (ports esportius, passeigs marítims...), les amenaces imminents (extracció de sorres, erosió...), etc.
Els objectius del programa són bàsicament:
·    Proporcionar informació sobre els problemes i les amenaces que incideixen en el litoral.
·    Crear unes bases de dades homogènies de diferents països, útils per al control i la gestió ambientals.
·    Crear i desenvolupar una xarxa internacional adaptable a la recopilació d'altres dades ambientals i aplicable a estudis científics.
·    Incloure l'educació ambiental en les programacions acadèmiques.
·    Exigir de les administracions: la millora del control dels residus, l'estudi d'impacte ambiental de les actuacions al litoral i de les construccions en la seva zona d'influència, l'aplicació de les normatives ambientals.
·    Publicar un informe anual sobre l'estat de la costa a Catalunya.

Gepec: Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans

Els Muntanyans de Torredembarrra: http://muntanyans.gepec.org/

CRAM: Centre de Recuperació Animals Marins (www.cram.org)

Objectius:
1.    Rescatar animals varats a la nostra costa
2.    Cuidar als pacients del Centre de Recuperació
3.    Participar en els nostres projectes de conservació
4.    Ensenyar a nens i nenes les seves primeres nocions sobre el mar
5.    Difondre el nostre missatge de respecte al medi ambient

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem d’un personatge que dóna nom a un vaixell i és el Dr. Francisco García del Cid, primer director del llavors Institut d’Investigacions Pesqueres, la seu del qual a Barcelona es transformarà en l’actual Institut de Ciències del Mar.

Font: http://www.utm.csic.es

El Sr. García del Cid va néixer a Màlaga al 1897, però de nen es va traslladar a Tarragona on va integrar-se completament en la cultura catalana. Va estudiar Ciències Biològiques a Barcelona, i va fer la tesi doctoral sobre ictiologia, és a dir, sobre peixos. Com no en tenia prou amb una sola carrera, també va estudiar Medicina i Cirurgia.

Va ser professor de la Universitat de Barcelona, i al 1942 nombrat Catedràtic de Zoologia de la mateixa. En aquell moment, el CSIC veu la necessitat de fer la biologia una mica més aplicada, i creen l’Institut de Biologia Aplicada al 1943, del qual el nombren director, i que exercia la seva feina a un laboratori de biologia de la UB. Com el sr. García del Cid tenia un interès molt especial pel mar, la secció de biologia marina va créixer molt ràpid, i això va desembocar en la creació d’una institució independent que era l’Institut d’Investigacions Pesqueres al 1951, que va tenir diferents subseus pel litoral peninsular. A l’edifici de Barcelona a la planta baixa es va habilitar com a museu i aquàrium oberts al públic i les plantes superiors com a laboratoris d'investigació.

El 1987, l'IIP va passar per una profunda reestructuració. Va tancar les antigues instal·lacions dedicades a l'aquàrium i es va crear una nova unitat d'investigació dedicada a la geologia marina, que fins llavors havia estat ubicada a l'Institut Jaume Almera (CSIC). A més a més, va canviar el seu nom per l'actual: Institut de Ciències del Mar (ICM).

El 2001 l'ICM és reubicat a un nou edifici situat a la zona del port olímpic de Barcelona, entre l'Hotel de les Arts i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. L'edifici és el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) que acull l'ICM i la Unitat de Tecnologia Marina (UTM), també del CSIC i constituïda l’any 2000.

Francisco García del Cid era un home emprenedor, de grans idees, apassionat per la seva feina, que aconseguia fer realitat tots els projectes que emprenia. L’últim projecte que va tenir en ment era la creació d’un vaixell d’investigació que estés a l’altura del prestigi de l’institut, però per mala sort no ho va poder executar ja que va morir per un accident de trànsit a l’octubre de 1965 quan creuava el carrer al sortir de classe a la Universitat.

Font: http://www.utm.csic.es/garciadelcid_his.asp

El vaixell oceanogràfic Garcia del Cid pertany al CSIC i fou construït a Tarragona al 1977. És un vaixell que té base al Port de Barcelona.

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de Riumar

Situada al municipi de Deltebre, és la platja que toca a la desembocadura de l’Ebre pel lateral esquerre mirant al mar per la zona anomenada El Garxal, una zona de llacunes i illots canviants reconeguda d’especial interès natural.

La platja té una mica més d’1 km de llarg i una amplada d’uns 80 metres, limitada en una bona part pel passeig marítim de la urbanització que rep el mateix nom. És una platja de sorra fina on podem observar dunes fixes i mòbils. Les dunes de Riumar contenen vegetació típica de duna com és el borró, planta que assecada serveix per a fer el sostre de les barraques típiques del Delta. Les dunes de Riumar tenen molta activitat, i com es van desplaçant, sovint envaeixen les passarel·les d’accés a la platja, el passeig marítim i s’endinsen en la urbanització quan hi ha temporals.

Des de 1997 té Bandera Blava i sol ser força visitada a l’estiu ja que té fàcil accés des del nucli urbà de Deltebre per la carretera que va a l’urbanització, i facilitat de serveis com xiringuito, aparcament, dutxes, lavabos...

BIBLIOGRAFIA

Notícies:
-    http://fis.com/fis/worldnews/worldnews.asp?l=s&ndb=1&id=49192
-    http://www.xornalgalicia.es/index.php?name=News&file=article&sid=35553
-    http://www.larazon.es/noticia/9764-rescatan-un-delfin-gris-calderon-en-alicante-y-lo-arrastran-para-que-siga-su-camino

Retrats:
-    http://www.utm.csic.es/garciadelcid.asp

Lupa:
http://www.deltebre.org/turisme/index.php?option=com_content&view=article&id=54&Itemid=65&lang=ca
http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Delta_de_l%27Ebre
http://www.terresdelebre.org/cat/DescobreixNos/PlatgesILitoral/recurso.php?id=765