SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES
- El Ple de l’Ametlla de Mar rebutja el parc eòlic marí. El passat 13 de gener, el Ple de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va rebutjar el projecte Zéfir, consistent en la instal·lació d’un centre d’experimentació i proves de tecnologia de generació d’energia eòlica davant la costa calera. A més, e 16 de gener van aprovar una moció de rebuig.
Tots els grups polítics del consistori han elaborat conjuntament una proposta d’al·legacions al projecte Segons Andreu Martí, alcalde del municipi, "estem bàsicament en contra d'aquest projecte perquè creiem que la instal·lació d'aquests generadors tant a prop de la costa té un gran impacte visual i paisatgístic, fet que va totalment en contra del model turístic i urbanístic i sostenible que venim planejant durant més de 30 anys. Tampoc tenim dades de quina afectació pot tenir l'emissió d'ones electromagnètiques en l'ecosistema marí i ni com pot afectar en la avifauna i la repercussió que tot això pot tenir en la pesca".
- Una empresa projecta prospeccions a Cap de Creus per a trobar petroli o gas. Una empresa noruega ha sol·licitat permís al Ministeri de Medi Ambient per fer prospeccions entre Menorca i Cap de Creus per localitzar jaciments de gas i petroli. Dues entitats, l'Associació de Naturalistes de Girona i els científics del projecte Ninam, que censen els cetacis de Cap de Creus, han alertat que les prospeccions sísmiques que porten a terme per localitzar jaciments poden afectar els recursos pesquers i els cetacis. Demanen que s'extremin les mesures. Per aquesta àrea passen anualment centenars de dofins i balenes cap al mar de Ligúria i fan el camí invers després de l'estiu.
El sistema que s'utilitza per a aquest tipus de prospeccions consisteix en crear explosions amb un canó d'aire comprimit des d'un vaixell i captar com reboten les ones al fons amb sondes per tal de fer un dibuix del fons. Produeixen unes ones d'intensitats intolerables per a la fauna marina i poden ocasionar efectes negatius als cetacis. Segons el Diari de Mallorca, que es feia ressò del projecte que afecta Cap de Creus, una vegada els obté, els facilita als clients -grans petrolieres com Total, BP, Chevron o Shell- o els posa al mercat al millor postor, la qual cosa podria succeir en aquest cas.
 |
| Font: http://www.vistaalmar.es/ |
SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR
Avui al tema monogràfic parlarem de fenòmens físics que tenen lloc al mar, que és lo que anomenaríem oceanografia física o dinàmica. En aquest cas parlarem d’un fenomen poc conegut, les rissagues o seixes.
Rissaga és el nom que es dóna a unes oscil·lacions del nivell del mar de gran amplitud i període curt, és a dir, que són ones llargues i d’una durada de l’ordre de minuts. De fet, el fenomen inicialment es coneix com a seixa, però aquest és el nom local a Ciutadella, el lloc proper on es donen amb més freqüència.
Una rissaga té lloc en aigües somes, és a dir, de poca profunditat, i per això és un fenomen que es dóna en ports o badies, i cada port o badia té la seva pròpia seixa natural segons la forma d’aquest. El lloc més conegut pels estudiosos de les rissagues és el Port de Ciutadella a Menorca, però també es donen a altres ports balears, així com alguns llocs de les costes de la Península Ibèrica, entre elles les badies del Delta de l’Ebre.
De fet, una rissaga és similar a un tsunami en quant al funcionament, i de fet li diuen meteotsunamis o tsunamis meteoròlogics. La diferència està en què el tsunami es crea quan tenen lloc terratrèmols submarins, i en canvi la rissaga té un origen meteorològic.
Com es crea una rissaga? Primer de tot té lloc la pertorbació atmosfèrica a petita escala ( podria ser un salt de pressió atmosfèrica, un front, una tempesta...) que generen ones les quals es propaguen fins a l’entrada del port o badia. Part de l’energia d’aquestes ones rebota i torna a mar obert, però si el període de les ones (és a dir, seria el temps que tarda una ona en tornar a estar al punt inicial) és el mateix que el natural del port, se sincronitzen i s’amplifiquen per un mecanisme que es diu ressonància., i és quan augmenta el nivell del mar.
Us posaré l’exemple de Ciutadella per a què entengueu millor com funciona aquest fenomen de les rissagues. Per una banda, la zona de Ciutadella és un altiplà separat de la Península per un canal marí profund, i per l’altra, entre Mallorca i Menorca hi ha una àmplia plataforma que promou la generació d’ones llargues oceàniques. Això a nivell de geografia és clar, perquè a banda coincideix amb unes condicions atmosfèriques molt curioses a primavera o estiu: entra aire molt càlid del Sàhara en capes baixes a uns 1500m, i per sobre vents forts del sudoest freds. Aquesta diferència provoca un canvi brusc de pressió i es generen ones a l’atmosfera que es transmeten a l’oceà. Aquí es demostra la connexió que hi ha entre l’oceà i l’atmosfera! Un cop a l’oceà això genera grans ones que en arribar a la costa se sincronitzen amb el ritme natural de les ones al port de Ciutadella, i llavors s’amplifiquen i tenim una mena de gran ona dins el port, que a més té poca profunditat i fa que quan ja no té profunditat, aquesta aigua es surti fora i arrasi amb tot el què troba.
I duren molt? Poden durar des d’hores fins a 2 dies. Però penseu que no sempre hi ha rissagues grosses i importants. De fet, hi ha com una mena de periodicitat curiosa: cada estiu hi ha ones de 0,5m a Ciutadella, cada 5 o 6 anys hi ha ones que arriben als 2 m i cada 15 o 20 anys hi ha ones que superen els 3 i 4 m.
Històric: A Ciutadella per exemple se’n coneixen des de fa temps, i la última grossa va ser el 15 de juny de 2006, que fou la més dramàtica dels últims 20 anys ja que ser una ona de més de 4 metres molt sobtada que va provocar un assecament d’una part important del port i que quan va retornar l’aigua va enfonsar o fer malbé més de 40 vaixells i hi va haver grans pèrdues econòmiques.
Això també es dóna a altres llocs del món com a la Badia de Nagasaki al Japó, al Port de Rotterdam a Holanda o al Mar Adriàtic (separa Croàcia d’Itàlia), per la zona de Venècia per exemple.
Tal i com us he dit, és un fenomen que també es dóna molt a prop nostre. En concret a les Badies del Fangar i dels Alfacs del Delta de l’Ebre, es donen sobtades oscil·lacions del nivell del mar amb períodes al voltant de les 4 hores i 3 hores respectivament que afecten a les instal·lacions muscleres i a les activitats marítimes i pesqueres de la zona. Coincideixen diversos factors externs com a responsables de la generació d'aquestes ones llargues, però és degut a la important variació de les ones de pressió atmosfèrica i als efectes de ressonància de les dues badies que s'amplifiquen de forma notable i assoleixen nivells del mar inesperats.
SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA
 |
| Font: http://www.elpatagonico.com/ |
Es creu que nasqué a Pontevedra però hi ha dubtes de si va ser Alcalà de Henares al 1530, així com tampoc hi ha documentació clara d’on va estudiar. Arran del seu nomenament com a capità d’una de les naus de l’expedició de Mendaña al 1567 es té més informació sobre ell i la seva vida. De fet, tornant d’un dels seus viatges a l’Estret de Magallanes és capturat per uns pirates anglesos enfront les Açores i és traslladat a Londres. La reina Isabel l’allibera, però de tornada a casa és capturat de nou per uns hugonots francesos i esta en presó 3 anys fins que la reina paga el seu rescat. En tornar a Espanya és nomenat almirall de l’armada encarregada d’acompanyar les naus que porten or i plata d’Amèrica, i morí enfront les costes de Lisboa al 1592 en un naufragi tornant d’un d’aquests viatges.
 |
| Font: Font: http://www.utm.csic.es |
Aquest explorador dóna nom al vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa, pertanyent al CSIC, botat el 30 de gener de 2006 i que té la consideració de gran instal·lació científica ja que incorpora les tecnologies més avançades en quant a sistemes de navegació i equipament científic. Bàsicament el seu ús és investigació atlàntica i té la seva base al port de Vigo.
SECCIÓ 4: LA LUPA
Platja de la Punta de l’Àliga
 |
| Font: http://www.descobrir.cat/ca/blogs.php |
Hi trobem la torre construïda el 1598 com a edifici de guaita i que li dóna el nom de Punta de l’Àliga. Actualment està convertida en un mirador des del qual podem veure part del recorregut de GR-92 que la travessa.
En quant a la part marina, els seus fons no sobrepassen els 10 metres de fondària i hi podem trobar Posidònia, cosa que la fa un espai ideal per a practicar snorkel.
BIBLIOGRAFIA
Notícies:
- http://www.ametllamar.cat/lacalartv/
- http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/01/14/empresa-projecta-prospeccions-cap-creus-trobar-petroli-gas/541812.html
- http://www.cibsub.com/noticia-floreixen_les_posidonies_del_sud_de_catalunya-15044
Finestra:
- http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/6473
- http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/6473/2/01.pdf
Retrats:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Pedro_Sarmiento_de_Gamboa
- http://www.utm.csic.es/sarmiento.asp
Lupa:
- http://www.usuaris.tinet.org/lluisaps/lacala/Mis%20webs_cat/puntaaliga.htm
- http://www.femturisme.cat/ca/ruta/el-cami-de-les-cales/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada