SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES
- Es gela una part de la badia dels Alfacs. La setmana de la gelada ha afectat a tota Catalunya per les seves baixes temperatures, però el cap de setmana del 4i 5 de febrer podíem veure un dels efectes espectaculars al Delta de l’Ebre. La Badia dels Alfacs presentava parts de l’aigua de mar gelada a la zona que toca a la barra del Trabucador.
- Troben un crustaci 10 cops més gran de la seva mida normal. Una expedició a la fosa Kermadec, a Nova Zelanda, ha localitzat un crustaci amfípode de 28 cm a una profunditat de 7000 m i n’ha vist un altre de 34 cm. Els amfípodes són una mena de gambes (de fet són crustacis també) petites anomenades “puces de mar”, que en profunditat solen mesurar entre 2 i 3 cm.
 |
| Font: http://oceanografos.wordpress.com |
- L’Oceanogràfic de València estudia utilitzar lleons marins en rescats marins. L’Oceanogràfic de València està avaluant la possibilitt d’utilitzar als seus lleons marins per a facilitar tasques de rescat i salvament marítim. Segons el veterinari responsable, qualsevol cosa que puguin fer els bussejadors ho poden fer els lleons marins assistint en tasques com pujada i baixada de materials en rescats, aproximació a víctimes en aigües costaneres perilloses per a socorristes, recerca de cadàvers submergits...Es creu que poden ser bons degut a la bona visió submarina i capacitat auditiva, així com a la capacitat de localització d’objectes en zones difícils.
Per a tal empresa s’usarien exemplars nascuts i criats en el centre, que ja estan entrenats per al contacte humà certes tasques des de petits.
SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR
Avui al tema monogràfic parlarem de geologia marina i us explicarem com es van formar les puntes del Delta, en concret la barra del Trabucador i la Punta de la Banya.
L’extrem sud del Delta és en realitat una fletxa o barra litoral. I us preguntareu, què és una fletxa litoral oi? Doncs és una acumulació de sorra o llengua de sorra que es forma davant de costes rectilínies, sobretot en llocs on la costa canvia bruscament de direcció com és el cas d’un estuari o la desembocadura d’un riu, el qual és la nostra situació.
 |
| Font: http://www.elrinconslow.com |
Com es crea? L’onatge transporta i diposita la sorra que aboca el riu o que prové d’aigües poc profundes de les platges, i la porta fins a aigües més profundes allargant la línia de costa. Llavors és quan apareix l’istme (el què seria la barra del trabucador) i la fletxa (punta de la banya), que a mesura que s’hi va acumulant material acaba emergint a la superfície.
Normalment les fletxes queden paral·leles a la costa i es van corbant amb la part convexa en direcció al mar. Si us sembla fem un repàs de conceptes, i convexa seria la part exterior d’una circumferència, sí? Ara ja tornant a la disposició de les fletxes, a vegades es fan fletxes en dues parts oposades de la badia, i al final acaben tocant-se fent lo que es diu un cordó litoral, com és el cas de l’Albufera de València o el Mar Menor de Múrcia. De fet, dues de cada 10 platges al món acaben tenint un cordó litoral, i dins es crea una llacuna litoral.
SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA
 |
| Font: http://www.ieo.es |
El seu pare era sastre i va estudiar batxillerat a Saragossa i la carrera de Ciències Naturals a Madrid gràcies a beques. Posteriorment va començar a estudiar petrografia a la serra madrilenya, i a fer classes particulars per a ajudar-se econòmicament (un dels seus alumnes va ser Miguel Primo de Rivera).
Durant un temps Odón va estudiar herbes i plantes, i fins i tot va crear els Anals d’Història Natural i l’Anuari Científic Espanyol al 1883. Al 1885va anar a la seva terra i el seu pare va morir de còlera i va haver de fer-se càrrec de la família. Un cop de retorn a Madrid, va assabentar-se que havia estat seleccionat per embarcar-se a la fragat Blanche per a realitzar investigacions científiques.
A bord del Blanche va fer dos viatges: la primera pel nord d'Europa, i la segona pel mediterrani i el nord d'Àfrica En aquest període és quan es va fomentar la seva vocació oceanogràfica, ja que va recollir importants materials que van servir per a classificar, entre elles, dues espècies d’isòpodes que reflexen el seu nom Metropontus bueni i Porcelio bueni.
Després del viatge buscava l’estabilitat econòmica i va obtenir la càtedra de zoologia de la UB el 1889, la qual va ocupar fins 1911 que es va traslladar a Madrid de nou. Durant l’estada a Bcn va introduir canvis en l’ensenyament de les ciències a la universitat establint les sortides de camp i les pràctiques de laboratori, i creant vincles amb centres d’investigació com el de Banyuls.
Va publicar una Historia Natural completa (Zoologia, Botànica i Geologia) amb il·lustracions i gravats que va tenir gran acceptació tant a Espanya com a Amèrica, malgrat que els sectors més conservadors de l'ensenyament van promoure la prohibició d'aquests llibres com contraris a les doctrines de l'Església catòlica.
El 1906 va inaugurar el laboratori oceanogràfic de porto Pi (Mallorca) i més tard d’altres a Màlaga, Vigo i Sta Cruz de Tenerife, així com més tard va fundar l’Institut Espanyol d’Oceanografia iniciant així la investigació oceanogràfica a Espanya.
A partir de 1908 va participar en campanyes marítimes, col·laborar amb altres científics, fer diverses conferències i escriure 5 llibres de ciències naturals. També va rebre nombrosos premis tant nacionals com estrangers.
Va estar treballant ininterrompudament durant 45 cursos om a professor i per les seves aules van passar milers d’estudiants, tasca que compaginava amb la investigació.
En arribar la Guerra Civil es troba a Palma de Mallorca treballant al laboratori i és capturat pels revoltats, tot i que aviat és canviat per altres persones. Decideix marxar a Mèxic on mor el 1945.
Actualment té un vaixell oceanogràfic de l’IEO amb el seu nom, que fa uns 22,5 m d’eslora i serveix per a fer centenars de campanyes oceanogràfiques.
SECCIÓ 4: LA LUPA
Platja del Trabucador
Situada al municipi de Sant Carles de la Ràpita, la barra del Trabucador s’allarga fins a la Punta de la Banya, la punta sud del Delta de l’Ebre.
Té una amplada de 100 m i una longitud de 6,5 km de platja verge de sorra fina i daurada, rodejada o limitada per la part de mar obert per dunes o zones de salobrar.
Quan hi ha temporals de llevant, la barra es trenca per l’onatge i la carretera que condueix a les Salines de la Trinitat queda tallada.
L’accés en cotxe es fa des de Sant Jaume d’Enveja per la carretera que passa pels Eucaliptus per davant la llacuna de la Tancada, o bé des del Poblenou del Delta o er la carretera que va de la Ràpita al Poblenou.
Per als que els agraden les comoditats, la platja del Trabucador no disposa de xiringuito, tot i que alguns dies d’estiu he vist una caravana de pollastres a l’ast. A la banda que dóna a la Badia dels Alfacs trobem una àrea de picnic amb algunes taules, que resulten insuficients entre la gent de les caravanes que s’hi instal·la i els clubs de kitesurf.
És una zona ventosa perfecte per a la pràctica del windsurf, i a l’estiu i els dies de vent hi trobem escoles que fan classes i cursos d’iniciació en la pràctica d’aquest esport. En quant al tema del busseig no és una zona idònia: per la part de mar obert té poc atractiu, i la part de la badia té aigua tèrbola i poca profunditat.
BIBLIOGRAFIA
Notícies:
Finestra:
Retrats:
Lupa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada