dimarts, 28 de febrer de 2012

Les holotúries, els spidermans del mar


Avui parlarem a la secció de ''Oceans de Notícies'' de que graven per primer cop el part d'un tauró, que apareixen centenars de peixos morts a les platges de Pals, que Google Earth censa l'aqüicultura mediterrània i que una falsa orca apareix morta en aigües canàries. En l'apartat de ''La Finestra del Mar'' parlarem de les holotúries, o més coneguts com cogombres de mar, són animals marins força primitius, ja que tenen un disseny i biologia senzills, parents de les estrelles de mar i els eriçons. En la secció ''Retrats d'Aigua Salada'' coneixerem a Alessandro Malaspina, explorador que ha donat nom a una de les campanyes oceanogràfiques més importants fetes recentment, ja que ha estat una campanya circumglobal. Finalment en l'apartat de ''La Lupa'' viatjarem a la platja Platja de Garbí o del Pipi, situada al municipi de Sant Carles de la Ràpita. És la platja urbana que queda a la dreta o al sud del port limitada per darrera pel Passeig Marítim. De fet, si ens banyem a la platja de Garbí ens estem banyant dins la badia dels Alfacs i al fons podem observar la barra del Trabucador i la Punta de la Banya.
Escolta el programa d'avui aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

- Graven per primer cop el part d’un tauró. Una femella de tauró va donar a llum un bebè tauró a un aquari de la província xina de Shandong. El part va durar mitja hora i és el primer cop que es grava el moment.

- Apareixen centenars de peixos morts a les platges de Pals. El Departament d’Agricultura i Medi Natural investiga la mort de centenars de peixos que van aparèixer els dies 18 i 19 de febrer a la desembocadura del riu Daró, a Pals, municipi del Baix Empordà. Els peixos apareguts han estat sobretot llisses i algun llobarro, i tot apunta que podria ser una mortalitat natural deguda al fred.
Fonts del departament han xifrat en uns 200 el nombre de peixos morts, mentre que alguns testimonis asseguraven que dissabte n'hi podia haver cap a 600.

- Google Earth censa l’aqüicultura mediterrània. Un estudi fet per investigadors canadencs amb l’eina Google Earth, demostra que la producció de granges de cultius marins al Mediterrani, en el cas de Turquia i Grècia, és molt superior al que es declara. Gràcies a les imatges de satèl·lit de la web, van comptar una a una les instal·lacions fins a 20.976 gàbies de daurada i llobarro, i 248 d’engreix de tonyina, al 2006. Els científics van fer una estimació de la producció previsible, i s’ha vist que és molt superior a la declarada internacionalment que és un 18% en el cas grec i un 30% en el turc. En canvi, per a altres països com Espanya, les dades facilitades es corresponen amb les del Google Earth. 

- Una falsa orca apareix morta en aigües canàries. El passat 14 de febrer, uns tècnics del departament de Pesca del Cabildo van trobar a la costa de  Tazacorte, a l’Illa de La Palma, un cetaci mort.
L’animal era una “Pseudorca crassidens”, coneguda popularment com la falsa orca per la seva semblança amb les orques. Aquest cetaci no és una balena, sinó que pertany a la família dels dofins, malgrat fer entre 4 i 6 metres de longitud. El cetaci portava diversos dies mort i no se sap les causes, però cal destacar que feia més de 25 anys que no se’n veien per la zona.

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Font: http://encina.pntic.mec.es
Avui parlarem de les holotúries, o més coneguts com cogombres de mar.

Són animals marins força primitius, ja que tenen un disseny i biologia senzills. De fet som equinoderms, és a dir, parents de les estrelles de mar i els eriçons.
Les trobem a poca profunditat i viu normalment en els fons arenosos del mar, tot i que hi ha espècies que també trobem en zones pedregoses.  Per un forat ingereix sorra, n'extreu la matèria orgànica adherida, arrossegant-se molt lentament, i pel forat del darrera (són a simple vista indistingibles) expulsa la sorra i els detritus.

El seu sistema nerviós és molt simple, rudimentari, no té cervell, només alguns ganglis nerviosos, i la seva anatomia segueix el model bàsic dels animals superiors, un tub digestiu rodejat de carn.

Font: http://www.mergullo.net/
El més curiós és el seu sistema de defensa, ja que expulsa per l’anus uns filaments blancs i enganxosos dits filaments de cuvier. L’organisme que queda enganxat als filaments cada cop es va embolicant més en aquesta espècie de teranyina. Lo més fort és que si s’irrita molt, pot arribar a treure també l’intestí i els seus apèndixs, que després pot regenerar. Hi ha alguna espècie que no té els tubs de cuvier, i llavors expulsa el tub digestiu, que després pot regenerar.

En gastronomia és molt apreciat el cogombre de mar negre, o Holothuria forskali, ja que es cuinen les espardenyes. Històricament ha estat consumida per pescadors de la mediterrània, especialment a Catalunya, País Valencià i Balears, però avui en dia es tracta d'un producte molt cotitzat a totes les cuines, i el seu alt preu es justifica per les tècniques de pesca especialitzades que requereix la seva captura. De l'animal només es mengen les gònades, que són de color blanc i fan uns cinc centímetres de longitud, i que recorden en forma i textura a una navalla.
Font: http://www.flickr.com
El seu preu elevat es deu, especialment, a la dificultat d’aconseguir-ne exemplars. Les espardenyes viuen en els fons marítims arenosos, entre 20 i 40 metres de profunditat. Només se’n troben a la costa mediterrània i durant èpoques de l’any concertes, i per tal de capturar-les s’han de dominar certes tècniques pesqueres com l’art de l'arrossegament.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem d’Alessandro Malaspina, explorador que ha donat nom a una de les campanyes oceanogràfiques més importants fetes recentment, ja que ha estat una campanya circumglobal.

Font: http://es.wikipedia.org
Alessandro Malaspina va nèixer en un poble prop de Palerm, Itàlia., i era fill del Marquès de Morelo. Al 1774 va ingressar a l’escola de guardes marins de Càdiz, i durant la guerra contra el Marroc va ocupar el càrrec d’alferes o tinent de fragata i després de naviu. Després de diverses batalles va acabar ascendint a capità de fragata.

Comandant la fragata Asunción va navegar dos anys per Àsia i Oceania, i entre el 1784 i 1788 va donar la volta al món amb la fragata Astrea. Al 1789 va sortir de Càdiz en una expedició científica per a cartografiar les costes americanes del Pacífic des del Cap d’Hornos fins a Alaska, expedició patrocinada per Carles III. Va descobrir un munt de llocs, va comprovar les afirmacions d’altres exploradors i finalment va tornar cap a Càdiz. En tornar va ser ascendit i començà a intervenir en política donant la seva opinió sobre el govern de les colònies, però era l’època dels successos a França, va semblar un revoluncionari i fou empresonat al 1795 i condemnat a 10 anys de presó a San Antón, a la Corunya. Per a silenciar el seu nom, no es van publicar els treballs de l’expedició i van quedar requisats fins al 1885 en què van ser impresos per Novo i Colson.  Després de 6 anys a la presó va ser posat en llibertat però fou desterrat a Itàlia, on va morir el 1810. Després d’això, l’armada espanyola li va posar el seu nom a dos vaixells oceanogràfics el 1935 i 1975.

Font: http://www.gencat.cat/
L’expedició Malaspina va tenir lloc el 2010 i 2011. En reconeixement a l'aportació de Malaspina, diverses institucions espanyoles van posar en marxa una gran expedició científica de circumnavegació que rep el seu nom. És un projecte de recerca interdisciplinar els principals objectius del qual van ser estudiar el canvi global i la biodiversitat en l'oceà. Des de desembre de 2010 fins juliol de 2011, més de 250 científics a bord dels vaixells d'investigació oceanogràfica Hespérides (A-33) i Sarmiento de Gamboa van dur a terme l'expedició que uneix la investigació científica amb la formació de joves investigadors i el foment de les ciències marines i la cultura científica a la societat.

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de Garbí o del Pipi

Font: http://www.trivago.es
Situada al municipi de Sant Carles de la Ràpita, és la platja urbana que queda a la dreta o al sud del port limitada per darrera pel Passeig Marítim. De fet, si ens banyem a la platja de Garbí ens estem banyant dins la badia dels Alfacs i al fons podem observar la barra del Trabucador i la Punta de la Banya.

És una platja de 350 m de longitud i 50 m d’amplada, de sorra fina i de poca profunditat, que té la distinció de bandera blava.  Disposa de tots els serveis de bar, dutxa i lavabos.

BIBLIOGRAFIA

Notícies:

Lupa:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada