dimarts, 6 de març de 2012

Vols descobrir els pecis enfonsats a la Mar de l'Ebre?


Avui parlarem de diverses notícies molt interessants sobre el medi marí.
A la secció del monogràfic parlarem dels pecis enfonsats a la mar de l'Ebre, i als Retrats coneixerem més a fons qui era Ángeles Alvariño, oceanògrafa que ha donat nom a un nou vaixell de l'IEO recentment avarat.

Si voleu escoltar el programa, ho podeu fer aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-         Té lloc l’avarament del vaixell oceanogràfic espanyol Ángeles Alvariño. El passat 24 de febrer es va avarar a Vigo el vaixell oceanogràfic Ángeles Alvariño, que és bessó del Ramon Margalef, ambdos pertanyents a l’IEO. Compta amb tecnologia molt avançada per a fer investigació en geologia marina, oceanografia física i química, biologia marina, pesqueries i control mediambiental.
És un vaixell de 46 m d’eslora, compta amb capacitat per a 15 investigadors més 12 tripulants. És de destacar el nivell baix del so radiat a l’aigua, que permet als investigadors treballar sense alterar el comportament natural de la fauna marina, i a més és de categoria neta pel seu funcionament respectuós amb el medi ambient.

-         Científics de Balears estudien l’efecte de les cremes solar al mar. Degut a l’alta afluència de turistes que visiten anualment Balears, un grup d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) s’ha proposat estudiar l’efecte de les cremes solars al mar, substàncies que tècnicament són un abocament segons explicar Antonio Tovar, químic del grup.
El projecte s’anomena ISUMAR (Impacte dels protectors solars sobre l’ecosistema marí costaner) i pretèn esbrinar quins podrien ser els efectes , si és que n’hi ha, sobre el fitoplàncton, la Posidonia oceanica i sobre la qualitat de les aigües en general. L’estudi ja va iniciar els mostrejos l’estiu de 2011 i cerca finançament per als propers 3 anys.

-         Alumnes de 4rt de primària d’una escola canària donen classes a universitaris. Els alumnes de 4rt de primària de l’escola Pública Ibèria de Canàries, van donar una classe magistral sobre els sebadals, als universitaris de 2on de Ciències del Mar. Els sebadals són els fons de Cymodocea nodosa a Canàries, una fanerògama marina.
Els alumnes han fet un estudi i un treball sobre l’ecosistema dels sebadals, i se’ls va proposar participar en l’exposició "Sebadales, los bosques marinos de Canarias" de Facultat de Ciències del Mar de les Palmas de Gran Canària, fent una conferència amb l’objectiu de mostrar l’interès i inquietuds dels més petits sobre els fons marins.

-         L’or espanyol que dormia al fons del mar torna a casa. El passat divendres 24 es van iniciar les tasques de repatriació del tresor de la fragata espanyola "Nuestra Señora de las Mercedes" recuperat i custodiat per l’empresa estadounidenca Odyssey.
Es van trobar 17 tones d’or en aquesta fragata enfonsada fa anys, i la justícia espanyola ha estat lluitant per a recuperar-la durant els últims 5 anys. El tresor consta de 595.000 monedes d’or i plata del segle XVIII, així com altres materials rescatats del peci militar espanyol enfonsat el 1804.

-         El volcà d’El Hierro té ara dues boques actives. El volcà submarí que es va formar al sud de l’illa canària d’El Hierro, ara té dos cràters per on expulsa el magma. El cràter principal està a 120 m de la superfície marina, i el segon s’ha format en un lateral fins assolir una altura d’uns 75m, segons els estudis fets pel vaixell Ramon Margalef. Segons això, al con secundari li falten uns 200 m per aflorar sobre el mar.
Actualment el volcà té una base de radi de 400 metres i una altura d’uns 200 m, i quasi no ha crescut des de l’última batimetria. No obstant, l’activitat volcànica no s’atura i de fet ha augmentat el volum de magma emès, segons Instituto Geográfico Nacional (IGN) a Canàries

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Al monogràfic d’avui parlarem de bussejar entre vaixells enfonsats. Cal dir que el litoral tarragoní és ric en pecis espectaculars, estant alguns d’ells a cotes accessibles i altres a tanta profunditat que hi ha terbolesa i mala visibilitat i dificulta les immersions.

Fer una immersió en un vaixell és com si fos una cova, per tant cal anar molt amb compte. Abans d’entrar a l’aigua cal decidir si visitarem l’interior del vaixell o només l’exterior, i si hi ha dubtes o mala visibilitat, amb l’exterior tindrem prou. Previ a la immersió cal documentar-se del vaixell per a assaborir millor l’element històric que estem observant i entendre millor què estem veient.

Penseu que la immersió sempre s’ha de fer des de la part més profunda i anar pujant poc a poc, i un cop decidim entrar dins el vaixell comprovar que tindrem prou aire per tornar a sortir i ascendir. Un cop ens apropem al vaixell cal que estudiem bé l’exterior, analitzem bé els perills. Hem de pensar que pot haver-hi canvis en les corrents, xarxes que ens puguin embolicar sense voler, animals amagats en les cavitats dels vaixells...

Lo més característic sol ser que estan recoberts de sediment fi que aixequem en moure’ns per dins i poden disminuir la visibilitat i orientació. També cal estar atents a possibles perills com cadenes, cordes, ferros, càrregues inestables, portes en mal estat, fustes podrides... I cal anar resseguint un fil guia per on retornar i desfer el camí.

Per a aprofundir una mica en els pecis que tenim a les costes ebrenques us parlarem del peci Cavour o El Correu
Aprofitem que hem parlat del tresor espanyol trobat en aigües americanes, per a parlar també d’un vaixell enfonsat a les costes ebrenques, més concretament a la Platja de l’Almadrava. D’aquesta platja ja en vam parlar fa temps però us recordem que és una platja llarga sorrenca de gra fi que abans acollia l’art de pesca que li dóna nom i servia per a pescar tonyines.
En aquesta cala trobem un peci dit Cavour, però popularment conegut com El Correu, el qual era un mercant italià de més d’un centenar de metres d’eslora. El 1917 va ser enfonsat durant la  Primera Guerra Mundial per un submarí alemany, i va quedar a unes 4 milles del Port de l’Ametlla de Mar.
Actualment el Correu està a 52 m de profunditat en un fons sorrenc i fangós, ple de vida. És curiós que està recobert de gorgònies, nudibranquis, llagostes, sargs i altres peixos que l’utilitzen de refugi.
Dins la bodega del vaixell duia un carregament d’avellanes, roba, grans testos ornamentals, ampolles de vi de Ligúria, i pneumàtics per a cotxes de principis de segle. Després del naufragi el vi va envellir durant dècades al fons del mar, i el 1959 es va fer una campanya per a recuperar part del vaixell i extraure el ferro. Es van recuperar ampolles de vi, coberteries, ceràmiques i algunes teles en perfecte estat, que foren usades per les dones dels pescadors. Al final es van dinamitar algunes parts del vaixell un cop desguassat. Lo curiós és que encara manté els dos canons que duia per a defensar-se.
Aquest vaixell és i serà un espai d’itineraris de submarinisme molt apreciat pels bussejadors. 

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem per fi d’una dona, d’Àngeles Alvariño, una pionera de l’oceanografia espanyola.

Nascuda a Ferrol, Galícia, el 3 d’octubre de 1916, va marxar a Santiago de Compostela a estudiar batxillerat. Va començar a estudiar la carrera de Ciències Naturals a la Universitat de Madrid, però ho va interrompre la Guerra Civil. Mentre, es va casar amb un capità de naviu dit Eugenio Leira Manso, i finalment pot acabar els estudis el 1941.

Malauradament el seu embaràs i recent maternitat van aturar la seva activitat científica mentre vivia a Ferrol amb el seu marit. A ell el traslladen a Madrid, i llavors Àngeles Alvariño decideix provar d’entrar a formar part de l’IEO per a treballar en biologia marina. El 1951 aconsegueix entrar com a alumna i poc després la destinen al centre oceanogràfic de Vigo on comença a investigador el zooplancton.

2 anys més tard, al 1953 rep una beca per anar a Plymouth, Anglaterra per a treballar al Marine Biological Laboratory amb Sir Frederick Russell, i fou la primera dona científica que estava en un vaixell britànic d’investigació. 

3 anys més tard, va rebre una altra beca important a Estats Units, a la Woods Hole Oceanographic Institution de Massachusetts, amb Mary Sears, i des de llavors ja va quedar-se als EUA treballant fins a la seva jubilació el 1989, passant per la Scripps Institution of Oceanography i el Southwest Fisheries Center, ambdos a Califòrnia

Va investigar el Mar del Sud de la Xina, el Golg de Tailàndia, els quetognats de l’Atlàntic, els sifonòfors dels canals de Panamà i Suez, els mars antàrtics, entre d’altres coses. Al final de la seva trajectòria va escriure un llibre titulat “España y la primera expedición científica oceánica, 1789-1794” on explicava la travessa de Malaspina i Bustamante amb els vaixells Descubierta i Atrevida, i que fou publicat el 2002.

També compta entre els seus mèrits el descobriment de 22 espècies marines dels diferents oceans i zones marines del món. A més, va publicar un centenar d’articles en revistes científiques, i cal esmentar que fou una de les primeres dones a publicar en el butlletí Bulletin Scripps Institution (1962).

També és graciós comentar que hi ha dos noms d’animals planctònics que tenen referència al cognom d’aquesta investigadora en el seu nom científic: el quetognat Aidanosagitta alvarinoae (Pathansali, 1974) i la hidromedusa Lizzia alvarinoae (Segura, 1980).
Degut al seu interès en formar futurs biòlegs marins, va ser professora d’universitat a Mèxic i San Diego, així com va col·laborar amb altres universitats fent ponències. Durant aquests anys a més va ser directora de diversos candidats doctorals.

En quant a premis, el 1993 els reis d’Espanya li van concedir la Gran Medalla de Plata de Galícia.
Finalment, va morir el 2005 a San Diego, Califòrnia, i fa uns dies s’ha posat el seu nom a un vaixell de l’IEO.

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja del Marjal
Platja situada al nucli urbà de les Cases d’Alcanar, situada en l’espai on se situaven antics salobrars i bassals atapeïts de canyissar, tot i que el passeig marítim ha eliminat les zones verges que quedaven.

Les Cases d’Alcanar, és un petit poble mariner nascut al voltant d’una antiga torre de defensa contra la pirateria (al principi anomenada de St. Pere i posteriorment de St. Felip), que fou enderrocada pels anglesos durant la Guerra del Francés.

És una platja de grava i còdols, semiurbana, d’una llargada d’1,5 km i una amplada de 35 m. Té la categoria de bandera blava des del 1994 i té baixa ocupació normalment.


BIBLIOGRAFIA

Notícies:

La finestra del mar:
-         Guia Submarina de Barcelona i Tarragona (Andreu Llamas), Ed. Anthias

Retrats:
-          

Lupa:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada