dimecres, 22 de febrer de 2012

Pepe Servià, bussejador professional, ens explica la seva trajectòria al mar

Avui parlarem de diferents notícies al mar com l'increïble aparició d'un tauró balena, l'estudi que demostra que el trànsit marítim afecta a les balenes o un informe que ha aparegut sobre els treballs relacionats amb el mar que s'han anat perdent i que suposen menys possibilitats laborals per a nosaltres. A la secció de Retrats entrevistem a Pepe Servià, un amic meu d'Amposta que és bussejador professional i instructor de busseig. Us animeu a coneixe'ns? Doncs cliqueu aquí i ens podreu escoltar.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-         Troben un tauró balena a les costes de Pakistan. El passat dimecres 8 de febrer uns pescadors van trobar un tauró balena de 12 m de longitud a prop de la ciutat de Karachi, al Pakistan. Aquests pescadors el van arrossegar fins al port, malgrat que l’animal pesava 7 tones. Amb unes grues el van treure de l’aigua en una operació que va durar 4 hores. Acte seguit, el peix es va subhastar per 18000 dòlars, i durant 3 dies serà exhibit a la sala de subhastes de la ciutat.
El tauró balena és el peix més gran del món i pot créixer fins a 20 metres de longitud i se sap molt poc d’ells.

-         Ha aparegut un informe sobre els treballs perduts al mar. La NEF ha publicat un informe titulat “Empleos perdidos en el mar. La sobrepesca y los empleos que nunca existieron” on s’extrau que una bona gestió dels recursos pesquers afavoriria la creació de llocs de treball. Aquest informe està en castellà, anglès i francès.
La NEF (The New Economics Foundation) , és una organització que busca treballa en temes de recerca de l’existència del benestar econòmic, i ho fa amb solucions innovadores per als problemes d’avui en dia.

-         Un estudi demostra que el soroll dels vaixells provoca estrés a les balenes. La revista Royal Society Proceedings ha fet difusió d’un article escrit per investigadors de l’Aquari de Nova Anglaterra, a Boston, els Estats Units, que van basar els seus estudis en l’anàlisi dels excrements de balenes, i van trobar un augment de l’hormona de l’estrés en moments on el tràfic de vaixells és més gran.
Segons el mateix estudi, les balenes alteren els seus patrons de comunicació en llocs de molt soroll. Tot això es va determinar estudiant les balenes dretes de l’Atlàntic Nord (Eubalaena glacialis) de la Badia de Fundy, a Canadà, les quals es troben en perill d’extinció ja que actualment les estimacions diuen que hi ha unes 490.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui entrevistarem a Pepe Servià, un ampostí que és bussejador professional i instructor de busseig.

  1. Quants anys fa que busseges?
  2. Com vas començar a bussejar?
  3. Quina sensació recordes de la teva primera immersió?
  4. En quin moment ho vas veure com una oportunitat laboral o com la teva professió?
  5. Llavors va ser quan vas crear el Club d’Escafandrisme Delta de l’Ebre des del qual fas cursos com a instructor de busseig. Hi ha molta gent interessada en el busseig a les Terres de l’Ebre?
  6. De tota la gent que fa els cursos, quants continuen bussejant de manera periòdica? (percentatge a grosso modo)
  7. Què és lo que més t’ha impressionat en les teves immersions? (explicar alguna cosa estranya que has vist)
  8. Com a bussejador professional, en quins llocs has treballat?
  9. Treballant en el món de l’aqüicultura has pogut veure com funciona una granja de cultiu de peixos i l’impacte que aquesta pot tenir en el medi marí, si és que n’hi ha algun. Què n’opines al respecte? Tens una perspectiva diferent del peix que menges?
  10. Té riscos la teva professió?
  11. Has patit algun accident o ensurt dins l’aigua?
  12. Has nedat mai amb taurons, dofins, balenes o tortugues? (exemples d’animals grossos i bonics)
  13. Quina és la platja més xula per bussejar a Terres de l’Ebre?
  14. Després de veure el mar amb ulls de bussejador, tens algun missatge per a les persones que viuen d’ell, com els pescadors?
Si voleu veure el vídeo de l'entrevista, feu clicl aquí.

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de Santes Creus

Situada al sud de l’Ametlla de Mar, és una platja de 130 m de longitud i 25 m d’amplada. A la part nord té la Cala del Port Olivet. A la cala hi desemboca el barranc de les Santes Creus. , que en arribar al mar crea una llacuna costanera fent un espai catalogat d’interès natural i paisatgístic de 62,56 Ha. És un exemple d’estany litoral i aiguamolls d’aigua dolça (com l’Estany Podrit) provinents d’una rambla mediterrània rodejat per pinedes de pi blanc.

La platja és de còdols i fons sorrenc amb Posidònia. A la part de la llacuna costanera s’hi troben espècies molt característiques, i algunes que sols es troben allà, com un tipus de medusa petita.

En quant a la part submarina, les immersions allà són recomanades de començar cap al sud fins a assolir la praderia de Posidonia que es troba a uns 5 m de profunditat. Al final del recorregut ens trobaríem amb una punta rocosa que té animals com les estrelles de mar, anèmones i diversos peixos com sargs o donzelles...

BIBLIOGRAFIA

Notícies:

Lupa:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada