dilluns, 6 de febrer de 2012

Avui coneixerem les rissagues o seixes que es donen al Delta de l'Ebre!

Al programa d'ahir dimarts 31 de gener podrem escoltar novetats marines de proximitat com e cas de l'Ametlla de Mar, i també podrem aprofundir en fenòmens físics marins com són les seixes o rissagues que es donen al Delta de l'Ebre. Escolteu-lo aquí!

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

- El Ple de l’Ametlla de Mar rebutja el parc eòlic marí. El passat 13 de gener, el Ple de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va rebutjar el projecte Zéfir, consistent en la instal·lació d’un centre d’experimentació i proves de tecnologia de generació d’energia eòlica davant la costa calera. A més, e 16 de gener van aprovar una moció de rebuig.

Tots els grups polítics del consistori han elaborat conjuntament una proposta d’al·legacions al projecte Se­gons An­dreu Martí, alcalde del municipi, "estem bà­si­ca­ment en con­tra d'aquest pro­jec­te per­què creiem que la ins­tal·lació d'aquests ge­ne­ra­dors tant a prop de la costa té un gran im­pac­te vi­sual i pai­sat­gís­tic, fet que va to­tal­ment en con­tra del model tu­rís­tic i ur­ba­nís­tic i sos­te­ni­ble que venim pla­ne­jant du­rant més de 30 anys. Tam­poc tenim dades de quina afec­ta­ció pot tenir l'emis­sió d'ones elec­tro­mag­nè­ti­ques en l'eco­sis­te­ma marí i ni com pot afec­tar en la avi­fau­na i la re­per­cus­sió que tot això pot tenir en la pesca".

- Una empresa projecta prospeccions a Cap de Creus per a trobar petroli o gas. Una empresa noruega ha sol·licitat permís al Ministeri de Medi Ambient per fer prospeccions entre Menorca i Cap de Creus per localitzar jaciments de gas i petroli. Dues entitats, l'Associació de Naturalistes de Girona i els científics del projecte Ninam, que censen els cetacis de Cap de Creus, han alertat que les prospeccions sísmiques que porten a terme per localitzar jaciments poden afectar els recursos pesquers i els cetacis. Demanen que s'extremin les mesures. Per aquesta àrea passen anualment centenars de dofins i balenes cap al mar de Ligúria i fan el camí invers després de l'estiu.

El sistema que s'utilitza per a aquest tipus de prospeccions consisteix en crear explosions amb un canó d'aire comprimit des d'un vaixell i captar com reboten les ones al fons amb sondes per tal de fer un dibuix del fons. Produeixen unes ones d'intensitats intolerables per a la fauna marina i poden ocasionar efectes negatius als cetacis. Segons el Diari de Mallorca, que es feia ressò del projecte que afecta Cap de Creus, una vegada els obté, els facilita als clients -grans petrolieres com Total, BP, Chevron o Shell- o els posa al mercat al millor postor, la qual cosa podria succeir en aquest cas.

Font: http://www.vistaalmar.es/
- Les Posidònies catalanes comencen a florir. Recentment científics i aficionats al submarinisme han observat les praderies de Posidonia oceanica de l’Ametlla de Mar florint. L’Ametlla té la praderia de Posidonia més grossa de la costa catalana i és la millor conservada segons els experts. Aquest fenòmen de floració no té lloc cada any, i solia indicar bona qualitat de les aigües.  Des de fa anys que es va trobant i podria ser un indicador de canvi climàtic, ja que la floració s’estimula amb l’augment de temperatura de l’aigua del mar.

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui al tema monogràfic parlarem de fenòmens físics que tenen lloc al mar, que és lo que anomenaríem oceanografia física o dinàmica. En aquest cas parlarem d’un fenomen poc conegut, les rissagues o seixes.

Rissaga és el nom que es dóna a unes oscil·lacions del nivell del mar de gran amplitud i període curt, és a dir, que són ones llargues i d’una durada de l’ordre de minuts. De fet, el fenomen inicialment es coneix com a seixa, però aquest és el nom local a Ciutadella, el lloc proper on es donen amb més freqüència.

Una rissaga té lloc en aigües somes, és a dir, de poca profunditat, i per això és un fenomen que es dóna en ports o badies, i cada port o badia té la seva pròpia seixa natural segons la forma d’aquest. El lloc més conegut pels estudiosos de les rissagues és el Port de Ciutadella a Menorca, però també es donen a altres ports balears, així com alguns llocs de les costes de la Península Ibèrica, entre elles les badies del Delta de l’Ebre.

De fet, una rissaga és similar a un tsunami en quant al funcionament, i de fet li diuen meteotsunamis o tsunamis meteoròlogics. La diferència està en què el tsunami es crea quan tenen lloc terratrèmols submarins, i en canvi la rissaga té un origen meteorològic.

Com es crea una rissaga? Primer de tot té lloc la pertorbació atmosfèrica a petita escala ( podria ser un salt de pressió atmosfèrica, un front, una tempesta...) que generen ones les quals es propaguen fins a l’entrada del port o badia. Part de l’energia d’aquestes ones rebota i torna a mar obert, però si el període de les ones (és a dir, seria el temps que tarda una ona en tornar a estar al punt inicial) és el mateix que el natural del port, se sincronitzen i s’amplifiquen per un mecanisme que es diu ressonància., i és quan augmenta el nivell del mar.

Us posaré l’exemple de Ciutadella per a què entengueu millor com funciona aquest fenomen de les rissagues. Per una banda, la zona de Ciutadella és un altiplà separat de la Península per un canal marí profund, i per l’altra, entre Mallorca i Menorca hi ha una àmplia plataforma que promou la generació d’ones llargues oceàniques. Això a nivell de geografia és clar, perquè a banda coincideix amb unes condicions atmosfèriques molt curioses a primavera o estiu: entra aire molt càlid del Sàhara en capes baixes a uns 1500m, i per sobre vents forts del sudoest freds. Aquesta diferència provoca un canvi brusc de pressió i es generen ones a l’atmosfera que es transmeten a l’oceà. Aquí es demostra la connexió que hi ha entre l’oceà i l’atmosfera! Un cop a l’oceà això genera grans ones que en arribar a la costa se sincronitzen amb el ritme natural de les ones al port de Ciutadella, i llavors s’amplifiquen i tenim una mena de gran ona dins el port, que a més té poca profunditat i fa que quan ja no té profunditat, aquesta aigua es surti fora i arrasi amb tot el què troba.

I duren molt? Poden durar des d’hores fins a 2 dies. Però penseu que no sempre hi ha rissagues grosses i importants. De fet, hi ha com una mena de periodicitat curiosa: cada estiu hi ha ones de 0,5m a Ciutadella, cada 5 o 6 anys hi ha ones que arriben als 2 m i cada 15 o 20 anys hi ha ones que superen els 3 i 4 m.

Històric: A Ciutadella per exemple se’n coneixen des de fa temps, i la última grossa va ser el 15 de juny de 2006, que fou la més dramàtica dels últims 20 anys ja que ser una ona de més de 4 metres molt sobtada que va provocar un assecament d’una part important del port i que quan va retornar l’aigua va enfonsar o fer malbé més de 40 vaixells i hi va haver grans pèrdues econòmiques.

Això també es dóna a altres llocs del món com a la Badia de Nagasaki al Japó, al Port de Rotterdam a Holanda o al Mar Adriàtic (separa Croàcia d’Itàlia), per la zona de Venècia per exemple.

Tal i com us he dit, és un fenomen que també es dóna molt a prop nostre.  En concret a les Badies del Fangar i dels Alfacs del Delta de l’Ebre, es donen sobtades oscil·lacions del nivell del mar amb períodes al voltant de les 4 hores i 3 hores respectivament que afecten a les instal·lacions muscleres i a les activitats marítimes i pesqueres de la zona. Coincideixen diversos factors externs com a responsables de la generació d'aquestes ones llargues, però és degut a la important variació de les ones de pressió atmosfèrica i als efectes de ressonància de les dues badies que s'amplifiquen de forma notable i assoleixen nivells del mar inesperats.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Font: http://www.elpatagonico.com/
Avui parlarem d’un personatge que dóna nom a un vaixell i és Pedro Sarmiento de Gamboa, un navegant, explorador i historiador espanyol del segle XVI. Es feu famós per participar en la campanya d’Alvaro de Mendaña, el qual va descobrir les illes Salomó, però tot i això, se’l vincula molt a l’Estret de Magallanes, lloc del qual fou gobernador i capità general, i al qual viatjà en dues ocasions.

Es creu que nasqué a Pontevedra però hi ha dubtes de si va ser Alcalà de Henares al 1530, així com tampoc hi ha documentació clara d’on va estudiar. Arran del seu nomenament com a capità d’una de les naus de l’expedició de Mendaña al 1567 es té més informació sobre ell i la seva vida. De fet, tornant d’un dels seus viatges a l’Estret de Magallanes és capturat per uns pirates anglesos enfront les Açores i és traslladat a Londres. La reina Isabel l’allibera, però de tornada a casa és capturat de nou per uns hugonots francesos i esta en presó 3 anys fins que la reina paga el seu rescat. En tornar a Espanya és nomenat almirall de l’armada encarregada d’acompanyar les naus que porten or i plata d’Amèrica, i morí enfront les costes de Lisboa al 1592 en un naufragi tornant d’un d’aquests viatges.

Font: Font: http://www.utm.csic.es

Aquest explorador dóna nom al vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa, pertanyent al CSIC, botat el 30 de gener de 2006 i que té la consideració de gran instal·lació científica ja que incorpora les tecnologies més avançades en quant a sistemes de navegació i equipament científic.  Bàsicament el seu ús és investigació atlàntica i té la seva base al port de Vigo.


SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de la Punta de l’Àliga

Font: http://www.descobrir.cat/ca/blogs.php
Situada al terme municipal del Perelló, però fronterera amb l’Ametlla de Mar,  és una cala de roca i pedra. També se li diu l’Illot, ja que té un illot a uns 100 metres al sudoest de la punta. És més aviat petita i no té dutxes ni serveis de socors ni altres serveis, però és molt interessant perquè ha tingut vàries vegades la bandera blava per la seva qualitat.

Hi trobem la torre construïda el 1598 com a edifici de guaita i que li dóna el nom de Punta de l’Àliga. Actualment està convertida en un mirador des del qual podem veure part del recorregut de GR-92 que la travessa.

En quant a la part marina, els seus fons no sobrepassen els 10 metres de fondària i hi podem trobar Posidònia, cosa que la fa un espai ideal per a practicar snorkel.

BIBLIOGRAFIA

Notícies:

-         http://www.ametllamar.cat/lacalartv/

-         http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/01/14/empresa-projecta-prospeccions-cap-creus-trobar-petroli-gas/541812.html

-         http://www.cibsub.com/noticia-floreixen_les_posidonies_del_sud_de_catalunya-15044

Finestra:

-         http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/6473

-         http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/6473/2/01.pdf

Retrats:

-         http://ca.wikipedia.org/wiki/Pedro_Sarmiento_de_Gamboa

-         http://www.utm.csic.es/sarmiento.asp

Lupa:

-         http://www.usuaris.tinet.org/lluisaps/lacala/Mis%20webs_cat/puntaaliga.htm

-         http://www.femturisme.cat/ca/ruta/el-cami-de-les-cales/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada