dimecres, 23 de març de 2011

Voleu conèixer el musclo? Voleu endinsar-vos en una bonica platja?


Avui parlarem del musclo, del qual tots coneixem de sobres l’aparença ja que en mengem sovint, però hi ha moltes coses curioses d’aquest animal que ens són desconegudes.

Podeu escoltar-nos aquí.

Font: Viquipèdia
És un mol·lusc bivalve del gènere Mytilus, i l’espècie que tenim al Delta és el  Mytilus galloprovincialis. Lo de bivalve és perquè la seva closca està formada per dues valves que es tanquen per amagar l’animal dins. De fet, si us fixeu a les valves per dins podreu veure una marca, que és la impressió pal·lial, és a dir, el lloc on el musclo fixa el seu cos. I si us fixeu, a la part de fora de la closca hi ha com uns pèls, que s’anomena bissus, que l’ajuden a fixar-se a les roques, pals, casc de vaixells...

De fet, és important saber que el musclo no es passa tota la vida fixat a algun lloc, sinó que quan neixen són larves que neden durant un mes, fins que troba el lloc adequat per a fixar-se i llavors li comença a sortir la closca, que es fabrica ell mateix. 

Així es mouen els musclos? El musclo pot fer petits moviments. La glàndula del bissus segrega una substància viscosa, que s’endureix i es transforma en un filament que el peu fixa al suport, a una certa distància de l'anterior. Els filaments nous es fixen cada cop més lluny i els vells es trenquen.
Musclos a una platja de Vigo

Suposo que us preguntareu si els musclos tenen sexes i com es distingeixen., oi? Doncs sí, hi ha mascles i femelles i es diferencien pel color del cos, ja que el dels mascles és groguenc i les femelles el tenen més ataronjat o roig.

En quant a la seva alimentació s’ha de dir són animals filtradors, i el què fan és fer circular aigua per dins el seu cos per a retenir el fitoplàncton (és a dir, algues microscòpiques) i la matèria orgànica, i llavors expulsen de nou l’aigua per un sifó que tenen. Per a què us en feu una idea, un musclo gran pot filtrar fins a 8 litres per hora, així que imagineu el què arriben a filtrar al cap d’una setmana!

Font: www.mesebre.cat
Aquí a casa nostra, al Delta de l’Ebre, veiem com es cultiven en unes estructures que s’anomenen batees o muscleres, que són una sèrie de pals verticals i horitzontals que fan d’estructura fixa, i d’allà pengen les cordes que aguanten una xarxa en la que hi ha les llavors del musclo que aniran creixent. Cada corda pot arribar a pesar fins a 8 Kg! A Galícia, aquestes estructures floten perquè allà tenen les marees i s’han d’adaptar això, i per sort a casa nostra les marees són tan petites que ni les percebem.

Cal recordar que abans d’arribar a casa nostra aquests musclos passen per una depuradora, és a dir, els fan filtrar aigua neta entre 12 i 24h per assegurar-se que no porten cap toxina que poden haver agafat a l’aigua.
Musclaires al delta.


PLATJA DE SOL DE RIU
Font: Viquipèdia

Està situada a Les Cases d’Alcanar, a 2km del nucli urbà, al límit entre Catalunya i el País Valencià, i és el lloc on el riu Sènia s’uneix amb la mar, i per això s’entremescla un to verdós de l’aigua provinent del riu amb el blau turquesa de l’aigua del Mediterrani.
Per la part nord es pot accedir en cotxe i per la part sud en bicicleta, i és una zona prou verge de la costa que té una amplada d’uns 10 m i una longitud al voltant dels 500m, i la seva sorra són còdols i graves, és a dir, sorra de gra gros.
Al fons hi ha pecis enfonsats farcits d'àmfores que delaten els naufragis que hi va haver en l'època dels romans.  




Us esperem en 15 dies! Recordeu, tots els dimecres a les 11h del matí a Antena Caro!

dijous, 10 de març de 2011

Avui coneixerem les sípies i la Cala Vidre !

Podeu escoltar el programa aquí.
Avui començarem parlant de fauna marina, en concret de les sípies, a les quals també podem anomenar sèpies. L’espècie que trobem a les nostres aigües és la Sepia officinalis, que en castellà s’anomena sepia común, jibia o choco.

La sèpia és un mol·lusc cefalòpode, al igual que ho són els pops i calamars.  Com bé sabreu els mol·luscs són un dels fílums més abundants a la terra i hi trobem representats els cargols, les cloïsses i altres bivalvs o bé els cefalòpodes, entre d’altres. Els cefalòpodes destaquen per tenir un cap molt prominent del qual surten una sèrie de tentacles que serien els seus peus.

Anem a conèixer una mica més com és la sípia...
Té un cos ovalat, arrodonit per la part de darrera i aixafat per la part del ventre, que pot mesurar fins a 30-40 cm de longitud. El cos s’anomena mantell i al voltant té una mena de cresta o aleta ondulada, que utilitza per a nedar, tot i que també s’ajuda dels tentacles per a propulsar-se.
Una cosa que em fa molta gràcia a mi, és que si ens hi fixem, tenen els ulls en forma de W.

Al voltant de la boca té 8 braços amb fileres de ventoses, i de la boca li surten 2 tentacles més llargs que acaben en una espècie de masses que també tenen ventoses, i li serveixen per a capturar les seves preses.
Com que és un mol·lusc hauria de tenir closca, i en el cas de les sípies es troba a dins el cos, sota el mantell, i és de color blanc. Molt sovint podem veure closques a la sorra de la vora del mar, i les podrem reconèixer perquè tenen forma de taula de surf, són blanques i pesen poc, i la gent les ha utilitzat sovint com a pedra d’afilar els bec d’ocells engabiats.

És molt bonica perquè la seva coloració, que en principi és jaspiada amb taques marrons per la part de dalt i blanca per la part ventral, varia segons el lloc on es trobi i el seu estat anímic gràcies a unes cèl·lules dites cromatòfors. És a dir, que la sípia és capaç de canviar de color per a mimetitzar-se o camuflar-se al medi, i a banda, si per exemple està excitada pot canviar de color per a demostrar-ho.

I on viuen?
La trobem a la Mediterrània, l’Atlàntic i el Mar del Nord,  i generalment enterrada als fons sorrencs o entre algues i herbassars de fanerògames, com la Posidònia que vau conèixer l’altre dia.

I de què s’alimenten?
Veieu com es camufla amb el fons?
Mengen petits mol·luscs, crancs i altres crustacis, peixos petits i altres sípies. Durant el dia viu enterrada a la sorra o camuflada entre plantes i de vespre-nit s’activa i quan passa una presa, la intenta caçar amb els tentacles. Un cop s’endú la presa  a la boca, se la menja amb les seves fortes mandíbules. Si la presa està lluny, la va seguint dissimuladament i quan la té a prop l’agafa fort amb els tentacles, se l’endú a la boca i en mossegar-la li injecta una saliva que paralitza  ala víctima, i se la menja.

Els seus depredadors són dofins, taurons, peixos, foques, morenes, congres o altres sípies, i sols viuen entre 1 i 2,5 anys. Quan se sent atacada pot llançar tinta negra per a defensar-se.

I com es reprodueix?
Quan és primavera, el mascle es posa d’un color tipus zebra i la femella de colors més apagats. El mascle li introdueix a la femella un braç especial per a l’ocasió dit hectocotil que conté l’esperma. Al cap d’unes hores, la femella té uns 500 ous en forma de llimona i de color negre que fixa a les plantes com si fossin raïms. Al cap de 2 mesos, dels ous surten sípies petites completament desenvolupades d’1cm de mida. Durant tot aquest temps, el mascle es queda amb la femella i no l’abandona fins a la mort, ja que ella es mor d’esgotament després de copular.

Que té de curiós a banda dels canvis de color?
Els seus ossos s’utilitzen com a motlle per elaborar peces de joieria perquè és esponjós i fràgil, resisteix les altes temperatures del metall fos i deixa uns relleus molt bonics.

També cal remarcar que al juliol de 2010, a la zona de les Medes, els pescadors i el parc natural han instal·lat ponedores de sípia fetes amb branques de llentiscle i galzeran, per ajudar a la seva conservació. Durant la primera setmana hi havia 18 ponedores i ja van dipositar-hi uns 2000 ous.

Com es pesca?
Antigament es feia amb nanses, anomenades sepieres, que són una mena de gàbies que contenien branques de galzeran o llentiscle per a facilitar que les femelles hi poguessin dipositar els ous abans de ser pescades, i així garantien les generacions futures. Avui en dia això està en desús i el què fan és calar les xarxes a les zones d’alguers de posidònia per a pescar-les.

video
Aquí podeu veure un vídeo gravat per mi, d'una sípia movent-se.

LA PLATJA DE CALA VIDRE
Font:www.subkro.org
Està situada 4 Km al nord del municipi de l’Ametlla de Mar i fa uns 60m de llarg. Destaca perquè a la seva vora esquerra queden vestigis d’un castell del segle XIII, que ha estat restaurat i fou la seu de l’Ordre de Sant jordi d’Alfama durant l’edat mitjana.
És una platja en forma de ferradura de sorra fina i daurada, sovint tocada pel vent i que no està molt massificada, tot i que sovint podeu veure submarinistes entrant a l’aigua per a observar els preciosos herbeis de posidònia de la zona. Els marges són rocosos i podem observar gran varietat de peixos com sargs, salpes, donzelles...degut als alguers de Posidònia.
Per arribar-hi cal entrar des de l’urbanització de les 3 Cales en direcció al castell i aparcar allà al costat.

dilluns, 7 de març de 2011

Aquest dimecres aprendrem coses noves sobre el mar

Aquest dimecres dia 9 de març a les 10h del matí podreu escoltar una nova emissió de Lo Racó del Mar a Antena Caro al 96.0 . Ens escoltareu???

dimarts, 1 de març de 2011

1er Programa: La Posidonia oceanica i la Platja de l'Almadrava

Benvinguts i benvingudes al Racó del Mar, la nova secció de Freqüència Verda on parlarem dels mars i oceans, sobre el coneixement d’aquests, de curiositats i de notícies interessants, tant de terres properes com de terres llunyanes, per tal que el gran blau deixi de ser aquell gran desconegut o una gran piscina el fons de la qual no veiem.


Podeu escoltar-lo a Programa 1.

Avui començarem parlant de flora marina gràcies a una planta anomenada Posidonia oceanica o alga dels vidriers. El nom genèric Posidonia deriva del grec Poseidon, que era el déu del mar, i lo d’oceànica és perquè abans aquesta espècie tenia una distribució més àmplia.

La Posidònia és una fanèrogama, és a dir, una planta superior que presenta tija, fulles, arrels, flors i fruits. Forma part de les angiospermes monocotiledònies que són plantes herbàcies que no tenen pròpiament un tronc llenyós com podrien ser les gramínies o les palmeres.  Per tant, no són algues.

És endèmica de la Mediterrània, és a dir, que només la podem trobar a la Mediterrània.  

És una planta curiosa ja que les tiges són subterrànies en forma d’una estructura que es diuen rizomes, que poden ser horitzontals o verticals i serveixen per a anclar la fulla al substrat, és a dir, al fons marí.  A l’extrem superior de cada rizoma surt un feix de 6 o 7 fulles, i a l’extrem inferior surten les arrels.

Les fulles tenen forma de cinta, amb una mitjana d’1 cm d’ample i llargues fins a 1 o 1,5 m, i tenen l’àpex, que és la punta de la fulla, arrodonida, tot i que sovint el trobem mossegat per peixos o desgastat per l'acció de l'onatge. Quan arriba la tardor perd part d’aquestes fulles, les quals per acció de les corrents marines i l’onatge es van desfent i les fibres soltes acaben formant una mena de pilotes que trobem sovint a la platja.

Font: www.marenostrum.org
Tal i com hem dit, fan flors. Aquestes són de color verdós en forma d’espiga i situades a sobre d’un llarg peduncle, i floreixen a la tardor, tot i que no passa cada tardor i no se sap massa bé com es regula la floració. A la meva primera immersió a l'Ametlla de Mar vaig tenir la sort de veure la flor, i realment no ho diríeu mai!

També fa fruit el qual és una baia de color verd amb forma d’oliva, per això se li diu “oliva de mar” , que flota i això l'ajuda a disseminar-se. Dins té una llavor que allibera en podrir-se.

La Posidònia viu entre pocs i 40 de metres sota la superfície del mar formant herbassars o praderies, els quals es constitueixen al llarg de la costa jugant un rol essencial en la vida de la franja costanera. De fet, produeixen una quantitat considerable de matèria orgànica i d’oxigen. Per a què us en feu una idea, multipliquen de 50 a 100 vegades la superfície colonitzable per les algues i els invertebrats, per tant, el què fan és oferir més superfície per a què es fixin altres organismes marins. A més, constitueixen el lloc de reproducció ideal per a nombroses espècies d’animals marins ja que donen refugi a les larves i els alevins (és a dir, els peixos petits), i creen un sòl ric en matèria orgànica (les mates) d’una espessor de vegades de varis metres.

Aquesta planta arrela preferentment sobre sòls sorrencs i també sobre fangosos o rocosos però sempre amb presència de matèria orgànica. Els seus rizomes fixen la sorra i per això tenen un paper important en la formació i creixement de les platge per a evitar-ne l'erosió. I donat que no suporta els canvis sobtats de la salinitat ni la contaminació, la presència de praderies de posidònia és sinònim de bona qualitat de l'aigua. 

Caulerpa taxifolia (Font:Observatorie Marin)
Actualment totes les praderies estan en procés de regressió degut a diferents fenòmens bàsicament antròpics: la contaminació, el vessament de tot tipus de productes i substàncies (aigües residuals, fertilitzants, escombraries, ...), la pesca d'arrossegament, el dragat dels fons, l'ancoratge de vaixells esportius o la proliferació de l'alga Caulerpa taxifolia (d'origen tropical).

És de vital importància mantenir els herbassar de Posidònia perquè constitueixen la comunitat clímax de la Mediterrània, és a dir, representen el nivell màxim de desenvolupament i complexitat que un ecosistema pot assolir. Evidentment està protegit per l'annex I de la Directiva Hàbitat (Dir. nº92/42/CEE) com a "hàbitat prioritari".

Quin paper desenvolupa a l'ecosistema?
- Allibera fins a 20 litres d'oxigen per dia i m2 de praderia gràcies a les seves fulles.
- Produeix i exporta biomassa.
- Dóna refugi a altres organismes.
- Ajuda a evitar l'erosió de les platges. Penseu que si es perd 1 metre lineal de praderia, pot causar la desparació de diversos metres de platja per l'erosió!.


Té algun ús?
- Aïllant en la construcció de sostres.
- Llit o aliment per als ramats.
- Embolcall d'objectes fràgils, sobretot vidre transportat pels vidriers.
- Tractament de les inflamacions i irritacions.
- Possibilitat d'usar-la en la producció de biogàs.
- Embellir l'ecosistema marí.


Quines coses curioses té?
- La Unesco ha declarat unes praderies de Posidònia situades entre Eivissa i Formentera com a Patrimoni de la Humanitat al 1999.
- Al 2006 a la zona situada entre Es Freus (Formentera) i Ses Salines (Eivissa) es va localitzar una plant de vora els 8km de llarg i a la que s'atribuïa una edat de 100.000 anys. Podria ser un dels organismes vius més grans i antics del món.



I  cada setmana coneixerem un lloc nou de les nostres costes...


PLATJA DE L'ALMADRAVA

Situada al municipi de Vandellós-Hospitalet de l'Infant, és la platja que queda al sud de la nuclear de Vandellós, just a recer d'aquesta. Malgrat la proximitat a la nuclear gaudeix d'una bona qualitat d'aigües per al bany.


Font: www.mma.es
Rep el nom perquè és on se situava un art de pesca anomenat almadrava, consistent en una mena de laberint de xarxes situades a la costa que aprofitaven la migració dels peixos grans com les tonyines, que anaven de l'Atlàntic al Mediterrani i de tornada. Com funcionava? Doncs es col·locaven dos vaixells a certa distància entre els quals es calava una xarxa prou soma on entraven les tonyines. Un cop dins la xarxa es mantenen vius i els pescadors experts seleccionen els exemplars que els interessen, per tant és un art de pesca selectiu

Si busqueu una platja tranquil·la sense aglomeracions, aquesta és la vostra!