dimarts, 31 de gener de 2012

Avui bussejarem sota el gel per a descobrir coses noves

Al programa d'avui dimarts 24 de gener de 2012 parlarem de notícies properes i no tant properes. Podeu escoltar el programa d'avui aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

- Diverses tones d’arengades apareixen mortes a una platja noruega. Els habitants de la ciutat de Kvaenes, a Noruega, van trobar prop de 20 tones d’arengades mortes a la seva platja el primer dia de l’any. Lo més curiós és que mentre el poble decidia què fer amb elles, una marea va tornar a endur-se-les totes. No és la primera vegada que passa això en aquest poble, ni tampoc a altres llocs. Es creu que el motiu podria ser que els peixos quedessin atrapats en una massa d’aigua amb poc oxigen i que haguessin mort, o bé que un grup de depredadors els haguessin arraconat fins a una corrent d’on no van poder sortir. També hi ha la possibilitat de que fos degut a una forta tempesta mar endins que els hagués dut fins allà, i hagués provocat la forta marea que se’ls va endur.
- Una erupció volcànica forma una nova illa al Mar Roig. El mes de desembre va aparèixer al Mar Roig una nova illa a l’arxipèlag de les Zubair, que pertany al Iemen. Donat que a la zona es troben les plaques tectòniques africana i àrab,l’activitat volcànica de la zona ha format una illa d’uns 600 metres de longitud. L’erupció començà el 19 de desembre de 2010 quan uns pescadors van veure el magma sortir i el 23 de desembre es va poder observar per satèl·lit tant l’illa com el fum del volcà. Ara cal veure si és una illa efímera o perdurarà en el temps.

- Científics balears creen el primer Atles de Biodiversitat Marina del Mar Balear. Els investigadors del Centre Oceanogràfic de Balears han recollit dades d’espècies marines recollides durant 40 anys, les quals han permès crear el primer atles de biodiversitat marina del mar Balear. Aquest atles té com a objectiu conèixer la biodiversitat dels fons balears per a poder-ne avaluar amb facilitat el se estat, i poder aplicar millor mesures de gestió així com regular usos i impactes. És un visor que dóna informació de 1657 espècies marines des del món microscòpic a espècies més conegudes. Es pot consultar a la web: http://www.ba.ieo.es/bioatlasmarino/

- El vaixell de Greenpace Rainbow Warrior III visita Barcelona al desembre. Durant una setmana del mes de desembre, vam tenir a Barcelona el nou vaixell de Greenpeace Rainbow Warrior III, que estava en ruta de proves. L’entitat ecologista ha construït aquest vaixell gràcies a les aportacions econòmiques de socis i col·laboradors, i ho ha fet per a què malgrat ser un vaixell de gran eslora, fos tot lo sostenible possible. A Barcelona l’objectiu de Greenpeace era donar-se a conèixer i presentar el seu nou vaixell que en breu partirà rumb a Estats Units per iniciar una nova campanya ecologista.

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui al tema monogràfic no parlarem d’espècies sinó d’un altre aspecte relacionat amb el mar que és el busseig, i més concretament parlarem d’un tipus de busseig extrem, el busseig sota el gel.

Font: http://www.diaridegirona.cat
El busseig sota el gel és una modalitat de submarinisme extrem que es practica en un ambient hostil, cosa que fa que calgui un coneixement tècnic molt específic juntament amb una forma física adequada.
A priori ens ve al cap que és practicat només a latituds elevades, és a dir, a les zones polars. Però no sols es pot fer allà, també es pot practicar en altura, en zones de més de 3000 m d’altura.

La primera persona que bussejà sota el gel fou l’alemany Willy Heinrich a l’Antàrtida, el  16 d’abril de 1902. Heinrich era el segon fuster de l’expedició alemanya al pol sud que tenia lloc des de 1901 a 1902 a bord del vaixell Gaus. Aquest fuster venia de l’armada alemanya on havia après a bussejar, i es féu famós a l’expedició perquè va inventar una bicicleta per poder anar per sobre el gel, que va servir per a l’entreteniment dels seus companys.
Després de la seva primera immersió va escriure diverses notes al seu quadern, on es pot llegir que no va ser la única immersió que va fer aquell any. Les seves immersions eren per a reparar el vaixell, així com pr a treballs de mesura i càlcul, però cap amb finalitats científiques. La única cosa més científica que aportava era la descripció de la visibilitat i la visió del gel des del fons.

El busseig sota el gel es pot practicar a les zones polars, a zones d’altes latituds de l’hemisferi nord (com els Mars Bàltic, Caspi i d’Okhotsk) així com a llacs d’altitud.  Però les condicions en un ambient o un altre són molt diferents, ja que al mar l’aigua està calmada perquè la capa de gel fa que no li afecti el ven, i per tant hi ha bona visibilitat, en canvi, als llacs l’aigua està tèrbola i la llum és molt tènue, a banda de què hi ha poca vida animal i vegetal. El més perillós de bussejar sota el gel és que no es pot sortir de l’aigua en cas d’emergència per qualsevol lloc, i és fàcil que ens desorientem o perdem. Llavors si hi ha tants riscos, perquè hi busseja la gent? Doncs és fàcil, tant per l’aventura en sí com en el cas del mar, perquè hi ha una gran vida animal sota el gel.

Us preguntareu quin equip s’utilitza oi? Per començar porten un neoprè sec, que és un neoprè sota del qual es pot portar roba tèrmica perquè és totalment estanc. Per a dur-lo cal un entrenament previ.
També cal una ampolla d’aire amb una griferia i reguladors especials, ja que hi ha risc de que es formi gel dins els conductes. En quant a la resta d’equipament cal obviament guants robusts però que ens permetin tenir sensibilitat, un barret per al gel, focus i un cap guia per a retornar al punt d’entrada al gel.

Sempre que es busseja sota el gel hi ha d’haver mínim 4 persones, 2 que bussejen i 2 que vigilen (un d’ells equipat per si ha d’entrar per emergència), i tots ells molt ben preparats físicament, amb experiència en el busseig, i amb capacitat de controlar l’estrés i ser disciplinat.

Font: http://www.vallnord.com
I la immersió com comença? Primer de tot es fa un forat al gel triangular o quadrat per a què hi entrin 2 persones. La capa de gel ha de ser mínim de 20 cm d’espessor. S’hi introdueix el cap guia anellat per un extrem per a fixar-lo a l’exterior. Amb uns arnesos s’uneix als dos bussejadors al cap i a bussejar! Penseu que degut a les baixes temperatures que hi podem trobar a l’aigua, no es pot estar més de 15-20’ d’immersió, que és el temps que necessita el fred per endinsar-se en el nostre cos provacant la pèrdua de calor corporal, i en acabar cal protegir-se molt bé del fred per no agafar una hipotèrmia.

Té riscos? És clar que sí. El primer de tots el fred, ja que la pèrdua de calor fa augmentar el ritme cardíac i el consum d’aire, per tant, augmenta també la fatiga i l’estrés. A banda, les baixes temperaturas poden fer gel al regulador. En tercer lloc, tenim un sostre real que pot crear angoixa, por, desorientación…

A Espanya on es pot practicar? Al mar no, però sí als ibons de les estacions d’esquí amb un permís previ, al Balneari de Panticosa a Osca o al Santuari de Núria.


SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem d’un personatge conegut per molta gent, el sr. Jacques-Yves Cousteau.

Font: http://www.medioambiente.net
Va néixer al 1910 a Saint André de Cubzac a França i morí a París al 1997. Se’l coneixia com el Comandant Cousteau o Le Pacha, i fou oficial de la marina francesa, oceanògraf i cineasta, així com el comandant del vaixell Calypso.

Fill de bona família va descobrir el mar prop de Marsella on es va instal·lar la seva família. Amb 20 anys va entrar a l’escola naval de Brest on es va converir en oficial astiller. Ja a la marina francesa va poder fer les seves primeres immersions i les seves primeres proves d’invents. Al 1936 va assajar unes ulleres submarines que podrien ser precursores de les actuals màscares de busseig.


Un dels seus invents, creat juntament amb Emile Gagnan, fou el famós “Aqua-Lung” o pulmó aquàtic, que era un dispositiu que permetia respirar sota l’aigua sense necessitar un tub d’aire a la superfície. Avui en dia s’utilitza a tot el món.

El 1948 es va comprar el vaixell Calypso, un antic dragamines, que transformà en meitat laboratori i meitat iot. Amb aquest vaixell va navegar per tot el món amb la seva tripulació, i es va convertir en una referència pels investigadors marins. Així va ser com va començar la seva carrera investigadora desenvolupant un sistema de propulsió a vela, botant dos submergibles monoplaces i altres experiments relacionats amb les tècniques de busseig.  Famós arreu del món per les seves filmacions per a televisió com “el món submarí de Jacques Cousteau”, les seves pel·lícules (que van rebre fins i tot preis Òscar) i els seus llibres.

Font: http://www.hola.com/biografias
També fou un dels fundadors del Grup d’Estudis i de Recerques Submarines (GERS) a Toulon, i el 1950 nomenat president de les Capmanyes Oceanogràfiques Franceses .Va realitzar també excavacions arqueològiques submarines a la mar Mediterrània. El 1957 el van fer director de Museu Oceanogràfic de Mònaco i fou un dels pocs estrangers admesos a l’Acadèmia de les Ciències dels Estats Units.
També era un conservacionista i activista. Per exemple, al 1960 va organitzar una campanya de premsa en contra d’un projecte de submergir un nombre important de deixalles radioactives franceses a la mar Mediterrània.
El 1974 va crear la Societat Cousteau als Estats Units, dedicada a la protecció i el millorament de la qualitat de vida per a les generacions actuals i futures. A l'actualitat compta amb més de 100.000 membres. El 1977 va rebre, amb Peter Scott, el premi de les Nacions Unides per la protecció al medi ambient. El 1985 va rebre la Medalla de la Llibertat Presidencial, otorgada pel president dels Estats Units Ronald Reagan.

El 28 de juny de1979 en una expedició del Calypso a Portugal el seu segon fill, Philippe, amb el qual havia coproduït tots els seus films des de 1969, va morir en un accident d'hidroavió. Va convidar llavors el seu fill gran, Jean-Michel Cousteau, a col·laborar en les seves expedicions, i va morir el 1977 a Paris per un atac de cor.

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de Pixavaques

Font: http://www.trivago.es
Situada al nord del nucli urbà de l’Ametlla de Mar, al seu entorn semiurbà. És una platja de sorra de gra fi i gruixut, mesclada amb algunes pedres. Té uns 70 m de longitud i una amplada d’uns 40 m i els laterals de la cala són rocosos, tot i que  un dels laterals és roca col·locada artificialment per a fer una terrassa al final del passeig marítim. 

Ja dins de l’aigua la profunditat de la cala és molt petita i mar endins pot arribar als 10 m. És un bon lloc per a practicar el submarinisme ja que hi trobem praderies de Posidònia, i les roques tenen cavitats interessants d’explorar. Els bussejadors hi solen trobar pops, nacres (és un bivalv gros) i fins i tot algun mero.

S’hi accedeix per unes escales o per dues rampes des del Passeig Marítim, i disposa de tots els serveis típics (Creu Roja, bar, dutxes, wc...) A més cal remarcar que és una de les cales que rep bandera blava des de fa uns anys entre ells els dos últims 2010 i 2011.


BIBLIOGRAFIA on trobareu alguns dels llocs consultats

Notícies:


La finestra:


La lupa:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada