 |
| Eli al plató d'Antena Caro |
Esperem els vostres comentaris, suggeriments, inquietuds i idees!
SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES
Aquestes últimes setmanes el mar ha estat notícia per diferents aspectes.
 |
| Font: www.ara.cat |
Aquest dimarts les autoritats van prohibir l’accés a les platges de la costa sud de l’illa ja que es va detectar l’acumulació de gasos que podrien ser tòxics per a la població. Fins ara el volcà ha provocat constants tremolors a la illa així com mortalitat de peixos per manca d’oxigen. Des de que va començar el fenòmen, El Hierro ha patit més de 11.000 tremolors; la majoria han passat desapercebuts per la població.
- El Grup Balfegó i l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ja tenen pràcticament enllestit l’anomenat projecte Tuna Tour, un circuit turístic i cultural al voltant de la tonyina roja. Una de les activitats que inclou és una visita a les granges que Balfegó té a la costa de l’Ametlla, donar-los-hi menjar i, fins i tot, pels més atrevits, poder donar-se un bany entre tonyines. Per fer-ho possible, el Grup Balfegó invertirà prop d’1 milió d’euros en la fabricació d’un catamarà turístic, amb capacitat per a 60 persones, que traslladarà els visitants a les granges. Un dels responsables del grup, Pere Balfegó, ens explica en què consistirà aquesta activitat turística. Tot seguit de la visita, per torns, es podrà dur a terme l’activitat d’snorkel. Les visites a les granges de tonyina podrien començar a partir del mes de maig. L’objectiu és que el catamarà turístic estigui a punt entre els mesos de maig i juny. L’activitat es faria fins l’octubre, abans que les aigües es refredin massa.
La setmana que ve més notícies!
SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR
Aprofitant la notícia del Tuna Tour he pensat que seria interessant parlar-vos de la tonyina roja, per a què conegueu una mica millor aquest peix que es pesca a una població molt propera a nosaltres, l’Ametlla de Mar.
 |
| Font: NOAA |
La tonyina roja, Thunnus thynnus en nom científic, és un peix pelàgic, és a dir, que passa la seva vida nedant, i recorre grans distàncies durant les seves migracions podent fer entre 15 i 50 Km diaris. El seu cos és de color blavós o a vegades quasi negre, i té la panxa blanca. Pot arribar a mesurar entre 2 i 3 m de longitud, i pesar fins als 700 Kg, i viure més de 20 anys.
La tonyina és una espècie que forma bancs per grandàries, i s’alimenta de petits grups de peixos com les anxoves o bé calamars, entre d’altres espècies. Com que és una espècie oceànica es passa la vida nedant a alta mar, però estacionalment s’apropa a la costa.
Una de les dues poblacions mundials es troba en el mar Mediterrani des de finals de maig fins a finals de juny. Després d'aquest període, molts dels adults tornen a l'Atlàntic a la recerca d'aliment. No obstant això, al Mediterrani es creu que alguns adults són residents en àrees com Líbia, Còrsega o la conca oriental.
Si ens fixem en el seu cos, la seva cua, té forma de quilla (com la dels vaixells) per a facilitar la seva navegació. De fet neda al què anomenaríem “velocitat de creuer” ja que la seva velocitat sol ser entre 3 i 7 Km/hora pero pot arribar a assolir els 70 Km/h.
Una altra cosa molt curiosa és que pot elevar la seva temperatura corporal per sobre de la temperatura de l’aigua del mar amb la seva activitat muscular per a poder viure en aigües més fredes i sobreviure en més ambients.
És molt preuat per la seva carn (rosada o roja) ja que forma part del llistat de peix blau, és a dir, peixos amb alt contingut en olis omega3. Aquests àcids grassos redueixen el nivell de triglicèrids a la sang (el famós colesterol), i disminueixen els riscs de problemes cardiovasculars.
Però no tot són beneficis, ja que com és un peix que es troba a la part superior de la cadena tròfica (imagineu-vos una piràmide dels peixos i els trobaríem a dalt de tot, que vol dir que s’alimenten dels que tenen per sota i tenen pocs depredadors). El problema aés que acumulen mercuri en forma de metilmercuri, que és altament tòxic i l’adquireixen a través de l’aigua on neden i dels peixos més petits que es mengen. Per tant, com més vells siguin els peixos més mercuri acumulat tindran. Això ha fet que des del mes de juliol d’aquest any l’Agència Espanyola de Seguretat alimentària recomana a embarassades i infants petits no menjar-ne.
Abans d’acabar és important parlar de la problemàtica situació d’aquesta espècie a nivell mundial. Actualment la tonyina es pesca a l’Atlàntic nord i al Mediterrani amb xarxes d’encerclament de nit, que consisteix en detectar el banc de peixos amb un sònar, situar una barca petita amb un focus a l’aigua per atraure els peixos, i des d’una barca grossa s’encercla al peix i es tanca la xarxa des de sota per atrapar-lo. En l’antiguitat això es feia amb almadrava, art de pesca que dóna nom a moltes platges de les nostres costes, i que era una mena de laberint que estava a l’aigua durant uns mesos i que interceptava les tonyines en la seva migració.
Els ecologistes i científics creuen que hi ha milers de tones de tonyines capturades que mai han estat declarades. De fet després de me´s de 300 anys d’explotació d’aquesta espècie, actualment es troba al límit de la seva extinció comercial degut a l’excés de captures, en bona part il·legals. Segons els científics la població de reproductors ha disminuït en més d’un 85%.
L’alternativa que s’oferia és l’engreix, el qual consisteix a pescar tonyines vives a alta mar, dur-les a gàbies flotants que són remolcades lentament fins al lloc de cultiu i engreixar-les durant 6 o 7 mesos amb peix fresc.
.
SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA
La propera setmana iniciarem aquesta secció parlant del famós científic Ramon Margalef, biòleg català i precursor de l’oceanografia al nostre país. És considerat un dels científics més importants de Catalunya de tots els temps i un dels pilars de l'ecologia del segle XX a nivell mundial.
SECCIÓ 4. LA LUPA
Situada entre l’Hospitalet de l’Infant i Vandellós, fora del nucli urbà. Es pot accedir en tren fins a l’Hospitalet i caminar, o bé en cotxe des del càmping Templo del Sol.
És una platja llarga d’uns 1600 metres, de sorra fina, que forma part d’un espai d’interès natural anomenat Paisatge de Rojala-Platja del Torn. L’espai comprèn un tram de costa mesclat amb zones de dunes i formes arbustives seques, on destaquen les màquies i les pinedes. A la platja també hi desemboca un torrent generalment sec, rodejat de tamarius i pins. Si parlem de la part més marina, també hi trobem alguers de Posidònia.
Per als amants de les comoditats, cal saber que està equipada amb dutxes, papereres i el típic xiringuito de platja a l’estiu. A l’estiu és una platja força freqüentada, i d’alt renom en el món naturista.
Us esperem tots els dimarts a les 13:30h a Antena Caro!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada