Avui parlarem de notícies properes i no tan properes, així com d’un tema d’actualitat, els volcans submarins. Podeu escoltar el programa al 96.0 d'Antena Caro tots els dimarts a les 13:30h o escoltar-ho online al link: aquí
SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES
- Al municipi ebrenc de l'Ampolla, veïns i ecologistes presenten més de 400 al·legacions en contra de l'ampliació del port esportiu.
L'Associació de Veïnes i Veïns de l'Ampolla i Ecologistes en Acció han presentat aquest dilluns més de 400 al·legacions contra el Pla Especial del Port de l'Ampolla, aprovat per l'Ajuntament, que preveu ampliar les instal·lacions esportives en l'espai que ocupen dues platges urbanes. El pla ressuscita el projecte aturat el passat 2006 i planteja incrementar en 270 els actuals 432 amarradors del port esportiu. Veïns i ecologistes critiquen, a més de la inversió prevista de 15 milions d'euros en l'actual context de crisi, l'impacte que tindrà sobre la façana marítima urbana. Per la seva banda, l'alcalde, Francesc Arasa (CiU), defensa el projecte per enfortir el sector turístic. (Font: TvOn)
- Científics experts en pesqueries, alerten que el lluç de Namíbia està disminuint de forma molt acusada degut a la sobrepesca. A Namíbia, 7 de cada 10 lluços pescats són per vaixells espanyols, principalment gallecs. Segons un informe fet al 2010 per l’Institut Científic Oficial Namibi, el lluç que hi ha actualment representa tan sols un 13% del què hi havia als anys 60. Això és un clar exemple de la sobrepesca a nivell mundial.
- El Cachucho, una montanya submarina de més de 4km d’altura situada a les costes asturianes al Mar Cantàbric, acaba de ser declarada Àrea Marina Protegida. Aquesta notícia facilitarà la protecció de la riquesa d’espècies que hi habiten i dels seus hàbitats, cosa que ajudarà a mantenir la riquesa pesquera de la zona.
SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR
Font: http://crisroses.wordpress.com |
Hem portat a la doctora Blanch per a parlar de volcans, i més concretament de volcans submarins. Com tots sabeu, un volcà és una estructura geològica, normalment en forma de con, pel qual emergeix lava i gasos de l’interior del planeta, que és el què anomenem erupcions. Tots tenim molt clara la imatge d’un volcà típic però...escolteu l'entrevista aquí!
SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA
Avui parlarem del famós científic Ramon Margalef, biòleg català, pioner en la introducció d’estudis d’ecologia marina a Espanya i precursor de l’oceanografia al nostre país. És considerat un dels científics més importants de Catalunya de tots els temps i un dels pilars de l'ecologia del segle XX a nivell mundial
Font: http://www.madrimasd.org/blogs |
Fou membre d’honor de vàries societats i acadèmies entre elles la de les Ciències de Barcelona o l’Institut d’Investigacions Pesqueres (actual Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona), i fins i tot membre e comissions i òrgans científics en el marc de les Nacions Unides. Durant la seva trajectòria científica va rebre molts premis i va publicar moltes obres científiques importants i de gran vigència actualment. Va publicar més de quatre-cents articles sobre biologia marina, limnologia i ecologia general. Entre els seus treballs, destaquen l'aplicació de la Teoria de la Informació als estudis ecològics, i la creació de models matemàtics per a l'estudi de les poblacions
Cal dir que era un professor universitari que captivava i entusiasmava als seus estudiants, especialment als més motivats. De fet, els qui l’han tingut de professor dieun que era atípic, o els hi semblava. Tot i seguir un programa ben detallat, passava d’un tema a un altre, i utilitzava la pissarra d’una forma que posava nerviosos als estudiants que no podien quasi prendre notes. Es veu que Margalef sovint explicava alguna cosa interessant, escrivia alguna cosa a la pissarra però amblletra petita i l’altura del seu pit, de manera que ningú podia veure res, i malgrat girar-se cap als estudiants ho seguia tapant i quan ho volien escriure, ja ho havia esborrat! Diuen que era desesperant però que els animava a documentar-se.
SECCIÓ 4: LA LUPA
Situada a un 1km del centre d’Alcanar, a tocar del moll de la cimentera. És una platja de sorra que fa mig kilòmetre de longitud i una amplada d’uns 6m. Al fons es veu el perfil dels baixos turons de la la fi de la Serra del Montsià.
El nom de la platja es creu que prové dels martinets, antics instruments de la farga catalana que servien per fractura la mena de ferro abans d’introduir-la al forn, i per a forjar o moldejar el metall obtingut a la sortida d’aquest.
BIBLIOGRAFIA
Volcans submarins:
Ramon Margalef:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada