diumenge, 12 de maig de 2013

Investigació marina al Delta de l'Ebre amb el científic Jaume Piera de l'ICM



Avui entrevistem a Jaume Piera, investigador de l'Institut de Ciències del Mar que ha focalitzat les seves investigacions en un lloc especial per a ell, el Delta de l'Ebre. Ens podeu escoltar al següent enllaç: http://antenacaro.cat/seccions/audios_mp3/lo_raco_del_mar_2X27_07-05-13%20_jaume_piera.mp3

1)                  RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem amb en Jaume Piera, Científic Titular de la Unitat de Tecnologia Marina al Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA, CSIC) on ocupa el càrrec de Vicedirector des de l'any 2007.
Des de 2001 fins l'any 2004 va ser professor lector al departament de Teoria del Senyal i Comunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva recerca està orientada als mètodes d'observació oceanogràfica amb tecnologies no convencionals. En els darrers anys ha centrat la seva recerca d'aquests nous sistemes d'observació a la badia dels Alfacs (“un mar en petitet”). Actualment hi ha tres projectes en curs on les mesures es fan dins la badia, dels quals en parlarem avui.

Bon dia,
-         Primer de tot explica’ns com va començar la teva relació amb el mar? Quin va ser el teu primer contacte o record al mar?
-         La teva formació és tant en enginyeria però també en biologia, ha estat clau en la teva trajectòria professional aquesta mescla?
-         Què et va dur a treballar al CMIMA? Com hi vas arribar?
-         Actualment la teva recerca està centrada en mètodes d’observació oceanogràfica amb tecnologies no convencionals. Explica’ns en què consisteix i posa’ns alguns exemples de mètodes i per a què servirien?
-         Com aquestes metodologies poden ajudar a la ciutadania?
-         La teva recerca els darrers anys s’ha conduït cap a les Terres de l’Ebre, ja que estàs cercant nous sistemes d’observació a la Badia dels Alfacs. Perquè els Alfacs?
-         Un dels teus projectes que feu aquí als Alfacs en col·laboració amb la UPC és el projecte nacional Mestral. Quin és el seu objectiu?
-         Un ocellet ens ha dit que utilitzeu uns aparells una mica singulars (parlar dels uav’s).
-         A més més, també esteu duent a terme un projecte internacional, el Phyoscope, relacionat amb el fitoplàncton.  Aquest en què consisteix?
-         És un projecte en solitari o col·laboreu amb altres institucions? Quin interès tenen elles en la badia dels Alfacs?
-         Per últim, el tercer projecte aquí a les nostres terres és el Citclops, del qual en vam parlar la setmana passada. Quin paper hi jugueu vosaltres? (parlar dels instruments low cost que feu)
-         Tots aquests tres projectes amb base de prendre mesures als Alfacs, com podem contribuir o ajudar a la societat ebrenca o al medi natural de les Terres de l’Ebre?
-         Teniu previst baixar en breu a fer aquestes campanyes de mostreig? En què consistiria un dia normal vostre de campanya?
-         Ja per acabar, si els nostres oients volen seguir els vostres projectes, on poden veure-ho?


MESTRAL (Projecte nacional en col·laboració amb la UPC)- Modelling and advanced observational tEchnologies to link tranSport processes, opTically-active constituents, and wateR light-field vAriability in a coastaL ecosystem L'objectiu principal del projecte MESTRAL és el d'investigar la presència de processos de transport a petita escala a la Badia dels Alfacs i de com influeixen en la distribució espacial dels constituents òpticament actius (sediments, fitoplàncton i matèria orgànica dissolta). Se centra en la Badia dels Alfacs, ja que aquest estudi proporcionaria una millor comprensió de la influència del forçament i dels patrons principals de circulació sobre el funcionament d'un ecosistema costaner que sosté un conjunt d'activitats clau en aquesta regió. Aquest estudi es basa en dues fonts d'informació: Un conjunt de dades de camp obtingudes mitjançant sistemes d'observació d'alta resolució (en espai i temps), i un conjunt de models numèrics. El sistema d'observació proposat inclou instrumentació convencional així com sistemes avançats com ara vehicles autònoms submarins (AUVs) o pilotats remotament (UAVs), i perfiladors de molt alta resolució. Els models numèrics representen l'estat de l'art dels models de circulació general i estuarins (ROMS i SI3D), dels quals ja s'han implementat a la Badia dels Alfacs. Aquests models s'acoblessin amb models òptics (Transferència radiativa) i biogeoquímics. Els models numèrics es calibraran amb l'ajuda de dades històriques i amb les dades obtingudes en les campanyes proposades.


PHYOSCOPE (Projecte internacional en col·laboració amb l'Alfred Wegener Institute -AWI- i subvencionat per la fundació Total). L'objectiu general del projecte PHYTOSCOPE és demostrar la utilitat de l'obtenció de dades oceanogràfiques en alta resolució en 3 grans àmbits (espacial, temporal i taxonòmic) per a una millor discriminació de la composició de les comunitats de fitoplàncton així com la caracterització de la seva dinàmica, en relació tant als processos de petita com de gran escala. Per assolir aquest objectiu, en el projecte es desenvoluparan diferents metodologies d'anàlisi basades en tecnologies avançades d'observació, abordant dos àmbits d'aplicació diferent segons les escales d'observació que es plantegen. Es dedicarà un primer enfocament a escala global per establir regions biogeoquímiques basant-se en dades de satèl·lits hiperespectrals (col·laboració AWI). En aquestes regions s'intentarà determinar les distribucions dels grups principals de fitoplàncton. En una segona aproximació, a escala local (als Alfacs), es desenvoluparan mètodes per establir la variabilitat espai-temporal a petita escala de les comunitats fitoplàncton. En particular, s'estudiarà aquesta variabilitat en àrees on l'ocurrència de floracions de fitoplàncton tòxic té un impacte ambiental i socioeconòmic crític.

CITCLOPS. Projecte europeu ja comentat la setmana passada.


 

Cap comentari:

Publica un comentari