diumenge, 13 de maig del 2012

Voleu saber que són aquelles coses gelatinoses que es troben a les platges? Són sàlpids!


Avui parlarem de diverses notícies en positiu, excepte una nova fuga procedent de la central nuclear de Fukushima. A la secció de la finestra us explicarem què són els sàlpis, o més coneguts com salpes, uns bitxets que últimament han fet algunes aparicions en massa a les costes catalanes. A Retrats entrevistarem a Pau Comí, rapitenc i propietari d'una empresa que confecciona i repara xarxes de pesca des de fa dues generacions, i a la Lupa anirem a conèixer la platja d'Aiguassera a Sant Carles de la Ràpita. Podeu escoltar-lo clicant aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-         Investigadors de l’IMEDEA de Balears i l’ICM de Barcelona participen en un projecte europeu per controlar i respondre a accidents marítims al Mediterrani. El projecte s’anomena TOSCA, es realitzarà gràcies a la  col·laboració entre diversos centres d’investigació europeus, i servirà per a millorar l’eficàcia, rapidesa i qualitat en prendre decisions quan hi ha accidents de vessaments de cru o altres operacions de rescat al Mediterrani. Els investigadors estan desenvolupant una sèrie de mecanismes de predicció com és un sistema de boies de deriva superficials i models oceanogràfics per a fer un seguiment dels vessaments més acurat. D’aquesta manera, el projecte servirà per a millorar en la conservació i preservació del medi ambient, així com en les tasques de recerca i salvament marítim, beneficiant a tota la ciutadania en general.

-         La pesca sostenible podria crear més de 82.000 llocs de treball a la Unió Europea. Segons la Comissió Europea els caladors europeus pateixen problemes de sobrepesca en la seva majoria, i això vol dir que cada cop hi ha menys oportunitats de captura. Un  estudi al respecte fet per la New Economics Foundation (NEF), que ha realitzat un informe sobre 43 pesqueries, indica que si es poguessin recuperar els caladors, podrien rendir el doble i s’estalviarien diners en subvencions per ajudar a un sector en crisi quasi permanent.
La recuperació dels caladors permetria segons la NEF la creació d’uns 32.000 llocs de treball directes i 68.000 en la indústria del processat i la conserva...Això fa replantejar la futura reforma de la política pesquera comuna i genera nous debats.

-         Una nova fuga de material radioactiu procedent de la central nuclear de Fukushima-1 arriba al mar. A principis d’abril es va detectar una nova fuga radioactiva amb alts nivells d’estronci arribant al mar procedent de la nuclear Fukushima-1, segons la televisió pública japonesa. Per sort, els treballadors van detectar la fuga, i una hora més tard havien tancat les vàlvules, però es creu que ja s’havien vessat unes 12 tones d’aigua radioactiva i que gran part havia arribat al mar. Una desgràcia més un any després del drama de la nuclear japonesa

-         L’exposició “Tu i el Mar”  informarà a Bilbao sobre els potencials llocs de treball en el medi marí. Una empresa de comunicació marina basca, Bajo El Agua Factory, ha creat juntament amb el Museu Marítim de Bilbao, una exposició itinerant per a parlar dels futurs nínxols de treball que es poden donar entorn al mar amb l’objectiu de donar idees per a sortir de la crisi. En aquesta exposició es parlarà de la indústria alimentària i biofarmacèutica, de les pesqueries, l’aqüicultura, la investigació, el sector energètic, el sector turístic o el busseig professional entre d’altres opcions de futur marines.
La capital basca acollirà l’exposició fins al 10 de juny, i a banda porta associats una sèrie de tallers i conferències, així com un espai d’assessorament sobre beques i ofertes laborals. Podeu veure-ho aquí: http://www.tuyelmar.com/

-         Boten el vaixell oceanogràfic més avançat del món en astillers espanyols. El vaixell s’anomena Discovery, i ha estat construït als astillers gallecs Freire sota encàrrec de l’Institut Britànic d’Investigació Medioambiental, el NERC. El vaixell té quasi 100 metres d’eslora i una capacitat per a 52 persones- 28 d’elles científiques- i es va començar a construir al 2010. Aquest vaixell, el Discovery, és una referència mundial en quant a avenços tecnològics es refereix i està dotat de 6 laboratoris diferents, per tal de ser una gran plataforma flotant per investigar els problemes medioambientals que afecten els nostres oceans.

-         Oceana presenta un mapa interactiu d’hàbitats i espècies marines amenaçades. Oceana, la major entitat internacional centrada només en la conservació dels oceans, ha presentat un mapa interactiu amb més de 500 localitzacions d’espècies amenaçades i de 3 dels hàbitats marins més importants d’Europa com són els esculls, el coral·lígen i els camps de rodòlits. Aquesta iniciativa és part de l’Inventari Espanyol d’Hàbitats i Espècies Marins del govern espanyol i s’ha realitzat gràcies a un robot submarí.
Arrel de les troballes, l’organització ha sol·licitat la protecció immediata de 5 zones especials com 3 muntanyes submergides al canal de Mallorca, els voltants del Parc Nacional de Cabrera, una àrea marina enfront Doñana, la muntanya submergida Seco de Palos a Múrcia i la Seco de los Olivos a Almeria.


SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui aprofundirem en els sàlpids, uns petits organismes marins que floten en les nostres aigües formant part del plàncton mediterrani. Són organismes tunicats, és a dir, que tenen una túnica o capa cobertora gelatinosa.

Font: Viquipèdia
Com són? Són organismes transparents d’entre 1 i 10 cm, amb forma cilíndrica o de prisma, que tenen dos obertures o forats oposats i trobem flotant en l’aigua. De fet, semblen una bossa gelatinosa quan els veus, i es desplacen per contraccions, bombejant aigua a través del seu cos. Ah i encara que s’assemblin a les meduses, no ho són pas.

A simple vista semblen molt simples, però tenen boca, cor, brànquies i una espècie de placenta i tot. De fet, són ancestres propers dels peixos i els vertebrats.

I com es reprodueixen? No tenen larves, i per a reproduir-se ho fa en dues fases vitals que s’alternen fent una generació solitària i una generació colonial. El progenitor pot produir un ou al seu ovari que es transforma en un oozoide, és a dir, un individu asexual. Aquest individu asexual es divideix per gemmació, és a dir, que sobre la mare es produeix un bony dit gemma, que es va estrangulant poc a poc fins a separar-se de la mare fent un nou fill sexuat. El fill sexuat és hermafrodita, és a dir, té els dos sexes al mateix temps, i el què fan és que primer maduren com a femelles i en ser més vells es fan mascles, per tant, els individus més vells poden fertilitzar els més joves.
És curiós perquè els que són asexuals viuen solitaris, i els que són sexuals viuen en colònia i viuen tots juntets fent una mena de cadenes rectilínies prou llargues, i llavors s’anomenen SALPES o fent cadenes circulars i s’anomenen CICLOSALPES. .

Font: Opensailing
On viuen? Doncs es poden trobar des d’aigües costaneres fins a grans profunditats màxim de 1400 metres. En quant a llocs, les podem trobar en tot tipus de mars, ja siguin equatorials, temperats o freds, tot i que les majors concentracions es troben a l’oceà Antàrtic.

De què s’alimenten? S’alimenten fent passar aigua bombejada a través del seu cos, on té uns filtres alimentaris interns, i reté el fitoplàncton que filtra d’aquesta aigua.

Què tenen d’interessant? El curiós és que quan tenen molt aliment, és a dir, quan hi ha molt fitoplàncton al mar, es reprodueixen molt ràpidament fent clons, es mengen tot el fitoplàncton. Creixen més ràpid que molts altres organismes i eliminen tot el fitoplàncton del mar. El problema està en què si el fito és massa dens, es col·lapsen i poden enfonsar-se al mar, i és quan trobem a les platges un munt de cossos viscosos de salpes mortes.

A més a més, si parlem del tema del canvi climàtic, són uns elements importants. Perquè? Perquè immoblitzen carboni. Uns investigadors de l’Institut Oceanográfico de Woods Hole (WHOI) i el MIT, a Estats Units, han descobert que són animals molt eficients en quant a la seva alimentació i poden filtrar partícules de mides molt diferents des de molt petites a molt grans, i això vol dir que s en llocs de mar obert on el menjar té forma de petites partícules i no grans, també podran menjar sense problemes. De tot el què mengen aquests animalons, en fan unes boletes fecals molt denses, és a dir, “caquetes” on hi concentren el carboni que treuen del seu menjar, i si són molt denses les boletes, cauen al fons del mar, eliminant carboni de la superfície del mar i enviant-lo al fons. I suposo que us preguntareu en què ens afecta això o què té d’especial? Doncs que quan més carboni s’enfonsi al fons del mar, més espai hi ha a la superfície de l’oceà per acumular carbó, limitant així la quantitat de carboni que puja a l’atmosfera en forma de CO2, un dels gasos d’efecte hivernacle.

Oi que ara ja els trobeu més interessants?

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui a la secció de Retrats entrevistarem a Pau Comí, propietari d'una empresa de confecció i reparació de xarxes de pesca situada a Sant Carles de la Ràpita, i que a més a més és aficionat a la navegació a vela.

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja d’Aiguassera

Font: Trivago
Platja situada al municipi de Sant Carles de la Ràpita, a tocar del nucli urbà. És una platja de sorra fina de 15 metres d’amplada i 120 m de longitud que disposa de tots els serveis de dutxes, wc i aparcament.

És una platja sense bandera blava, però lo bo que té és la facilitat d’accés per a minusvàlids, la proximitat al passeig marítim i les vistes dins la badia dels Alfacs.


BIBLIOGRAFIA

Oceans de notícies:

La finestra del mar:


La lupa:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada