dimarts, 15 de maig de 2012

Unes reflexions sobre la brutícia de les platges després d'una immersió


Avui parlarem de la brossa que deixa l'ésser humà al medi marí, de com afecta a aquest i recomanarem alguns documentals sobre el tema. A Retrats parlarem de dos activistes que lluiten per evitar la contaminació per plàstics als oceans, i a la Lupa anirem a visitar la Platja de Santa Llúcia.
Feu click aquí per a escoltar-nos!

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-         Detecten 8 espècies de peixos salvatges en pinsos per a aqüicultura. Un grup d’investigadors de la Universitat d’Oviedo ha analitzat un tros d’ADN de pinsos comercials per a salmons d’aqüicultura i peixos marins d’aquari. Els resultats indiquen que per a fabricar aqeust pinso, s’han usat 8 espècies diferents de peixos marins d’alts nivells tròfics, en part procedent de pesqueries extractives.
Aquesta troballa és important perquè l’aqüicultura va sorgir com la iniciativa ecològica per a reduir la pressió pesquera cobrint les necessitats d’alimentació humanes, però ara es troba amb el problema de que els consumidors prefereixen peixos carnívors com el salmó i el bacallà, que requereixen tones de proteïnes d’alta qualitat. Si aquestes proteïnes s’obtenen de la pesca, deixa de ser una alternativa a la sobrepesca i passa a contribuir-hi.

-         Acaben la restauració dels objectes per al futur Museu de la Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita. Durant els primers dies d’abril, s’han acabat les feines de restauració dels materials de l’exposició permanent del Museu de la Mar de l’Ebre, dutes a terme al llarg dels darrers dos anys pels serveis de restauració del Servei d’Atenció Museística (SAM) de les Terres de l’Ebre.  En concret s’han intervingut un total de 27 objectes arqueològics, 140 objectes etnològics relacionats amb la navegació, la pesca i els oficis auxiliars d’aquesta, així com 15 documents.

En paral·lel a aquestes tasques, s’ha dut a terme l’execució de la museografia del nou museu a càrrec de l’ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i del GAL Litoral Costa de l’Ebre. Aquesta primera fase inclou tot el mobiliari, gràfica, equips i instal·lacions. Només resta per a poder inaugurar el museu, la producció dels interactius i audiovisuals, i la instal·lació dels objectes.

-         Un aerogenerador offshore s’instal·larà al litoral de Biscaia. El litora lde Biscaia ha estat escollit per a instal·lar una de les primeres plataformes offshore per captar energia eòlica instal·lada en aigües de la Península Ibèrica.  Durant el proper any es construirà l’estructura flotant, anclada al llit marí a uns 100 metres de profunditat, i amb una torre de 60 metres d’altura que tindrà un aerogenerador que generarà inicialment fins a 1,5 megawatts de corrent elèctrica. L’aerogenerador estarà situat a la costa d’Armitza, a uns 3 km mar endins.

-         Retallen inversions en les reserves marines i la pesca sostenible. Les reserves marines són espais protegits, declarats per a preservar la biodiversitat i la pesca artesanal, servint de reservori a poblacions comercials de peixos, crustacis i mol·luscs. A Espanya hi ha 25 reserves marines amb diferents tipus de gestió des d’estatal, autonòmica o fins i tot d’ajuntaments o de confraries de pescadors, però a totes els uneixen les retallades que s’estan fent, i sobretot es veuen afectades les que han hagut de renovar contractes amb persones o empreses coincidint amb les retallades dels pressupostos generals de l’Estat. Alguns exemples els trobem a prop com seria el de Columbretes al País Valencià o la reserva de Tabarca a Alacant, la qual és la primera reserva feta a Espanya, que acaba de celebrar el seu 25è aniversari i que passa de tenir 8 persones vigilant-la i estudiant els seus ecosistemes durant les 24h tots els dies de l’any, a tenir 2 persones només.

-         Els aqüicultors dels Alfacs i el Fangar comercialitzaran enguany mol·luscos amb certificació ecològica. Els aqüicultors de la badia dels Alfacs comencen aquesta setmana la recol·lecció de musclos, 15 dies abans de l’habitual. L’any passat van patir una forta mortalitat de la cria del musclo, un 80%, i van haver de comprar llavor de musclo, comprant-la una mica més gran, motiu pel qual juntament amb la temperatura de l’aigua, han decidit començar abans la recol·lecció per evitar pèrdues, segons explica el gerent de la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l'Ebre (Fepromodel), Gerardo Bonet.
També degut a les mortalitats de l’any passat, aquest any la producció de musclo serà un 15 % inferior, però en total, entre ambdues badies del Delta es produiran 3 milions de quilos de musclos. La novetat d’enguany és que entre el 30 i el 40% dels musclos es podran comercialitzar amb segell ecològic després de passar els controls del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i a més a més, volen produir ostra ecològica i a més, alguns productors projecten fer cultiu intensiu de cloïssa a la sorra del Fangar i els Alfacs on creuen que poden cultivar fins a 20.000 tones de cloïssa.


SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR


Avui aprofundirem en una espècie molt peculiar, l’ésser humà. El diumenge vaig anar a fer una immersió a Cala Llobeta, una cala a tocar del port de Calafat, al nord de l’Ametlla de Mar. La meva sorpresa va ser que tota la vora de la cala estava plena de brutícia surant a l’aigua com plàstics, ampolles, llaunes...És curiós perquè jo anava a fer una immersió a una cala amb especial interès i bellesa submarins, però l’entrada a l’aigua va ser desagradable. Com pot ser que la gent sigui tant bruta i llenci tota aquesta brossa?

Després d’una estona mirant-me la brossa i fent fotografies als residus flotants, em vaig parar a reflexionar d’on podien venir totes aquelles escombraries, i tenim diferents opcions: 1) prové d’algunes persones brutes que van a passejar a la platja o a les roques de la vora, i el vent se’ls ha pogut endur el plàstic o simplement l’han llençat a la platja i ha acabat a l’aigua; 2) prové d’alguna embarcació, gran o petita, que no sap el què és guardar els residus i que hi ha convenis que prohibeixen llençar brutícia al mar; 3) pot ser que ho hagi dut algun barranc en dies de pluja, quan s’omplen d’aigua i arrosseguen tot el què la gent llança als barrancs (que durant molt de temps han estat com abocadors naturals) o 4) pot provenir d’algun abocament descontrolat d’algun complex hoteler vora la costa o d’alguna de les urbanitzacions que tenim a la costa.

Sigui quin sigui l’origen, està clar que a l’hora de dinar que comença a aixecar-se onatge sovint, tots aquests residus apareixen amb més intensitat a la platja, i sincerament, és un impacte visual...fa lleig! Però a banda de fer lleig, és un impacte i un perill per al medi marí. I us preguntareu perquè? Doncs perquè tots aquests plàstics poden causar danys en les espècies marines com per exemple, tortugues o peixos que queden enredats en les anelles que subjecten les llaunes de begudes, ocells que moren per inanició perquè tenen l’estómac ple de plàstics que han ingerit confonent-los amb menjar, peixos que tenen plàstics dins l’estomac, bosses de plàstic que emboliquen a animals com si fossin xarxes...realment són molt perillosos.

Aquest fet no és aïllat de la cala Llobeta, ni de les costes catalanes, ni de les espanyoles, és un problema mundial i ja té un resultat dit ILLA DE PLÀSTIC O VÓRTEX DEL PLÀSTIC. És una zona del nord del Pacífic on les corrents oceàniques fan que s’acumulin tots els residus llençats a mar fent una mena d’abocador oceànic on la majoria són residus de plàstic de la mida d’una ungla i difícils de veure a simple vista. Un exemple podria ser entre Hawai i Califòrnia.
Imagineu si és greu la situació que 1 de cada 10 peixos capturats en aquesta zona del Pacífic té plàstic dins l’estómac, i sabeu qui es menja aquests peixos? Nosaltres! De fet, els estudis indiquen que en 40 anys ha augmentat 100 vegades el número de plàstics en aquesta zona. És per preocupar-se oi?

Sobre aquest problema s’han fet diversos documentals, alguns de gran ressó com Oceans de Plàstic o Plastic Shores,  pel·lícules educatives que expliquen els efectes dels residus plàstics sobre l’ecosistema marí i fins i tot sobre la salut humana.
Els plàstics que suren al mar, es van degradant poc a poc per efecte del sol i de l’onatge esmicolant-se en trossos més petits, difícils de detectar i que podrien ser ingerits pels organismes marins.

A més a més, recentment s’ha detectat que un insecte marí dit Halobates sericeus, ha començat a dipositar els ous sobre el plàstic en comptes de fer-ho sobre plomes com era abans, i això ha fet augmentar la seva densitat d’ous, provocant canvis en la cadena tròfica.

A on anirem a parar? No creieu que és hora de fer alguna cosa? Jo de moment recomano que consumim menys plàstic. Com? Anant a comprar el pa amb bossa de tela, usant bosses biodegradables per a la matèria orgànica, anant a comprar amb bosses reutilitzables o cabassos i cistelles com es feia abans, comprant local (als supermercats tot va més embassat i més embolcallat de plàstics), comprant coses envasades en vidre abans que en plàstic, usant cantimplores o ampolles de vidre en comptes de comprar envasos d’aigua de plàstic...Poc a poc podem fer quelcom! A més a més, si aneu a la platja, useu les papereres, i si estan plenes, aviseu a l’Ajuntament per tal que les buidin i no surtin volant les deixalles.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui a la secció de Retrats parlarem d’una parella molt peculiar, Marcus i Anna, una parella d’educadors ambientals concentrats des de fa anys en lluitar contra la contaminació per plàstics. De fet, són un dels protagonistes del documental Oceans de Plàstic i grans comunicadors.

El Marcus Eriksen és doctorat en Ciències de l’Educació per la Universitat de Califòrnia del Sud al 2003, i en acabar el doctorat es va embarcar en un viatge de 2000 milles pel riu Mississipí en un bot fet a partir d’ampolles de plàstic. Durant anys en Marcus va treballar a zoos i museus, va crear la seva pròpia empresa  al 2007, la Mission Science, un museu itinerant d'història natural amb programes escolars en geologia i paleontologia, una expedició de dinosaures anual i cursos de camp a Wyoming per als professors. Actualment, és defensor afèrrim de la conservació dels oceans com a director de projectes per la Fundació de Recerca Marina Algalita, estudiant i ensenyant sobre la plaga dels plàstics en els oceans d’arreu del món.

Al 2005, va crear la Watershed Wonders (seria traduït com les meravelles de les conques), una sèrie de vídeos educacionals per a estudiants amb títols tan suggerents com “El coet ampolla descendint el riu Mississipi”, “Zones humides costaneres i el viatge de la casualitat” o “Cola Kayak i el riu Los Angeles”. Al 2006, va guanyar un premi a los Angeles pel seu treball de conservació amb estudiants del centre d’aquesta ciutat, i al 2008 un premi Menzie, Premi de la Societat de Toxicologia Ambiental i Química per la seva tasca en l'educació sobre el mar.

Al 2008, va navegar per l’Oceà Pacífic des de Califòrnia a Hawaii amb l’embarcació BROSSA, un bot fet amb 15.000 ampolles de plàstic, 30 pals de velers amarrats per formar una coberta, i un fuselatge d'un avió Cessna com una cabina (junkraft.com). Va recórrer 2600 milles en 88 dies per atraure l’atenció sobre el problema dels plàstics. En acabar la travessa, ell i la seva dona Anna Cummins, van recórrer 2000 milles fent conferències des de Vancouver (Canadà) a Tijuana (Mèxic) sobre el problema dels plàstics.
Recentment, aquesta parella ha creat l’Institut 5 Girs, per estudiar i comunicar la contaminació per plàstic al llarg dels 5 girs oceànics més grans al món.


L’Anna Cummins té més de 10 anys d’experiència en treball a associacions medioambientals, educació, redacció i desenvolupament de campanyes. Va treballar en conservació marina, en gestió de zones costaneres, educació per la sostenibilitat i ecologia als instituts. És titulada en història per la Universitat d’Stanford i té un màster en política medioambiental internacional.

Al 2001 va rebre una beca del Programa de Lideratge de les Comunitats Sostenibles, per a treballar a l’associació Save Our Shores “Salveu les nostres platges”, coordinant l’eduació i comunicació científica de l’entitat a Santa Cruz.

Al 2007 es va unir a la Fundació de Recerca Marina Algalita com a consellera educativa, dirigint la divulgació científica a escolars i fent xerrades sobre contaminació de plàstics al mar. L’Anna va fer una expedició de recerca de 4000 milles i un mes de durada amb el vaixell Algalita estudiant les deixalles de plàstic del Gir del Pacífic Nord, i ha recorregut amb el seu marit 2000 milles en bicicleta fent xerrades des de Vancouver a Mèxic.

Quina parella més lluitadora, no trobeu? Tant de bo hi hagués més gent així!

SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de Santa Llúcia

Platja situada al municipi del Perelló, és una de les més grans del terme municipal. La rodeja el passeig marítim que permet caminar entre pins i atzavares, i queda a uns 6 km del poble del Perelló...de fet queda més propera al nucli de l’Ampolla.

És una platja de còdols i graves d’uns 180 metres de longitud i 10 metres d’ample. De fet no és una platja gaire ampla però té fàcil accés, ja que té un pàrquing ampli just darrera el passeig, i disposa de dutxes i taules de picnic per als més “domingueros”.
La platja té una zona de roques i petits pous intermareals, alguns dels quals semicoberts per l’aigua per acció de les onades. És una zona ideal per a aficionats a la pesca amb tota seguretat.

El fons submarí de la zona té Praderies de Posidònia properes, ja que durant l’època hivernal, que és quant hi ha temporals i la mar està més moguda, en aquesta platja podem trobar acumulacions de Posidònia morta formant una mena de penya-segats, els quals serveixen per a frenar l’erosió de l’onatge sobre la platja i ajuden a que es mantingui sencera i no calgui regenerar-la.




BIBLIOGRAFIA

Oceans de notícies:

La finestra del mar:

Retrats d’aigua salada:

La lupa:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada