diumenge, 13 de maig de 2012

Dunes que no estan al desert? A on? Al Delta de l'Ebre!


Avui parlarem de les novetats del parc eòlic marí de l'Ametlla, de diverses notícies de Canàries (últimament estan molt actius els canaris en temes marins, no trobeu?), sobre el descobriment de l'hàbitat de les sardines i per últim, de la recent troballa de petroli a Irlanda.A la finestra del mar aprofundirem en el coneixement de les dunes, aquelles muntanyes de sorra que molta gent trepitja quan veu perquè ens fa sentir com enmig d'un desert! A Retrats d'Aigua Salada coneixerem el senyor Alfred Weggener, descobridor de la teoria de la tectònica de plaques, i per acabar, a la Lupa visitarem la Platja de Baconé a l'Ampolla. Ens voleu escoltar? Síiii??? Doncs feu click aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-         L’Ametlla al·lega contra el parc eòlic marí mentre negocia amb el Govern. L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha presentat al·legacions al projecte Zèfir de construcció de la primera fase de la planta experimental d’energia eòlica marina a 3 km de la costa calera.
Segons el consistori, el parc marí pot provocar danys en quant al respecte al medi marí i el paisatge del municipi, així com afectar greument a les principals activitats econòmiques del municipi com són el turisme i la pesca. L’Ajuntament reclama la falta d’informació envers ells i sol·licita que es desestimi el projecte, tot i que també estan oberts a una possible modificació parcial o total del projecte, que podria fer reconsiderar l’opinió municipal si es donessin les condicions adients.

-         El volcà submarí del Hierro continua emetent gasos. Un grup d’investigadors de l’Instituto Español de Oceanografía (IEO) i la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC), continuen mostrejant els voltants del volcà submarí amb el vaixell oceanogràfic Cornide de Saavedra, i han detectat que el volcà segueix emetent gasos però que són bàsicament CO2 i no pas compostos de sofre que podrien ser més perillosos.
7 mesos després de que comencés el procés d’erupció del volcà submarí se segueixen mostrejant diversos paràmetres fisicoquímics per avaluar l’impacte sobre l’ecosistema marí proper

Font: Viquipèdia
-         Descobreixen a Lanzarote poblacions d’una planta marina extingida a les Canàries. Un grup d’investigadors de la Universitat de la Laguna a Tenerife, ha descobert en els seus fons marins 4 poblacions d’una fanerògama marina dita Nanozostera noltii, que es creia extingida en aigües canàries des de feia 12 anys. Aquesta fanerògama és una planta marina que viu permanentment submergida i serveix de refugi als alevins de peixos.
Per tal d’assegurar la conservació de la planta, la catedràtica de biologia vegetal María Candelaria Gil sol·licita una sèrie de mesures de protecció com la desviació d’emissaris submarins o que s’eviti remoure sorres a la zona, i suggereix que l’espai podria ser l’enclavament d’una aula d’educació i sensibilització ambiental marina.

-         Investigadors de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) troben l’hàbitat idoni per a les sardines a la Mediterrània. Un treball recentment publicat en revistes de prestigi internacional assegura haver trobat l’hàbitat idoni per a les sardines a la Mediterrània en les diferents èpoques de l’any. Aquesta troballa permet identificar els llocs idonis per a implantar sistemes de gestió per a protegir la sardina, com podria ser per exemple l’establiment d’àrees marines protegides.
Cal recordar que la sardina és una part important de les captures de petits pelàgics al Mediterrani i que pateix un fort nivell d’explotació. A banda, aquesta espècie juga un paper molt important a la cadena tròfica marina, ja que és un dels responsables de la transferència d’energia des de la base de la cadena que seria el  plàncton fins als organismes superiors de la cadena.

-         Irlanda descobreix un jaciment de petroli i gas important. El mes de març es va fer ressò de la notícia del descobriment de l’existència d’un jaciment de petroli i gas a Irlanda capaç de convertir la illa en un Kuwait europeu, segons va anunciar la firma local Providence Resources.
Es creu que la producció potencial podia ser de 110.000 milions de dòlars, diners similars als rebuts per un préstec d’emergència per part de la Unió Europea al 2010. Ara mateix estan fent prospeccions a la zona propera a la ciutat de Cork, ja que es creu que no és l’únic pou amb possibilitats de la zona, que podria ser un camp petroler important.


SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui aprofundirem en el coneixement de les DUNES. Una duna és bàsicament una muntanya de sorra que el vent ha anat acumulant de manera suau i uniforme.

Les dunes se situen de forma paral·lela a la costa, i la mida dels grans de sorra que les formen és molt petita, al voltant dels 0,2 mm de diàmetre, que és el que anomenem sorra eòlica. És curiós que sols es poden formar en zones temperades i no se’n troben a les zones tropicals, ja que en zones tropicals la vegetació arriba arran de mar (els manglars) i com plou molt, el gra de sorra s’humiteja i costa més de moure.

Com tothom sap tenen forma de rampa vistes de costat perpendiculars a la costa, amb un dels costats de la pendent més suau i l’altre més pendent. La part que puja més suau és la que dóna al mar en les dunes de la costa, en canvi, a les dunes del desert és a la inversa.
Si les mirem des de la línia del mar, tenen forma de C, on la part més convexa és la d’on ve el vent que les empeny. Lo curiós és que les dunes petites avancen més ràpid que les més grans, i quan una duna petita atrapa una gran, es fusionen fins arribar a una mida d’entre 4 i 6 metres d’altura, i a partir d’aquesta altura, es comencen a despendre els grans de sorra pels laterals fent noves dunes petites.

Trobem diferents tipus de dunes:
1)      Si els grans de sorra arrossegats pel vent troben un obstacle, s’hi van acumulant darrera fent lo que es diu una duna d’ombra.
2)     Si en comptes de l’obstacle es troben amb plantes, la sorra cobreix la planta fent una duna embrionària.

A mesura que es van acumulant dunes a una zona, s’acaba formant el què diem un Camp Dunar, que són una sèrie de cordons de dunes enllaçats entre ells.

És molt important la funció que tenen les plantes en les dunes, ja que les arrels estabilitzen la sorra de les dunes i fan que aquestes es fixin, i llavors tenim dunes fixes. Les dunes que no tenen vegetació i són desplaçades pel vent són el què anomenem dunes mòbils i aquestes causen problemes perquè envaeixen terrenys conreats, carreteres...



SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui a la secció de Retrats parlarem d’Alfred Wegener, el descobridor de la Teoria de la Tectònica de Plaques.

Alfred Wegener va nèixer a Berlín el 1880, i fou el meteoròleg i geofísic alemany que va proposar el 1912 la teoria de la deriva dels continents, on es deia que els continents dels dos costats de l’Oceà Atlàntic s’estaven separant, i que fa aproximadament uns 300 milions d’anys existia un supercontinent dit Pangea, que es va disgregar donant lloc a nous continents subjectes a un moviment de deriva que encara perdura. En aquella època, els geòlegs el van ridiculitzar dient que no es podia explicar com es movien els continents. Fins a mitjans del segle XX, moment en el qual es va descobrir l’expansió del fons marí, no se li va reconèixer a Wegener el seu mèrit per descobrir la Teoria de la Tectònica de Plaques.

Wegener va estudiar física, meteorologia i astronomia a Berlín, Heidelberg i Innsbruck, i va doctorar-se en astronomia tot i que va centrar les seves investigacions en la geofísica i la meteorologia. Va treballar a diferents centres com a assistent d’investigació i va poder participar en diverses expedicions científiques entre 1906 i 1913, i va escriure un llibre sobre termodinàmica de l’atmosfera. La seva primera expedició a Groenlàndia tenia com a objectiu explorar la última part desconeguda de la seva costa nordest, i allà Wegener va construir la primera estació meteorològica de Groenlàndia.

Al 1912 fou quan va començar a fer públiques les seves teories sobre la deriva continental. Tot va començar perquè observava perfils de restes fòssils de vegetals amb idèntiques característiques en llocs oposats de l’Atlàntic, i això el va fer pensar que potser en algun moment del passat geològic havien estat unides Amèrica del Sud i Àfrica.

Va investigar fins que fou reclutat per combatre a la 1era Guerra Mundial, tot i que va estar poc perquè fou ferit en combat. En recuperar-se va reprendre la seva activitat científica, i 10 anys més tard, al 1924 va acceptar la càtedra de Meteorologia a la Universitat de Graz, a Àustria.

El 1915 va fer la primera versió de l’obra “L’origen dels continents i els oceans”, i després va dedicar 4 anys a un llibre sobre paleoclimatologia juntament amb el seu pare. El 1922 va aparèixer la tercera edició de la seva obra mestra de l’origen, i va augmentar la divulgació de la seva teoria de la deriva per tot el món.

Va morir en el seu tercer viatge a Groenlàndia el 1930.

Donada la seva afició a l’estudi de les zones polars, avui en dia hi ha un centre d’investigació que rep el seu nom, el Alfred Wegener  Institute for Polar and Marine Research a Bremerhaven, al nord d’Alemanya (http://www.awi.de//en/home/ )


SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja Baconé

Font: ampollafotos.blogspot.com
Platja situada al municipi de l’Ampolla, és una petita cala de còdols negres i blancs arrodonits pel vaivé de les onades, marcada per la banda nord per penya-segats pels quals transcorre la ruta del GR-92, el Gr de la costa. De fet hi ha un recorregut anomenat “Els penya-segats que van vestir-se de colors” que surt d’quí i transcorre arran de mar, resseguint els antics camins de ronda, que fins fa poc transitaven els carrabiners per vigilar l'activitat dels contrabandistes, que aprofitaven la foscor de la nit en un litoral tan abrupte.

És una platja urbana, molt propera al centre de la població, d’una amplada de 70m i una llarga de 200m que sovint té un onatge suau. L’accés és molt fàcil tant a peu com en cotxe des del nucli urbà, i disposa de dutxes.

Molta gent hi va per a pescar o per a practicar esports nàutics, ja que queda proper al Club Nàutic l’Ampolla.

BIBLIOGRAFIA

Oceans de notícies:

La finestra del mar:

Retrats d’aigua salada:



La lupa:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada