diumenge, 10 d’abril de 2011

L'eriçó de mar no ens punxa...ens punxem nosaltres amb ell!

Avui us parlarem dels eriçons de mar, uns animals molt curiosos que reben diferents noms segons la zona: garotes, garoines, oriços sobretot al nord dels Països Catalans o bogamarins a les Illes i País Valencià.
Podeu escoltar el programa en directe com sempre aquí.

Són equinoderms, que són uns animals que no tenen cap i tenen simetria pentarradial, és a dir,que tenen cinc parts iguals al voltant de la seva boca (com els radis d'una roda de bicicleta). i pertanyen a la classe Echinoidea. Són animals molt longeus que poden viure vora els 100 anys tot i que s’han trobat exemplars de fins a 200.

Quina forma tenen?
 
Tenen un cos globular, és a dir, com un globus però irregular, recobert de punxes mòbils més o menys gruixudes. Tot i que també poden tenir una forma més de disc, i llavors serien els dòlars de sorra. No tenen braços i l’esquelet està dins del cos, i és recobert per moltes plaques calcàries unides entre sí, les quals formen la closca. El seu anus està a la part de sobre i la boca a la de sota.

A on els podem trobar? Doncs a tots els fons marins fins a 2500m de profunditat., tot i que segons l'espècie tenen preferència per unes profunditats o altes. Durant el dia estan més aviat amagats i surten de nit per a alimentar-se.

I tenen mobilitat o són immòbils? Resulta que es desplacen gràcies a les espines mòbils i uns petits peus, els peus ambulacrals, que a més li serveixen per a captar aliment i respirar. Poden arribar a desplaçar-se a una velocitat d'1 metre al dia per alimentar-se, i després retornen al seu punt de descans a la pedra.

En quant a alimentació, són molt variats, ja que n’hi ha d’herbívors, suspensívors, detritívors i alguns depredadors i tot, però en general s’alimenten d’algues, plàncton, musclos i caragols de mar. L’aliment el capten amb els peus ambulacrals però també amb una estructura dita llanterna d’Aristòtil, que poden treure per a raspar algues de les roques i per a fer l’aliment en petits fragments més fàcils d’ingerir. A banda, amb les dents poden excavar refugis en les roques i pujar per tot tipus de superfícies.
Hi ha algunes espècies com és el Paracentrotus lividus utilitzen trossos d'algues i petxines per cobrir-se i així camuflar-se o protegir-se de la llum intensa, en canvi l'Arbacia lixula o eriçó negre no pot perquè no té suctors a la part superior del cos.

I són perillosos? Doncs en general podem punxar-nos amb les seves pues i el màxim que tindrem és una coïssor i poca cosa més, però hi ha altres que tenen substàncies verinoses a les pues (com els eriçons de foc) i poden provocar certa paràlisi muscular, entumiment i molt dolor, fins que est treguin les pues. Per tant, si ens punxem amb un eriçó, cal treure les pues amb una agulla esterilitzada i desinfectar!
Encara que tinguin espines, són aliment per a crancs, foques i fins i tot alguns ocells.

Propietats i beneficis.
També cal dir que són apreciats en la cuina de temporada (gener a març) ja que tenen molt iode, ferro, fòsfor i vitamina A. L'espècie què mengem és el Paracentrotus lividus i el què és menja són les gònades, tant del mascle com de la femella. 
Només es pot recol·lectar de desembre a febrer, quan ja estan madurs. Només les embarcacions professionals i especialment autoritzades per a arts menors podran arreplegar eriçons, però la captura d’aquesta espècie no podrà fer-se per mitjà de tècniques de busseig, ni tan sols a pulmó.


NETEJA POPULAR DE PLATGES EL DIUMENGE 3 D'ABRIL
L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Deltebre, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’Associació de Voluntaris del PNDE  van organitzar el passat diumenge 3 d’abril una Neteja popular de platges als espais naturals de Riumar i el Garxal.
Van tenir una quarantena d'assistents, als quals se'ls va facilitar guants i bosses per a recollir la brossa i en acabar un petit refrigeri.
Font: www.deltebre.cat

Aquesta activitat es va fent des de fa cinc anys i l'objectiu és netejar les platges abans de la temporada forta de platja. En aquest cas, s'ha recollit sobretot plàstics, envasos, i fins i tot algun mobiliari de platja que han trobat abandonat. Les restes d'origen natural, com fustes o troncs, es deixen a les platges.

Les platges del Delta són les menys urbanitzades de la costa catalana i malgrat que hi ha serveis de neteja dels ajuntaments, durant l'hivern acumulen tot tipus de residus arrossegats pel mar o que són conseqüència del comportament incívic de les persones.

Per nosaltres, a mode de reflexió personal, l'iniciativa és molt bona però la idea o l'objectiu no hauria de ser netejar per a deixar-no net per als futurs turistes o banyistes, sinó mantenir net un espai que és hàbitat de moltes espècies de fauna i flora, forces d'elles protegides, que haurien de tenir la sort de poder gaudir d'un hàbitat net al igual que a nosaltres ens agrada tenir neta casa nostra.

A gaudir de la mar companys i companyes!

 


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada