L'eriçó de mar no ens punxa...ens punxem nosaltres amb ell!

Avui us parlarem dels eriçons de mar, uns animals molt curiosos que reben diferents noms segons la zona: garotes, garoines, oriços sobretot al nord dels Països Catalans o bogamarins a les Illes i País Valencià.

Podeu escoltar el programa en directe com sempre aquí.

Són equinoderms, que són uns animals que no tenen cap i tenen simetria pentarradial, és a dir,que tenen cinc parts iguals al voltant de la seva boca (com els radis d'una roda de bicicleta). i pertanyen a la classe Echinoidea. Són animals molt longeus que poden viure vora els 100 anys tot i que s’han trobat exemplars de fins a 200.

Quina forma tenen?

 

Tenen un cos globular, és a dir, com un globus però irregular, recobert de punxes mòbils més o menys gruixudes. Tot i que també poden tenir una forma més de disc, i llavors serien els dòlars de sorra. No tenen braços i l’esquelet està dins del cos, i és recobert per moltes plaques calcàries unides entre sí, les quals formen la closca. El seu anus està a la part de sobre i la boca a la de sota.

A on els podem trobar? Doncs a tots els fons marins fins a 2500m de profunditat., tot i que segons l'espècie tenen preferència per unes profunditats o altes. Durant el dia estan més aviat amagats i surten de nit per a alimentar-se.

I tenen mobilitat o són immòbils? Resulta que es desplacen gràcies a les espines mòbils i uns petits peus, els peus ambulacrals, que a més li serveixen per a captar aliment i respirar. Poden arribar a desplaçar-se a una velocitat d'1 metre al dia per alimentar-se, i després retornen al seu punt de descans a la pedra.

En quant a alimentació, són molt variats, ja que n’hi ha d’herbívors, suspensívors, detritívors i alguns depredadors i tot, però en general s’alimenten d’algues, plàncton, musclos i caragols de mar. L’aliment el capten amb els peus ambulacrals però també amb una estructura dita llanterna d’Aristòtil, que poden treure per a raspar algues de les roques i per a fer l’aliment en petits fragments més fàcils d’ingerir. A banda, amb les dents poden excavar refugis en les roques i pujar per tot tipus de superfícies.

Hi ha algunes espècies com és el Paracentrotus lividus utilitzen trossos d'algues i petxines per cobrir-se i així camuflar-se o protegir-se de la llum intensa, en canvi l'Arbacia lixula o eriçó negre no pot perquè no té suctors a la part superior del cos.

I són perillosos? Doncs en general podem punxar-nos amb les seves pues i el màxim que tindrem és una coïssor i poca cosa més, però hi ha altres que tenen substàncies verinoses a les pues (com els eriçons de foc) i poden provocar certa paràlisi muscular, entumiment i molt dolor, fins que est treguin les pues. Per tant, si ens punxem amb un eriçó, cal treure les pues amb una agulla esterilitzada i desinfectar!

Encara que tinguin espines, són aliment per a crancs, foques i fins i tot alguns ocells.

Propietats i beneficis.

També cal dir que són apreciats en la cuina de temporada (gener a març) ja que tenen molt iode, ferro, fòsfor i vitamina A. L'espècie què mengem és el Paracentrotus lividus i el què és menja són les gònades, tant del mascle com de la femella. 

Només es pot recol·lectar de desembre a febrer, quan ja estan madurs. Només les embarcacions professionals i especialment autoritzades per a arts menors podran arreplegar eriçons, però la captura d’aquesta espècie no podrà fer-se per mitjà de tècniques de busseig, ni tan sols a pulmó.

NETEJA POPULAR DE PLATGES EL DIUMENGE 3 D'ABRIL

L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Deltebre, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’Associació de Voluntaris del PNDE  van organitzar el passat diumenge 3 d’abril una Neteja popular de platges als espais naturals de Riumar i el Garxal.
Van tenir una quarantena d'assistents, als quals se'ls va facilitar guants i bosses per a recollir la brossa i en acabar un petit refrigeri.

Font: www.deltebre.cat

Aquesta activitat es va fent des de fa cinc anys i l'objectiu és netejar les platges abans de la temporada forta de platja. En aquest cas, s'ha recollit sobretot plàstics, envasos, i fins i tot algun mobiliari de platja que han trobat abandonat. Les restes d'origen natural, com fustes o troncs, es deixen a les platges.

Les platges del Delta són les menys urbanitzades de la costa catalana i malgrat que hi ha serveis de neteja dels ajuntaments, durant l'hivern acumulen tot tipus de residus arrossegats pel mar o que són conseqüència del comportament incívic de les persones.

Per nosaltres, a mode de reflexió personal, l'iniciativa és molt bona però la idea o l'objectiu no hauria de ser netejar per a deixar-no net per als futurs turistes o banyistes, sinó mantenir net un espai que és hàbitat de moltes espècies de fauna i flora, forces d'elles protegides, que haurien de tenir la sort de poder gaudir d'un hàbitat net al igual que a nosaltres ens agrada tenir neta casa nostra.

A gaudir de la mar companys i companyes!