Avui parlarem del musclo, del qual tots coneixem de sobres l’aparença ja que en mengem sovint, però hi ha moltes coses curioses d’aquest animal que ens són desconegudes.
Podeu escoltar-nos aquí.
 |
| Font: Viquipèdia |
És un mol·lusc bivalve del gènere Mytilus, i l’espècie que tenim al Delta és el Mytilus galloprovincialis. Lo de bivalve és perquè la seva closca està formada per dues valves que es tanquen per amagar l’animal dins. De fet, si us fixeu a les valves per dins podreu veure una marca, que és la impressió pal·lial, és a dir, el lloc on el musclo fixa el seu cos. I si us fixeu, a la part de fora de la closca hi ha com uns pèls, que s’anomena bissus, que l’ajuden a fixar-se a les roques, pals, casc de vaixells...
De fet, és important saber que el musclo no es passa tota la vida fixat a algun lloc, sinó que quan neixen són larves que neden durant un mes, fins que troba el lloc adequat per a fixar-se i llavors li comença a sortir la closca, que es fabrica ell mateix.
Així es mouen els musclos? El musclo pot fer petits moviments. La glàndula del bissus segrega una substància viscosa, que s’endureix i es transforma en un filament que el peu fixa al suport, a una certa distància de l'anterior. Els filaments nous es fixen cada cop més lluny i els vells es trenquen.
 |
| Musclos a una platja de Vigo |
Suposo que us preguntareu si els musclos tenen sexes i com es distingeixen., oi? Doncs sí, hi ha mascles i femelles i es diferencien pel color del cos, ja que el dels mascles és groguenc i les femelles el tenen més ataronjat o roig.
En quant a la seva alimentació s’ha de dir són animals filtradors, i el què fan és fer circular aigua per dins el seu cos per a retenir el fitoplàncton (és a dir, algues microscòpiques) i la matèria orgànica, i llavors expulsen de nou l’aigua per un sifó que tenen. Per a què us en feu una idea, un musclo gran pot filtrar fins a 8 litres per hora, així que imagineu el què arriben a filtrar al cap d’una setmana!
 |
| Font: www.mesebre.cat |
Aquí a casa nostra, al Delta de l’Ebre, veiem com es cultiven en unes estructures que s’anomenen batees o muscleres, que són una sèrie de pals verticals i horitzontals que fan d’estructura fixa, i d’allà pengen les cordes que aguanten una xarxa en la que hi ha les llavors del musclo que aniran creixent. Cada corda pot arribar a pesar fins a 8 Kg! A Galícia, aquestes estructures floten perquè allà tenen les marees i s’han d’adaptar això, i per sort a casa nostra les marees són tan petites que ni les percebem.
Cal recordar que abans d’arribar a casa nostra aquests musclos passen per una depuradora, és a dir, els fan filtrar aigua neta entre 12 i 24h per assegurar-se que no porten cap toxina que poden haver agafat a l’aigua.
Musclaires al delta.
PLATJA DE SOL DE RIU
 |
| Font: Viquipèdia |
Està situada a Les Cases d’Alcanar, a 2km del nucli urbà, al límit entre Catalunya i el País Valencià, i és el lloc on el riu Sènia s’uneix amb la mar, i per això s’entremescla un to verdós de l’aigua provinent del riu amb el blau turquesa de l’aigua del Mediterrani.
Per la part nord es pot accedir en cotxe i per la part sud en bicicleta, i és una zona prou verge de la costa que té una amplada d’uns 10 m i una longitud al voltant dels 500m, i la seva sorra són còdols i graves, és a dir, sorra de gra gros.
Al fons hi ha pecis enfonsats farcits d'àmfores que delaten els naufragis que hi va haver en l'època dels romans.
Us esperem en 15 dies! Recordeu, tots els dimecres a les 11h del matí a Antena Caro!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada