Avui us introduirem a un tema molt de moda últimament: els tsunamis. que és un fenomen sovint tractat als mitjans de comunicació per culpa de les seves conseqüències tràgiques.Com sempre podeu escoltar el nostre programa a Antena Caro aquí.
El seu nom és d’origen japonès i està format per les paraules TSU, que significa port, i NAMI que significa ona, per tant, vol dir “ona de port”. Un tsunami és una sèrie d’ones massives que poden tenir lloc després de diferents fenòmens com un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits al mar...
Lo més normal o comú és que tinguin lloc per culpa d’un terratrèmol o sisme vertical que es dóna al fons marí, és a dir, que el fons es mou de forma abrupta en sentit vertical. Tots sabem que el nostre planeta està dividit per unes peces de puzzle dites plaques tectòniques ,que aguanten els oceans i els continents. Per exemple, la Península Ibèrica està a la placa euroasiàtica però Àfrica ja està a la placa africana, i quan dues d’aquestes plaques xoquen entre elles, es produeix una fractura que és una falla, i llavors un dels dos costats de la falla s’eleva. Lo habitual en aquest xoc de plaques és que es doni subducció, és a dir, que una placa va lliscant sota l’altra i això fa que es deformi el fons marí i tinguin lloc els terratrèmols al mar. Ex: Nazca i sudamericana.
 |
| Font: Viquipèdia |
Per tant, quan una part del fons del mar s’aixeca per un terratrèmol, sempre i quan aquest tinguin una gran magnitud (si és petit no / que deformin molt el fons marí) impulsa l’oceà fora del seu equilibri normal, i quan aquesta aigua intenta recuperar el seu estat normal, és quan es formen les onades.
De totes formes, recordeu que no tots els terratrèmols al mar formen tsunamis, i que hi ha zones de la Terra més propícies com l’oceà Pacífic, ja que els seus marges de plaques són més comunament seient de terratrèmols grans, especialment a Xile, Perú i Japó.
Aquestes onades que s’han format, a alta mar ni es noten perquè són onades molt planes i ràpides, i tenim molta profunditat. De fet, podríeu estar en un vaixell al mar, passar un tsunami i ni adonar-vos-en, i tampoc podríeu veure-ho des d’un avió.
Com que a mesurem que ens acostem a la costa, la profunditat disminueix, l’onada frena la seva velocitat però llavors es fa més alta i pot arribar a superar els 30m, tot i que l’habitual és que facin 6 o 7 metres d’alçada.
Lo més curiós és que abans que el tsunami arribi a la costa, el nivell de l’aigua a la platja comença a baixar (és el què diem la vall de l’onada), com si fos la marea que s’enretira. Al cap d’uns segons, vindrà la gran onada.
Per una banda, produeix turbulències al fons del mar que arrosseguen sorra i roca, i això erosiona les platges.
I per altra banda, que mou tanta aigua que es generen uns corrents especials, que se sumen a les onades normals de la mar i arrasa amb tot el què troba pel camí. De fet, és com una gran riuada que es va estenent a gran velocitat. I lo pitjor de tot, és que després ha de tornar enrere rematant lo que havia quedat encara sencer.
I què més?
Transporten una energia molt elevada, i si no es dissipa, pot causar grans danys a les zones costaneres. A banda, tenen una velocitat de propagació altíssima. De fet, si comptem que la profunditat mitjana dels oceans és de 4000m, la velocitat dels tsunamis és al voltant dels 700 km/h. Per tant, això significa que hi ha molt poc temps per pendre mesures enfront un tsunami a la costa.
Quins tsunamis hi ha destacats?
Recentment hem viscut el tsunami del Japó (11 març 2011) causat per un sisme de magnitud 8,9 . L'epicentre del terratrèmol es va localitzar sota mar, davant les costes de l'illa de Honshu, a 130 kilòmetres a l'est de Sendai, a la prefectura de Miyagi, al Japó. El terratrèmol sols va durar 2 minuts i ha estat el 5è més potent detectat fins ara.
El 26 de desembre de 2004 a l’Oceà Índic va haver-hi un altre al sudest asiàtic. El terratrèmol va originar un seguit de tsunamis que devastaren les costes d'Indonèsia, Sri Lanka, l'Índia, Tailàndia i altres països amb onades gegants de fins a 30 metres d'altura que arribaren, fins i tot, a les costes d'Àfrica, a 4.500 km de l'epicentre, convertint-se així en la catàstrofe natural més mortífera de la història recent. El sisme -que va tenir una magnitud de 9.0 graus en l'escala de Richter- és el quart terratrèmol més gran ocorregut des de l'any 1900. Es calcula que el desastre va causar més de 300.000 víctimes, entre morts i desapareguts
Però no sempre tenen lloc en zones llunyanes. De fet, al 1755 va haver un gran terratrèmol submarí a prop de Lisboa i això va causar un gran tsunami.
 |
| Font: Bloc La Ventana del Medio Ambiente |
El 21 de mayo de 2003 Argel registró un terremoto de magnitud 7 en la escala de Richter que tuvo consecuencias para Balears. Minutos después del seísmo en la costa africana, el nivel del mar en la zona de Llevant y el sur de Mallorca experimentó oscilaciones de casi un metro, lo que causó numerosos daños materiales en embarcaciones que estaban amarradas en Porto Cristo, Cala Rajada, Portocolom, Portopetro, ses Salines e incluso en Palma.
El terremoto de Argel, cuyo epicentro se situó a unos 350 kilómetros de Mallorca, se reflejó en Balears en forma de temblores de menor intensidad y de olas de unos dos metros de altura. Menorca, y en concreto el puerto de Maó, sufrió las peores consecuencias de lo que parecía un tsunami. Más de 70 embarcaciones se hundieron y otras 80 registraron grandes desperfectos.
El terremoto de Argel, cuyo epicentro se situó a unos 350 kilómetros de Mallorca, se reflejó en Balears en forma de temblores de menor intensidad y de olas de unos dos metros de altura. Menorca, y en concreto el puerto de Maó, sufrió las peores consecuencias de lo que parecía un tsunami. Más de 70 embarcaciones se hundieron y otras 80 registraron grandes desperfectos.
I les altres causes de tsunamis què?
Les allaus, erupcions volcàniques i explosions submarines poden ocasionar tsunamis que solen dissipar ràpidament, sense arribar a provocar danys en els seus marges continentals.
Situada a la part nord del Delta de l'Ebre, el Fangar és una de les dues puntes o penínsules d'aquest. En realitat és una fletxa litoral d'uns 6 km de llarg, amb dunes i sorra fina que tanca la Badia amb el mateix nom.
És una platja tranquila i amb dificultats a l'accés rodat, ja que l'entrada a vegades queda de difícil accés degut als temporals, i això fa que encara sigui més idílica. Per sort, el Fangar és la típica platja natural que hom esperaria trobar arreu i que per desgràcia és força única.
Per a mi, el millor moment per anar-la a visitar és a la primavera, ja que és una zona important per a la cria d'ocells marins, i en aquell moment trobem tants els ocells hivernants que encara no han marxat com els estivals que arriben.
PLATJA DE LA PUNTA DEL FANGAR
 |
| Font: www.terresdelebre.org |
Situada a la part nord del Delta de l'Ebre, el Fangar és una de les dues puntes o penínsules d'aquest. En realitat és una fletxa litoral d'uns 6 km de llarg, amb dunes i sorra fina que tanca la Badia amb el mateix nom.
És una platja tranquila i amb dificultats a l'accés rodat, ja que l'entrada a vegades queda de difícil accés degut als temporals, i això fa que encara sigui més idílica. Per sort, el Fangar és la típica platja natural que hom esperaria trobar arreu i que per desgràcia és força única.
Per a mi, el millor moment per anar-la a visitar és a la primavera, ja que és una zona important per a la cria d'ocells marins, i en aquell moment trobem tants els ocells hivernants que encara no han marxat com els estivals que arriben.
BIBLIOGRAFIA: per aprofundir una mica més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada