dimecres, 20 de juny de 2012

Últim programa de la temporada...fins al setembre!!


Avui parlarem de moltes coses diferents. Escolta'ns aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-          Un dofí va embarrancar a la platja de Cunit fa uns dies. El passat 3 de juny va embarrancar un dofí llistat a la platja de Cunit, amb una ferida a l’aleta caudal. Un grup de banyistes va trobar el dofí i l’han mantingut dins l’aigua amb l’ajuda d’un biòleg, fins que ha arribat el personal del CRAM (Centre de Recuperació i Conservació d'Animals Marins), que són els s’encarreguen d’aquesta mena de rescats a Catalunya.

Es creu que el dofí podria tenir un problema neurològic o d’orientació, i que s’hagués autolesionat. Ara cal esperar a què els veterinaris del CRAM determinin les causes i el seu estat, per tal de decidir si es torna al mar o s’inicia la seva recuperació al centre que aquesta entitat té al Prat de Llobregat.

-          Els nous pous de petroli al Delta posen en perill el medi. Greenpeace i Ecologistes en Acció denuncien que el nou permís per explotar dos nous pous de petroli davant el Delta de l’Ebre, podria posar en perill el medi. La Declaració d’Impacte Ambiental de l’explotació dels pous de Repsol situats a menys de 50 km de la costa enfront el Delta, ha estat positiva, i això és incomprensible per a les organitzacions ecologistes donat l’historial mediambiental de Repsol a la zona i el procediment penal pendent per dos abocaments fets en explorar aquests dos pous.

Les entitats ecologistes diuen que Espanya té alternatives energètiques vàlides al petroli que poden reduir a zero les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més a més, expliquen que la Secretaria d’Estat de Medi Ambient assumeix en la resolució que “les conseqüències d’un possible abocament d’hidrocarburs podrien ser de moderades a severes sobre la fauna marina, pesca o turisme costaner al PN Delta del Ebre”.

-          Els vaixells de Vigo reciclaran els residus que trobin a les seves xarxes. L’Autoritat Portuària de Vigo ha firmat un conveni amb el Cetmar, un centre d’investigació, per implantar entre 2012 i 2014, un sistema de recollida de reciclatge de totes les escombraries que recullin les xarxes de pesca. La idea del projecte és que els vaixells portin a terra les deixalles que trobin per tal de netejar els caladors i quantificar i reciclar els residus.

-          Creen un sistema acústic per registrar les espècies que passen per Gibraltar. La Universitat de Barcelona i l’Instituto Español de Oceanografia tenen previst instal·lar una cortina d’escolta acústica a l’Estret de Gibraltar, per tal de registrar els moviments de les espècies marines marcades que creuin l’estret en migració.

El projecte dit Ocean Tracking Network (OTN) i dirigit per la investigadora de la UB Anna Sánchez-Vidal, consisteix en col·locar 9 fondeigs separats entre 100 i 400 metres, i equipats amb receptors acústics, amb l’objectiu global d’estudiar la vida als oceans i els efectes del canvi global sobre aquesta.

-          La col·laboració entre el Ministeri i la flota pesquera ajuda a salvar tortugues marines. El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient col·labora des de fa un temps amb la flota de palangre espanyola per tal de salvar les tortugues marines que queden enganxades en les seves arts de pesca, i segons la Fundació Biodiversitat aquest any han salvat entre 15.000 i 20.000 tortugues.

Aquests resultats formen part del projecte Life+ Indemares, emmarcat en el qual trobem jornades formatives per tot el país enfocades a pescadors i destinades a ampliar el convenciment entre ells de què els seus arts de pesca han de ser sostenibles per a afavorir la conservació dels fons marins. Als pescadors se’ls ha subministrat unes pèrtiguqes talla-sedals, i se’ls ha format en el seu ús, de manera que passin a ser una eina més del vaixell i així a reduir el número de tortugues que moren anualment.

-          La tonyina roja transporta isòtops radioactius de Fukushima. Científics d’Estats Units han detectat presència d’isòtops radioactius en exemplars de tonyines que havien migrat de Japó a Califòrnia després de l’accident de Fukushima. Els nivells trobats no són perjudicials per a la salut humana, però els experts recomanen estudiar més espècies migratòries com tortugues, taurons o aus marines.

-          La Guàrdia Civil detecta una embarcació de Castelló practicant pesca furtiva de pop de roca a l’Ametlla de Mar. Agents del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil, el Seprona, van detectar el passat 6 de juny, a una embarcació de Castelló capturant pops de roca a l’Ametlla de Mar, en època de veda i amb estris prohibits durant l’estiu. El propietari de l’embarcació va ser denunciat per incomplir la veda, i sancionat per usar cadups més enllà de 3 milles de la costa, cosa que està prohibida, i a més a més, per usar un tipus de trampa que no deixa que el pop pugui escapar pel seu instint de supervivència.

L’objectiu de la pesca il·legal és aconseguir grans captures i més beneficis econòmics aprofitant que existeix poc producte al mercat durant la veda. Per sort, els pescadors de l’Ebre van avisar d’aquest tipus de pràctiques deslleials i el Seprona va poder localitzar aquest cas concret.



SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui parlarem de l’últim informe Silmar que ha mostrat recentment la Fundació Mar, on avaluen l’estat de la costa de Catalunya i Balears.

La Fundació Mar és una entitat situada a Begur, que té l’objectiu de promoure l’estudi, el coneixement i la conservació dels ecosistemes marins litorals del Mediterrani i les cultures que l’integren. Un dels projectes que fa temps desenvolupen és el projecte SILMAR, que és la Xarxa de Seguiment Ibèric del Litoral Marí, creada al 2009 i que és una acció de vigilància permanent de l’estat del patrimoni litoral del mediterrani espanyol, que funciona gràcies a la participació de la societat civil, empreses i entitats. El projecte Silmar s’estructura fent estacions de control pel litoral gestionades per equips de mínim 2 persones, que bolquen la informació a la web www.silmar.org , i un cop recollida tota la informació s’elabora un informe d’estat del litoral.

Just acaba de ser publicat l’informe del 2011 i alerta de la degradació generalitzada de la costa catalana i balear, i reclamar prendre mesures correctores innovadores com podria ser la creació d’espais marins protegits a escala local o la millora de la protecció legal d’àrees litorals sensibles.
Segons aquest informe realitzat a partir de dades recollides en 22 estacions de control submarí al llarg de la costa catalana i balear,  el deteriorament de la costa és degut a diversos factors com la falta de voluntat política, l’esforç pesquer, els impactes de la navegació mercant, la pràctica nàutica recreativa poc sostenible, la contaminació, la introducció d’espècies invasores i els potencials efectes del canvi climàtic.

Quin és el millor fons marí? El més ben valorat ha estat Formentera, a la zona d’Es Banc, amb una puntuació de 8.8, una puntuació un xic més baixa que l’any anterior que era de 9.

I el pitjor? El Delta del Llobregat, afectat per les obres d’ampliació del port de Barcelona, 
que per contra sí ha millorat un xic des de l’any passat i ha passat del 3.5 a 4.8.

Quin ha estat el lloc que més ha millorat en un any? Doncs ha estat Begur, que després de millorar un criticat banc de boies ha passat del suspès a l’aprovat gràcies a la instal·lació d’un sistema de fondeig ecològic.
 
I quins resultats ha indicat l’informe de les costes catalanes? L’informe Silmar indica una situació més favorable del litoral gironí, respecte al de Barcelona i Tarragona on la degradació és més dràstica i no millora.

Anem a veure què diu de les costes de Tarragona? Segons l’informe, la qualitat de l’aigua de Tarragona no és prou bona malgrat les mesures correctores que s’han pres a la província, ja que pateix diversos factors contaminants com la construcció, la conservació d’infraestructures de gestió d’aigües residuals amb funcionament deficitari, el sector petroquímic i l’intens moviment comercial de grans vaixells al Port de Tgn.
La costa tarragonina té molts ports esportius i pesquers, i això provoca la degradació dels pocs espais naturals atractius, ja que són molt buscats per la gent i hi provoca sobrefreqüentació humana, com és el cas de l’Ametlla de Mar.

Així la costa de Girona és la més ben conservada de Catalunya? Doncs sí, malgrat la forta pressió urbanística dels últims anys, encara té zones d’alta qualitat ambiental. De la costa gironina destaquen la pressió que exerceix el turisme a l’estiu i la falta d’inversions en conservació activa, que fan perillar zones protegides com podrien ser les Illes Meddes.

I què ha mostrat l’informe de Barcelona i Balears? En el cas de les costes de la província de Barcelona, hi ha una forta afecció per contaminació directa provinent del moviment de la gran ciutat i rodalies, així com un transformació urbanística molt forta del litoral, que ha deixat molt vulnerables els pocs ecosistemes marins que encara hi queden. A banda, la pesca professional segueix reduint els estocs pesquers, i també es pateix invasions d’algues foranies com Caulerpa racemosa a Vilanova i la Geltrú.
Per al cas de les Pitiüses, malgrat tenir una bona qualitat d’aigües i fons en bon estat, tenen molts riscos per culpa de les algues invasores, la sobrepesca i la falta de pressupost per mantenir la vigilància i els projectes de conservació. A banda, no es pot menysprear la freqüentació humana a l’estiu en zones delicades on moltes embarcacions fan ancoratges irresponsables que deterioren els fons de Posidonia.

On podem saber més de tot això? Doncs sols cal entrar a les webs de la Fundació Mar www.fundaciomar.org i www.silmar.org

I com hi podem participar? Podeu ser voluntaris i iniciar un nou transsecte o punt de control.



SECCIÓ 4: LA LUPA

Les millors platges per a bussejar a les Terres de l’Ebre

Avui faré aquesta secció dedicada als aficionats al busseig a les Terres de l’Ebre.  A les nostres terres podem trobar platges de tot tipus, tant de sorra fina com de còdols o zones de penya-segats meravellosos que tanquen cales boniques i acollidores que no tenen res que envejar a les de la Costa Brava. De fet, sota les aigües ebrenques hi ha amagat un paradís, ja que entre els municipis de l’Ampolla i l’Ametlla de Mar hi troben una de les zones de Posidònia més importants de la Mediterrània, i la més extensa de Catalunya, cosa que assegura trobar gran biodiversitat al seu voltant.

A les Terres de l’Ebre tenim diferents opcions d’immersions: per als més naturalistes tenim immersions a fons marins d’interès on podrem observar gran diversitat d’organismes marins com peixos, estrelles de mar, eriçons, cogombres de mar, anèmones, algues diverses, etc; en canvi, per als amants de la història i els reptes, també tenim tota una sèrie de pecis enfonsats que es poden visitar i rememorar els temps antics i les batalles que tingueren lloc en aquestes costes.

A la zona sud de les Terres de l’Ebre podem practicar snorkel a les costes rocoses que hi ha entre Sant Carles de la Ràpita i Alcanar, abans de la cimentera, enmig de les quals s’amagen tot tipus d’animals banyats per les aigües de la badia dels Alfacs.

A la zona que rodeja el Delta de l’Ebre no és gaire atractiu bussejar ni fer snorkel ja que les aigües contenen sediments flotants que provoquen terbolesa, i els fons són sorrencs cosa que no afavoreix tant gran diversitat d’organismes com podrien ser els rocosos. Tot i això, tenim la possibilitat de bussejar fins a pecis com el Nicoline Maersek, un vapor danès que va embarracar a l’est del far de la Punta de la Banya el 1943 durant la 2ona Guerra Mundial, o d’altres com e Vapor del Ciment, el Vapor del Vi o el Bencinero, tots ells situats a la punta est del Delta a poca profunditat.

Un cop deixem el Delta de l’Ebre enrere i anem pujant cap al nord, trobem ja platges amb gran interès per al busseig, moltes d’elles per la presència de la tan nombrada Posidònia. Per la zona de l’Ampolla podem bussejar per exemple a la Punta de la Figuera o cala la Buena, punta que forma una llengua de terra que cau sobre el mar i que deixa al seu pas tota una sèrie de roques enfonsades que dificulten la navegació i són un atractiu per als bussejadors.
Ja al terme d’el Perelló podem anar a visitar la Punta de l’Àliga que té l’illot, i compta amb uns fons plens de vida amb immersions que fan goig. De fet, la costa rocosa que conforme les costes del Perelló, té molt d’interès per al busseig i és fàcil trobar llocs on l’accessibilitat no és tant bona des de costa, però que amb una embarcació ens poden fer xalar de valent.

Però està clar que l’estrella del busseig a les Terres de l’Ebre és l’Ametlla de Mar, que disposa de gran nombre de platges i cales amb itineraris submarins preciosos. Una de les immersions més conegudes és la Cala Llobeta, a l’urbanització de Calafat, que ens porta progressivament per un fons de sorra fins a trobar una zona de roques i Posidònia, on podrem veure gorgònies blanques entre d’altres animals destacats.
Altres cales molt interessants per al busseig són per exemple :
1) Calafató, que està rodejada de formacions rocoses a ambdós costats i que té la cova del dofí, una petita cavitat on algú va deixa una figura d’un dofí de 50cm d’alçada, 2) Sant Jordi, on tenim l’opció d’avançar recte fins a uns 15 m de profunditat on trobarem formacions rocoses o bé resseguir el penya-segat on està el castell i xafardejar dins les múltiples cavitats, 3) L’Estany i la Cala de Bon Capó, que és un port natural amb platja de còdols que podem deixar enrere per a resseguir el penya-segat esquerra fins a la cala bon capó on trobarem praderies de posidònia i zones de bancs de sorra.
Però també a la zona urbana , a la platja de Pixavaques podem bussejar recorrent l’escullera fins a la platja de l’Alguer, la més cèntrica de les platges de l’Ametlla.

A banda, l’Ametlla també té pesis com el famós Correu, enfront de Calafat, que és el peci més atractiu de la costa catalana, i és un mercat italià de 100 metres d’eslora enfonsat des de 1917 a 53 m de profunditat. Aquesta immersió només és apta per a experts amb titulacions avançades de busseig és clar.


BIBLIOGRAFIA

Oceans de notícies:

La finestra del mar:


La lupa:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada