dilluns, 11 de juny de 2012

Banderes blaves per aquest estiu?

http://www.antenacaro.cat/share/share_audios.php?id_audio=1727

Avui parlarem de:

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-          Un nou cranc marí invasor arriba al Delta de l’Ebre. Un grup d’investigadors espanyols i un alemany, acaben de publicar un estudi sobre la presència del cranc marí Dyspanopeus sayi, originari de la costa atlàntica nordamericana, i que actualment s’ha trobat a la badia dels Alfacs, al Delta de l’Ebre. Segons els investigadors, s’han capturat individus dels dos sexes, incloent femelles incubant ous, a diferents localitats i moments, cosa que confirma que el cranc s’ha establert i es reprodueix sense problemes al Mediterrani occidental.

Aquest cranc ha arribat les últimes dècades a Regne Unit, França, Holanda, el Mar Negre i l’Adriàtic, i ara es troba a la part més occidental del Mediterrani. Actualment no està clar com ha arribat i es discuteixen diverses hipòtesis, i hi ha la possibilitat de que pugui ser un potencial competidor per la nostra fauna marina autòctona, tot i que encara no hi ha estudis en ferm sobre el tema i caldrà esperar un temps abans de tenir respostes.

-           Dofins amb amputacions a les aletes prop del Cap de Creus. L’empresa Projecte NINAM, dedicada als albiraments i estudi de cetacis a la zona del Cap de Creus i editors de la primera guia de cetacis de Catalunya, denuncia que des de 2006 han trobat entre 5 i 7 dofins amb amputacions a les aletes per culpa d’hèlixs d’embarcacions a motor que naveguen ràpidament per la zona del Baix Empordà. Els membres de Projecte NINAM denuncien aquest tipus de navegació perillosa, i volen realitzar xerrades sobre navegació respectuosa a clubs nàutics de la zona per conscienciar del perill que poden causar a les poblacions de cetacis.

Els dofins mulars són una espècie marina que habita les franges litorals catalanes. Normalment es mouen prop de la costa, a un quilòmetre i mig de distància, i acostumen a buscar el seu menjar en zones de poca profunditat. Aquests factors fan que siguin uns dels animals que més pateixen les conseqüències de la presència humana. Actualment, de forma habitual, des del Cap de Creus i fins a Palamós hi viuen uns 200 dofins mulars.

-          L’Expo 2012 de Corea del Sud centra la mirada en el mar. Aquest any 2012 se celebra a la ciutat de Yeosu, a Corea del Sud, l’exposició internacional 2012 i té com a tema central “The Living Ocean and Coast”, és a dir, els oceans vivents i les costes.

En el cas del pavelló d’Espanya, aquesta ha volgut transmetre la gran tradició en matèria d’exploracions geogràfiques i descobriments científics i ha usat el lema “Espanya explora”. El contingut de l’exposició espanyola es centra en l’expedició Malaspina 2010 –que ha tingut com a objectius avaluar l’impacte del canvi global a l’oceà, explorar la seva diversitat i impulsar les ciències del mar al nostre país, rememorant l’expedició de circumnavegació d’Alejandro Malaspina a finals del segle XVIII- i el vaixell oceanogràfic Hespérides.

-          Un equip de biòlegs produeix una potencial vacuna contra la malària a partir de microalgues. Un equip de biòlegs de la University of Califòrnia ha dissenyat una microalga que podria ser l’origen d’una potencia vacuna per a prevenir la transmissió del paràsit que causa la malària, fita que podria ser una forma barata de protegir a bilions de persones al món. La malària és una malatia causa per la infecció d’un paràsit que afecta a 225 milions de lpersones en regions tropicals i subtropicals d’arreu del planeta.

L’experiment consisteix en usar unes microalgues dites Chlamydomonas reinhardtii per a produir proteïnes de malària que provoquin la generació d’anticossos contra el paràsit, i així poder prevenir la malaltia. De moment s’ha aconseguit amb ratolins.

-          Un projecte europeu fa assaigs amb un peix-robot dissenyat pel control de qualitat de les aigües portuàries a Gijón.L’Autoritat Portuària de Gijón, a Astúries, ha presentat un prototip de peix robot dissenyat per a garantir la vigilància del mediambient marítim. El peix té diversos sistemes mecànics, de comunicació i químics, entre d’altres particularitats, i requereix de 4 antenes submarines. Actualment esta fent proves pilot de navegació i control del robot, i un cop superi el període de proves, es posarà en pràctica a diferents ports reduint molt els costos de control.

-          Bacteris vius de fa 86 milions d’anys al fons de l’oceà Pacífic. Un equip internacional de científics ha trobat bacteris que sobreviuen amb un metabolisme extremadament lent, visquent en sediments sota el fons oceànic que poden tenir una antiguitat de 86 milions d’anys, segons la revista Science. Aquests bacteris allotjats a 30 metres de profunditat al sòl del Pacífic, no disposen de llum del sol ni nutrients frescos, però poden tenir més de 1000 anys d’edat. Aquests organismes s’han adaptat a viure en un lloc amb pocs recursos disminuint el seu metabolisme i això obre la porta a la possibilitat de trobar vida en altres planetes on les condicions ambientals són inhòspites per les formes de vida que considerem possibles a la Terra.

-          Descobreixen un òrgan a la boca de la balena blava per a coordinar les glopades. Investigadors canadencs i estadounidencs han trobat en balenes blaves i rorquals, un òrgan nou en el qual està situat a la barbeta  i que explica el mecanisme dels seus àpats. “És una cavitat plena de gel i situada entre les dues mandíbules”, segons descriu un científic de l’Institut Smithsonian dels Estats Units.

Les balenes tenen uns plecs que dobleguen la pell de la gola i ventre, i com un acordió estiren ràpidament la pell per a tragar grans quantitats d’aigua i obtenir els invertebrats marins que ells mengen. Aquest nou òrgan permet coordinar els 6 metres de mandíbules, que obre i tanca en tan sols 10 segons.


SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Ara que ja estem quasi dins l’època estival parlarem de les famoses banderes blaves que onegen a les nostres platges, per a què puguem entendre una mica que són.

La Bandera Blava és un distintiu que atorga anualment la fundació europea d’Educació Ambiental, a certes platges i ports que compleixen una sèrie de condicions ambientals i infraestructures.

El concepte de Bandera Blava va nèixer a França al 1985 en municipis costaners que acomplien un tractament de les aigües residuals i asseguraven uns criteris de qualitat de les aigües de bany. Al 1987, any europeu del medi ambient, la Fundació europea d’Educació Ambiental va presentar el concepte francès a la Comissió Europea i es va adoptar com un dels programes de l’any. A nivell europeu, però es va ampliar els criteris i es va afegir temes tipus la gestió ambiental com per exemple la planificació costanera i la protecció d’espais.

Per a les platges mesuren 4 tipus de criteris: educació ambiental i informació, la qualitat de l’aigua, la gestió ambiental i la seguretat i serveis. Si us sembla anem a veure punt per punt què són aquests criteris:

Educació ambiental i informació

  • Hi ha d'haver informació sobre els ecosistemes i les àrees sensibles de la costa
  • S'ha de mostrar informació sobre la qualitat d'aigua en la que es banya
  • S'ha de mostrar informació sobre el Programa de Bandera Blava
  • El codi de conducta per a l'àrea de platges s'ha de mostrar i les normes que governen l'ús de les platges ha d'estar fàcilment disponible per al públic.
  • S'ha d'oferir un mínim de 5 activitats d'educació ambiental

Qualitat de l'aigua

  • Conformitat amb els requisits i normes per l'excel·lent qualitat de l'aigua en la que es banya.
  • No poden afectar l'àrea de platges abocaments industrials ni aigües residuals.
  • Control sobre la salut d'esculls coral·lins situats en la proximitat de la platja
  • Conformitat de la comunitat amb requisits de tractament d'aigües residuals.
  • Les algues i altra vegetació haurien de deixar-se podrir a la platja llevat que constitueixi una nosa

Gestió ambiental

  • S'ha d'establir un consell d'administració de platges per ser al càrrec dels sistemes de gestió ambiental i dirigir auditories ambientals regulars de les instal·lacions de les platges
  • La platja ha de complir totes les regulacions que afecten la localització i funcionament de la platja (planificació de la zona costera i legislació mediambiental)
  • La platja ha de estar neta
  • Hi ha d'haver papereres disponibles a la platja o prop d'aquesta en quantitats suficients, i han de ser regularment mantingudes i buidades
  • Les instal·lacions per rebre materials reciclables han d'estar disponibles a la platja
  • Instal·lacions sanitàries adequades i netes amb el sanejament controlat
  • A la platja no ha d'haver càmping desautoritzat o conducció ni abocaments.
  • S'ha de reforçar estrictament regulació pel que fa a gossos i altres animals domèstics a la platja
  • S'han de mantenir pròpiament tots els edificis i equip de la platja
  • Els mitjans sostenibles de transport s'han de promoure en l'àrea de platges

Seguretat i serveis

  • Un nombre adequat de socorristes i/o equip de socorrisme han d'estar disponibles a la platja
  • L'equip de primers auxilis ha d'estar disponible a la platja
  • Hi ha d'haver gestió d'usuaris i usos diferents de la platja per tal d'evitar conflictes i accidents
  • Hi ha d'haver accés segur a la platja
  • L'àrea de platges ha de ser patrullada
  • Un subministrament d'aigua que beu potable ha d'estar disponible a la platja
  • Un mínim d'una platja de Bandera Blava a cada municipi ha de tenir accés a les instal·lacions de lavabos per persones impossibilitades
  • Hi ha d'haver un mapa que indiqui la situació de les instal·lacions de la platja

En el cas de Catalunya, el distintiu l’atorgat l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac) i compta amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua a l’hora de recollir i avaluar totes les candidatures. Al 2011 es van concedir a 86 platges i 22 dels ports amb distintiu de qualitat, i esperem que aquest mes de juny quan concedeixin les de 2012 siguin com a mínim les mateixes o més.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlarem del capità Paul Watson, un ecologista, defensor dels drets dels animals i fundador de la Societat de Conservació Sea Sheperd, que va ser arrestat a principis de maig a Frankfurt, Alemanya, i està esperant la possible extradició a Costa Rica per una confrontació amb un pesquer d’aquest país al 2002.

Paul Watson va néixer al 1950 a Toronto, al Canadà. Quan era jove va treballar com a guia turística a l’Expo 67 a Montréal, i acte seguit es va unir a la Guarda Costanera Canadenca on va servir a bord de vaixells de recerca i rescat.

De ben jovenet va iniciar-se en l’activisme medioambiental unint-se al Sierra Club, un grup que protestava en contra de les proves nuclears a l’illa Amchitka, i que anys més tard va acabar sent l’actual Greenpeace.  Al 1971 va unir-se com a membre de la tripulació de vaixell GreenpeaceToo i va ser el capità del Greenpeace Astral el 1972. Després d’això va continuar sent membre de la tripulació i director de Greenpeace en diversos vaixells a la dècada dels 70.
Al 1975 va estar de tripulant amb un vaixell que s’enfrontava als balleners soviètics, i el juny del mateix any va ser un dels primers en arriscar la seva vida per protegir les balenes quan va situar la seva barca Zodiac entre el vaixell i un grup de catxalots. Els russos van ferir un catxalot que va caure moribund sobre la seva embarcació i Watson va veure com la balena intentava girar el seu cos per evitar caure sobre el vaixell, com si entengués el què estaven fent. Des de llavors, Watson es va convertir en activista i defensor de les balenes.

Va ser el fundador de la Societat per la Conservació Sea Sheperd el 1977, una organització no governamental protectora de foques, dofins, balenes, taurons, tortugues i altres animals marins. El 1978 van comprar la seva primera embarcació i ben aviat es va convertir en un grup ecologista controvertit per les seves provocatives tàctiques com llençar objectes a cobertes de vaixells baleners, intents de sabotejar vaixells, abordatges...
A dia d’avui, Paul Watson segueix sent el líder de l’entitat i el coneixen com el Capità, encara que mai ha estat llicenciat com a capità de vaixell. Ara mateix les seves aventures salvant balenes donen fil conductor a una sèrie de televisió dita Defensors de Balenes, que s’emet a Discovery Channel.

Al gener de 2008 va ser escollit pel The Guardian, com una de les 50 persones que podrien salvar el planeta.

Però no tot han estat èxits i batalles guanyades al llarg de la seva vida. Al 1993 fou detingut a Canadà per accions en contra de Cuba, al 1997 fou detingut juntament amb la seva xicota per un tribunal noruec per intentar enfonsar un grup de vaixells de pesca i caça de balenes al 1992, i aquí el van condemnar a 120 dies de presó.
També és persona non grata a Islàndia per intentar desactivar dos vaixells al port.
Al 2008 al Canadà van morir 3 activistes seus en contra de la caça de foques en un accident marítim amb un vaixell de la Guarda Costanera i un vaixell de pesca.

Recentment ha sigut excarcelat a Franckfurt, Alemanya, per un cas contra la justícia de Costa Rica, per un incident ocorregut fa 10 anys en què Watson filmava un documental quan el seu equip va descobrir una operació il·legal de pesca de taurons en aigües de Guatemala i va intentar enfonsar i sabotejar el vaixell.


SECCIÓ 4: LA LUPA

Platja de Torrent del Pi o Cala Mosques

Platja situada al municipi de l’Ametlla de Mar, molt a prop de la urbanització de les Tres Cales. Aquesta cala és part d’una zona d’important interès natural pels valors ecològics i paisatgístics que ofereix com una llacuna que es crea al final del torrent que li dóna nom i una zona boscosa. Al 1996 es va catalogar zona de reserva natural de fauna salvatge, i per tant, és una platja verge que no compta amb infraestructures però és molt atractiva.

És una platja llarga i estreta, d’una amplada de 20 m però una longitud d’uns 150 m, i poc freqüentada a l’estiu, per una banda per ser una platja de graves i per la poca senyalització d’accés a ella (a través d’un camí forestal).

El seu fons marí és de pedra i roques, i s’assoleix profunditat molt ràpidament fins als 10 metres com a molt. Si feu una immersió a Torrent del Pi, podeu trobar tots tipus de fons des de rocós a praderies de Posidònia.


BIBLIOGRAFIA

Oceans de notícies:

La lupa:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada