Avui parlarem de:
SECCIÓ 1:
OCEANS DE NOTÍCIES
- Un nou cranc marí invasor arriba al Delta de l’Ebre. Un grup d’investigadors espanyols i un alemany, acaben de publicar un estudi sobre la presència del cranc marí Dyspanopeus sayi, originari de la costa atlàntica nordamericana, i que actualment s’ha trobat a la badia dels Alfacs, al Delta de l’Ebre. Segons els investigadors, s’han capturat individus dels dos sexes, incloent femelles incubant ous, a diferents localitats i moments, cosa que confirma que el cranc s’ha establert i es reprodueix sense problemes al Mediterrani occidental.
Aquest cranc ha arribat les últimes dècades a Regne Unit, França, Holanda, el Mar Negre i l’Adriàtic, i ara es troba a la part més occidental del Mediterrani. Actualment no està clar com ha arribat i es discuteixen diverses hipòtesis, i hi ha la possibilitat de que pugui ser un potencial competidor per la nostra fauna marina autòctona, tot i que encara no hi ha estudis en ferm sobre el tema i caldrà esperar un temps abans de tenir respostes.
- Dofins amb amputacions a les aletes prop del Cap de Creus. L’empresa Projecte NINAM, dedicada als albiraments i estudi de cetacis a la zona del Cap de Creus i editors de la primera guia de cetacis de Catalunya, denuncia que des de 2006 han trobat entre 5 i 7 dofins amb amputacions a les aletes per culpa d’hèlixs d’embarcacions a motor que naveguen ràpidament per la zona del Baix Empordà. Els membres de Projecte NINAM denuncien aquest tipus de navegació perillosa, i volen realitzar xerrades sobre navegació respectuosa a clubs nàutics de la zona per conscienciar del perill que poden causar a les poblacions de cetacis.
Els dofins mulars són una espècie marina que habita les franges litorals catalanes. Normalment es mouen prop de la costa, a un quilòmetre i mig de distància, i acostumen a buscar el seu menjar en zones de poca profunditat. Aquests factors fan que siguin uns dels animals que més pateixen les conseqüències de la presència humana. Actualment, de forma habitual, des del Cap de Creus i fins a Palamós hi viuen uns 200 dofins mulars.
- L’Expo 2012 de Corea del Sud centra la mirada en el mar. Aquest any 2012 se celebra a la ciutat de Yeosu, a Corea del Sud, l’exposició internacional 2012 i té com a tema central “The Living Ocean and Coast”, és a dir, els oceans vivents i les costes.
En el cas del pavelló d’Espanya, aquesta ha volgut transmetre la gran tradició en matèria d’exploracions geogràfiques i descobriments científics i ha usat el lema “Espanya explora”. El contingut de l’exposició espanyola es centra en l’expedició Malaspina 2010 –que ha tingut com a objectius avaluar l’impacte del canvi global a l’oceà, explorar la seva diversitat i impulsar les ciències del mar al nostre país, rememorant l’expedició de circumnavegació d’Alejandro Malaspina a finals del segle XVIII- i el vaixell oceanogràfic Hespérides.
- Un equip de biòlegs produeix una potencial vacuna contra la malària a partir de microalgues. Un equip de biòlegs de la University of Califòrnia ha dissenyat una microalga que podria ser l’origen d’una potencia vacuna per a prevenir la transmissió del paràsit que causa la malària, fita que podria ser una forma barata de protegir a bilions de persones al món. La malària és una malatia causa per la infecció d’un paràsit que afecta a 225 milions de lpersones en regions tropicals i subtropicals d’arreu del planeta.
L’experiment consisteix en usar unes microalgues dites Chlamydomonas reinhardtii per a produir proteïnes de malària que provoquin la generació d’anticossos contra el paràsit, i així poder prevenir la malaltia. De moment s’ha aconseguit amb ratolins.
- Un projecte europeu fa assaigs amb un peix-robot dissenyat pel control de qualitat de les aigües portuàries a Gijón.L’Autoritat Portuària de Gijón, a Astúries, ha presentat un prototip de peix robot dissenyat per a garantir la vigilància del mediambient marítim. El peix té diversos sistemes mecànics, de comunicació i químics, entre d’altres particularitats, i requereix de 4 antenes submarines. Actualment esta fent proves pilot de navegació i control del robot, i un cop superi el període de proves, es posarà en pràctica a diferents ports reduint molt els costos de control.
- Bacteris vius de fa 86 milions d’anys al fons de l’oceà Pacífic. Un equip internacional de científics ha trobat bacteris que sobreviuen amb un metabolisme extremadament lent, visquent en sediments sota el fons oceànic que poden tenir una antiguitat de 86 milions d’anys, segons la revista Science. Aquests bacteris allotjats a 30 metres de profunditat al sòl del Pacífic, no disposen de llum del sol ni nutrients frescos, però poden tenir més de 1000 anys d’edat. Aquests organismes s’han adaptat a viure en un lloc amb pocs recursos disminuint el seu metabolisme i això obre la porta a la possibilitat de trobar vida en altres planetes on les condicions ambientals són inhòspites per les formes de vida que considerem possibles a la Terra.
- Descobreixen un òrgan a la boca de la balena blava per a coordinar les glopades. Investigadors canadencs i estadounidencs han trobat en balenes blaves i rorquals, un òrgan nou en el qual està situat a la barbeta i que explica el mecanisme dels seus àpats. “És una cavitat plena de gel i situada entre les dues mandíbules”, segons descriu un científic de l’Institut Smithsonian dels Estats Units.
Les balenes tenen uns plecs que dobleguen la pell de la gola i ventre, i com un acordió estiren ràpidament la pell per a tragar grans quantitats d’aigua i obtenir els invertebrats marins que ells mengen. Aquest nou òrgan permet coordinar els 6 metres de mandíbules, que obre i tanca en tan sols 10 segons.
SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR
Ara que ja estem quasi dins l’època estival parlarem
de les famoses banderes blaves que onegen a les nostres platges, per a què
puguem entendre una mica que són.
La
Bandera Blava és un distintiu que atorga anualment la fundació
europea d’Educació Ambiental, a certes platges i ports que compleixen una sèrie
de condicions ambientals i infraestructures.
El concepte de Bandera Blava va nèixer a França al
1985 en municipis costaners que acomplien un tractament de les aigües residuals
i asseguraven uns criteris de qualitat de les aigües de bany. Al 1987, any
europeu del medi ambient, la
Fundació europea d’Educació Ambiental va presentar el
concepte francès a la Comissió Europea
i es va adoptar com un dels programes de l’any. A nivell europeu, però es va
ampliar els criteris i es va afegir temes tipus la gestió ambiental com per
exemple la planificació costanera i la protecció d’espais.
Per a les platges mesuren 4 tipus de criteris:
educació ambiental i informació, la qualitat de l’aigua, la gestió ambiental i
la seguretat i serveis. Si us sembla anem a veure punt per punt què són aquests
criteris:
Educació ambiental i informació
- Hi ha d'haver informació sobre els ecosistemes i les àrees sensibles de la costa
- S'ha de mostrar informació sobre la qualitat d'aigua en la que es banya
- S'ha de mostrar informació sobre el Programa de Bandera Blava
- El codi de conducta per a l'àrea de platges s'ha de mostrar i les normes que governen l'ús de les platges ha d'estar fàcilment disponible per al públic.
- S'ha d'oferir un mínim de 5 activitats d'educació ambiental
Qualitat de l'aigua
- Conformitat amb els requisits i normes per l'excel·lent qualitat de l'aigua en la que es banya.
- No poden afectar l'àrea de platges abocaments industrials ni aigües residuals.
- Control sobre la salut d'esculls coral·lins situats en la proximitat de la platja
- Conformitat de la comunitat amb requisits de tractament d'aigües residuals.
- Les algues i altra vegetació haurien de deixar-se podrir a la platja llevat que constitueixi una nosa
Gestió ambiental
- S'ha d'establir un consell d'administració de platges per ser al càrrec dels sistemes de gestió ambiental i dirigir auditories ambientals regulars de les instal·lacions de les platges
- La platja ha de complir totes les regulacions que afecten la localització i funcionament de la platja (planificació de la zona costera i legislació mediambiental)
- La platja ha de estar neta
- Hi ha d'haver papereres disponibles a la platja o prop d'aquesta en quantitats suficients, i han de ser regularment mantingudes i buidades
- Les instal·lacions per rebre materials reciclables han d'estar disponibles a la platja
- Instal·lacions sanitàries adequades i netes amb el sanejament controlat
- A la platja no ha d'haver càmping desautoritzat o conducció ni abocaments.
- S'ha de reforçar estrictament regulació pel que fa a gossos i altres animals domèstics a la platja
- S'han de mantenir pròpiament tots els edificis i equip de la platja
- Els mitjans sostenibles de transport s'han de promoure en l'àrea de platges
Seguretat i serveis
- Un nombre adequat de socorristes i/o equip de socorrisme han d'estar disponibles a la platja
- L'equip de primers auxilis ha d'estar disponible a la platja
- Hi ha d'haver gestió d'usuaris i usos diferents de la platja per tal d'evitar conflictes i accidents
- Hi ha d'haver accés segur a la platja
- L'àrea de platges ha de ser patrullada
- Un subministrament d'aigua que beu potable ha d'estar disponible a la platja
- Un mínim d'una platja de Bandera Blava a cada municipi ha de tenir accés a les instal·lacions de lavabos per persones impossibilitades
- Hi ha d'haver un mapa que indiqui la situació de les instal·lacions de la platja
En
el cas de Catalunya, el distintiu l’atorgat l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor
(Adeac) i compta amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua a l’hora
de recollir i avaluar totes les candidatures. Al 2011 es van concedir a 86 platges i 22 dels ports amb
distintiu de qualitat, i esperem que aquest mes de juny quan concedeixin les de
2012 siguin com a mínim les mateixes o més.
SECCIÓ 3:
RETRATS D’AIGUA SALADA
Avui parlarem del capità Paul Watson, un
ecologista, defensor dels drets dels animals i fundador de la Societat de Conservació
Sea Sheperd, que va ser arrestat a principis de maig a Frankfurt, Alemanya, i
està esperant la possible extradició a Costa Rica per una confrontació amb un
pesquer d’aquest país al 2002.
Paul Watson va néixer al 1950 a Toronto, al Canadà.
Quan era jove va treballar com a guia turística a l’Expo 67 a Montréal, i acte seguit
es va unir a la Guarda Costanera
Canadenca on va servir a bord de vaixells de recerca i rescat.
De ben jovenet va iniciar-se en l’activisme
medioambiental unint-se al Sierra Club, un grup que protestava en contra de les
proves nuclears a l’illa Amchitka, i que anys més tard va acabar sent l’actual
Greenpeace. Al 1971 va unir-se com a
membre de la tripulació de vaixell GreenpeaceToo i va ser el capità del
Greenpeace Astral el 1972. Després d’això va continuar sent membre de la
tripulació i director de Greenpeace en diversos vaixells a la dècada dels 70.
Al 1975 va estar de tripulant amb un vaixell que
s’enfrontava als balleners soviètics, i el juny del mateix any va ser un dels
primers en arriscar la seva vida per protegir les balenes quan va situar la
seva barca Zodiac entre el vaixell i un grup de catxalots. Els russos van ferir
un catxalot que va caure moribund sobre la seva embarcació i Watson va veure
com la balena intentava girar el seu cos per evitar caure sobre el vaixell, com
si entengués el què estaven fent. Des de llavors, Watson es va convertir en
activista i defensor de les balenes.
Va ser el fundador de la Societat per la Conservació Sea
Sheperd el 1977, una organització no governamental protectora de foques,
dofins, balenes, taurons, tortugues i altres animals marins. El 1978 van
comprar la seva primera embarcació i ben aviat es va convertir en un grup
ecologista controvertit per les seves provocatives tàctiques com llençar
objectes a cobertes de vaixells baleners, intents de sabotejar vaixells,
abordatges...
A dia d’avui, Paul Watson segueix sent el líder de
l’entitat i el coneixen com el Capità, encara que mai ha estat llicenciat com a
capità de vaixell. Ara mateix les seves aventures salvant balenes donen fil
conductor a una sèrie de televisió dita Defensors de Balenes, que s’emet a
Discovery Channel.
Al gener de 2008 va ser escollit pel The Guardian,
com una de les 50 persones que podrien salvar el planeta.
Però no tot han estat èxits i batalles guanyades
al llarg de la seva vida. Al 1993 fou detingut a Canadà per accions en contra
de Cuba, al 1997 fou detingut juntament amb la seva xicota per un tribunal
noruec per intentar enfonsar un grup de vaixells de pesca i caça de balenes al
1992, i aquí el van condemnar a 120 dies de presó.
També és persona non grata a Islàndia per intentar
desactivar dos vaixells al port.
Al 2008 al Canadà van morir 3 activistes seus en
contra de la caça de foques en un accident marítim amb un vaixell de la Guarda Costanera i un vaixell
de pesca.
Recentment ha sigut excarcelat a Franckfurt,
Alemanya, per un cas contra la justícia de Costa Rica, per un incident
ocorregut fa 10 anys en què Watson filmava un documental quan el seu equip va
descobrir una operació il·legal de pesca de taurons en aigües de Guatemala i va
intentar enfonsar i sabotejar el vaixell.
SECCIÓ 4: LA LUPA
Platja de Torrent del Pi o Cala Mosques
Platja situada al municipi de l’Ametlla de Mar,
molt a prop de la urbanització de les Tres Cales. Aquesta cala és part d’una
zona d’important interès natural pels valors ecològics i paisatgístics que
ofereix com una llacuna que es crea al final del torrent que li dóna nom i una
zona boscosa. Al 1996 es va catalogar zona de reserva natural de fauna
salvatge, i per tant, és una platja verge que no compta amb infraestructures
però és molt atractiva.
És una platja llarga i estreta, d’una amplada de 20 m però una longitud d’uns 150 m, i poc freqüentada a
l’estiu, per una banda per ser una platja de graves i per la poca senyalització
d’accés a ella (a través d’un camí forestal).
El seu fons marí és de pedra i roques, i
s’assoleix profunditat molt ràpidament fins als 10 metres com a molt. Si
feu una immersió a Torrent del Pi, podeu trobar tots tipus de fons des de rocós
a praderies de Posidònia.
BIBLIOGRAFIA
Oceans de notícies:
La lupa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada