dimecres, 4 d’abril de 2012

El Niño...quin nom més curiós per a un fenomen oceanogràfic físic, no?

Avui parlarem de l'impacte de la contaminació acustca a l'Àrtic, de la tria del dia de l'aqüicultura a Espanya, de la concessió de llum verda per a prospeccions petrolíferes a Canàries i de la posada en marxa d'energia eòlica al Japó. A l'apartat de la Finestra del Mar parlarem d'un fenomen d'oceanografia física, el fenomen d'El Niño, i de passada de La Niña. A l'apartat dels Retrats avui parlarem de James Cook, i a la Lupa parlarem de la platja de les Delícies. Voleu escoltar-ho? Doncs feu click aquí.

SECCIÓ 1: OCEANS DE NOTÍCIES

-    Analitzen l’impacte de la contaminació acústica a l’oceà Àrtic. Científics del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya està analitzant l’impacte de la contaminació acústica en els animals marins de l’Àrtic a través de sensors acústics i una tecnologia pionera.
Aquests investigadors són part d’un projecte europeu dit Arctic Climate Change, Economy and Society (ACCESS) que investiga com afectaran a l’ecosistema les activitats humanes, un impacte que s’agreujarà amb el desgel parcial del continent. Aquest projecte sorgeix de l’escenari de canvi que trobem a l’Àrtic actualment, ja que el seu desgel està obrint noves rutes comercials i això augmentarà el trànsit de vaixells a la zona, i per tant, de l’activitat en general. En el cas dels científics catalans, se centraran en els cetacis com a bioindicadors, ja que la supervivència d’aquests mamífers depèn quasi exclusivament de la informació acústica. Anteriors estudis ja van demostrar que cetacis o altres animals marins com els cefalòpodes, poden patir greus lesions auditives degudes a l’exposició contínua a nivels de so de baixa freqüència.

-    El dia 30 de novembre és l’escollit com a Dia de l’Aqüicultura. Els internautes han pogut participar de la selecció del Dia de l’Aqüicultura a través d’una votació promoguda per la Fundación Observatorio Español de Acuicultura (OESA). L’opció guanyadora ha estat el 30 de novembre que s’ha imposat amb un 52,3% dels vots.

-    Llum verda per a les prospeccions petroleres a Canàries. El Govern espanyol ha donat llum verda per a l’inici de les prospeccions petroleres a les Illes Canàries, malgrat les crítiques polítiques a l’arxipèlag. El president del govern canari, Paulino Rivero, ha acusat al govern espanyol de tractar-los com si fossin una colònia perduda a l’Atlàntic, en autoritzar els treballs per afavorir el desig de Repsol. A més a més, els grups ecologistes com WWF han rebutjat també el projecte advertint de que s’executa een una de les àrees més importants d’Espanya en quant a biodiversitat marina.
Les prospeccions que farà l’empresa Repsol YPF seran a uns 60 km de la costa canària al costat de la frontera marítima amb Marroc, país el qual està començant a explotar els jaciments. Segons l’empresa, pot ser el major descobriment d’hidrocarburs de la història d’Espanya.

-    El Japó aposta per l’eòlica marina a Fukushima. Segons fonts de la premsa local i internacional, el govern japonès acaba d’adjudicar els drets d’execució del projecte d’una planta pilot d’energia eòlica marina en aigües pròximes a Fukushima, central nuclear devastada pel tsunami de l’any passat.
El projecte, dut a terme per diverses empreses i amb el suport de la Universitat de Tokio, consisteix en instal•lar dos aerogeneradors marins flotants de 7 Megawatts de la marca Mitsubishi. (Penseu que els aerogeneradors pilot més grans que tenim al Perelló són de 3 megawatts). Durant la primera fase del projecte instal•laran només un aerogenerador flotant de 2MW, i al 2013, en una segona fase, s’instal•larà els 2 aerogeneradors de 7 MW completant el parc de demostració. Curiosament, mentre Espanya –una de les principals potències eòliques del món- torna a coquetejar amb la nuclear, Japó –una de les principals potències nuclears del món- comença a rebutjar-la per reconvertir-se a l’eòlica.

SECCIÓ 2: LA FINESTRA DEL MAR

Avui parlarem d’un fenomen climàtic lligat al mar, parlarem d’El Niño, i de passada també de La Niña.

Periòdicament, els grans bancs de peixos que apareixen habitualment a la costa oest del Perú es veuen reemplaçats per la visió de peixos morts flotant a l’aigua i les platges. A més a més, les condicions climàtiques canvien a nivell global, i es donen canvis en la trajectòria de les tempestes i els monzons. Això és degut a El Niño.

El Niño és el major fenomen de variabilitat climàtica cíclica d’escala subdecadal (apareix en períodes d’entre 3 i 8 anys) i de durada variable, caracteritzat per un escalfament anòmal de l’oceà Pacífic equatorial a la zona oest. També se’l coneix com ENZO (El Niño Southern Oscillation). El seu nom es deu als pescadors d’un port al nord del Perú, que van observar com les aigües de la corrent de Humbolt, la qual circula de sud a nord davant les costes de Perú i Xile, s’escalfaven a l’època nadalenca, i els bancs de peixos fugien cap al sud a causa d’una corrent calenta procedent del Golf de Guayakil, Equador.

Com es dóna?
En condicions normals (la Niña), trobem per una banda la corrent de Humboldt, que és plena de nutrients, circulant en direcció nord, i per altra banda, els vents alisis (d’est a oest) acumulant una gran quantitat d’aigua i calor a la part occidental de l’oceà Pacífic. Això genera a Indonèsia un augment del nivell superficial del mar de mig metre aproximadament, generant humitat i precipitacions, i en canvi, un clima sec i nivell més baix del mar a la zona de Perú i Equador. A més a més, el mar a Àsia i Oceania augmenta la seva temperatura superficial, en detriment de les aigües fredes i productives peruanes.

Periòdicament, es donen canvis de pressió atmosfèrica en zones molt distants entre sí (augmenta a Indonèsia i Austràlia, i decau a la zona est del Pacífic), apareixen canvis en la direcció i velocitat dels vents alisis, els quals es debiliten o deixen de bufar, i d’aquesta forma, les temperatures superficials del mar màximes es troben a la zona de sud-amèrica i provoca un desplaçament de les zones de pluja a la regió tropical. I tots aquests canvis tenen lloc en l’interval de juny a novembre.
Per tant, s’observen SST’s més elevades del normal a la zona est del Pacífic associades a patrons de circulació atmosfèrica anòmas coneguts com a Southern Oscillation (oscil•lació del sud).

Quins efectes té?
A Amèrica del Sud porta pluges intenses, increment de la nuvolositat, disminució de la intensitat de la corrent de Humboldt, canvis en les espècies pesqueres recol•lectades, baixa pressió atmosfèrica, períodes molt humits...En canvi, a Àsia sud-oriental les pluges són escasses, es refreda l’oceà, hi ha baixa formació de núvols, períodes molt secs, alta pressió atmosfèrica, escassetat de pesques i manca d’aigua als rius.
I a banda, no sols afecta a una zona, sinó que té conseqüències globals com són el canvi de la circulació atmosfèrica, canvi de la temperatura oceànica, pèrdues econòmiques en activitats agropecuàries i pèrdua de llars.

A partir dels anys 70 comença a observar-se canvis de freqüència i amplitud en les seves propietats comparant abans i després.

Durant les últimes dècades del segle XX, ha començat a ser més comuna una forma diferent d’El Niño anomenada El Niño Modoki (també dit The Dateline El Niño, the Central Pacificic El Niño o bé the warm pool El Niño) de la qual difereix tant en la localització del màxim de l’anomalia de temperatura superficial del mar, com en les teleconnexions tropicals i de latituds mitjanes.

SECCIÓ 3: RETRATS D’AIGUA SALADA

Avui parlaré d’un explorador anglès, James Cook. Cook va ser el primer a traçar Terranova, el primer europeu en explorar la costa oriental d'Austràlia i les illes Hawaii i va fer la primera circumnavegació de Nova Zelanda.

James Cook va néixer a Anglaterra el 27 d’octubre de 1728 en el sí d’una família humil de pagesos. Era explorador i cartògraf, però també va assolir el rang de capità a la Royal Navy, l’Armada Reial Britànica.
Sent adolescent va treballar de diverses coses fins que un dia el van recomanar a uns armadors que el van embarcar d’aprenent en un vaixell que transportava carbó. Desrés va començar a treballar en vaixells comercials del mar Bàltic, on va escalar ràpidament a través dels diferents rangs de la marina mercant fins que finalment es va allistar a la Royal Navy, on participà a la Guerra dels 7 anys. És en aquesta guerra, durant el setge de Quebec que va cartografiar l’entrada del riu Saint Laurent, cosa que facilità l’atac de les tropes angleses i el va fer posar en el punt de mira en positiu.
Va demostrar les seves habilitats com a cartògraf la dècada del 1760 fent els mapes de la dentada costa de Terranova, resultant el primer mapa a gran escala i de gran exactitud sobre el lloc. També van donar a Cook un gran domini en la pràctica topogràfica i l'agrimensura, realitzada en condicions adverses, el que va cridar l'atenció de la Royal Navy i la Royal Society, en un moment crucial, tant en la carrera personal de Cook com en la postura britànica de cara a als descobriments d'ultramar.

Arran de la seva intensa activitat a Terranova, va ser en aquesta època que Cook va deixar constància de les seves intencions futures: “Més lluny que qualsevol altre home ha estat abans que jo, però tan lluny com penso que és possible per a un ésser humà anar”.

Després d’aquesta gesta, va partir com a comandant de vaixell Endeavour en el primer dels tres viatges que es farien per l’oceà Pacífic. Un cop al Pacífic, va explorar i cartografiar moltes illes i costes. Primer de tot va passar per Nova Zelanda, on cartografià un mapa de la costa tan precís que es va seguir utilitzant durant quasi un segle. A més a més, va comprovar que Nova Zelanda no formava part de cap altre estructura continental més gran, com deien alguns a l’època, cosa que demostrà circumnavegant-la per complet. També va creuar l’estret que separa les dues illes majors i que avui dia duu el seu nom. Tot seguit, va passar per la costa oriental d’Austràlia  cartografiant-la i batejant-la com a Nova Gales del Sud. Abans de tornar, fins i tot, va navegar entre Java i Sumatra demostrant que eren dos blocs de terra separats.

El segon viatge el va fer al 1772 en la nau Resolution buscant la Terra Australis, un continent del qual es pensava que Austràlia només era una part. Van navegar rumb sud a l’Antàrtida i va atravessar el cercle antàrtic el 1773 fins arribar a les illes que avui porten el seu nom (tot i que ell les anomenà Hervey), i l’any següent arribà fins la Illa de Pasqua. De tornada va descobrir les illes Sandwich del Sud i Georgies del Sud, i demostrà que no existia el continent austral sinó la massade gel antàrtica.

En el tercer i últim viatge, al 1776 amb el vaixell Resolution de nou, anava a buscar un pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic pel nordoest, i de camí es troba amb les illes Hawai. No assolí el seu objectiu però va cartografiar la costa occidental d’Alaska i un informe acurat sobre els rius americans que desmbocaven a l’Atlàntic. En aquest viatge  va arribar fins a l’estret de Bering però va retrocedir pel gel. Ja de tornada a Anglaterra van trobar mal temps i van fondejar a les illes Sandwich més temps del previst, cosa que va generar tensions amb els indígenes del lloc i Cook morí apunyalat mortalment.

Cal esmentar que els seus èxits es deuen per una banda als seus coneixements de nàutica, topografia superior, i les seves habilitats cartogràfiques, i d’altra banda, al seu valor per a explorar llocs perillosos com el Cercle Polar Antàrtic o la Gran Barrera de Corall, i a l’habilitat innata que tenia per a conduir homes. De fet, en el seu primer viatge cap home va morir d’escorbut, una malaltia que havia afectat a moltes expedicions marítimes abans d’ell, i tot fou degut a la seva preocupació per millorar la dieta i les condicions d’higiene de la seva tripulació.

SECCIÓ 4: LA LUPA
Platja de les Delícies

Platja situada al municipi de Sant Carles de la Ràpita, al nucli urbà una mica més enllà de la platja de Garbí. És una platja de sorra fina, d’una ampla de 25 m i una longitud de 200 m.

És una platja que disposa de bandera blava com a mostra dels serveis que ofereix i la qualitat de les seves aigües de bany.

BIBLIOGRAFIA

Notícies:
http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Analizan-impacto-contaminacion-acustica-oceano-Artico.asp
http://www.fundacionoesa.es/resultados/dia-de-la-acuicultura
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/16/espana/1331916697.html

Retrats:
http://ca.wikipedia.org/wiki/James_Cook
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/cook.htm
http://www.south-pole.com/p0000071.htm
http://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/cook_captain_james.shtml

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada